Runcina brenkoae

Runcina brenkoae (Thompson, 1980)

Runcina brenkoae per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Runcinacea  

 

Superfamily

Runcinoidea  

 

Family

Runcinidae  

 

Genus

Runcina  

 

Species

Runcina brenkoae  Thompson T., 1980

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141409).
Descripció
La forma del cos és allargada, lleugerament més estreta a la part anterior que en la posterior, encara que pot variar depenent de si l’animal està quiet o en moviment. Els exemplars poden arribar fins a 3,5 mm de longitud. El cos és de color marró-fosc amb algun to vermellós i tot el dors està cobert per línies i taques irregulars de color negre que s’anastomosen. També es presenten una sèrie de puntuacions blanquinoses petites que s’agrupen en la part anterior de l’animal, als costats i en l’extrem posterior del dors, a l’igual que a la base de la cua. A banda i banda de la regió cefàlica l’animal presenta una zona sense pigmentació en la qual es poden observar fàcilment els ulls. A sota de la vora posterior dreta del dors sobresurten dues o tres petites fulles branquials, semitransparents però amb algunes fines taques negres. El peu presenta la mateixa coloració que el dors encara que no té línies negres i les taques no s’anastomosen. La cua presenta una àrea de color molt fosc en el centre, ben delimitada i amb els costats d’un to blanquinós i translúcid amb algunes taques fosques a la vora.

Biologia
No es coneixen dades de la biologia d’aquesta espècie. Les escasses cites de què es disposen indiquen que han aparegut en recol·lectar masses de diverses algues. Un exemplar recol·lectat a Cadaqués es desplaçava amb uns característics moviments d’elongació suau seguits d’una contracció forta del cos. A més, en moviment, la porció més posterior del dors (cresta paleal) es manté una mica elevada.

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
  • Brenkoae. En honor de Mirjana Hrs-Brenko (1935-) que va estar empleada a l’estació oceanogràfica de Rovinj (Croàcia) des del 1960, treballant en la taxonomia, ecologia i cultiu de bivalves.

Distribució
Aquesta espècie, descrita originàriament per Thompson el 1980 a l’Adriàtic, a les aigües de l’actual Croàcia, només s’ha recollit posteriorment a Banyuls-sur Mer (Costa Brava francesa) i a Catalunya (Cadaqués i Tossa de Mar).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Runcina brenkoae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Runcina brenkoae

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Runcina brenkoae" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/08/2013, Accessed: 18/07/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/U1eyX)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.