Elysia viridis

Elysia viridis (Montagu, 1804)

Elysia viridis @ Laguna Fusaro, Bacoli, Napoli per Guido Villani

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Plakobranchidae  

 

Genus

Elysia  

 

Species

Elysia viridis  (Montagu, 1804)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139686).
Sinònims

  • Actaeon elegans de Quatrefages, 1844
  • Aplysiopterus neapolitanus Delle Chiaje, 1830
  • Elysia fusca Philippi, 1844
  • Elysia marmorata Cantraine, 1835
  • Elysia minuta Sars M., 1835
  • Elysia pagenstecheri Marcus Ev., 1982
  • Elysia viridis var. olivacea Jeffreys, 1869
  • Laplysia viridis Montagu, 1804 (original)

Descripció
Els exemplars mediterranis d’aquesta espècie solen mesurar entre 10 i 15 mm de longitud però s’han observat exemplars amb talles de fins a 55 mm en les costes atlàntiques europees (Thompson & Brown, 1984). Aquesta espècie té la morfologia típica de la família, amb el cos poc estilitzat, els rinòfors curts i els paràpodes triangulars. La coloració general del cos és verd fosca però pot variar segons la dieta de l’animal, i pot adquirir els exemplars diferents tonalitats verdes, marrons, vermelloses o fins i tot exemplars gairebé negres. Per tot el cos apareixen puntuacions vermelles, rosades, blaves, groguenques o verdes. Al dors de l’animal hi ha venes marcades que s’ajunten a la part posterior de la regió pericàrdica, bastant inflada i situada entre la base anterior dels paràpodes. Els rinòfors són auriculats pel seu costat extern, són de color verd fosc i poden presentar prop de l’àpex una major concentració de granulacions acolorides que li fan adquirir una lleugera irisació blau-violàcia. La vora dels paràpodes sol disposar de puntuacions blanquinoses, que també poden agrupar-se en els flancs del cos i en els rinòfors. Estant l’animal encongit, la vora dels paràpodes pot presentar-se lobulat. Els ulls, grans i una mica protuberants, estan situats a la base dels rinòfors en una àrea circular una mica despigmentada. Les ramificacions de la glàndula digestiva es poden veure a través del tegument a la cara interna dels paràpodes, el cap i dins dels rinòfors. L’anus es troba a l’extrem d’una papil·la anal situada antero-lateralment, sota el rinòfor dret. El peu és estret i posseeix uns curts tentacles propodials en el seu extrem anterior.

Biologia
Aquesta espècie és molt freqüent i viu en una àmplia varietat d’algues de les que s’alimenta, com les clorifícies Cladophora rupestris, Codium sp., Enteromorpha clathrata, Ulva lactuca i Briopsis sp., rodofícies com Chondrus sp, feofícies com Cystoseira sp. i també s’ha citat sobre la fanerògama marina Zostera sp. (Thompson, 1976; Bouchet, 1984; Schmekel, 1968), encara que se sospita que possiblement el seu espectre alimentari sigui més estricte. A les costes ibèriques de la Mediterrània, gairebé sempre es troba sobre Codium fragile, de la qual s’alimenta i on efectua la posta. Com altres sacoglosos, aquesta espècie “segresta” cloroplasts de les algues de les que s’alimenta (fenomen anomenat cleptoplastia) i els incorpora als seus teixits, on romanen actius realitzant la fotosínteis durant diversos dies. L’abundància d’aquests cloroplasts en els teixits del sacogloso és el que determina la tonalitat verdosa dels exemplars. Aquests, mantinguts en aquaris sense alimentar van perdent progressivament la coloració verda, que es va aclarint fins a adquirir una tonalitat groguenca. E. viridis és capaç de segregar una mucositat de caràcter defensiu que té com a principal component un polipropionat anomenat “elisiona”, que els animals sintetitzen de novo, és a dir que no provenen de la ingesta de l’alga que és la seva dieta (Marín & Ros, 2004 ). Les postes d’aquesta espècie, que es dipositen sobre les algues de les que s’alimenten els animals, tenen forma d’una espiral plana amb ous blancs d’unes 70 micres de diàmetre (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • viridis = fa referència a la tonalitat verda que presenten la majoria dels exemplars d’aquesta espècie, causada pels cloroplasts de les algues que ingereixen i que s’acumulen en els seus teixits.

Distribució
Elysia viridis té una àmplia distibución geogràfica i s’ha citat en totes les costes europees tant atlàntiques com mediterrànies, a la costa atlàntica del Marroc, Canàries, Madeira, Açores i fins i tot al mar Bàltic. A la Península Ibèrica ha estat recol·lectada en la totalitat de les àrees costaneres, mentre que a Catalunya ha estat citada en nombroses localitats de la Costa Brava, el Maresme i a Cubelles. Segons opina Bouchet (1984), és possible que algunes de les cites d’aquesta espècie es refereixin a l’espècie E. translucens, molt semblant morfològicament a E. viridis.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia viridis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Elysia viridis basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Altaba CR. 1993. Els mol·lusc marins: catàleg preliminar in Història natural de l’archipèlag de Cabrera J A Alcover, E Ballesteros and J J Fornós (eds): 589-596. CSIC-Edit. Moll. Palma de Mallorca, Spain.
    Altimira C, Huelin MF, Ros J. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Anderson J. 1999 2014. Elysia viridis accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. Available from http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/elysia-viridis.html.
    Avila SP. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.
    Azevedo JMN. 1991. Estudo das comunidades malacológicas fitais do litoral em São Miguel, Açores. Provas de A. P. C. C.. Universidade dos Açores, Ponta Delgada.:75.
    Ballesteros M. 1980. Nueva aportacion al conocimiento de los Sacoglosos y Nudibranquios de las costas Mediterraneas espanolas. II Congreso Nacional de Malacologia, Sociedad Espana de Malacologia, Barcelona, 1 pg.
    Ballesteros M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Barrajón A, Luque A, et al. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cervera JL. 1988. Notaspideos, ascoglosos y nudibranquios, (mollusca : opisthobranchia) de Andalucía Occidental con algunas referencias al litoral del Estrecho de Gibraltar : estudio faunístico y sistemático. Tesis Doctoral. Universidad de Sevilla. 312 h., 10 h. de lám. 84 il. n., 6 map. 30 cm p.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    d’Oliveira MP. 1895. Opisthobranches du Portugal de la collection de m Paulino d’Oliveira. O Instituto. Revista Scientifica e Litteraria. 42:574–592.
    Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Evertsen J, Johnsen G. 2009. In vivo and in vitro differences in chloroplast functionality in the two north Atlantic sacoglossans (Gastropoda, Opisthobranchia) Placida dendritica and Elysia viridis. Marine Biology. 156(5):847–859. https://doi.org/10.1007/s00227-009-1128-y.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    García-Gómez JC. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25:223–232.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giribet G, Peñas A. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Griebel R. 1993. Fine Structure of the Three Cell Types Found in the Digestive Gland of Elysia viridis (Opisthobranchia, Sacoglossa). Veliger 36(2):107-114.
    Haendeler K, Waegele H, Wahrmund U, et al. 2010. Slugs’ last meals: molecular identification of sequestered chloroplasts from different algal origins in Sacoglossa (Opisthobranchia, Gastropoda). Molecular Ecology Resources. 10(6):968–978. https://doi.org/10.1111/j.1755-0998.2010.02853.x.
    Hagerman L. 1970. The Influence Of Low Salinity On Survival And Spawning Of Elysia viridis (Montagu) Opistobranchia Sacoglossa. Sarsia (42):1-6; 3 figs.
    Hidalgo JC. 1916. Datos para la fauna española (Moluscos y Braquiópodos). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural 16: 235-246.
    Hinde R. 1978. The Metabolism Of Photosynthetically Fixed Carbon By Isolated Chloroplasts From Codium-Fragile Chlorophyta Siphonales And By Elysia-Viridis Mollusca Sacoglossa. Biol J Linn Soc 10 (3). 1978 329-342.
    Hinde R, Smith DC. 1972. Persistence Of Functional Chloroplasts In Elysia-Viridis Opisthobranchia Sacoglossa. Nat New Biol 239 (88). 1972. 30-31.
    Huelin MF, Ros J. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Jensen KR. 1989. LEARNING AS A FACTOR IN DIET SELECTION BY ELYSIA-VIRIDIS (MONTAGU) (OPISTHOBRANCHIA). Journal of Molluscan Studies. 55:79–88. https://doi.org/10.1093/mollus/55.1.79.
    Jensen KR. 1999. Copulatory behaviour in three shelled and five non-shelled Sacoglossans (Mollusca, Opisthobranchia), with a discussion of the phylogenetic significance of copulatory behaviour. Ophelia. 51(2):93–106. Available from ://WOS:000083991700002.
    Laetz EMJ, Rühr PT, Bartolomaeus T, et al. 2016. Examining the retention of functional kleptoplasts and digestive activity in sacoglossan sea slugs. Organisms Diversity & Evolution (2016) pp 1-13. https://doi.org/10.1007/s13127-016-0308-0.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Macedo MCC, Macedo MIC, Borges JP. 1999. Conchas marinhas de Portugal. Verbo. Lisbon: 516 pp.
    Malaquias MAE. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquias MA, Calado GJP. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias MAE, Morenito PM. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Malaquias MAE, Calado G, Da Cruz JF, et al. 2014. Opisthobranch molluscs of the Azores, results of the IV Internationa Workshop of Malacology and Marine Biology (4-13 July 2011) (Mosteiros, São Miguel, Azores). Açoreana, 2014, Supplement 10: 139-147.
    Malaquias MAE, Mackenzie-Dodds J, Bouchet P, et al. 2009. A molecular phylogeny of the Cephalaspidea sensu lato (Gastropoda: Euthyneura): Architectibranchia redefined and Runcinacea reinstated. Zoologica Scripta 38(1): 23-41. https://doi.org/10.1111/j.1463-6409.2008.00354.x.
    Malaquias M, Calado G, Padula V, et al. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2:e38.
    Maluquer M. 1912. Contribució a la fauna malacologica de Catalunya. Boletín del Instituto Catalán de Historia Natural, 2.a época 12: p. 50.
    Maluquer M. 1906 1909. Mol·luscs marins de Catalunya. Trabajos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona 1906-1907: 14, 27, 42 and 103.
    Maluquer M. 1915. Mol·luscs de la costa de l’Empordá. Boletín del Instituto Catalán de Historia Natural, 2.a época 15: 87-88.
    Maluquer J. 1904. Contribució a la fauna malacológica de Catalunya III: Alguns moluscs marins del Masnou. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 4: 69-74.
    Maluquer M. 1916. Treballs oceanografics de la costa de l’Empordá. Anuari - Junta de Ciències Naturals (Barcelona): 221-261.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Elysia viridis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 29/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=264)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.