Tambja ceutae

Tambja ceutae Garcia-Gomez & Ortea, 1988

Tambja ceutae per Sergio López González

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E.Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Polyceroidea  Alder & Hancock, 1845
Familia: Polyceridae  Alder & Hancock, 1845
Subfamilia: Nembrothinae  Burn, 1967
Gènere: Tambja  Burn, 1962
Espècie: Tambja ceutae  García-Gómez & Ortea, 1988

Descripció
Espècie de mida mitjana, els exemplars trobats solen mesurar uns 20 mm i arriben a una grandària màxima d’uns 80 mm (Ortea et al. 1996). Té el cos d’aspecte limaciforme i color blau verdós, més fosc en els exemplars de més edat. El cap és ample comparat amb el cos i està proveït d’una sèrie de prominències a la vora de l’notum i altres prominències semblants als costats, darrera de les àrees oculars. Sobre el dors de la regió cabal es poden apreciar altres prominències similars. La vora de l’notum està recorreguda per una banda groga que s’interromp a la part posterior; a la zona mitjana del dors hi ha una altra ratlla groga que el recorre longitudinalment fins a l’obertura branquial -que no envolta- i segueix després d’ella fins a la cua. Dues línies grogues addicionals franquegen la ratlla mediodorsal des de les brànquies fins a la beina rinofórica, interrompent-se en les àrees oculars, de color blau molt fosc. Sobre la cua s’aprecien taques grogues allargades que semblen ser la continuació, fragmentada, de les dues línies grogues que recorren els costats de l’animal. Té uns tentacles orals curts i aplanats dorsoventralmente, amb la part posterior de color blau fosc. Els rinòfors són de color blau fosc, tenen 20 laminetes de color blau fosc i tenen l’àpex partit. La beina rinofórica, que té la vora llisa i de color groc, està elevada sobre la superfície del notus i té una línia groga curta que la separa de la vora del dors. La corona branquial consta de cinc fulles tripinnades i no retràctils, que envolten la papil·la anal. Les tres fulles anteriors estan mes desenvolupades que les dues laterals i tenen el raquis branquial de color groc, exceptuant una falca de color blau fosc. La vora interna dels raquis branquials també son de color groc, i conflueixen al voltant de la papil·la anal, on delimiten una taca de color blau. El peu apareix vorejat amb una línia groga a prop del marge. L’orifici genital es troba en el costat dret, flanquejat per sengles línies grogues que discorren per sobre i per sota d’aquest. Totes les línies grogues del cos (en ocasions poden ser d’un color verdós) apareixen rivetejades de color blau fosc. Les prominències esmentades (tret característic de l’espècie) tenen l’àpex de color blau-verdós i són de forma cònica, originant-se en les línies longitudinals grogues. Les espècies de Tambja disposen d’un òrgan sensorial especialitzat característic, situat a ambdós costats del cap, entre el rinòfor i el tentacle oral. Aquest òrgan sensorial es veu habitualment com una ranura horitzontal tancada i gairebé invisible, però amb paciència se la pot veure en posició oberta, exposant les lamel·les internes a l’entorn. Aquestes lamel·les són, en alguns aspectes, anàlogues a les laminetes dels rinòfors ja que estan connectades als mateixos nervis, però, actualment es desconeix exactament la seva funció. La literatura ni tan sols s’ha decidit per un nom acceptat per a elles, però en els articles científics es denomina aquest òrgan com a “fossat sensorial”, “òrgan sensorial pre-rinoforal” o “ranura lateral”.

Biologia
Viu a les zones ombrívoles dels fons rocosos. Els exemplars juvenils solen estar sota pedres. Se suposa que s’alimenta de briozous del gènere Bugula, ja que sol fer la seva posta en la base dels mateixos. La posta és una cinta de color taronja enrotllada en forma helicoïdal, amb ous de color taronja de entre 93-107 micres de diàmetre, disposats de forma irregular, sense formar capes ni columnes. A les illes Canàries només s’han observat postes entre desembre i març. Se suposa que és presa del nudibranqui Tyrannodoris europaea, del que fuig amb moviments natatoris. La coloració és molt variable, però és molt probable que es degui a la presència de diverses espècies similars [cripsis] (Debelius & Kuiter, 2007). És capaç de secretar “tambjamina”, un compost amb activitat citotòxica i antimicrobiana.

Etimologia

  • Ceutae. De la ciutat de Ceuta (Espanya)

Distribució
La seva distribució actual abasta el litoral del sud de la Península Ibèrica (Ocaña et al., 2004), la costa nord del Marroc (García Gómez & Ortea 1988 a Ceuta), Canàries (Caballer et al., 2001), Açores (Malaquias et al., 2001; Wirtz, 2006, 2014) i Madeira (Caballer et al., 2001). També s’ha trobat en aigües d’Eivissa, Illes Balears (Cesare Fattori, 2014 com.pers.). 

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tambja ceutae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Tambja ceutae basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Tambja ceutae" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/10/2013, Accessed: 16/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/0AatK)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.