Felimare orsinii

Felimare orsinii (Vérany, 1846)

per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Chromodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Felimare  Ev. Marcus & Er. Marcus 1967
Espècie: Felimare orsinii (Vérany, 1846) [Doris]

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Sinònims

  • Chromodoris orsinii (Vérany, 1846)
  • Doris orsinii Vérany, 1846 (original)
  • Glossodoris coelestis (Deshayes in Fredol, 1865)
  • Glossodoris orsinii (Vérany, 1846)
  • Goniodoris coelestis Deshayes in Fredol, 1865
  • Hypselodoris coelestis (Deshayes in Fredol, 1865)
  • Hypselodoris orsinii (Vérany, 1846)

Descripció
Es tracta de l’espècie europea del gènere Felimare de mida més petita, ja que els seus exemplars difícilment aconsegueixen més de 15 mm de longitud. També és la de coloració més homogènia: blau fosc en tot el cos amb només una línia mig-dorsal blanca que va des de la part anterior de la beina branquial fins a l’alçada dels rinòfors. La vora de dors té una línia groga submarginal que a les zones anterior i posterior pot ser blanquinosa. Tot el dors està esquitxat de petits tubercles cònics molt poc visibles en els animals en el seu medi ambient. Els rinòfors són relativament curts, tenen escasses làmines (9-10) i són de color blau fosc, com el cos. La beina rinofòrica és lleugerament elevada i té la part superior llisa. La brànquia té 6-8 fulles branquials de mida petita i també de color blau fosc. Hi ha també una línia blanquinosa o blanc-blavosa que recorre les parets laterals del cos i que continua al dors de la cua formant una curta estria. La boca disposa d’un parell de palps bucals curts. Només hi ha glàndules del mantell (MDF) en el marge posterior del dors, darrere de la brànquia.

Biologia
Aquesta petita espècie de Chromodorididae sol preferir parets fosques, vivint a sobre o al voltant d’esponges com Cacospongia mollior i C. scalaris, Dysidea fragilis, Ircinia fasciculata i Petrosia spp. En aquesta espècie s’han trobat metabòlits secundaris de missió defensiva que s’emmagatzemen en les formacions dèrmiques del mantell (MDF); aquests compostos deriven químicament l’scalaradial, que l’animal obté de l’esponja del gènere Cacospongia de la qual s’alimenta. Freqüentment es poden observar sobre aquesta esponja de color fosc diversos exemplars junts o en còpula. La posta sol ser dipositada sobre la mateixa esponja i té forma de cordó fi enrotllat en una espiral d’una sola volta i de 8-10 mm de diàmetre. Hi ha escassos ous (12-24) en cada posta, són blanquinosos i de grans dimensions (350 micres). El desenvolupament embrionari és directe i de les càpsules ovígeres eclosionen juvenils de color blau uniforme (Ortea, Valdés & García-Gómez, 1996).

Etimologia

  • Orsinii, l’autor no va documentar la dedicatòria del nom específic d’aquest animal, però Orsini va ser una de les famílies nobles més importants d’Itàlia durant l’Edat Mitjana i el Renaixement. Tradicionalment una de les més antigues, il·lustres i per segles la més poderosa de les famílies reals italianes. Posseïen antigament grans territoris a Hongria. Els membres més notables d’aquesta família van ser els papes Celestí III (1191-1198), Nicolás III (1277-1280) i Benet XIII (1724-1730). També va produir nombroses figures polítiques i religioses d’importància.

Distribució
Es tracta d’una espècie eminentment mediterrània que també s’ha localitzat en les costes cantàbriques de la Península Ibèrica i a la zona de l’Estret de Gibraltar. També coneguda de l’arxipèlag balear. A les costes de Catalunya s’ha citat en nombroses localitats de totes les àrees de la Costa Brava, Illes Medes, illes Formigues, Canet de Mar, Mataró i Port de l’Estany (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare orsinii
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Felimare orsinii

    Cantabria: Ros (1975, 1978b, as Glossodoris tricolor), Ávila Escartín (1993). Gibraltar: García-Gómez (1983, as H. coelestis), García-Gómez et al. (1989, as H. coelestis), García-Gómez, Medina and Coveñas (1991, as H. coelestis), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Gosliner and Johnson (1999). Andalucía (Med.): Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Templado, Talavera and Murillo (1983, as H. coelestis), Templado et al. (2002), Ballesteros (1985, as H. coelestis), Ballesteros et al. (1986, as H. coelestis). Catalunya: Ros (1975, 1978b), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1985), Altimira et al. (1981), Pereira (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Ávila (1993), Ortea et al. (1996c), M@re Nostrum [Ullastres (Llafranc) 7/2005, Furió Fitor (Begur) 7/1998 y Cala Aiguafreda (Begur) 5/1999]. Los registros de esta especie hasta 1996 se refieren a Glossodoris coelestis o a H. coelestis. Baleares: Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986, as H. coelestis), Gosliner and Johnson (1999), Wirtz and Debelius (2003).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Felimare orsinii basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Felimare orsinii" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 13/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/Ac5W0)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.