Guia d’Opistobranquis Pleurobranchida Berthellina edwardsii

Berthellina edwardsii

Berthellina edwardsii (Vayssière, 1896)

Berthellina edwardsii per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Pleurobranchida
	Superfamily	Pleurobranchoidea
	Family	Pleurobranchidae
	Genus	Berthellina
	Species	Berthellina edwardsii (Vayssière, 1897)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 181221).

Nota taxonòmica: Aquesta espècie ha estat tradicionalment confosa amb Berthella aurantiaca perquè la seva morfologia externa és molt similar, tant, que és virtualment impossible distingir-les “de visu”. Per diferenciar aquestes dues espècies s’ha de recórrer a l’estudi de l’estructura mandibular i de les dents radulars. La ràdula de B. edwardsii té nombroses dents denticulats (més de 150) a cada semifilera i les mandíbules allargades i amb les peces mandibulars llises mentre que les dents de la ràdula de B. aurantiaca són molt menys nombroses (de 50 a 80 per semifilera ) i les mandíbules més curtes i amb les peces mandibulars amb denticles als costats. També poden diferenciar-se els exemplars adults per la grandària de la conquilla interna, que en B.edwardsii mai sobrepassa els 5.5mm (en exemplars de fins a 60mm) ja que deixa de créixer quan els animals sobrepassen els voltant de 15 mm de longitud (Jakov Prkić, com.pers.), mentre que a Berthella aurantiaca té una mida proporcionalment més gran (Vayssière va citar una conquilla de 15mm en un exemplar de 30mm), ja que protegeix tota la massa visceral.

Sinònims

Berthella edwardsii Vayssière, 1896

Descripció
Aquesta espècie pot arribar a una grandària de fins a 60 mm de longitud, encara que generalment els exemplars que s’observen en el infralitoral superior solen mesurar entre 20 i 30 mm. El cos és molt bombat, detall que el caracteritza, i la seva coloració és molt cridanera: taronja o groc ataronjat homogeni. El mantell cobreix a tot l’animal excepte els rinòfors, el vel cefàlic i la part posterior del peu, que sobresurt lleugerament. El mantell, aparentment llis, quan s’observa a la lupa binocular pot observar-se que té diminutes protuberàncies arrodonides que van formant-se i desfent-se en l’animal viu i també nombroses estructures arrodonides molt atapeïdes que corresponen a la sortida dels conductes de les formacions glandulars àcides que caracteritzen a la gran majoria de les espècies dels Pleurobrancomorfes. A través del tegument del mantell no es pot apreciar per transparència la conquilla interna, com si passa en altres espècies del gènere Berthella; la conquilla és plana i auriculada i està coberta per un fi periòstrac membranós. El vel cefàlic és de forma troncocònica amb la zona més ampla en posició anterior; ventralment el vel cefàlic està solcat lateralment. Per sobre del vel cefàlic s’aprecien els rinòfors, que són auriculats, surten junts de la seva base i es dirigeixen quelcom obliquament en forma de V. Els rinòfors són del mateix color que el cos, poden retreure’s sota la zona anterior del mantell i quan no estan completament estesos poden disposar d’uns tènues plecs transversals al llarg de la seva superfície. Els ulls es poden apreciar a la zona posterior externa de la base dels rinòfors. La brànquia es troba situada a la dreta del cos, entre el mantell i el peu, és bipinnada i té prop d’una vintena de laminetes a cada banda de l’eix central; a la lupa binocular s’aprecia que cada lamineta està tanmateix finament pinnulada. L’orifici anal es troba just per sobre de la brànquia. El peu és molt ampli i de contorn ovalat fins i tot en la cua que és arrodonida; el seu color és groc una mica més pàl·lid i en el centre es pot apreciar generalment una taca de color marró a causa de les vísceres. Al llarg de la vora del peu existeix un solc que ho envolta completament.

Biologia
Estudiant l’anatomia dels exemplars que es poden observar en el nord de la Costa Brava, sota pedres des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, s’ha arribat a la conclusió que tots ells pertanyen a B. edwardsii. A causa de la confusió que hi ha hagut amb B. aurantiaca, escasses dades biològiques poden assegurar-se per a B. edwardsii. Podria alimentar-se d’esponges incrustants com Corticium sp., Tethya aurantium, Aaptos aaptos i Hemimycale sp., espècies que viuen en la cara inferior de les pedres on es troba l’opistobranqui. La posta té forma de cinta plana de color clar enrotllada en espiral i enganxada al substrat per un dels costats, amb unes arrugues característiques.

Etimologia

Berthellina. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. L’abreviatura “Berth” es fa servir per indicar a Sabin Berthelot com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
Edwardsii. Dedicat a Henry Milne-Edwards (1800-1885), un zoòleg francès partidari d’estudiar als animals en el seu ambient natural i no a partir d’animals dissecats.

Distribució
A causa de la confusió amb B. aurantiaca, les cites de B. edwardsii haurien de ser confirmades. Cervera et al. (2004) conclouen, no obstant això, que aquesta espècie es localitza en tot el litoral ibèric, les Balears, Canàries, Madeira, Açores i Cap Verd. Citada com Berthella plúmula, B. engeli i B. citrina també en les costes de França, d’Itàlia i d’altres àrees mediterrànies. A les costes catalanes B. edwardsii és una espècie freqüent en tot el litoral de la costa nord de la Costa Brava en llocs com la Cala Sant Antoni, Es Caials i a les Illes Medes. El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que viuen al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, i fins al moment tots ells pertanyen a B. edwardsii.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthellina edwardsii
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★★★☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	☆☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berthellina edwardsii basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Berthellina edwardsii by Enric Madrenas

Berthellina edwardsii (Portugal) by Joao Pedro Silva

Berthellina edwardsii by J.F.Martín Álvarez

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Berthellina edwardsii" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 23/04/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=398)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Berthellina edwardsii