No tots els nudibranquis son carnívors

Al juliol de 2020 es va publicar a la prestigiosa revista Marine Ecology Progress Series (MEPS) un interessant  article (Camps-Castellà et al., 2020) que, sota un títol aparentment trivial, anuncia un canvi de paradigma: “No tots els nudibranquis son carnívors”.

Els nudibranquis (Mollusca, Nudibranchia) han estat considerats tradicionalment com un dels grups de predadors més altament especialitzats (Megina & Cervera 2003) i, de fet, han estat classificats en quatre grups en base a la seva alimentació: menjadors d’esponges, menjadors de briozous, menjadors de hidraris i un altre grup “miscel·lani” amb una dieta que inclou altres animals com tunicats i, fins i tot, altres nudibranquis o les seves postes. Així doncs els nudibranquis, com a grup, es consideraven carnívors (Clark, 1975; Wagner et al. 2009).

L’article que comentem aquí estudia el cas d’un nudibranqui minúscul anomenat Polycerella emertoni que es va trobar en aigües de Delta de l’Ebre associat al briozou Amathia verticillata (Camps & Prat, 2018) i del què se suposava que s’alimentava.

El nudibranquio Polycerella emertoni. Foto de Manuel Ballesteros

El nudibranqui Polycerella emertoni. Foto de Manuel Ballesteros

El briozoo Amathia verticillata. Foto de Miquel Pontes

El briozou Amathia verticillata. Foto de Miquel Pontes

Pot semblar molt fàcil determinar de què s’alimenta un nudibranqui, però en realitat no ho és, sobretot quan l’animal mesura 3-4 mm i viu perfectament camuflat sobre el substrat. Sabem que molts nudibranquis que viuen sobre esponges s’alimenten d’elles, que molts dels que viuen sobre hidraris s’alimenten d’aquests, que molts dels que viuen sobre briozous s’alimenten d’ells i que molts dels que viuen a la sorra s’alimenten de multitud d’organismes que viuen en aquest mitjà. Llavors ¿per què un nudibranqui més que viu sobre un briozou no anava a alimentar-se d’ell?

El descobriment

Les primeres sospites van aparèixer arran d’un petit vídeo gravat amb un microscopi en què s’observava al nudibranqui alimentar-se. Aquest aparentment rosegava el briozou, però el teixit del briozou apareixia indemne. Però, si el suposat aliment no era rosegat ¿no seria perquè el nudibranqui realment no s’alimentava d’ell sinó que potser menjava alguna cosa que no es veia? Què podria ser?

 

Polycerella emertoni sobre Amathia verticillata, vídeo de Judith Camps © 2018

 

Per determinar aquest punt es va utilitzar una combinació de mètodes, incloent anàlisi d’isòtops estables juntament amb models bayesians de mescla, examen dels continguts estomacals i enregistrament en vídeo de l’alimentació de l’animal. També es va dur a terme una anàlisi radular per determinar possibles relacions de la morfologia radular amb el comportament alimentari de l’animal i, finalment, durant més d’un any es va dur a terme un estudi de l’abundància estacional, tant del briozou com del nudibranqui, per determinar la naturalesa i l’estabilitat de la seva associació.

Els resultats

Contràriament al que es creia, els resultats del treball demostren que el nudibranqui Polycerella emertoni és un microherbívor que s’alimenta del perifiton que recobreix el briozou Amathia verticillata (fins a un 99% de la dieta segons els resultats). Aquest perifiton està compost per diverses espècies d’algues microscòpiques anomenades diatomees que es van trobar en el contingut estomacal de l’nudibranqui.

Diatomeas obtenidas del biofilm de Amathia verticillata. Foto de SEM por Manuel Ballesteros

Diatomees obtingudes del biofilm d’Amathia verticillata. Foto de SEM per Manuel Ballesteros

Les diatomees són una classe d’algues unicel·lulars caracteritzades per tenir una coberta de sílice anomenada frústul. Aquests frústuls tenen gran varietat de formes i dissenys, alguns molt bells. La majoria de les diatomees són pelàgiques (viuen en aigües lliures) però algunes espècies són bentòniques (viuen sobre el fons marí). Les diatomees són especialment importants pels oceans, ja que proporcionen prop de el 45% del total de la producció primària oceànica, la base de la vida marina, i es troben en tots els mars, des dels pols (on hi ha poques espècies però en grans quantitats) fins als tròpics (on hi ha major nombre d’espècies però en menor quantitat).

Hi ha més nudibranquis herbívors?

Hi ha molt poca informació sobre les adaptacions de la morfologia radular a l’estratègia d’alimentació dels nudibranquis (Nybakken & McDonald, 1981), per tant, les percepcions generals sobre l’ecologia tròfica i la biologia de el grup necessiten ser reevaluades (Todd et al. 2001).

Radula del nudibranquio Polycerella emertoni. Foto de SEM por Judith Camps

Ràdula del nudibranqui Polycerella emertoni. Foto de SEM per Judith Camps

Els resultats de l’estudi del nudibranqui Polycerella emertoni evidencien una fórmula radular i una morfologia característica que, comparada amb altres espècies de nudibranquis semblants, suggereixen la presència de múltiples estratègies d’alimentació: no tots mengen el mateix tipus d’aliment.

La literatura existent (veure la compilació de McDonald & Nybakken, 1997) sol confondre el substrat amb l’aliment (encara que en molts casos és el mateix). És un tema espinós a causa de la dificultat d’estudi (animals de mida petita, aparició estacional o ocasional, recol·lecció difícil i costosa mitjançant bussejadors) i, per tant, hi ha molt pocs treballs ecològics sobre el tema. Destaquem una publicació sobre l’heterobranqui Tylodina perversa (veure Becerro et al., 2003) que apuntava en el mateix sentit que el present treball.

Beneficis mutus

Encara que l’estudi demostra que el nudibranqui no s’alimenta del briozou, l’associació entre el nudibranqui i el briozou suggereix una certa simbiosi entre tots dos: el primer es camufla sobre el segon, alhora que es beneficia d’una dispersió millorada ja que el briozou es trenca amb facilitat, i cada tros (amb els seus nudibranquis associats) reté la capacitat de seguir creixent allà on les condicions mediambientals li ho permetin (Amathia verticillata és ben coneguda per la seva capacitat de créixer ràpidament al casc d’embarcacions –fouling– i altres estructures marines). D’altra banda, l’eliminació del perifiton que recobreix al briozou, en la qual el nudibranqui és part activa, pot tenir efectes positius en el cicle reproductiu del briozou (Dahms et al, 2004), millorant així la seva supervivència i facilitant la seva dispersió.

L’article original es pot sol·licitar directament als autors, prement aquí.

Referències

  • Becerro, M. A., Turón, X., Uriz, M. J., & Templado, J. (2003) Can a sponge feeder be an herbivore? Tylodina perversa (Gastropoda) feeding on Aplysina aerophoba (Demospongiae). Biological Journal of the Linnean Society, 78(4): 429-438. DOI: https://doi.org/10.1046/j.0024-4066.2002.00165.x
  • Camps, J. & Prado, P. (2018) Polycerella emertoni associated to Amathia verticillata in the Ebro Delta, NE Spain (Western Mediterranean). In: Yokes, Andreou, Bakiu, Bonanomi and others (2018) New Mediterranean Biodiversity Records (November 2018). Mediterranean Marine Science 19: 673−689, p 675. DOI: https://doi.org/10.12681/mms.19386
  • Camps-Castellà, J., Ballesteros, M., Trobajo, R., Pontes, M. & Prado, P. (2020) Not all nudibranchs are carnivorous: trophic ecology of Polycerella emertoni in the Ebro Delta. Marine Ecology Progress Series 645: 67-82. DOI: https://doi.org/10.3354/meps13379
  • Clark, K.B. (1975) Nudibranch life cycles in the Northwest Atlantic and their relationship to the ecology of fouling communities. Helgoländer wissenschaftliche Meeresuntersuchungen 27: 28−69. DOI: https://doi.org/10.1007/BF01611686
  • Dahms, H.U., Dobrestov, S. & Qian, P.Y. (2004) The effect of bacterial and diatom biofilms on the settlement of the bryozoan Bugula neritina. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology 313: 191−209. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jembe.2004.08.005
  • McDonald, G. R, & Nybakken, J. W. (1997) List of the Worldwide Food Habits of Nudibranchs. Veliger, 40(2). Retrieved from https://escholarship.org/uc/item/0g75h1q3
  • Megina, C. & Cervera, J.L. (2003) Diet, prey selection and cannibalism in the hunter opisthobranch Roboastra europaea. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 83: 489−495. DOI: https://doi.org/10.1017/S0025315403007392h
  • Nybakken, J., & McDonald, G. (1981) Feeding mechanisms of west American nudibranchs feeding on Bryozoa, Cnidaria and Ascidiacea, with special respect to the radula. Malacologia 20(2): 439-449
  • Todd, C.D., Walter, J. & Daviee, J. (2001) Some perspectives on the biology and ecology of nudibranch molluscs: generalisations and variations on the theme that prove the rule. Bolletino Malacologico 37 (5-8): 105−120
  • Wagner, D., Kahng, S.E. & Toonen, R.J. (2009) Observations of the life history and feeding ecology of a specialized nudibranch predator (Phyllodesmium poindimiei), with implications for biocontrol of an invasive octocoral (Carijoa riisei) in Hawaii. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology 372: 64−74. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jembe.2009.02.007

Citeu aquest article com:

Miquel Pontes (2012-2020) "No tots els nudibranquis son carnívors" in OPK-Opistobranquis, Published: 25/07/2020, Accessed: 25/09/2020 at (https://opistobranquis.info/ca/naY3g)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.

Miquel Pontes

Informàtic de profesió, és fotògraf submarí i naturalista aficionat. Submarinista des del 1994, el seu “logbook” compta amb unes 700 immersions al mar Mediterrani i als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. Ha participat i participa en tota mena de projectes divulgatius (llibres, revistes, webs, conferències, exposicions…) com a mitjà per difondre el seu interès principal: protegir els mars i els éssers que hi habiten. Fundador del Grup d’Estudis M@re Nostrum (www.marenostrum.org) Soci fundador del GROC (Grup Recerca d’Opistobranquis der Catalunya). Soci Fundador del VIMAR (Vida Marina). Va descobrir l’interessant mon dels opistobranquis el 1997 de la ma dels seus companys d’immersió i des de llavors ha estat una línia de treball continuada, aportant fotos submarines, observacions fetes al medi i donant suport informàtic per a la difusió d’aquests continguts.