Discodoris rosi

Discodoris rosi (Ortea, 1979)

Discodoris rosi @ Costa Brava 2-05-2015 per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Discodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Discodoris Bergh, 1877
Espècie: Discodoris rosi (Ortea, 1979)

Nota taxonòmica (de Ortea, Moro, Bacallado & Caballer, 2014): Foale & Willan (1987) i Valdés & Gosliner (2001) suggereixen que tots els dòrids amb tubercles cariofilideus constitueixen un grup monofilètic, idea intuïda per Labbé (1933) en abordar la utilitat d’aquests tubercles per a la classificació. Discodoris Bergh, 1877 (espècie tipus Discodoris boholensis) és un gènere sense cariofilideus i amb armadura labial, per la qual cosa Discodoris rosi, amb cariofilideus i amb la cutícula labial llisa NO és un Discodoris i precisa ser inclòs en un gènere dins de la línia dels dòrids amb cariofilideus, gènere que no existeix pel conjunt dels caràcters d’aquesta espècie, per la qual cosa uns autors opten per mantenir-lo dins de Discodoris a l’espera d’estudis posteriors (Sánchez-Tocino, 2003; Cervera et al., 2004) mentre que altres (Dayrat & Gosliner, 2005) l’inclouen indistintament a Discodoris o a Rostanga Bergh, 1879, tot i les diferències que hi ha entre els cariofilideus i la ràdula de tots dos gèneres, o la cutícula labial, llisa en D. rosi i armada amb bastons a les espècies de Rostanga i de Discodoris.
D’altra banda, cal tenir present que en algunes espècies de gèneres sense cariofilideus com Thordisa diuda, aquestes estructures estan presents en els juvenils i van desapareixent a mesura que creixen els exemplars i en altres es reabsorbeixen les espícules dels tubercles segons creix l’animal (Discodoris confusa), o ho fan des del centre del cos cap als marges, mantenint-se els cariofilideus només a les vores del mantell dels adults, com en Gargamella perezi. Aquests fets anatòmics qüestionen una línia monofilètica per als dòrids amb cariofilideus per un raonament elemental: els juvenils no poden tenir un llinatge diferent al dels adults. Per això optem per no alimentar la controvèrsia i mantenir l’espècie en el gènere en el qual va ser descrita originalment, a l’espera d’estudis moleculars que aclareixin la seva posició sistemàtica..

Sinònims

  • Rostanga rosi  Ortea, 1979

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar entre 20 i 25 mm de longitud i tenen el cos de contorn ovalat. La seva coloració és ataronjada o vermell-ataronjada uniforme podent haver també algunes taques petites acolorides de color blanc. A banda del color, el més característic de l’espècie són les fines línies blanques que delimiten àrees circulars, ovalades o allargades. En alguns exemplars aquestes línies blanques són molt poc visibles. Tot el dors està cobert de petits tubercles cariofilideos, ben espaiats i amb espícules poc sortints. Alguns d’aquests tubercles tenen pigment blanc en la seva base i la seva unió és la que origina les taques blanques del dors. Els rinòfors tenen la base alaminar groguenca i transparent mentre que la porció laminar és vermell-ataronjada i té al voltant de 15 laminetes. A la base alaminar es poden veure espícules per transparència. La beina rinofòrica és una mica elevada i posseeix una vintena de petits tubercles a la vora superior. La brànquia està formada per 6 o 7 fulles branquials de color vermell o ataronjat que es mantenen dretes quan l’animal està en repòs o passejant. En els fulls branquials es poden veure espícules per transparència. El raquis de les fulles branquials és més ample a la base. El marge superior de la beina branquial té tubercles iguals als de la beina rinofòrica. El peu és del mateix color que el cos, és solcat i enfonsat anteriorment i arrodonit per darrere. La boca té un parell de palps orals.

Biologia
Aquesta espècie sol localitzar-se sota pedres o entre algues des de la zona intermareal o l’infralitoral fins a uns 15 m de profunditat. S’ha citat que en les costes de Portugal s’alimenta de l’esponja Clathria gradalis. La posta està formada per una cinta transparent i estreta amb ous de color taronja tancats dins d’una càpsula semitransparent.

Etimologia

  • Discodoris. Del Llatí “discus”, disc + “Doris”, segons la mitologia grega, filla d’Oceà i Tetis, es va casar amb Nereus i van ser els pares de les Nereides.
  • Rosi. Dedicada al Dr. Joandomènec Ros, professor del Departament d’Ecología de la Universitat de Barcelona i qui va reprendre l’estudi dels opistobranquis ibèricos a partir del 1973.

Distribució
Aquesta espècie de recent descripció es distribueix per les costes atlàntiques de l’est d’Europa i a la Mediterrània occidental. A la Península Ibèrica ha estat citada a la costa cantàbrica, a Galícia, a Portugal, a les costes andaluses i a Catalunya. A les costes catalanes ha estat localitzada a Tossa de Mar i Begur, entre altres indrets.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Discodoris rosi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Discodoris rosi

    Cantabria: Ortea (1979a), Ávila Escartín (1993). Galicia: Ortea (1979a), Ortea and Urgorri (1979c), Urgorri and Besteiro (1983), Rolán (1983). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Malaquias and Morenito (2000), Calado et al. (1999, 2003). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Luque (1986), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Catalunya: Cervera et al. (1988), Ballesteros (datos no publicados) [Cap Falcó, L’Almadrava de Roses, Tossa de Mar], M@re Nostrum [Reserva Marina de Ses Negres (Begur) 5/2006, Els Ullastres (Llafranc) 8/2007] como Discodoris rosi.

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Discodoris rosi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Discodoris rosi" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 11/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/NtYgy)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.