Runcina adriatica

Runcina adriatica (Thompson, 1980)

Runcina adriatica per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Runcinacea  

 

Superfamily

Runcinoidea  

 

Family

Runcinidae  

 

Genus

Runcina  

 

Species

Runcina adriatica  T. Thompson, 1980

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141405).
Descripció
Els animals mesuren entre 1,5 i 2,5 mm de longitud. El cos és de color marró fosc i està recobert quasi integrament per taques negres tant en el dors com en el peu. Hi han també nombroses puntuacions blanquinoses o de color crema que poden concentrar-se formant taques o bandes entre les quals destaca una banda transversal, incompleta en ocasions, a l’alçada del primer terç del cos y una altre longitudinal i més difosa que va des del cap fins la zona posterior del nòtum, on connecta amb una altra banda blanca més densa situada en l’extrem del nòtum. Les zones laterals de la regió cefàlica també son de tons clars degut a les puntuacions blanquinoses. Els ulls son visibles en aquestes àries cefàliques. En alguns exemplars les taques negres del dors es concentren formant altres bandes negres pel darrera de la banda transversal blanca anterior i pel davant de la de la zona posterior del dors. En el peu les taques negres també solen formar una banda fosca central que s’aprecia en la cua. El nòtum està aixecat en la zona posterior formant una cresta pal·lial sota la que es troben dues petites brànquies semitransparents.

Biologia
En el Mediterrani sembla ser una espècie molt freqüent, vivint entre les rizomes de Posidonia oceanica, detall confirmat en darrers estudis. És una espècie herbívora que degut a la seva petita mida i cripsi sobre les rizomes de Posidonia és molt difícil observar in situ.

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
  • Adriatica. De o pertanyent al Mar Adriàtic. Del Llatí “Adriaticus”, de “Adria”, un enclau etrusc a la costa nord del Mar Adriàtic.

Distribució
Runcina adriatica fou descrita en 1980 per Thompson en base a exemplars recol·lectats en les costes de l’actual Croàcia. Posteriorment s’ha tornat a recol·lectar de nou en aigües de Croàcia, Canàries i les Açores. En la Península Ibérica sols es coneguda en diverses localitats de la Costa Brava, com Tossa de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Runcina adriatica
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Runcina adriatica

    Catalunya: Ballesteros (datos no publicados) [Cadaqués]. Canarias: Malaquias and Calado (1997), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003). Azores: Gosliner (1990), Mikkelsen (1995), Ávila (2000), Malaquias (2001), Ávila et al. (in press, as R. cf. adriatica).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Runcina adriatica" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 24/06/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/EDCzc)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.