Felimare villafranca

Felimare villafranca (Risso, 1818)

Felimare villafranca per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Chromodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Felimare  Ev. Marcus & Er. Marcus 1967
Espècie: Felimare villafranca (Risso, 1818) [Doris]

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Sinònims

  • Chromodoris coerulea (Risso, 1818)
  • Chromodoris messinensis Ihering, 1880
  • Doris caerulea Risso, 1826 (synonym)
  • Doris coerulea Risso, 1818
  • Doris gracilis Rapp, 1827
  • Doris pasini Vérany, 1846
  • Doris pulcherrima Cantraine, 1835
  • Doris schultzii Delle Chiaje, 1841
  • Doris tenera O. G. Costa
  • Doris villae Vérany, 1846
  • Doris villafranca Risso, 1818 (original)
  • Hypselodoris villafranca (Risso, 1818)
  • Hypselodoris gracilis (Rapp, 1827)

Descripció
Aquesta espècie de cromodòrid pot assolir una mida d’uns 30 mm de longitud, encara que s’han citat exemplars mediterranis de fins a 50 mm. El cos és allargat, estilitzat i de color blau fosc, però el més característic de l’espècie són les línies grogues presents al dors i flancs del cos. Entre aquestes línies grogues es troben una línia submarginal que voreja a tot el dors, una línia mig dorsal i 1-2 línies laterals a banda i banda d’aquesta que poden ser contínues, discontínues i unir-se o no entre elles. Les línies central i laterals s’uneixen per davant dels rinòfors, envoltant també la base dels rinòfors i de la beina branquial. Ortea et al. (1995) han estudiat la variabilitat cromàtica d’aquesta espècie i indiquen que, a major talla de l’animal, més complicació hi ha en el disseny de les línies grogues. Alguns exemplars de talla apreciable poden tenir el cos una mica despigmentat i de color blau clar. Al dors també sol haver taques allargades alineades de color blau turquesa entre les línies grogues submarginal i laterals. Els flancs del cos tenen també línies longitudinals grogues o blanques i taques blau turquesa allargades, com en el dors. Els rinòfors són de color blau fosc i tenen entre 15-18 laminetes els animals més grans. Les làmines dels rinòfors s’uneixen per la seva zona posterior formant una línia en ziga-zaga de color blanc. La brànquia està formada per 8-10 fulles branquials semitransparents i de color blau fosc però amb el raquis irisat de blanc. El peu és estret, de color blau, una mica més clar en la vora anterior. La boca disposa de dos palps labials curts.

Biologia
Aquesta és una espècie relativament freqüent durant gairebé tot l’any a tot tipus de substrats rocosos, des de la zona intermareal fins 30-40m de profunditat; així mateix s’ha capturat a uns 100 m de profunditat en caladors d’arrossegament comercial. També és comú en praderies de Posidonia oceanica (Templado, 1984). S’ha esmentat que s’alimenta de l’esponja Dysidea fragilis, de la qual obté la longifolina, un furanosesquiterpè que és la seva principal alomona defensiva; aquesta compost s’acumula en les seves glàndules del mantell (MDF’s), presents tant a la vora frontal del mantell, a l’altura dels rinòfors, com a la zona posterior de la brànquia (García-Gómez et al. 1991; Fontana et al. 1993; Àvila, 1993). La posta està formada per una cinta semitransparent enrotllada en una espiral d’una volta i mitja i que conté uns 400 ous ataronjats o groguencs d’unes 350 micres de diàmetre. El seu desenvolupament és directe, sense fase de larva velígera lliure (Gantés, 1962).

Etimologia

  • Villafranca. Dedicat a la població de Villefranche-sur-Mer, una ciutat francesa situada al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, seu d’una estació oceanogràfica dependent de la Universitat Pierre i Marie Curie que, sota la direcció del CNRS és la seu de tres laboratoris d’investigacions científiques (oceanografia, geociències marines i biologia cel·lular), en els quals treballen prop de 150 persones.

Distribució
Felimare villafranca és una espècie que es distribueix des de les costes atlàntiques de la Bretanya francesa, les costes atlàntiques del Marroc i per tota la Mediterrània, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Península Ibèrica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears també. La seva absència de les Canàries, Madeira i les Açores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larvària que pugui dispersar-se en vida planctònica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, també a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare villafranca
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Felimare villafranca

    Cantabria: Hidalgo (1916), Ros (1975, as Glossodoris gracilis), Ávila et al. (1991), Ávila Escartín (1993), Fontana et al. (1993), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Galicia: Ortea (1977c, as G. gracilis), Urgorri and Besteiro (1983, as Hypselodoris gracilis), Otero and Trigo (1987, as H. gracilis), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Portugal: De Oliveira (1895, as Chromodoris villafranca and C. gracilis), Nobre (1932, as Chromodoris), Saldanha (1974, as Glossodoris gracilis), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003), Macedo, Macedo and Borges (1999), Muzavor and Morenito (1999), Malaquias and Morenito (2000), Wirtz and Debelius (2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986), García-Gómez, Medina and Coveñas (1991), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Gibraltar: García-Gómez (1982, as G. gracilis), García-Gómez et al. (1989), García-Gómez, Medina and Coveñas (1991), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986, both as H. gracilis), Salas and Luque (1986, as G. gracilis), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Fez (1974, as G. gracilis), Templado (1982b, 1983, 1984, all as H. gracilis), Ballesteros et al. (1986, as H. gracilis), Marín and Ros (1987), Templado et al. (2002). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1985), Pereira (1980), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), Ávila (1993), Ortea et al. (1996), Domènech et al. (2002), M@re Nostrum [Cala Guillosa (El Port de la Selva) 7/1999, Illa Mateua (L'Escala) 4/1998, Cala Aiguafreda (Begur) 4/2000, Cala Llevadó (Tossa de Mar) 3/1998]. En todos los registros hasta 1985, citada como Glossodoris gracilis o H. gracilis. Baleares: Ros (1981b, as G. gracilis), Ballesteros (1981a, as G. gracilis), Dekker (1986).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:81[P]; Schmekel & Portmann, 1982:68[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Felimare villafranca basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Felimare villafranca" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 12/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/z7O5B)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.