Runcina bahiensis

Runcina bahiensis (Cervera, García-Gómez & García, 1991)

Runcina bahiensis per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Runcinida  

 

Superfamily

Runcinoidea  

 

Family

Runcinidae  

 

Genus

Runcina  

 

Species

Runcina bahiensis  Cervera, García-Gómez & F. J. García, 1991

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141408).
Descripció
Aquesta espècie pot arribar a una mida d’uns 3 mm de longitud. La forma del cos és característica. El cap s’estreny cap endavant, amb les vores del peu sobresortint clarament als costats. Per darrere del cap, el cos manté la mateixa amplada fins arribar al final del notus, on aquest s’expandeix cap als costats de manera apreciable, acabant en una cua dorsal curta i ampla. El cos és d’un color beix o amb tons verdosos. Es troba recobert de puntuacions blanques excepte dues àrees als costats del cap on es localitzen els ulls i als marges del cos, on el patró de puntuacions blanques forma una mena de crestes o ondulacions. Al dors apareixen dues àrees de major concentració de punts blancs, una a la regió cefàlica des de la part més anterior fins al primer terç de la longitud de l’animal i una altra al final del notus, més estreta. Al peu les puntuacions blanques són molt menys abundants que al dors. A la cua la densitat de taques blanques també és menor encara que bastant més gran que al peu. Sobre un fons clar i mitjançant la translucidesa del cos, es poden apreciar una sèrie de puntuacions fosques en els marges del notus. El peu sobresurt per darrere del notus en forma d’una cua curta i arrodonida, semitransparent i amb puntuacions blanques. Per sota de la part posterior dreta del notus i entre aquest i el peu es troben 4 petites fulles branquials.

Biologia
D’aquesta espècie només se sap que viu entre algues i en rizomes de Posidonia oceanica.

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
  • Bahiensis, de la bahia d’Algesires, on es van localitzar els dos exemplars tipus que van servir per descriure l’espècie.

Distribució
Runcina bahiensis és una espècie molt rara de la qual s’han recollit fins ara només els dos exemplars a la zona de l’Estret de Gibraltar (Cervera et al., 1991) que van servir per descriure a l’espècie, dos exemplars a la Costa Brava catalana, que són la segona cita de l’espècie a nivell mundial (Correa, 2014) i alguns exemplars més (fotos adjuntes) trobats per Enric Madrenas (2014, com.pers.) també a la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Runcina bahiensis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Runcina bahiensis basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Cervera JL, García-Gómez JC, García FJ. 1991. The genus Runcina Forbes & Hanley, 1851 (Opisthobranchia, Cephalaspidea) in the Strait of Gibraltar, with de description of a new species from the Bay of Algeciras. Journal of Molluscan Studies. 57:199–208. Available from ://WOS:A1991GX37100019.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Correa M, Madrenas E, Riesgo A, et al. 2015. First molecular approach to the study of Mediterranean Runcina Forbes [in Forbes & Hanley], 1851 (Heterobranchia: Runcinacea).
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Runcina bahiensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/08/2013. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=7567)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.