Cadlina laevis

Cadlina laevis (Linnaeus, 1767)

Cadlina laevis (Portugal) per João Pedro Silva

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000 
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817 
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970 
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931 
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815 
Familia: Cadlinidae  Bergh, 1891 
Gènere: Cadlina  Bergh, 1878 
Espècie: Cadlina laevis (Linnaeus, 1767) [Doris]

Nota taxonòmica: La familia Cadlinidae Bergh, 1891 va ser considerada un sinònim de la Chromodorididae. La investigació realitzada per R.F. Johnson en 2011 ha demostrat que Cadlina no pertany a la familia Chromodorididae. Per tant, ha rescatat el nom Cadlinidae de la sinonímia amb Chromodorididae. Els nudibranquis Chromodorididae sense Cadlina ara son un grup monofilètic i potser germà d’Actinocyclidae.

Sinònims

  • Cadlina boscai Tejedo, 1994
  • Cadlina repanda (Alder & Hancock, 1842)
  • Doris laevis Linnaeus, 1767 (original)
  • Doris marginata Montagu, 1804
  • Doris obvelata Müller O.F., 1776
  • Doris planulata Stimpson, 1853
  • Doris repanda Alder & Hancock, 1842

Descripció
Aquesta espècie de doridaci pot assolir una mida d’uns 30 mm de longitud. El seu cos és ovalat, molt aplanat i completament blanc, excepte el marge del mantell que, en alguns exemplars, pot ser groc a causa de la presència de nombroses puntuacions del mateix color. Tot el dors està cobert de petits tubercles arrodonits que poden ser de dues mides diferents. De vegades, els tubercles més grans formen una mena de cercle prop dels marges del dors. Els rinòfors són curts i també de color blanc, semitransparents a la base alaminar i una mica més opacs o lleugerament foscos a la zona laminar. La zona laminar dels rinòfors té de 13-15 laminetes blanques i l’àpex té forma de maça. La beina rinofòrica és molt poc elevada i també té tubercles arrodonits a la part superior. Les fulles branquials també són blanques. La boca disposa d’un parell de palps curts  de color blanc. El peu és ample i de color blanc, i en la seva regió posterior diferencia una cua triangular que sobresurt per sota del mantell posterior. La zona dorsal de la cua també posseeix tubercles arrodonits i el seu marge pot ser groguenc.

Biologia
Aquesta espècie pot viure en substrats rocosos des de la zona intermareal fins a diversos centenars de metres de profunditat. Se l’ha citat sobre diferents esponges i s’ha indicat que s’alimenta de Dysidea fragilis, Hemimycale columella i de la demosponja incrustant Halisarca dujardini. Com a detall molt interessant de la seva biologia s’ha observat que es reprodueix a final de l’hivern, on els individus, després de les còpules, produeixen cintes ovígeres enrotllades en espiral de 2,5 mm d’altura. Els ous són de color crema pàl·lid i molt grans, de fins a 370 micres, i estan inclosos en càpsules esfèriques d’unes 600 micres; el desenvolupament és directe ja que la fase de larva véliger té lloc dins de la càpsula i l’eclosió, que passa al voltant de 50 dies després d’efectuada la posta, s’efectua en fase de juvenil reptant d’unes 800 micres (Thompson, 1967).

Etimologia

  • Laevis. Del Llatí “laevis” o “levis”, llís, pla, uniforme, anivellat.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix per tot l’Atlàntic nord, l’Àrtic, Islàndia, Groenlàndia, les costes d’Amèrica del Nord fins a Massachusetts i les costes europees, des de Noruega fins a la Península Ibèrica i la Mediterrània occidental. A la Península Ibèrica ha estat citada a Galícia, Portugal, la zona de l’estret de Gibraltar, la zona Llevantina, Catalunya i les Balears. A les costes catalanes és una espècie realment infreqüent que s’ha observat a Cadaqués i a les illes Medes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cadlina laevis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Cadlina laevis basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Cadlina laevis" in OPK-Opistobranquis, Published: 22/09/2013, Accessed: 12/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/xtvWA)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.