Runcina adriatica

Runcina adriatica (Thompson, 1980)

Runcina adriatica per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Runcinida  

 

Superfamily

Runcinoidea  

 

Family

Runcinidae  

 

Genus

Runcina  

 

Species

Runcina adriatica  T. E. Thompson, 1980

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141405).
Descripció
Els animals mesuren entre 1,5 i 2,5 mm de longitud. El cos és de color marró fosc i està recobert quasi integrament per taques negres tant en el dors com en el peu. Hi han també nombroses puntuacions blanquinoses o de color crema que poden concentrar-se formant taques o bandes entre les quals destaca una banda transversal, incompleta en ocasions, a l’alçada del primer terç del cos y una altre longitudinal i més difosa que va des del cap fins la zona posterior del nòtum, on connecta amb una altra banda blanca més densa situada en l’extrem del nòtum. Les zones laterals de la regió cefàlica també son de tons clars degut a les puntuacions blanquinoses. Els ulls son visibles en aquestes àries cefàliques. En alguns exemplars les taques negres del dors es concentren formant altres bandes negres pel darrera de la banda transversal blanca anterior i pel davant de la de la zona posterior del dors. En el peu les taques negres també solen formar una banda fosca central que s’aprecia en la cua. El nòtum està aixecat en la zona posterior formant una cresta pal·lial sota la que es troben dues petites brànquies semitransparents.

Biologia
En el Mediterrani sembla ser una espècie molt freqüent, vivint entre les rizomes de Posidonia oceanica, detall confirmat en darrers estudis. És una espècie herbívora que degut a la seva petita mida i cripsi sobre les rizomes de Posidonia és molt difícil observar in situ.

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
  • Adriatica. De o pertanyent al Mar Adriàtic. Del Llatí “Adriaticus”, de “Adria”, un enclau etrusc a la costa nord del Mar Adriàtic.

Distribució
Runcina adriatica fou descrita en 1980 per Thompson en base a exemplars recol·lectats en les costes de l’actual Croàcia. Posteriorment s’ha tornat a recol·lectar de nou en aigües de Croàcia, Canàries i les Açores. En la Península Ibérica sols es coneguda en diverses localitats de la Costa Brava, com Tossa de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Runcina adriatica
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Runcina adriatica

    Catalunya: Ballesteros (datos no publicados) [Cadaqués]. Canarias: Malaquias and Calado (1997), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003). Azores: Gosliner (1990), Mikkelsen (1995), Ávila (2000), Malaquias (2001), Ávila et al. (in press, as R. cf. adriatica).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Runcina adriatica basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Correa, M., E. Madrenas, A. Riesgo, and M. Ballesteros. 2015. First molecular approach to the study of Mediterranean Runcina Forbes [in Forbes & Hanley], 1851 (Heterobranchia: Runcinacea).
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Malaquias, M. A. E., G. Calado, J. F. Da Cruz, and K. Jensen. 2014. Opisthobranch molluscs of the Azores, results of the IV Internationa Workshop of Malacology and Marine Biology (4-13 July 2011) (Mosteiros, São Miguel, Azores). Açoreana, 2014, Supplement 10: 139-147.
    Malaquias, M. A. E., J. Mackenzie-Dodds, P. Bouchet, T. M. Gosliner, and D. G. Reid. 2009. A molecular phylogeny of the Cephalaspidea sensu lato (Gastropoda: Euthyneura): Architectibranchia redefined and Runcinacea reinstated. Zoologica Scripta 38(1): 23-41.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Ortea, J., L. Moro, and J. J. Bacallado. 2013. Descripción de nuevas especies del género Runcina Forbes & Hanley, 1853 (Gastropoda: Opisthobranchia: Runcinacea) de las islas Canarias. Vieraea 41: 35-52. [November 2013].
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Rudman W.B. et al. 1998. Runcina adriatica accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/runcadri).
    Schmekel, L., and D. Cappellato. 2002. Contributions to the Runcinidae. II. Three new species and comparative studies on five established species of Runcina (Opisthobranchia Cephalaspidea) in the Mediterranean. Vie et Milieu 52 (2-3): 86-102.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Thompson, T. E. 1980. New species of the bullomorph genus Runcina from the Northern Adriatic Sea. Journal of Molluscan Studies 46: 154-157.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Runcina adriatica" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 22/07/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/EDCzc)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.