Martadoris mediterranea

Martadoris mediterranea (Domínguez, Pola & Ramón, 2015)

Martadoris mediterranea @ La Herradura (Granada, Spain) in 23 m of depth per Fernando Aguado

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E.Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000 
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817 
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970 
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931 
Superfamilia: Polyceroidea  Alder & Hancock, 1845 
Familia: Polyceridae  Alder & Hancock, 1845 
Subfamilia: Nembrothinae  Burn, 1967 
Gènere: Martadoris  Willan & Chang, 2017 
Espècie: Martadoris mediterranea (Domínguez, Pola & Ramón, 2015)

Nota taxonòmica: L’espècie més semblant a M. mediterrània és M. limaciformis, descrita per Eliot (1908) al Mar Roig. Les dues espècies comparteixen diverses característiques morfològiques i anatòmiques, com un color corporal base d’intens color vermell safrà amb petits punts blancs o groguencs escampats pel dors i els costats del cos. No obstant això, la presència de color porpra en les puntes dels rinòfors i de les fulles branquials són distintives en M. limaciformis (Baba, 1960 i Pola et al. 2006a). Per descartar la possibilitat que M. mediterrània fos en realitat M. limaciformis introduïda a través del Canal de Suez (com es creia anteriorment), es van portar a terme anàlisis filogenètiques resultant en espècies diferents (Domínguez et al. 2015). Willan & Chang (2017) la van desplaçar al nou gènere Martadoris  Willan & Chang, 2017.

Sinònims

  • Tambja mediterranea  Domínguez, Pola & Ramón, 2015

Descripció
Aquesta espècie té el cos allargat i limaciforme, acabat en una cua punxeguda. El cos arriba a una longitud de 10 mm. El color base del cos és vermell ataronjat. El dors està cobert de tubercles arrodonits de color blanquinós o groguenc. En alguns exemplars els tubercles són grans i generalment disposats en tres fileres al llarg del cos, mentre que en altres els tubercles són més petits i dispersos irregularment pel dors. El cap és arrodonit anteriorment, amb un parell de rinòfors amb aproximadament 15-20 laminetes. Els rinòfors són retràctils i disposen de beines elevades, són de color vermell fosc amb la punta de color blanquinós. Els tentacles orals són curts i tenen una ranura al llarg. La brànquia té 3 fulles tripinnades no retràctils, amb un raquis de color taronja-vermellós i fulles blanquinoses o groguenques. Hi ha ranures laterals per sota dels rinòfors. El peu i els tentacles orals són de color vermell-ataronjat.

Biologia
Encara no hi ha dades sobre la biologia d’aquesta espècie. Els primers espècimens recol·lectats a Mallorca es van trobar a 53 m de profunditat en un fons de sorra de gra mitjà, en una zona coberta predominantment per algues vermelles Phyllophora crispa. Els espècimens de Malta es van recollir com a descart de les xarxes dels pescadors calades a 50-60 m de profunditat, juntament amb fulles de Posidonia oceanica i maërl. Els espècimens de Granada es van trobar sobre algues vermelles calcàries a 23 m de profunditat però la darrera cita de Mallorca es va trobar a 45 metres. Un únic espècimen observat a Catalunya es va trobar a 48 metres de profunditat, sobre una gorgònia Eunicella singularis.

Etimologia

  • Mediterranea. Del Llatí “médium”, mig, espai intermedi, centre + “terra”, terra. De la Mar Mediterrània.

Distribució
És una espècie de molt recent descripció, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogràfica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1/07/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6/12/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral italià (Secce de Tor Paterno, 30/08/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19/06/2015: H. Domnick en Köhler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea (Domínguez et al., 2015). L’observació d’un exemplar d’aquesta espècie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorgònia Eunicella singularis a 48 m de profunditat (11/09/2015: J.M. Báñez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribució en el litoral mediterrani ibèric, així com la seva mida màxima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23/09/2006: G. & P. Peels en Köhler, 2016; 19/06/2015, H. Domnick en Köhler, 2016). Una cita recent a Mallorca (Sòller, 4/12/2016: L. Juskaničová, com. pers.) a una fondària de 45 metres confirma la presència estable de l’espècie a Balears.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Martadoris mediterranea
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Martadoris mediterranea basada en els nostres propis registres.

Video

Video per Constantino Mifsud (Malta)

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Martadoris mediterranea" in OPK-Opistobranquis, Published: 31/08/2014, Accessed: 16/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/Ag8wp)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.