Plocamopherus tilesii

Plocamopherus tilesii  Bergh, 1877

Plocamopherus tilesii @ Cambodia 13-10-2016
Reef Dive Resort - Save Cambodian Marine Life
per Jeerapong Prathomsup

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Triophinae  

 

Genus

Plocamopherus  

 

Species

Plocamopherus tilesii  Bergh, 1877

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 531069).
Descripció
Arriba a una longitud màxima de 12 cm. El cos té forma ovalada amb la cara anterior arrodonida. El cos és de color groguenc translúcid i està esquitxat homogèniament amb taques blanques i negres regulars, algunes de les quals són ocel·lades. Hi ha taques grogues de mida irregular distribuïdes per tot el cos, generalment associades amb papil·les. També hi ha grans taques de color marró però en menor nombre. El vel oral és ample i aplanat, amb el marge de color groc o taronja, i té 12-15 papil·les negres, curtes i una mica aplanades, on les més externes són les més grans, i amb una sèrie de grans taques a la base de cada papil·la, que semblen ser exclusives d’aquesta espècie. Els rinòfors són corbats, triangulars, amb l’extrem distal laminat, de color marró, i amb el raquis dorsal i les puntes de color blanc. Les beines rinofòriques són curtes i tenen taques negres, grans i irregulars, al marge. Té cinc brànquies tripinnades que sobresurten en el centre del dors, de color marró per la seva cara interna i decorades amb punts negres i grocs per la seva cara externa. Té tres parells d’apèndixs laterals curts, amb els dos últims parells, els que flanquegen les brànquies, amb una estructura globular prominent de color blanc. La part anterior de la planta del peu és marró, mentre que la resta és de color groguenc. Hi ha petits punts negres al llarg dels costats del peu. La part posterior del peu és curta i aplanada, formant una quilla que té una petita cresta amb petites papil·les marginals. Entre la planta del peu i la paret del cos hi ha una sèrie de làmines transversals molt estretes, més aparents en la part anterior i gairebé indistingibles a la part posterior, que apareixen únicament en aquesta espècie. La papil·la anal és prominent, i té la punta papil·losa i de color groc. L’obertura genital, que no és prominent, està situada en el terç anterior del cos (prop del vel del cap) està envoltada per tres punts de color negre.

Biologia
Segons els autors sembla que s’alimenta de briozous (Rudman, 1999) o hidraris ramificats (Behrens, 2006 @ The Slug Site). També té la capacitat de enterrar-se a la sorra, el que suggereix que pot ser un nudibranqui que habita en fons tous, de fet, el gran vel oral probablement l’utilitza per detectar les seves preses. Quan és molestat s’allunya nedant: controla l’altitud amb el seu cap pla i ample, inclinant-lo a 45 graus fins que arriba aproximadament mig metre per sobre del fons, després el col·loca en una postura més plana i continua nedant per produir moviments laterals vigorosos utilitzant la seva gran cua plana (Holmes, 2002 a Sea Slug Forum). Els apèndixs de la part posterior del cos, rematats en forma de botó poden, almenys en Plocamopherus imperialis i P. ceylonicus, il·luminar-se amb una llum brillant quan l’animal és molestat. Es desconeix com produeix aquesta llum, si es deu a bacteris que emeten llum o a algun altre procés. Segons Valdés i Gosliner (2005) és molt possible que aquest efecte no s’hagi observat a la natura perquè, si bé una estimulació provoca que l’animal comenci a nedar i emeti llum, quan l’animal està estressat o rep una estimulació mecànica contínua, deixa d’emetre llum, el que suggereix que l’animal emmagatzema algun tipus de producte químic que utilitza per a l’emissió de llum i, per tant, amb disponibilitat limitada (Wilbur & Yonge, 1966). És possible que, atès que aquests animals emeten llum només quan estan pertorbats i durant un breu lapse de temps, el paper de la llum podria ser distreure temporalment l’atenció de possibles depredadors (Wilbur i Yonge, 1966).

Etimologia

  • Plocamopherus. Del Grec “plokamos”, trena de cabell + “-pherus”, del Llatí “fero”, sufix que significa “que té”, “que produeix”, “que rendeix”, “que conté”, “que porta”.
  • Tilesii. En honor al metge, naturalista i artista alemany Wilhelm Gottlob Tilesius von Tilenau (1769-1857), que es va embarcar amb von Krusenstern en la primera expedició russa de circumnavegació.

Distribució
Es distribueix per tot l’Indo-Pacífic occidental, on es coneix al Japó, la Xina, Filipines, Papua Nova Guinea, Austràlia Oriental i Occidental (Bergh, 1877; Rudman & Darvell, 1990; Wells & Bryce, 1993; Rudman, 1998; Köhler , 2002; Debelius i Kuiter, 2007), també és present en el Mar d’Aràbia. Hi ha un informe de la seva presència al golf d’Iskenderun, Turquia (Yokeş et al., 2012), el primer per al Mar Mediterrani. L’absència d’aquesta espècie a la malacofauna de l’Oceà Índic occidental suggereix que la forma més probable d’introducció a la Mediterrània sigui el transport per vaixell des del Pacífic occidental (Yokeş et al., 2012).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Plocamopherus tilesii
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Plocamopherus tilesii basada en els nostres propis registres.

Videos

Plocamopherus tilesii @ Filipines per Shane Siers (Macronesia)
Plocamopherus tilesii @ Camboya per Jeerapong Prathomsup

 

Altres fotos

Bibliografia

    Abe, T. 1966. List of the Opisthobranchia from Toyama Bay and vicinity. Edited by The Biology Club Takaoka Senior High School, Toyama Pref; pp 1-13, 1 pl.
    Abe, T. 1964. Opisthobranchia of Toyama Bay and adjacent waters, collected and figured mainly by the members of the Biological Club, Takaoka Senior High School, Toyama Pref. Described, with an introduction by Takeo Abe. Supervised by Kikutaro Baba. Edited by the Biological Club, Takaoka Senior High School, Toyama Pref. ix + 99 pp.; maps, tbls.; figs. 1-43, 36 pls. Hokuryu-kan, Tokyo.
    Abraham, P. S. 1876. Note sur un nouveau mollusque nudibranche du genre Plocamopherus. Bulletin de la Societe Zoologique de France 1:287-290.
    Amio, M. 1963. A comparative embryology of marine gastropods, with ecological considerations. The Journal of the Shimonoseki University of Fisheries 12:15-144.
    Arakawa, K. Y. 1960. Miscellaneous notes on Mollusca (2). Mating and spawning habits of some marine molluscs. Venus 21(1):72-78.
    Arakawa, K. Y. 1962. Miscellaneous notes on Mollusca (3). Venus 22(2):173-175.
    Baba, K. 1958. Seashore life of Japan. 148 pp, 5 pls. Hokuryukan Co. Ltd., Tokyo.
    Baba, K. 1937. Opisthobranchia of Japan (I). Journal of the Department of Agriculture, Kyushu Imperial University 5(4):195-236, pl 4.
    Baba, K. 1930. Studies on Japanese nudibranchs (1). Polyceridae. Venus 2(1):4-9.
    Baba, K. 1957. A revised list of the species of Opisthobranchia from the northern part of Japan, with some additional descriptions. Journal of the Faculty of Science, Hokkaido University, Ser. 6, Zoology, 13(1-4): 8-14.
    Baba, K. 1949. Opisthobranchia of Sagami Bay collected by His Majesty The Emperor of Japan. 194 pp, 50 pls. Iwanami Shoten, Tokyo.
    Baba, K. 1955. Opisthobranch fauna in the vicinity of the Sado Marine Biological station, Sado Island, Japan Sea side. Collecting & Breeding Saishu to Shiiku 65–6).
    Baba, K. 1937. Opisthobranchia of Japan (II). Journal of the Department of Agriculture, Kyushu Imperial University 5(7):289-344, pls. 1-2.
    Baba, K. 1938. Opisthobranchia of Kii, middle Japan. Journal of the Department of Agriculture, Kyushu Imperial University 6(1):1- 19.
    Baba, K. 1935. Report on the biological survey of Mutsu Bay (27) Nudibranchia of Mutsu Bay. Science Reports Tohoku Imperial University, series 4, Biology 10(2):331-360, pls. 5-7.
    Baba, K. 1933. Preliminary note on the Nudibranchia collected in the vicinity of the Amakusa Marine Biological Laboratory. Annotationes Zoologicae Japonenses 14(1):165-179.
    Baba, K., and I. Hamatani. 1952. List of the species of the Opisthobranchia from Kii, Middle Japan. Nanki-Seibutsu Supplement, Nanki Biological Society, Wakayama (1):1-11.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bergh, L. S. R. 1876. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 10; pp 377-427, pls. 49-53.
    Bergh, L. S. R. 1879. Beitrage zu einer Monographie der Polyceraden, I. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 29:599- 652, pls. 9-14.
    Bergh, L. S. R. 1881. Beitrage zu einer Monographie der Polyceraden, II. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 30:629- 668, pls. X-XV.
    Bergh, L. S. R. 1877. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 11; pp 429-494, pls. 54-57.
    Bergh, L. S. R. 1880. Beitrage zur Kenntniss der japanischen Nudibranchien. I. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 30:155- 200, pls. 1-5.
    Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die Nudibranchien des “Sunda-Meeres”. Malacologische Untersuchungen. In:  Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil.
    Bergh, L. S. R. 1883. Beitrage zu einer Monographie der Polyceraden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 33:135- 180, pls. 6-10.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Bertsch, H. 1993. Japanese contributions to opisthobranch research, with special reference to Takeo Abe, Iwao Hamatani, and Kikutaro Baba. Western Society of Malacologists, Annual Report 25:15-24.
    Bertsch, H., and S. Johnson. 1981. Hawaiian nudibranchs, a guide for SCUBA divers, snorkelers, tidepoolers, and aquarists, 112 pp. Oriental Publishing Co., Hawaii.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Çevik, C., and S. Gündoğdu. 2016. Marine mollusca of Mediterranean coast of Turkey. Turkish Marine Research Foundation 43: 184-197.
    Coleman, N. 2001. 1001 Nudibranchs. Catalog of the Indo-Pacific Sea Slugs. 144p, 1700 clr. photos. Neville Coleman’s Underwater Geographic, Springwood, Qld.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Eliot, C. N. E. 1913. Japanese nudibranchs. Journal of the College of Science, Imperial University Tokyo, 35: 1-47, pls. 1-2.
    Eliot, C. N. E. 1906. Report upon a collection of Nudibranchiata from the Cape Verde islands, with notes by C. Crossland. Proceedings of the Malacological Society of London l7(3): 131-159.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Hamann, J. C., and W. M. Farmer. 1988. Two new species of Plocamopherus from the western warm water Atlantic. Veliger 31(1-2):68-74.
    Hong, S. Y., K. Y. Park, C. W. Park, C. H. Han, H. L. Suh, S. G. Yun, C. B. Song, S. G. Jo, H. S. Lim, Y. S. Kang, D. J. Kim, C. W. Ma, M. H. Son, H. K. Cha, K. B. Kim, S. D. Choi, K. Y. Park, C. W. Oh, D. N. Kim, H. S. Shon, and J. N. Kim. 2006. Marine invertebrates in Korean coasts. Republic of Korea, Academy Publishing Company, Inc.
    Imamoto, J. 2001. Plocamopherus tilesii accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Plocamopherus&gakumei2=tilesii&location_code=0000#).
    Jensen, K. R. 2000. Anatomy of some subtidal Opisthobranchia (Mollusca: Gastropoda) from Hong Kong waters. In: Morton B, editor. Proceedings of the Tenth International Marine Biological Workshop: The Marine Flora and Fauna of Hong Kong and Southern China V pp 157-181. Hong Kong University Press.
    Jung, D., J. Lee, and C. Kim. 2013. A report on species of phyllidiid and polycerid nudibranch including two species new to Korea. Journal of Species Research, 2(1):7-14.
    Liu, J. Y. 2008. Checklist of marine biota of China seas. China Science Press.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus, E. d. B. R. 1979. Campagne de la Calypso au large de cotes Atlantiques de l’Amerique du sud (1961-1962). I. 31. Mollusca Opisthobranchia. Annales de l’Institut Oceanographique, Monaco 55(suppl):131-137.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Nakano, R. 2016. Natural feeding habits of two nudibranchs: Kalinga ornata and Plocamopherus tilesii (Nudibranchia: Doridacea: Polyceridae). Molluscan Research.
    Okada, Y. K., and K. Baba. 1938. On the luminous organs of a nudibranch, Plocamophorus tilesii Berge. Annotationes Zoologicae Japonenses 17(3,4):276-279, pl 15.
    Okutani, T. 2000. Marine mollusks in Japan, xlviii. Tokai University Press.
    Ono, A. 1999. Opisthobranchs of Kerama Islands. TBS Tokyo 184p.; 500+ photos.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2019) "Plocamopherus tilesii" in OPK-Opistobranquis, Published: 21/12/2018, Accessed: 10/12/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/IUlTs)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.