Plocamopherus tilesii

Plocamopherus tilesii  Bergh, 1877

Plocamopherus tilesii @ Cambodia 13-10-2016
Reef Dive Resort - Save Cambodian Marine Life
per Jeerapong Prathomsup

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Triophinae  

 

Genus

Plocamopherus  

 

Species

Plocamopherus tilesii  Bergh, 1877

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 531069).
Descripció
Arriba a una longitud màxima de 12 cm. El cos té forma ovalada amb la cara anterior arrodonida. El cos és de color groguenc translúcid i està esquitxat homogèniament amb taques blanques i negres regulars, algunes de les quals són ocel·lades. Hi ha taques grogues de mida irregular distribuïdes per tot el cos, generalment associades amb papil·les. També hi ha grans taques de color marró però en menor nombre. El vel oral és ample i aplanat, amb el marge de color groc o taronja, i té 12-15 papil·les negres, curtes i una mica aplanades, on les més externes són les més grans, i amb una sèrie de grans taques a la base de cada papil·la, que semblen ser exclusives d’aquesta espècie. Els rinòfors són corbats, triangulars, amb l’extrem distal laminat, de color marró, i amb el raquis dorsal i les puntes de color blanc. Les beines rinofòriques són curtes i tenen taques negres, grans i irregulars, al marge. Té cinc brànquies tripinnades que sobresurten en el centre del dors, de color marró per la seva cara interna i decorades amb punts negres i grocs per la seva cara externa. Té tres parells d’apèndixs laterals curts, amb els dos últims parells, els que flanquegen les brànquies, amb una estructura globular prominent de color blanc. La part anterior de la planta del peu és marró, mentre que la resta és de color groguenc. Hi ha petits punts negres al llarg dels costats del peu. La part posterior del peu és curta i aplanada, formant una quilla que té una petita cresta amb petites papil·les marginals. Entre la planta del peu i la paret del cos hi ha una sèrie de làmines transversals molt estretes, més aparents en la part anterior i gairebé indistingibles a la part posterior, que apareixen únicament en aquesta espècie. La papil·la anal és prominent, i té la punta papil·losa i de color groc. L’obertura genital, que no és prominent, està situada en el terç anterior del cos (prop del vel del cap) està envoltada per tres punts de color negre.

Biologia
Segons els autors sembla que s’alimenta de briozous (Rudman, 1999) o hidraris ramificats (Behrens, 2006 @ The Slug Site). També té la capacitat de enterrar-se a la sorra, el que suggereix que pot ser un nudibranqui que habita en fons tous, de fet, el gran vel oral probablement l’utilitza per detectar les seves preses. Quan és molestat s’allunya nedant: controla l’altitud amb el seu cap pla i ample, inclinant-lo a 45 graus fins que arriba aproximadament mig metre per sobre del fons, després el col·loca en una postura més plana i continua nedant per produir moviments laterals vigorosos utilitzant la seva gran cua plana (Holmes, 2002 a Sea Slug Forum). Els apèndixs de la part posterior del cos, rematats en forma de botó poden, almenys en Plocamopherus imperialis i P. ceylonicus, il·luminar-se amb una llum brillant quan l’animal és molestat. Es desconeix com produeix aquesta llum, si es deu a bacteris que emeten llum o a algun altre procés. Segons Valdés i Gosliner (2005) és molt possible que aquest efecte no s’hagi observat a la natura perquè, si bé una estimulació provoca que l’animal comenci a nedar i emeti llum, quan l’animal està estressat o rep una estimulació mecànica contínua, deixa d’emetre llum, el que suggereix que l’animal emmagatzema algun tipus de producte químic que utilitza per a l’emissió de llum i, per tant, amb disponibilitat limitada (Wilbur & Yonge, 1966). És possible que, atès que aquests animals emeten llum només quan estan pertorbats i durant un breu lapse de temps, el paper de la llum podria ser distreure temporalment l’atenció de possibles depredadors (Wilbur i Yonge, 1966).

Etimologia

  • Plocamopherus. Del Grec “plokamos”, trena de cabell + “-pherus”, del Llatí “fero”, sufix que significa “que té”, “que produeix”, “que rendeix”, “que conté”, “que porta”.
  • Tilesii. En honor al metge, naturalista i artista alemany Wilhelm Gottlob Tilesius von Tilenau (1769-1857), que es va embarcar amb von Krusenstern en la primera expedició russa de circumnavegació.

Distribució
Es distribueix per tot l’Indo-Pacífic occidental, on es coneix al Japó, la Xina, Filipines, Papua Nova Guinea, Austràlia Oriental i Occidental (Bergh, 1877; Rudman & Darvell, 1990; Wells & Bryce, 1993; Rudman, 1998; Köhler , 2002; Debelius i Kuiter, 2007), també és present en el Mar d’Aràbia. Hi ha un informe de la seva presència al golf d’Iskenderun, Turquia (Yokeş et al., 2012), el primer per al Mar Mediterrani. L’absència d’aquesta espècie a la malacofauna de l’Oceà Índic occidental suggereix que la forma més probable d’introducció a la Mediterrània sigui el transport per vaixell des del Pacífic occidental (Yokeş et al., 2012).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Plocamopherus tilesii
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Plocamopherus tilesii basada en els nostres propis registres.

Videos

Plocamopherus tilesii @ Filipines per Shane Siers (Macronesia)

 

Plocamopherus tilesii @ Camboya per Jeerapong Prathomsup

 

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2020) "Plocamopherus tilesii" in OPK-Opistobranquis, Published: 21/12/2018, Accessed: 06/06/2020 at (https://opistobranquis.info/ca/IUlTs)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.