Berthella aurantiaca

Berthella aurantiaca (Risso, 1818)

Berthella aurantiaca per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Subclade: Pleurobranchomorpha Schmekel, 1985 (formerly NOTASPIDEA)
Superfamilia: Pleurobranchoidea J.E. Gray, 1827
Familia: Pleurobranchidae J.E. Gray, 1827
Gènere: Berthella de Blainville, 1824
Espècie: Berthella aurantiaca (Risso, 1818) [Pleurobranchus]

Nota taxonòmica: Aquesta espècie ha estat tradicionalment confosa amb Berthellina edwardsii perquè la seva morfologia externa és molt similar, tant, que és virtualment impossible distingir-les “de visu”. Per diferenciar aquestes dues espècies s’ha de recórrer a l’estudi de l’estructura mandibular i de les dents radulars. La ràdula de B. edwardsii té nombroses dents denticulats (més de 150) a cada semifilera i les mandíbules allargades i amb les peces mandibulars llises mentre que les dents de la ràdula de B. aurantiaca són molt menys nombroses (de 50 a 80 per semifilera ) i les mandíbules més curtes i amb les peces mandibulars amb denticles als costats. També poden diferenciar-se els exemplars adults per la grandària de la conquilla interna, que en B.edwardsii mai sobrepassa els 5.5mm (en exemplars de fins a 60mm) ja que deixa de créixer quan els animals sobrepassen els voltant de 15 mm de longitud (Jakov Prkić, com.pers.), mentre que a Berthella aurantiaca té una mida proporcionalment més gran (Vayssière va citar una conquilla de 15mm en un exemplar de 30mm), ja que protegeix tota la massa visceral.

Sinònims

  • Pleurobranchus aurantiacus Risso, 1818 (original)
  • Pleurobranchus elongatus Cantraine, 1835

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar al voltant de 20mm amb una longitud màxima reportada de 30 mm. El color del cos és ataronjat o vermellós. El cos és bombat i el mantell dorsal és relativament petit i no cobreix el peu. En l’animal viu el tegument dorsal és hialí i en el seu interior hi ha espícules calcàries estrellades, amb 3-5 prolongacions, que tenen missió de suport del teixit. El vel bucal està molt desenvolupat quan l’animal està en moviment i té contorn trapezoïdal. Els rinòfors són tubulars i oberts a la seva zona externa, en la seva zona interior hi ha plecs transversals que corresponen a les àrees olfactives del rinòfor. La brànquia està situada sota la vora dreta del mantell, és bipinnada i posseeix entre 15 i 18 làmines a banda i banda del seu eix central. El color de la brànquia és una mica més clar que la resta del cos. La conquilla és interna i auriculiforme i està bastant desenvolupada, ocupant aproximadament una mica més de la meitat de la longitud total de l’animal; la superfície dorsal de la conquilla té estries de creixement més o menys marcades. El peu és molt ample, sobresortint de les vores del mantell per davant, pels costats i per la part posterior de l’animal. Lacaze-Duthiers (1859) descriu l’anatomia i fisiologia d’aquesta espècie.

Biologia
Berthella aurantiaca s’ha citat vivint sota pedres a escassa profunditat (Vayssière, 1898), en praderia de Posidonia oceanica (Cattaneo-Vietti, 1986) o en fons de sorra o fang on pesquen vaixells comercials d’arrossegament (Ros, 1975). Fins fa poc, ha estat confosa i citada repetidament com a Berthellina edwardsii per la semblant coloració i morfologia de les dues espècies. Un resum de la discussió sobre la identificació de B. aurantiaca / B. edwardsii es pot llegir a Sea Slug Forum. Únicament estudiant l’anatomia interna i analitzant l’estructura mandibular i de les dents radulars, entre d’altres detalls, es pot afirmar la pertinença a una o altra espècie. El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que es poden observar al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat i, fins el moment, tots els exemplars pertanyen a B. edwardsii .

Etimologia

  • Berthella. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
  • Aurantiaca. Del Llatí “aurantiacus” que significa “de color d’or”.

Distribució
A causa de la similitud morfològica i de coloració de Berthella aurantiaca amb B. edwardsii , les cites d’ambdues espècies haurien de ser confirmades mitjançant estudis anatòmics. Moltes de les cites europees referides a B. aurantiaca es refereixen realment a B. edwardsii (Cervera et al. 2004); aquests autors indiquen, però, que B. aurantiaca es troba en gairebé tot el litoral ibèric (Cantàbric, zona del estret de Gibraltar i tot el litoral mediterrani), les Balears i les Açores. B. aurantiaca no ha estat citada a l’Adriatic, mentres que B. edwardsii es molt comú (Jakov Prkić, com.pers.). El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que viuen al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, i fins al moment tots ells pertanyen a B. edwardsii . A les costes catalanes B. aurantiaca ha estat citada amb seguretat a Es Caials (Cadaqués), al litoral de les Illes Medes i a Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthella aurantiaca
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Berthella aurantiaca basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Berthella aurantiaca" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 12/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/KqRSQ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.