{"id":11383,"date":"2013-10-15T22:53:19","date_gmt":"2013-10-15T20:53:19","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=11383"},"modified":"2024-07-21T18:34:26","modified_gmt":"2024-07-21T16:34:26","slug":"tambja-ceutae","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/doridida\/doridoidei\/polyceroidea\/tambja-ceutae\/","title":{"rendered":"Tambja ceutae"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Tambja ceutae<\/em> Garcia-Gomez & Ortea, 1988<\/h3>\n

\"Tambja<\/div>
Tambja ceutae @ Motril (Granada)<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Tambja ceutae<\/em> Garc\u00eda-G\u00f3mez & Ortea, 1988<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>
Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Polyceroidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Polyceridae<\/a><\/td><\/tr>
Subfamily<\/th>Nembrothinae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Tambja<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Tambja ceutae<\/em> Garc\u00eda-G\u00f3mez & Ortea, 1988<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140050<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Esp\u00e8cie de mida mitjana, els exemplars trobats solen mesurar uns 20 mm i arriben a una grand\u00e0ria m\u00e0xima d’uns 80 mm (Ortea et al. 1996). T\u00e9 el cos d’aspecte limaciforme i color blau verd\u00f3s, m\u00e9s fosc en els exemplars de m\u00e9s edat. El cap \u00e9s ample comparat amb el cos i est\u00e0 prove\u00eft d’una s\u00e8rie de promin\u00e8ncies a la vora de l’notum i altres promin\u00e8ncies semblants als costats, darrera de les \u00e0rees oculars. Sobre el dors de la regi\u00f3 cabal es poden apreciar altres promin\u00e8ncies similars. La vora de l’notum est\u00e0 recorreguda per una banda groga que s’interromp a la part posterior; a la zona mitjana del dors hi ha una altra ratlla groga que el recorre longitudinalment fins a l’obertura branquial -que no envolta- i segueix despr\u00e9s d’ella fins a la cua. Dues l\u00ednies grogues addicionals franquegen la ratlla mediodorsal des de les br\u00e0nquies fins a la beina rinof\u00f3rica, interrompent-se en les \u00e0rees oculars, de color blau molt fosc. Sobre la cua s’aprecien taques grogues allargades que semblen ser la continuaci\u00f3, fragmentada, de les dues l\u00ednies grogues que recorren els costats de l’animal. T\u00e9 uns tentacles orals curts i aplanats dorsoventralmente, amb la part posterior de color blau fosc. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color blau fosc, tenen 20 laminetes de color blau fosc i tenen l’\u00e0pex partit. La beina rinof\u00f3rica, que t\u00e9 la vora llisa i de color groc, est\u00e0 elevada sobre la superf\u00edcie del notus i t\u00e9 una l\u00ednia groga curta que la separa de la vora del dors. La corona branquial consta de cinc fulles tripinnades i no retr\u00e0ctils, que envolten la papil\u00b7la anal. Les tres fulles anteriors estan mes desenvolupades que les dues laterals i tenen el raquis branquial de color groc, exceptuant una falca de color blau fosc. La vora interna dels raquis branquials tamb\u00e9 son de color groc, i conflueixen al voltant de la papil\u00b7la anal, on delimiten una taca de color blau. El peu apareix vorejat amb una l\u00ednia groga a prop del marge. L’orifici genital es troba en el costat dret, flanquejat per sengles l\u00ednies grogues que discorren per sobre i per sota d’aquest. Totes les l\u00ednies grogues del cos (en ocasions poden ser d’un color verd\u00f3s) apareixen rivetejades de color blau fosc. Les promin\u00e8ncies esmentades (tret caracter\u00edstic de l’esp\u00e8cie) tenen l’\u00e0pex de color blau-verd\u00f3s i s\u00f3n de forma c\u00f2nica, originant-se en les l\u00ednies longitudinals grogues.\u00a0Les esp\u00e8cies de Tambja<\/em> disposen d’un \u00f2rgan sensorial especialitzat caracter\u00edstic, situat a ambd\u00f3s costats del cap, entre el rin\u00f2for i el tentacle oral. Aquest \u00f2rgan sensorial es veu habitualment com una ranura horitzontal tancada i gaireb\u00e9 invisible, per\u00f2 amb paci\u00e8ncia se la pot veure en posici\u00f3 oberta, exposant les lamel\u00b7les internes a l’entorn. Aquestes lamel\u00b7les s\u00f3n, en alguns aspectes, an\u00e0logues a les laminetes dels rin\u00f2fors ja que estan connectades als mateixos nervis, per\u00f2, actualment es desconeix exactament la seva funci\u00f3. La literatura ni tan sols s’ha decidit per un nom acceptat per a elles, per\u00f2 en els articles cient\u00edfics es denomina aquest \u00f2rgan com a “fossat sensorial”, “\u00f2rgan sensorial pre-rinoforal” o “ranura lateral”.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Viu a les zones ombr\u00edvoles dels fons rocosos. Els exemplars juvenils solen estar sota pedres. Se suposa que s’alimenta de briozous del g\u00e8nere Bugula<\/em>, ja que sol fer la seva posta en la base dels mateixos. La posta \u00e9s una cinta de color taronja enrotllada en forma helico\u00efdal, amb ous de color taronja de entre 93-107 micres de di\u00e0metre, disposats de forma irregular, sense formar capes ni columnes. A les illes Can\u00e0ries nom\u00e9s s’han observat postes entre desembre i mar\u00e7. Se suposa que \u00e9s presa del nudibranqui Tyrannodoris europaea<\/em>, del que fuig amb moviments natatoris. La coloraci\u00f3 \u00e9s molt variable, per\u00f2 \u00e9s molt probable que es degui a la pres\u00e8ncia de diverses esp\u00e8cies similars [cripsis] (Debelius & Kuiter, 2007). \u00c9s capa\u00e7 de secretar “tambjamina”, un compost amb activitat citot\u00f2xica i antimicrobiana.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n