Placida cremoniana

Placida cremoniana (Trinchese, 1892)

Placida cremoniana @ Punta del Plom, Begur (Spain) 20080614 per Miquel Pontes

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Panpulmonata  Jörger et al., 2010
Clade: Sacoglossa  von Ihering, 1876
Superfamilia: Limapontioidea  J.E. Gray, 1847
Familia: Limapontiidae  J.E. Gray, 1847
Gènere: Placida  Trinchese, 1877-79
Espècie: Placida cremoniana (Trinchese, 1892) [Hermaea]

Sinònims

  • Ercolania trinchesii Pruvot-Fol, 1951
  • Hermaea carminis Fez, 1962
  • Hermaea cremoniana Trinchese, 1892 (original)

Descripció
La grandària dels exemplars pot arribar  fins els 10 mm de longitud. La coloració d’aquesta espècie és molt peculiar i la fa inconfusible d’altres ascoglosos. El cap, els rinòfors, el dors i els laterals de l’animal i el terç superior dels cerata són de color morat fosc, gairebé negre, mentre que el vel cefàlic, el peu, els dos terços basals dels cerata i una banda a cada costat del cos són de color groc or. El cos és bastant estilitzat, el cap disposa d’una espècie de replegament arrodonit o vel cefàlic. Els rinòfors són auriculats i una mica més amples en la base; existeix una banda longitudinal d’un blanc-grisós en la cara externa dels rinòfors que contínua per darrere de la base dels rinòfors formant una “V” característica, on es troben els ulls. Els cerata són bastant nombrosos i cobreixen homogèniament el dors de l’animal, sense apreciar-se clarament la seva reunió en grups; la seva grandària augmenta des dels inserits més lateralment fins als situats més dorsalment. La forma dels cerata és allargada, amb la part mitjana més eixamplada i afilada la punta. La regió cardíaca està a la zona mitjà dorsal, a l’altura dels primers cerata, i davant d’ella es troba la papil·la anal, de color morat fosc però amb l’extrem superior blanquinós. El peu és estret, la zona anterior és quelcom eixamplada i la cua curta i estreta.

Biologia
Aquesta espècie sol viure a poca profunditat entre diferents algues fotòfiles com Halimeda estudiantina, diverses rodofícies i feofícies i també en praderies de Posidònia oceanica. A Japó aquesta espècie s’ha comprovat que menja tiges de l’alga clorofícia Derbesia però res més se sap del que mengen amb certesa els exemplars europeus, com tampoc es coneix d’on obtenen o com produeixen els pigments que adornen el seu cos. La posta és una cinta enrotllada en mitja lluna o en cercle gairebé complet de fins a 2 mm de diàmetre; els ous són petits, d’unes 50-60 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Placida. Del Llatí “placeō”, satisfer. També significa plàcida, suau, tranquil·la, quieta, pacífica. 
  • Cremoniana. De Cremona, ciutat situada al nord d’Itàlia, entre Pavia i Parma, prop de Gènova.

Distribució
L’espècie va ser descrita originàriament de la costa de Nàpols però des de llavors ha estat citada en el mar Mediterrani, tant en les costes occidentals com en les orientals, en el Pacífic (Japó, Guam, Illes Marianes, Austràlia i Indonèsia). També s’ha citat a Canàries, Madeira i Açores. En la Península Ibèrica s’ha observat en gairebé tot el seu litoral, tant mediterrani com a atlàntic i en les Balears. A Catalunya no és difícil observar-la entre algues en parets rocoses de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Placida cremoniana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Placida cremoniana

    Portugal: García-Gómez et al. (1991). Andalucía (Atl.): Cervera (1988). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986), García Raso et al. (1992), Ocaña et al. (2000). Levante: Fez (1974, as Hermaea carmeni), Templado, Talavera and Murillo (1983), Marín and Ros (1987, 1988). Catalunya: Ballesteros (1980a, 1980b, 1985, citada como Hermaea). Baleares: Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986). Canarias: Ortea et al. (1998, 2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Fontes, Tempera and Wirtz (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Placida cremoniana basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Placida cremoniana" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 18/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/rOsTZ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.