Hermaea cantabra

Hermaea cantabra  Caballer & Ortea, 2015

Hermaea cantabra @ Isla de la Torre, Santander, Cantabria, Spain 22-01-2004 per Manuel Caballer

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Panpulmonata  Jörger et al., 2010
Clade: Sacoglossa  von Ihering, 1876
Superfamilia: Limapontioidea  J.E. Gray, 1847
Familia: Hermaeidae  H. Adams & A. Adams, 1854
Gènere: Hermaea  Lovén, 1844
Espècie: Hermaea cantabra  Caballer & Ortea, 2015

Abans de la descripció d’H. cantabra, qualsevol Hermaeidae transparent amb pigmentació rogenca a l’aparell digestiu i rinòfors auricul·lats, capturat en aigües europees, era automàticament determinat com Hermaea bifida (Montagu, 1815). Tot i això, un estudi més detallat sobre exemplars capturats al nord d’Espanya (Caballer, 2007) va demostrar que aquests animals tenien caràcters que de cap manera podien ser atribuïts a H. bifida, com ara presentar un patró típic i complex de bandes vermelles a l’epidermis, ramificacions digestives als cerates no bifurcades en el seu extrem distal i dents radulars en forma d’estilet, sense expansions laterals.

Descripció
Els diferents exemplars trobats mesuren entre 4 i 5 mm de longitud i la mida màxima coneguda fins al moment és de 9 mm. El cos és estret i allargat. El cos és de color blanc hialí, translúcid, destacant a través del tegument la glàndula digestiva de color marró-vermellós o marró-clar. Els rinòfors, que són auricul·lats, tenen l’extrem del lòbul superior més o menys arrodonit i més gran que l’inferior, són del mateix color que el cos i tenen grànuls blanquinosos a la zona distal i a la base. Hi ha una fina línia de color marró vermellós a la zona posterior dels rinòfors que comença en el seu terç distal, recorre la seva base i es dirigeix ​​cap a enrere, passant entre els ulls, on després desapareix. Els ulls es troben una mica darrere de la base dels rinòfors. Al dors, l’àrea cardíaca té una zona triangular blanca formada per l’acumulació de grànuls del mateix color i les vores del tenen taques superficials de color marró vermellós que també existeixen en tot el dors, de manera dispersa, fins a la cua. Lateralment s’observa una banda prima de color marró vermellós que va des del morro fins a la meitat del cos, amb una branca que recorre el rinòfor; aquesta banda de vegades s’uneix a la zona del cap amb una fina línia del mateix color que recorre tota la vora del peu. Tot el dors i els laterals del cos, a més de la cua, estan coberts de taques vermelles o marrons de diferents formes i mides. La glàndula digestiva al dors forma dos cordons longitudinals paral·lels de color marró vermellós i de recorregut irregular, que excepcionalment s’uneixen a la cua però mai en l’extrem anterior. D’aquests cordons longitudinals surten les ramificacions que entren en cadascun dels cerata; dins d’aquests, la branca digestiva té un eix central del qual surten prolongacions simples en angle recte o oblic. Hi ha 8-9 cerata a cada costat del cos, translúcids i de mides molt desiguals, solen tenir grànuls blanquinosos dispersos. Els cerata més desenvolupats són més amples en el seu terç distal i estrets a la base, també n’hi ha de forma ovoide; existeixen tubercles poc definits en la superfície dels cerata. L’anus està en posició dorsal i situat just davant l’àrea cardíaca. L’orifici genital és lateral i es troba entre la base del rinòfor i el primer cerata dret. El peu està lleugerament bilobul·lat.

Biologia
Fins al moment, aquesta espècie ha estat només capturada des de l’intermareal fins els 15 m de profunditat, vivint sobre algues vermelles filamentoses epibionts de l’alga Codium tomentosum o sobre algues del gènere Ceramium (Caballer & Ortea, 2015). Aquesta espècie és generalment capturada juntament amb el seu congènere Hermaea paucicirra. La posta d’aquesta espècie ha estat descrita i figurada per Ortea (1977a, com H. bifida) com una espiral blanca de 2,5 mm de diàmetre i d’una volta i mitja, contenint uns 500 ous.

Etimologia

  • Hermaea. Derivat d’Hermes, personatge de la mitologia grega.
  • Cantabra. En honor de Cantabria, la regió on s’ubica la localitat tipus d’aquesta espècie, i els seus habitants.

Distribució
De moment, la distribució d’aquesta espècie abasta des de les costes d’Astúries i Cantàbria (Ortea, 1977 a & b; Caballer, 2007; Caballer & Ortea, 2015), fins a la badia d’Arcachon, al sud de França (Salvat, 1968; Ortea, 1977 a & b; Caballer, 2007; Caballer & Ortea, 2015). És possible que els exemplars citats per Salvat (1968) com H. bifida vivint sobre Codium fragile es tractin en realitat d’individus d’H. cantabra.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Hermaea cantabra
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Hermaea cantabra basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Caballer, Manuel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Hermaea cantabra" in OPK-Opistobranquis, Published: 23/12/2015, Accessed: 14/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/erG6H)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.