Runcina bahiensis (Cervera, García-Gómez & García, 1991)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Tectipleura | |
Order | Runcinida | |
Superfamily | Runcinoidea | |
Family | Runcinidae | |
Genus | Runcina | |
Species | Runcina bahiensis Cervera, Garcia-Gomez & Garcia, 1991 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141408). | ||
Aquesta espècie pot arribar a una mida d’uns 3 mm de longitud. La forma del cos és característica. El cap s’estreny cap endavant, amb les vores del peu sobresortint clarament als costats. Per darrere del cap, el cos manté la mateixa amplada fins arribar al final del notus, on aquest s’expandeix cap als costats de manera apreciable, acabant en una cua dorsal curta i ampla. El cos és d’un color beix o amb tons verdosos. Es troba recobert de puntuacions blanques excepte dues àrees als costats del cap on es localitzen els ulls i als marges del cos, on el patró de puntuacions blanques forma una mena de crestes o ondulacions. Al dors apareixen dues àrees de major concentració de punts blancs, una a la regió cefàlica des de la part més anterior fins al primer terç de la longitud de l’animal i una altra al final del notus, més estreta. Al peu les puntuacions blanques són molt menys abundants que al dors. A la cua la densitat de taques blanques també és menor encara que bastant més gran que al peu. Sobre un fons clar i mitjançant la translucidesa del cos, es poden apreciar una sèrie de puntuacions fosques en els marges del notus. El peu sobresurt per darrere del notus en forma d’una cua curta i arrodonida, semitransparent i amb puntuacions blanques. Per sota de la part posterior dreta del notus i entre aquest i el peu es troben 4 petites fulles branquials.
Biologia
D’aquesta espècie només se sap que viu entre algues i en rizomes de Posidonia oceanica.
Etimologia
- Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
- Bahiensis, de la bahia d’Algesires, on es van localitzar els dos exemplars tipus que van servir per descriure l’espècie.
Distribució
Runcina bahiensis és una espècie molt rara de la qual s’han recollit fins ara només els dos exemplars a la zona de l’Estret de Gibraltar (Cervera et al., 1991) que van servir per descriure a l’espècie, dos exemplars a la Costa Brava catalana, que són la segona cita de l’espècie a nivell mundial (Correa, 2014) i alguns exemplars més (fotos adjuntes) trobats per Enric Madrenas (2014, com.pers.) també a la Costa Brava.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Referències per l´espècie: Runcina bahiensis
- Gibraltar: Cervera, García-Gómez and García (1991), Sánchez-Moyano et al. (2000), Templado et al. (1993a).
Catalunya: Correa (2014), Madrenas 2014 (pers.comm.).
Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: | |
| Oceà Atlàntic: | |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2021) "Runcina bahiensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/08/2013. Accedit: 07/03/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/6nfjJ)
