Runcina avellana

Runcina avellana  Schmekel & Cappellato, 2001

Runcina avellana per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Runcinida  

 

Superfamily

Runcinoidea  

 

Family

Runcinidae  

 

Genus

Pseudoilbia  

 

Species

Pseudoilbia avellana   (Schmekel & Cappellato, 2001)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 744313).
Nota taxonòmica: A la descripció de l’espècie feta per Schmekel & Capellato (2001), els autors feien referència a un únic exemplar estudiat anatòmicament, d’1,2 mm de llarg (en viu), amb una fórmula radular de 3 x 1.0.1, que és considerada pels autors com la ràdula rudimentària d’un juvenil. No van trobar cap conquilla interna ni van poder recuperar cap placa gàstrica després de tractar la mostra amb NaOH. Aquestes característiques van induir Ortea (2013) a proposar la inclusió provisional d’aquesta espècie al gènere Pseudoilbia dins de la família Ilbidae, que inclou espècies del gènere Ilbia Burn, 1963 i Pseudoilbia Miller & Rudman, 1968 (sense plaques gàstriques dins del seu tracte digestiu) i amb el segon gènere també sense dent raquídia. Els exemplars estudiats per Araujo et al (2022) es van caracteritzar per trets consistents amb la descripció original de R. avellana (sensu Schmekel & Cappellato, 2001), com la forma del cos, la presència d’una marca rodona de color marró al centre de la cua, el patró de coloració general, l’absència de plaques gàstriques i la presència de brànquies, que els exemplars recol·lectats a Roses (Espanya) estaven situats a tan sols 45 km de la localitat tipus, i el fet que aquests exemplars s’agrupen als anàlisis filogenètiques entre altres espècies del gènere Runcina, qüestionen l’assignació realitzada per Ortea (2013). A més, la manca de dents raquídies a R. avellana, informada per Schmekel i Cappellato (2001), podria ser un artefacte, ja que aquests autors només van estudiar un espècimen aparentment juvenil. Desafortunadament, Araujo et al (2022) no van aconseguir obtenir la ràdula dels exemplars recol·lectats per al seu estudi, així que, de moment, a OPK preferim mantenir l’espècie R.avellana dins del gènere Runcina fins que nous estudis d’altres exemplars que puguin aparèixer en el futur permetin confirmar la inclusió en un o altre gènere.

Sinònims

  • Pseudoilbia avellana Schmekel & Cappellato, 2001

Descripció
Aquesta espècie mesura al voltant de 2 mm de longitud i té el cos clarament allargat. El notum anterior és una mica més estret que el peu i no diferencia lòbuls cefàlics mentre que l’extrem posterior és de contorn ovalat. El peu és de la mateixa amplada que el notum excepte pel davant, on sobresurt lleugerament pels costats de la regió cefàlica, i per darrere, on forma una cua curta i arrodonida. La coloració és marró xocolata uniforme excepte les regions anterior i lateral del cap, algunes zones de la vora del notum, el peu i la cua, que són més clars i semitransparents. Els ulls són clarament visibles i estan situats a prop de la vora lateral de la regió cefàlica, a la zona més clara. La vora del peu té petites taques marrons en tota la seva longitud i la cua presenta una taca més gran del mateix color, en forma d'”Y” invertida. Schmekel & Capellato (2001) citen que els seus exemplars tenien un sol full branquial de forma arrodonida.

Biologia
D’aquesta espècie tan poc coneguda se sap que viu en els rizomes de Posidonia oceanica, com altres espècies del mateix gènere, i que també ha aparegut entre masses d’algues com Codium vermilara (E. Madrenas, comunicació personal).

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
  • Avellana. Està relacionat amb la ciutat d’Avellino (Campania, Itàlia) que durant la dominació romana s’anomenava “Abella” i que era coneguda pels seus camps d’avellaners, el fruit dels quals era conegut en Llatí com “avellana nux”, nou d’Abella. El fruit de l’avellaner era també conegut en castellà antic com “avellina”. Fa referència al color marró xocolata del cos d’aquest opistobranqui, similar al de l’avellana.

Distribució
Fins ara, R. avellana només era coneguda de la localitat de Banyuls-sur-Mer, a les costes franceses de la Mediterrània occidental, gràcies a la recol·lecció de 3 exemplars vius de 1, 1,2 i 1,5 mm de longitud. L’aparició d’un exemplar entre algues a les Illes Medes (Costa Brava de Catalunya) significa la segona cita de l’espècie a nivell global, seguit d’unes quantes mostres més obtingudes pel nostre grup a la Badia de Roses i que es van utilitzar en l’estudi d’Araujo et al (2022).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Runcina avellana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Runcina avellana basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Araujo AK, Pola M, Malaquías MAE, et al. 2022. Molecular phylogeny of European Runcinida (Gastropoda,  Heterobranchia): the discover of an unexpected pool of complex species, with special reference to the case of Runcina coronata. Zoological Journal of the Linnean Society. XX:1–28. https://doi.org/10.1093/zoolinnean/zlab041.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2024. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Correa M, Madrenas E, Riesgo A, et al. 2015. First molecular approach to the study of Mediterranean Runcina Forbes [in Forbes & Hanley], 1851 (Heterobranchia: Runcinacea).
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Schmekel L, Cappellato D. 2001. Contributions to the Runcinidae. I. Six new species of the genus Runcina (Opisthobranchia cephalaspidea) in the Mediterranean. Vie Et Milieu-Life and Environment. 51(3):141–160. Available from ://WOS:000171829500005.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Runcina avellana" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 19/09/2012. Accedit: 18/05/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=2310)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.