Aegires sublaevis

Aegires sublaevis  Odhner, 1932

Aegires sublaevis per Nani Díez Bosch

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Onchidoridoidea  

 

Family

Aegiridae  

 

Genus

Aegires  

 

Species

Aegires sublaevis  Odhner, 1932

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138707).
Descripció
Petit nudibranqui doridaci amb una longitud màxima registrada de 12 mm. El cos és dur i rígid. El color base del cos va de blanc a groguenc, translúcid. Hi ha algunes taques grisoses, cadascuna vorejada per un anell opac del color base, més evident en els exemplars madurs. Hi ha una cresta dorsal, arrodonida i baixa, que s’eixampla a la part posterior del cos, formant una espècie de coberta per a les tres brànquies, i que es divideix en la part frontal del cos passant al costat de les beines rinofòriques. Els exemplars de l’Atlàntic tenen una cresta lateral diferenciada, vora del mantell, a cada costat del cos. Hi ha pocs tubercles dorsals, típics d’altres espècies de Aegires, però hi ha protuberàncies arrodonides escampades pel dors. No té cerata. Té dos rinòfors llisos blancs. Els exemplars de l’Atlàntic i de la Mediterrània tenen un anell de pigment fosc en l’extrem dels rinòfors, mentre que els de Galápagos tenen dos anells foscos. Hi ha un vel oral bilobul·lat a la part anterior del cos, però no té tentacles propodials ni orals. El peu no té color ni apèndixs.

Biologia
Sembla que s’alimenta de l’esponja Clathrina coriacea (Ros, 1977 – Illes Canàries) i Clathrina sp. (Thompson, 1981 – Bermudes), on el seu patró de color, específicament les taques fosques distribuides per tot el cos, coincideix amb el de l’esponja. Aquesta espècie és fàcil de distingir de les altres espècies d’Aegires per la seva coloració i forma. Es considera poc comú.

Etimologia

  • Aegires. De “Aegir”, déu del mar a la mitologia escandinava.
  • Sublaevis. Del Llatí “sub”, per sota, no massa + “laevis”, llís. No gaire llís.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada al Mar Mediterrani (Schmekel i Portmann 1982), a les Illes Canàries (Odhner 1932; Altimira i Ros, 1979; Pérez Sánchez, Bacallado i Ortea, 1991; Ortea et al 1996), Panamà (Meyer 1977), Bermuda (Thompson 1981) i Guadalupe (Ortea et al. 2012). Hi ha una altra cita de les Illes Galápagos (Fahey i Gosliner, 2004), que representa el primer registre d’aquesta espècie al Pacífic, en tots els aspectes idèntica a les mostres de l’Atlàntic, però amb un segon anell fosc en els rinòfors.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aegires sublaevis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aegires sublaevis basada en els nostres propis registres.

Vídeos

Aegires sublaevis @ La Herradura, Granada per Fernando Aguado

Altres fotos

Bibliografia

    Altimira C, Ros J. 1979. Algunos moluscos marinos de las Islas Canarias. Vieraea 8 (1): 3-12.
    Bacallado JJ, Ortea J, Moro L, et al. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación.:1–32. Available from https://www.canariasconservacion.org/LA%20MARINA/DOC-16-Inventario%20de%20los%20moluscos%20de%20la%20marina%20de%20arrecife%202008.pdf.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Behrens DW, Hermosillo A. 2005. Eastern Pacific nudibranchs : a guide of the opisthobranchs from Alaska to Central America. Monterey, CA: Sea Challengers.
    Caballer M, Ortea J, Rivero N, et al. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Calado G. 2002. New records for the Azorean opisthobranch fauna (Mollusca: Gastropoda). Arquipélago (Life and Marine Sciences) 19 A: 105-108.
    Camacho-Garcia Y, Gosliner T, Valdes A. 2005. Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. S.l.: California Academy of Sciences.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Edmunds M. 1987. Color in opisthobranchs. Western Society of Malacologists Annual Report 19:24.
    Edmunds M. 1987. Color in opisthobranchs. American Malacological Bulletin 5(2):185-196.
    Edmunds M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Fahey SJ, Gosliner TM. 2004. A phylogenetic analysis of the Aegiridae Fischer, 1883 (Mollusca, Nudibranchia, Phanerobranchia) with descriptions of eight new species and a reassessment of Phanerobranch relationships. Proceedings of the California Academy of Sciences, (4) 55(34): 613–689.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    Jensen KR, Clark KB. 1986. Class Gastropoda, (snails, limpets and slugs); pp 397-458, In: Wolfgang Sterrer (ed ). Marine fauna and flora of Bermuda. John Wiley & Sons. New York.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias MA, Calado GJP. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias MAE, Calado G, Da Cruz JF, et al. 2014. Opisthobranch molluscs of the Azores, results of the IV Internationa Workshop of Malacology and Marine Biology (4-13 July 2011) (Mosteiros, São Miguel, Azores). Açoreana, 2014, Supplement 10: 139-147.
    Malaquias M, Calado G, Padula V, et al. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2:e38.
    Marcus Er., Marcus Ev. 1970. Opisthobranchs from Curaçao and faunistically related regions. Studies on the fauna of Curaçao and other Caribbean Islands. 33(122):1–129.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Meyer KB. 1977. Dorid nudibranchs of the Caribbean coast of the Panama Canal Zone. Bulletin of Marine Science. 27(2):299–307.
    Moro L, Ortea J. 2015. Nuevos taxones de babosas marinas de las islas Canarias y de Cabo Verde (Mollusca: Heterobranchia). Vieraea. 43: 21-86.
    Moro L, Bacallado JJ, Ortea JA. 2010. Babosas marinas de las islas Canarias. Actas VI Semana Científica Telesforo Bravo, Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias. https://doi.org/10.13140/RG.2.1.1168.2009.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Nordsieck F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Stuttgart: Gustav Fischer. XIII, 327 p. p.
    Odhner NH. 1931. Beitrage zur Malakozoologie der Kanarischen Inseln. Lamellibranchien, Cephalopoden, Gastropoden. Arkiv för Zoologi, Stokholm 23A (14): 1-116 [aprile].
    Ortea JA. 1980. Inventario provisional de Ascoglosos y Nudibranquios de las islas Canarias. Resum 2nd. Congr. Nac. Malac., Barcelona, p 27.
    Ortea J, Moro L, Espinosa J. 2015. Estudio de un grupo de especies caribeñas enmascaradas en el nombre Aegires sublaevis Odhner, 1932 (Mollusca: Nudibranchia) utilizando técnicas tradicionales. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 27: 243-258.
    Ortea J, Luque AA, Templado J. 1990. Contributions to the knowledge of the genus Aegires Lovén, 1844 (Opisthobranchia: Doridoidea: Aegiretidae) in the North Atlantic, with descriptions of two new species. Journal of Molluscan Studies. 56:333–337. https://doi.org/10.1093/mollus/56.3.333.
    Ortea J, Moro L, Bacallado JJ. 2015. Babosas Marinas Canarias. Turquesa Ediciones.
    Ortea J, L. Moro MC, Bacallado JJ. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
    Ortea J, Moro L, Espinosa J. 2019. Resultados de la expedición Mirpuri-2019 a la isla de Sal, Cabo Verde: nuevas citas y nuevos datos de lesmas do mar (Mollusca: Gastropoda). Avicennia. 25:47–60.
    Ortea J, Espinosa J, Caballer M, et al. 2012. Initial inventory of the seaslugs (Opisthobranchia and Sacoglossa) from the expedition Karubentos, held in May 2012 in Guadeloupe (Lesser Antilles, Caribbean Sea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 24: 153-182.
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12(3–4):105–136.
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 1996. Nuevos datos sobre la fauna de doridos farenobranquios (Gastropoda, Nudibranchia) de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 8 (2, 3 and 4): 125-138.
    Pérez Sánchez JM, Ortea J, Bacallado JJ. 1991. Doridáceos, Dendronotáceos y Aeolidáceos (Mollusca, Opisthobranchia) del Archipiélago Canario. Lavori S.I.M. Napoli 1990 23: 287-293. Atti Congr. Sorrento 29-31 magg. 1987.
    Ros JD. 1977. La defensa en los opistobranquios. Investigacion y Ciencia (12):48-60.
    Ros J. 1976. Sistemas de defensa en los Opistobranquios. Oecologia aquatica 2: 41-77.
    Ros JD. 1978. La alimentación y el sustrato en los opistobranquios ibéricos. Oecologia Aquatica 3: 153-166.
    Ros JD. 1976. Catálogo provisional de los opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) de las costas ibéricas. Miscelánea Zoologica, 3(5):21-51.
    Rosenberg G. 2009. Malacolog 4.1.1. A Database of Western Atlantic Marine Mollusca. The Academy of Natural Sciences, Philadelphia, PA. Available from http://www.malacolog.org/.
    Rosenberg G, Moretzsohn F, García EF. 2009. Gastropoda (Mollusca) of the Gulf of Mexico, Pp. 579–699 in Felder, D.L. and D.K. Camp (eds.), Gulf of Mexico–Origins, Waters, and Biota. Biodiversity. Texas A&M Press, College Station, Texas.
    Rudman WB. 1998. Suborder Doridina In: Mollusca: The southern systhesis, Fauna of Australia; P L Beesley, G J B Ross and A Wells (eds) 5 (B): 990-1001. CSIRO Publishing. Melbourne, Australia.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Aegires sublaevis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 28/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14120)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.