Thuridilla hopei

Thuridilla hopei (Verany, 1853)

Thuridilla hopei per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Panpulmonata  Jörger et al., 2010
Clade: Sacoglossa  von Ihering, 1876
Subclade: Plakobranchacea  Jensen, 1996
Superfamilia: Plakobranchoidea  J.E. Gray, 1840
Familia: Plakobranchidae  J.E. Gray, 1840
Gènere: Thuridilla  Bergh, 1872
Espècie: Thuridilla hopei (Vérany, 1853) [Actaeon]

Sinònims

  • Actaeon hopei Vérany, 1853
  • Elysia cyanea Mamo in Caruana, 1867
  • Elysia splendida Grube, 1861

Descripció
Els exemplars d’aquesta vistosa espècie solen mesurar entre 15 i 20 mm de longitud tot i que s’han citat animals de fins a 30 mm (excloent els rinòfors). Els cos és estret i allargat i la seva coloració general és violeta fosc, quasi negre, amb el peu una mica més clar. Alguns exemplars poden presentar tons marronosos foscos més que violetes. És molt cridanera la coloració de la cara externa dels parapodis on, a més de la coloració violeta fosc, apareix una banda taronja en l’extrem dels parapodis juntament amb bandes de color blau cel irisat i groc. La cara interna dels parapodis és violeta o castany fosc. En les parts laterals del cos poden haver taques blanques o de color groc pàl·lid que poden formar una línia longitudinal discontínua. Els rinòfors son llargs i auriculats i els seu color és violeta fosc, presentant en la seva superfície interna una banda longitudinal blanc-groguenca irisada, bordejada en ocasions per altres de color blau cel. La boca presenta un cridaner llavi inferior de color taronja. Aquesta coloració envaeix parcialment la regió lateral del cap la qual també presenta taques blau cel. El peu és estret, amb extrems arrodonits. Segons el treball de Furfaro et al., (2014), sembla que els patrons de coloració de Thuridilla hopei depenen de la fondària en què viuen. Els exemplars d’aigües profundes sembla que tenen una coloració més blavosa i llisa, sense punts, mentre que els d’aigües somes tenen punts i ratlles discontínues en la coloració del cos.

Biologia
Els individus de T. hopei son molt actius i solen trobar-se en roques amb recobriment algal, tant en parets fotòfiles com en esciàfiles, on abunden hidraris, esponges y briozous. Alguns exemplars poden observar-se també sota pedres. Els parapodis es mantenen adossats sobre els dors de l’animal quan es desplaça i sols es despleguen lateralment quan està en repòs. Com tots els sacoglossos, aquesta espècie és herbívora i és capaç de retenir cloroplasts funcionals de les algues de les que s’alimenta.  L’aparellament, descrit per Gascoigne (1985), és recíproc: dos animals uneixen els seus caps pel costat dret, després estenen els seus penis i injecten l’esperma al sac espermàtic de l’altre (anomenat “bursa copulatrix”) que té una obertura externa just darrere de la zona pericàrdica, darrere del cap. No obstant, no hi ha cap connexió interna del sac espermàtic amb la resta del sistema reproductiu, així que encara es desconeix com es fertilitzen els ous. La posta es presenta en forma d’una espiral plana sobre el substrat. El desenvolupament embrionari de Thuridilla hopei ha estat descrit per Thompson i Salghetti-Drioli (1984) com a lecitotròfic (una forma de desenvolupament embrionari en què el rovell d’un ou proporciona tots els nutrients necessaris a l’embrió). Tant els ous com el rovell extra-capsular són de color vermell al principi, i es va decolorant a mida que progressa el desenvolupament de l’embrió (Jensen, 1992). Posseeix la capacitat de fabricar substàncies defensives com les thuridillines que, segons sembla, provenen de molècules diterpenoïdes de la seva dieta algal.

Etimologia

  • Hopei. En honor al Reverend Frederick William Hope, (1797-1862). Hope era un ric i famós entomòleg aficionat que va establir la Càtedra Hope a Oxford, atorgada per primer cop a un dels seus seguidors, en Westwood. Hope va fer una única incursió en l’àrea marina amb el seu “Catalogo dei Crostacei Italiani”, publicat en Nàpols el 1851, un catàleg de crustacis de la Mediterrània, amb 48 planes i il·lustracions.

Distribució
Es tracta d’una espècie àmpliament distribuïda per tot el Mediterrani des d’Espanya fins a Turquia o Israel. Fora d’aquest àrea només ha estat citada a les costes atlàntiques del litoral de Huelva y a la Macaronèsia (Canàries, Açores i Madeira), on els exemplars de Thuridilla hopei, que tradicionalment s’havien atribuït a l’espècie caribenya Thuridilla picta (Verril, 1901) pel seu patró de color molt similar (vegeu Cervera et al, 2004; Malaquias et al, 2009) van resultar ser Thuridilla hopei després l’estudi molecular dut a terme per Carmona et al. (2011). A la Península Ibérica és comuna per tot el litoral mediterrani, des de les costes catalanes fins l’Estret de Gibraltar. A Catalunya s’ha citat i observat per tot el litoral tant de la Costa Brava, com del Maresme, així com a diverses localitats al sud de Barcelona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Thuridilla hopei
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Thuridilla hopei basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Thuridilla hopei" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 12/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/qL5gK)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.