{"id":10655,"date":"2013-10-04T21:58:53","date_gmt":"2013-10-04T19:58:53","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=10655"},"modified":"2020-12-12T10:33:31","modified_gmt":"2020-12-12T09:33:31","slug":"calma-gobioophaga","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/fionoidea\/calma-gobioophaga\/","title":{"rendered":"Calma gobioophaga"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Calma gobioophaga<\/em> Calado & Urgorri, 2002<\/h3>\n

\"Calma<\/div>
Calma gobioophaga<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Calma gobioophaga<\/em> Calado & Urgorri, 2002<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Fionoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Calmidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Calma<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Calma gobioophaga<\/em> Calado & Urgorri, 2002<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [181241<\/a>]<\/p><\/div>

Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: Les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la fam\u00edlia Tergipedidae tradicional \u00e9s polifil\u00e9tica i pertany a un clade monofil\u00e8tic m\u00e9s gran que inclou membres de les fam\u00edlies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d\u00b4aquests taxons i la seva distinci\u00f3 dels Tergipedidae mai havia estat q\u00fcestionada abans. Es proposa unir les fam\u00edlies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisi\u00f3 ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perqu\u00e8 obviava aspectes morfol\u00f2gics i moleculars evidents.<\/p>Calma gobioophaga<\/em> ha estat recentment descrita, basant-se en exemplars capturats a les costes de Portugal (Calado & Urgorri, 2002). Fins al moment de la seva descripci\u00f3 l’\u00fanica altra esp\u00e8cie del g\u00e8nere Calma <\/em>coneguda a nivell mundial era C. glaucoides<\/em> una esp\u00e8cie estrictament europea coneguda des de 1854 i descrita per Alder & Hancock com Eolis glaucoides<\/em>, que havia estat citada tant a les costes atl\u00e0ntiques com mediterr\u00e0nies. L’estudi dels exemplars de les costes portugueses ha perm\u00e8s diferenciar en el g\u00e8nere Calma<\/em> dues esp\u00e8cies simp\u00e0triques<\/em> que coexisteixen en la mateixa \u00e0rea de distribuci\u00f3 i viuen al mateix h\u00e0bitat: C. glaucoides <\/em>i C. gobioophaga<\/em>. Calado & Urgorri (2002) indiquen les principals difer\u00e8ncies entre les dues esp\u00e8cies, entre les quals destaquen els tentacles propodials m\u00e9s llargs en gobioophaga<\/em>, els ulls, m\u00e9s grans i situats immediatament darrere de la base dels rin\u00f2fors en gobioophaga<\/em> (m\u00e9s petits i situats m\u00e9s enrere de la base dels rin\u00f2fors en glaucoides<\/em>), rony\u00f3 situat entre el segon i l’\u00faltim grup de cerates a gobioophaga<\/em> (entre el segon i cinqu\u00e8 o sis\u00e8 grup de cerates en glaucoides<\/em>), mida una mica m\u00e9s petita dels ous en gobioophaga<\/em>, alimentaci\u00f3 d’ous de Gobius niger<\/em> en gobioophaga<\/em> (ous de Lepadogaster lepadogaster<\/em>, L. purpurea<\/em>, L. candollei<\/em>, Parablennius gattorugine<\/em> o P. pilicornis <\/em>en glaucoides<\/em>). Molt recentment Prkic et al.(2014) han localitzat nombrosos exemplars de C. gobioophaga<\/em> a les costes de Cro\u00e0cia que resulten ser la primera cita segura de l’esp\u00e8cie en el Mar Mediterrani; aquests autors realitzen a m\u00e9s un estudi molecular (gens COI i 16S) d’exemplars de diferents localitats de C. glaucoides<\/em> i de C. gobioophaga<\/em> que confirmen la separaci\u00f3 de les dues esp\u00e8cies.<\/p>\n

Descripci\u00f3
\n<\/strong>Els exemplars d’aquesta esp\u00e8cie poden aconseguir els 20 mm de longitud encara que el m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s que mesurin al voltant de 10 mm. El cos \u00e9s bastant aplanat, semitransparent i de color lleugerament groguenc o marr\u00f3, encara que pot variar segons l’estat alimentari de l’animal i dels ous de peix que hagi ingerit. Els tentacles orals i els rin\u00f2fors s\u00f3n curts i llisos i del mateix color que el cos encara que s’observa una banda de pigment blanc opac en el seu extrem. Els ulls s\u00f3n grans i estan situats a la zona posterior de la base dels rin\u00f2fors. Els cerates estan reunits en 7-10 grups a banda i banda del dors i amb 3-4 cerates per grup, estant els dos grups m\u00e9s anteriors situats per davant de la zona card\u00edaca. Els cerates s\u00f3n curts i del mateix color que el cos, estan un xic inflats a la seva zona central i el seu \u00e0pex sol ser blanquin\u00f3s; dins dels cerates, la gl\u00e0ndula digestiva pot ser de color crema o marr\u00f3 m\u00e9s o menys fosc. Per transpar\u00e8ncia es pot veure el rony\u00f3 de l’animal com un cord\u00f3 for\u00e7a gruixut que recorre el cos des del segon parell de cerates fins a l’\u00faltim. El peu \u00e9s ample i forma a la seva zona anterior un parell de tentacles propodials digitiformes, fins i llargs. La cua \u00e9s curta i sol estar coberta pels cerates de l’\u00faltim grup.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie de recent descripci\u00f3 viu generalment a escassa profunditat, en la cara inferior de pedres. Freq\u00fcentment apareix amb un alt gregarisme de fins a 70 exemplars situats sota la mateixa pedra. S’alimenta d’ous de diverses esp\u00e8cies de peixos la fam\u00edlia Gobiidae com Gobius niger<\/em> i G. cobitis<\/em> (Calado & Urgorri, 2002; Prkic et al. 2014). La posta \u00e9s dipositada tamb\u00e9 en la cara inferior de pedres i t\u00e9 forma d’un cord\u00f3 fi, fistonejat i enrotllat en una espiral irregular, amb ous blancs que mesuren unes 127 micres.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n