<\/p>\n
<\/div>Martadoris mediterranea @ La Herradura (Granada)<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Martadoris mediterranea<\/em> (M. Dom\u00ednguez, Pola & Ram\u00f3n, 2015)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Polyceroidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Polyceridae<\/a><\/td><\/tr>Subfamily<\/th>Nembrothinae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Martadoris<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Martadoris mediterranea<\/em> (M. Dom\u00ednguez, Pola & Ram\u00f3n, 2015)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1036118<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong>\u00a0L’esp\u00e8cie m\u00e9s semblant a M. mediterr\u00e0nia<\/em> \u00e9s M. limaciformis<\/em>, descrita per Eliot (1908) al Mar Roig. Les dues esp\u00e8cies comparteixen diverses caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques i anat\u00f2miques, com un color corporal base d’intens color vermell safr\u00e0 amb petits punts blancs o groguencs escampats pel dors i els costats del cos. No obstant aix\u00f2, la pres\u00e8ncia de color porpra en les puntes dels rin\u00f2fors i de les fulles branquials s\u00f3n distintives en M. limaciformis<\/em> (Baba, 1960 i Pola et al. 2006a). Per descartar la possibilitat que M. mediterr\u00e0nia<\/em> fos en realitat M. limaciformis<\/em> introdu\u00efda a trav\u00e9s del Canal de Suez (com es creia anteriorment), es van portar a terme an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques resultant en esp\u00e8cies diferents (Dom\u00ednguez et al. 2015).\u00a0Willan & Chang (2017) la van despla\u00e7ar al nou g\u00e8nere Martadoris<\/i>\u00a0 Willan & Chang, 2017.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nTambja mediterranea\u00a0\u00a0<\/em>Dom\u00ednguez, Pola & Ram\u00f3n, 2015<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie t\u00e9 el cos allargat i limaciforme, acabat en una cua punxeguda. El cos arriba a\u00a0una longitud de 10 mm. El color base del cos \u00e9s vermell ataronjat. El dors est\u00e0 cobert de tubercles arrodonits de color blanquin\u00f3s o groguenc. En alguns exemplars els tubercles s\u00f3n grans i generalment disposats en tres fileres al llarg del cos, mentre que en altres els tubercles s\u00f3n m\u00e9s petits i dispersos irregularment pel dors. El cap \u00e9s arrodonit anteriorment, amb un parell de rin\u00f2fors amb aproximadament 15-20 laminetes. Els rin\u00f2fors s\u00f3n retr\u00e0ctils i disposen de beines elevades, s\u00f3n de color vermell fosc amb la punta de color blanquin\u00f3s. Els tentacles orals s\u00f3n curts i tenen una ranura al llarg. La br\u00e0nquia t\u00e9 3 fulles tripinnades no retr\u00e0ctils, amb un raquis de color taronja-vermell\u00f3s i fulles blanquinoses o groguenques. Hi ha ranures laterals per sota dels rin\u00f2fors. El peu i els tentacles orals s\u00f3n de color vermell-ataronjat.\n<\/strong><\/p>\nBiologia\n<\/strong>Encara no hi ha dades sobre la biologia d’aquesta esp\u00e8cie. Els primers esp\u00e8cimens recol\u00b7lectats a Mallorca es van trobar\u00a0a 53 m de profunditat en un fons de sorra de gra mitj\u00e0, en una zona coberta\u00a0predominantment\u00a0per algues vermelles Phyllophora crispa<\/em>. Els esp\u00e8cimens de Malta es van recollir com a descart\u00a0de les xarxes dels pescadors calades a 50-60 m de profunditat, juntament amb fulles de Posidonia oceanica<\/em> i ma\u00ebrl. Els esp\u00e8cimens de Granada es van trobar sobre algues vermelles calc\u00e0ries a 23 m de profunditat per\u00f2 la darrera cita de Mallorca es va trobar a 45 metres.\u00a0Un \u00fanic esp\u00e8cimen observat a Catalunya es va trobar a 48 metres de profunditat, sobre una gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nMediterranea<\/em>. Del Llat\u00ed \u201cm\u00e9dium\u201d, mig, espai intermedi, centre + \u201cterra\u201d, terra. De la Mar Mediterr\u00e0nia.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie de molt recent descripci\u00f3, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogr\u00e0fica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1\/07\/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6\/12\/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral itali\u00e0 (Secce de\u00a0Tor Paterno, 30\/08\/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19\/06\/2015: H. Domnick en K\u00f6hler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis<\/em> (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea<\/em> (Dom\u00ednguez et al., 2015). L’observaci\u00f3 d’un exemplar d’aquesta esp\u00e8cie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em> a 48 m de profunditat (11\/09\/2015: J.M. B\u00e1\u00f1ez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribuci\u00f3 en el litoral mediterrani ib\u00e8ric, aix\u00ed com la seva mida m\u00e0xima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23\/09\/2006: G. & P. Peels en K\u00f6hler, 2016; 19\/06\/2015, H. Domnick en K\u00f6hler, 2016). Una observaci\u00f3 a 50 metres de profunditat d’Elena Bretaudeau a la Pota del Llop (Illes Medes) en 2024 confirma la pres\u00e8ncia en aig\u00fces catalanes, si b\u00e9 sempre a fond\u00e0ria. Una cita de Mallorca (S\u00f2ller, 4\/12\/2016: L. Juskani\u010dov\u00e1, Com. Pers.) a 45 metres de fond\u00e0ria, i un informe recent (Enric Ballesteros, Com. Pers.) del setembre de 2020 a Na Foradada (Cabrera , Espanya) a 35 metres confirma la pres\u00e8ncia estable de l’esp\u00e8cie a les Illes Balears. Les cites m\u00e9s orientals d’aquesta esp\u00e8cie prov\u00e9 de l’illa de Samos (Gr\u00e8cia) en qu\u00e8 s’informa de dos esp\u00e8cimens trobats a una profunditat de 8 metres (Tatjana Stockmann i Benjamin Gundacker, Com.Pers. i fotos adjuntes) al setembre de 2020; tamb\u00e9 Poursanidis & Gubili {in} B\u00e1ez et al (2025) informen de 2 exemplars trobats en 22 metres de fond\u00e0ria sobre Posidonia oceanica<\/em> en el Parc Nacional Mar\u00ed d’Alonissos, Gr\u00e8cia el Juny de 2021, i un altre exemplar trobat a uns 10 metres de fond\u00e0ria, sobre Chondrosia reniformis,<\/em> a Plakias, Sur de Creta, Gr\u00e8cia, l’Octubre de 2021. <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1036118<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong>\u00a0L’esp\u00e8cie m\u00e9s semblant a M. mediterr\u00e0nia<\/em> \u00e9s M. limaciformis<\/em>, descrita per Eliot (1908) al Mar Roig. Les dues esp\u00e8cies comparteixen diverses caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques i anat\u00f2miques, com un color corporal base d’intens color vermell safr\u00e0 amb petits punts blancs o groguencs escampats pel dors i els costats del cos. No obstant aix\u00f2, la pres\u00e8ncia de color porpra en les puntes dels rin\u00f2fors i de les fulles branquials s\u00f3n distintives en M. limaciformis<\/em> (Baba, 1960 i Pola et al. 2006a). Per descartar la possibilitat que M. mediterr\u00e0nia<\/em> fos en realitat M. limaciformis<\/em> introdu\u00efda a trav\u00e9s del Canal de Suez (com es creia anteriorment), es van portar a terme an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques resultant en esp\u00e8cies diferents (Dom\u00ednguez et al. 2015).\u00a0Willan & Chang (2017) la van despla\u00e7ar al nou g\u00e8nere Martadoris<\/i>\u00a0 Willan & Chang, 2017.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nTambja mediterranea\u00a0\u00a0<\/em>Dom\u00ednguez, Pola & Ram\u00f3n, 2015<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie t\u00e9 el cos allargat i limaciforme, acabat en una cua punxeguda. El cos arriba a\u00a0una longitud de 10 mm. El color base del cos \u00e9s vermell ataronjat. El dors est\u00e0 cobert de tubercles arrodonits de color blanquin\u00f3s o groguenc. En alguns exemplars els tubercles s\u00f3n grans i generalment disposats en tres fileres al llarg del cos, mentre que en altres els tubercles s\u00f3n m\u00e9s petits i dispersos irregularment pel dors. El cap \u00e9s arrodonit anteriorment, amb un parell de rin\u00f2fors amb aproximadament 15-20 laminetes. Els rin\u00f2fors s\u00f3n retr\u00e0ctils i disposen de beines elevades, s\u00f3n de color vermell fosc amb la punta de color blanquin\u00f3s. Els tentacles orals s\u00f3n curts i tenen una ranura al llarg. La br\u00e0nquia t\u00e9 3 fulles tripinnades no retr\u00e0ctils, amb un raquis de color taronja-vermell\u00f3s i fulles blanquinoses o groguenques. Hi ha ranures laterals per sota dels rin\u00f2fors. El peu i els tentacles orals s\u00f3n de color vermell-ataronjat.\n<\/strong><\/p>\nBiologia\n<\/strong>Encara no hi ha dades sobre la biologia d’aquesta esp\u00e8cie. Els primers esp\u00e8cimens recol\u00b7lectats a Mallorca es van trobar\u00a0a 53 m de profunditat en un fons de sorra de gra mitj\u00e0, en una zona coberta\u00a0predominantment\u00a0per algues vermelles Phyllophora crispa<\/em>. Els esp\u00e8cimens de Malta es van recollir com a descart\u00a0de les xarxes dels pescadors calades a 50-60 m de profunditat, juntament amb fulles de Posidonia oceanica<\/em> i ma\u00ebrl. Els esp\u00e8cimens de Granada es van trobar sobre algues vermelles calc\u00e0ries a 23 m de profunditat per\u00f2 la darrera cita de Mallorca es va trobar a 45 metres.\u00a0Un \u00fanic esp\u00e8cimen observat a Catalunya es va trobar a 48 metres de profunditat, sobre una gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nMediterranea<\/em>. Del Llat\u00ed \u201cm\u00e9dium\u201d, mig, espai intermedi, centre + \u201cterra\u201d, terra. De la Mar Mediterr\u00e0nia.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie de molt recent descripci\u00f3, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogr\u00e0fica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1\/07\/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6\/12\/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral itali\u00e0 (Secce de\u00a0Tor Paterno, 30\/08\/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19\/06\/2015: H. Domnick en K\u00f6hler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis<\/em> (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea<\/em> (Dom\u00ednguez et al., 2015). L’observaci\u00f3 d’un exemplar d’aquesta esp\u00e8cie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em> a 48 m de profunditat (11\/09\/2015: J.M. B\u00e1\u00f1ez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribuci\u00f3 en el litoral mediterrani ib\u00e8ric, aix\u00ed com la seva mida m\u00e0xima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23\/09\/2006: G. & P. Peels en K\u00f6hler, 2016; 19\/06\/2015, H. Domnick en K\u00f6hler, 2016). Una observaci\u00f3 a 50 metres de profunditat d’Elena Bretaudeau a la Pota del Llop (Illes Medes) en 2024 confirma la pres\u00e8ncia en aig\u00fces catalanes, si b\u00e9 sempre a fond\u00e0ria. Una cita de Mallorca (S\u00f2ller, 4\/12\/2016: L. Juskani\u010dov\u00e1, Com. Pers.) a 45 metres de fond\u00e0ria, i un informe recent (Enric Ballesteros, Com. Pers.) del setembre de 2020 a Na Foradada (Cabrera , Espanya) a 35 metres confirma la pres\u00e8ncia estable de l’esp\u00e8cie a les Illes Balears. Les cites m\u00e9s orientals d’aquesta esp\u00e8cie prov\u00e9 de l’illa de Samos (Gr\u00e8cia) en qu\u00e8 s’informa de dos esp\u00e8cimens trobats a una profunditat de 8 metres (Tatjana Stockmann i Benjamin Gundacker, Com.Pers. i fotos adjuntes) al setembre de 2020; tamb\u00e9 Poursanidis & Gubili {in} B\u00e1ez et al (2025) informen de 2 exemplars trobats en 22 metres de fond\u00e0ria sobre Posidonia oceanica<\/em> en el Parc Nacional Mar\u00ed d’Alonissos, Gr\u00e8cia el Juny de 2021, i un altre exemplar trobat a uns 10 metres de fond\u00e0ria, sobre Chondrosia reniformis,<\/em> a Plakias, Sur de Creta, Gr\u00e8cia, l’Octubre de 2021. <\/div>\n
Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nTambja mediterranea\u00a0\u00a0<\/em>Dom\u00ednguez, Pola & Ram\u00f3n, 2015<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie t\u00e9 el cos allargat i limaciforme, acabat en una cua punxeguda. El cos arriba a\u00a0una longitud de 10 mm. El color base del cos \u00e9s vermell ataronjat. El dors est\u00e0 cobert de tubercles arrodonits de color blanquin\u00f3s o groguenc. En alguns exemplars els tubercles s\u00f3n grans i generalment disposats en tres fileres al llarg del cos, mentre que en altres els tubercles s\u00f3n m\u00e9s petits i dispersos irregularment pel dors. El cap \u00e9s arrodonit anteriorment, amb un parell de rin\u00f2fors amb aproximadament 15-20 laminetes. Els rin\u00f2fors s\u00f3n retr\u00e0ctils i disposen de beines elevades, s\u00f3n de color vermell fosc amb la punta de color blanquin\u00f3s. Els tentacles orals s\u00f3n curts i tenen una ranura al llarg. La br\u00e0nquia t\u00e9 3 fulles tripinnades no retr\u00e0ctils, amb un raquis de color taronja-vermell\u00f3s i fulles blanquinoses o groguenques. Hi ha ranures laterals per sota dels rin\u00f2fors. El peu i els tentacles orals s\u00f3n de color vermell-ataronjat.\n<\/strong><\/p>\nBiologia\n<\/strong>Encara no hi ha dades sobre la biologia d’aquesta esp\u00e8cie. Els primers esp\u00e8cimens recol\u00b7lectats a Mallorca es van trobar\u00a0a 53 m de profunditat en un fons de sorra de gra mitj\u00e0, en una zona coberta\u00a0predominantment\u00a0per algues vermelles Phyllophora crispa<\/em>. Els esp\u00e8cimens de Malta es van recollir com a descart\u00a0de les xarxes dels pescadors calades a 50-60 m de profunditat, juntament amb fulles de Posidonia oceanica<\/em> i ma\u00ebrl. Els esp\u00e8cimens de Granada es van trobar sobre algues vermelles calc\u00e0ries a 23 m de profunditat per\u00f2 la darrera cita de Mallorca es va trobar a 45 metres.\u00a0Un \u00fanic esp\u00e8cimen observat a Catalunya es va trobar a 48 metres de profunditat, sobre una gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nMediterranea<\/em>. Del Llat\u00ed \u201cm\u00e9dium\u201d, mig, espai intermedi, centre + \u201cterra\u201d, terra. De la Mar Mediterr\u00e0nia.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie de molt recent descripci\u00f3, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogr\u00e0fica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1\/07\/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6\/12\/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral itali\u00e0 (Secce de\u00a0Tor Paterno, 30\/08\/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19\/06\/2015: H. Domnick en K\u00f6hler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis<\/em> (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea<\/em> (Dom\u00ednguez et al., 2015). L’observaci\u00f3 d’un exemplar d’aquesta esp\u00e8cie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em> a 48 m de profunditat (11\/09\/2015: J.M. B\u00e1\u00f1ez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribuci\u00f3 en el litoral mediterrani ib\u00e8ric, aix\u00ed com la seva mida m\u00e0xima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23\/09\/2006: G. & P. Peels en K\u00f6hler, 2016; 19\/06\/2015, H. Domnick en K\u00f6hler, 2016). Una observaci\u00f3 a 50 metres de profunditat d’Elena Bretaudeau a la Pota del Llop (Illes Medes) en 2024 confirma la pres\u00e8ncia en aig\u00fces catalanes, si b\u00e9 sempre a fond\u00e0ria. Una cita de Mallorca (S\u00f2ller, 4\/12\/2016: L. Juskani\u010dov\u00e1, Com. Pers.) a 45 metres de fond\u00e0ria, i un informe recent (Enric Ballesteros, Com. Pers.) del setembre de 2020 a Na Foradada (Cabrera , Espanya) a 35 metres confirma la pres\u00e8ncia estable de l’esp\u00e8cie a les Illes Balears. Les cites m\u00e9s orientals d’aquesta esp\u00e8cie prov\u00e9 de l’illa de Samos (Gr\u00e8cia) en qu\u00e8 s’informa de dos esp\u00e8cimens trobats a una profunditat de 8 metres (Tatjana Stockmann i Benjamin Gundacker, Com.Pers. i fotos adjuntes) al setembre de 2020; tamb\u00e9 Poursanidis & Gubili {in} B\u00e1ez et al (2025) informen de 2 exemplars trobats en 22 metres de fond\u00e0ria sobre Posidonia oceanica<\/em> en el Parc Nacional Mar\u00ed d’Alonissos, Gr\u00e8cia el Juny de 2021, i un altre exemplar trobat a uns 10 metres de fond\u00e0ria, sobre Chondrosia reniformis,<\/em> a Plakias, Sur de Creta, Gr\u00e8cia, l’Octubre de 2021. <\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie t\u00e9 el cos allargat i limaciforme, acabat en una cua punxeguda. El cos arriba a\u00a0una longitud de 10 mm. El color base del cos \u00e9s vermell ataronjat. El dors est\u00e0 cobert de tubercles arrodonits de color blanquin\u00f3s o groguenc. En alguns exemplars els tubercles s\u00f3n grans i generalment disposats en tres fileres al llarg del cos, mentre que en altres els tubercles s\u00f3n m\u00e9s petits i dispersos irregularment pel dors. El cap \u00e9s arrodonit anteriorment, amb un parell de rin\u00f2fors amb aproximadament 15-20 laminetes. Els rin\u00f2fors s\u00f3n retr\u00e0ctils i disposen de beines elevades, s\u00f3n de color vermell fosc amb la punta de color blanquin\u00f3s. Els tentacles orals s\u00f3n curts i tenen una ranura al llarg. La br\u00e0nquia t\u00e9 3 fulles tripinnades no retr\u00e0ctils, amb un raquis de color taronja-vermell\u00f3s i fulles blanquinoses o groguenques. Hi ha ranures laterals per sota dels rin\u00f2fors. El peu i els tentacles orals s\u00f3n de color vermell-ataronjat.\n<\/strong><\/p>\nBiologia\n<\/strong>Encara no hi ha dades sobre la biologia d’aquesta esp\u00e8cie. Els primers esp\u00e8cimens recol\u00b7lectats a Mallorca es van trobar\u00a0a 53 m de profunditat en un fons de sorra de gra mitj\u00e0, en una zona coberta\u00a0predominantment\u00a0per algues vermelles Phyllophora crispa<\/em>. Els esp\u00e8cimens de Malta es van recollir com a descart\u00a0de les xarxes dels pescadors calades a 50-60 m de profunditat, juntament amb fulles de Posidonia oceanica<\/em> i ma\u00ebrl. Els esp\u00e8cimens de Granada es van trobar sobre algues vermelles calc\u00e0ries a 23 m de profunditat per\u00f2 la darrera cita de Mallorca es va trobar a 45 metres.\u00a0Un \u00fanic esp\u00e8cimen observat a Catalunya es va trobar a 48 metres de profunditat, sobre una gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nMediterranea<\/em>. Del Llat\u00ed \u201cm\u00e9dium\u201d, mig, espai intermedi, centre + \u201cterra\u201d, terra. De la Mar Mediterr\u00e0nia.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie de molt recent descripci\u00f3, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogr\u00e0fica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1\/07\/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6\/12\/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral itali\u00e0 (Secce de\u00a0Tor Paterno, 30\/08\/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19\/06\/2015: H. Domnick en K\u00f6hler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis<\/em> (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea<\/em> (Dom\u00ednguez et al., 2015). L’observaci\u00f3 d’un exemplar d’aquesta esp\u00e8cie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em> a 48 m de profunditat (11\/09\/2015: J.M. B\u00e1\u00f1ez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribuci\u00f3 en el litoral mediterrani ib\u00e8ric, aix\u00ed com la seva mida m\u00e0xima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23\/09\/2006: G. & P. Peels en K\u00f6hler, 2016; 19\/06\/2015, H. Domnick en K\u00f6hler, 2016). Una observaci\u00f3 a 50 metres de profunditat d’Elena Bretaudeau a la Pota del Llop (Illes Medes) en 2024 confirma la pres\u00e8ncia en aig\u00fces catalanes, si b\u00e9 sempre a fond\u00e0ria. Una cita de Mallorca (S\u00f2ller, 4\/12\/2016: L. Juskani\u010dov\u00e1, Com. Pers.) a 45 metres de fond\u00e0ria, i un informe recent (Enric Ballesteros, Com. Pers.) del setembre de 2020 a Na Foradada (Cabrera , Espanya) a 35 metres confirma la pres\u00e8ncia estable de l’esp\u00e8cie a les Illes Balears. Les cites m\u00e9s orientals d’aquesta esp\u00e8cie prov\u00e9 de l’illa de Samos (Gr\u00e8cia) en qu\u00e8 s’informa de dos esp\u00e8cimens trobats a una profunditat de 8 metres (Tatjana Stockmann i Benjamin Gundacker, Com.Pers. i fotos adjuntes) al setembre de 2020; tamb\u00e9 Poursanidis & Gubili {in} B\u00e1ez et al (2025) informen de 2 exemplars trobats en 22 metres de fond\u00e0ria sobre Posidonia oceanica<\/em> en el Parc Nacional Mar\u00ed d’Alonissos, Gr\u00e8cia el Juny de 2021, i un altre exemplar trobat a uns 10 metres de fond\u00e0ria, sobre Chondrosia reniformis,<\/em> a Plakias, Sur de Creta, Gr\u00e8cia, l’Octubre de 2021. <\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Encara no hi ha dades sobre la biologia d’aquesta esp\u00e8cie. Els primers esp\u00e8cimens recol\u00b7lectats a Mallorca es van trobar\u00a0a 53 m de profunditat en un fons de sorra de gra mitj\u00e0, en una zona coberta\u00a0predominantment\u00a0per algues vermelles Phyllophora crispa<\/em>. Els esp\u00e8cimens de Malta es van recollir com a descart\u00a0de les xarxes dels pescadors calades a 50-60 m de profunditat, juntament amb fulles de Posidonia oceanica<\/em> i ma\u00ebrl. Els esp\u00e8cimens de Granada es van trobar sobre algues vermelles calc\u00e0ries a 23 m de profunditat per\u00f2 la darrera cita de Mallorca es va trobar a 45 metres.\u00a0Un \u00fanic esp\u00e8cimen observat a Catalunya es va trobar a 48 metres de profunditat, sobre una gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nMediterranea<\/em>. Del Llat\u00ed \u201cm\u00e9dium\u201d, mig, espai intermedi, centre + \u201cterra\u201d, terra. De la Mar Mediterr\u00e0nia.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie de molt recent descripci\u00f3, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogr\u00e0fica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1\/07\/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6\/12\/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral itali\u00e0 (Secce de\u00a0Tor Paterno, 30\/08\/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19\/06\/2015: H. Domnick en K\u00f6hler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis<\/em> (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea<\/em> (Dom\u00ednguez et al., 2015). L’observaci\u00f3 d’un exemplar d’aquesta esp\u00e8cie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em> a 48 m de profunditat (11\/09\/2015: J.M. B\u00e1\u00f1ez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribuci\u00f3 en el litoral mediterrani ib\u00e8ric, aix\u00ed com la seva mida m\u00e0xima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23\/09\/2006: G. & P. Peels en K\u00f6hler, 2016; 19\/06\/2015, H. Domnick en K\u00f6hler, 2016). Una observaci\u00f3 a 50 metres de profunditat d’Elena Bretaudeau a la Pota del Llop (Illes Medes) en 2024 confirma la pres\u00e8ncia en aig\u00fces catalanes, si b\u00e9 sempre a fond\u00e0ria. Una cita de Mallorca (S\u00f2ller, 4\/12\/2016: L. Juskani\u010dov\u00e1, Com. Pers.) a 45 metres de fond\u00e0ria, i un informe recent (Enric Ballesteros, Com. Pers.) del setembre de 2020 a Na Foradada (Cabrera , Espanya) a 35 metres confirma la pres\u00e8ncia estable de l’esp\u00e8cie a les Illes Balears. Les cites m\u00e9s orientals d’aquesta esp\u00e8cie prov\u00e9 de l’illa de Samos (Gr\u00e8cia) en qu\u00e8 s’informa de dos esp\u00e8cimens trobats a una profunditat de 8 metres (Tatjana Stockmann i Benjamin Gundacker, Com.Pers. i fotos adjuntes) al setembre de 2020; tamb\u00e9 Poursanidis & Gubili {in} B\u00e1ez et al (2025) informen de 2 exemplars trobats en 22 metres de fond\u00e0ria sobre Posidonia oceanica<\/em> en el Parc Nacional Mar\u00ed d’Alonissos, Gr\u00e8cia el Juny de 2021, i un altre exemplar trobat a uns 10 metres de fond\u00e0ria, sobre Chondrosia reniformis,<\/em> a Plakias, Sur de Creta, Gr\u00e8cia, l’Octubre de 2021. <\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nMediterranea<\/em>. Del Llat\u00ed \u201cm\u00e9dium\u201d, mig, espai intermedi, centre + \u201cterra\u201d, terra. De la Mar Mediterr\u00e0nia.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie de molt recent descripci\u00f3, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogr\u00e0fica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1\/07\/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6\/12\/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral itali\u00e0 (Secce de\u00a0Tor Paterno, 30\/08\/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19\/06\/2015: H. Domnick en K\u00f6hler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis<\/em> (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea<\/em> (Dom\u00ednguez et al., 2015). L’observaci\u00f3 d’un exemplar d’aquesta esp\u00e8cie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em> a 48 m de profunditat (11\/09\/2015: J.M. B\u00e1\u00f1ez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribuci\u00f3 en el litoral mediterrani ib\u00e8ric, aix\u00ed com la seva mida m\u00e0xima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23\/09\/2006: G. & P. Peels en K\u00f6hler, 2016; 19\/06\/2015, H. Domnick en K\u00f6hler, 2016). Una observaci\u00f3 a 50 metres de profunditat d’Elena Bretaudeau a la Pota del Llop (Illes Medes) en 2024 confirma la pres\u00e8ncia en aig\u00fces catalanes, si b\u00e9 sempre a fond\u00e0ria. Una cita de Mallorca (S\u00f2ller, 4\/12\/2016: L. Juskani\u010dov\u00e1, Com. Pers.) a 45 metres de fond\u00e0ria, i un informe recent (Enric Ballesteros, Com. Pers.) del setembre de 2020 a Na Foradada (Cabrera , Espanya) a 35 metres confirma la pres\u00e8ncia estable de l’esp\u00e8cie a les Illes Balears. Les cites m\u00e9s orientals d’aquesta esp\u00e8cie prov\u00e9 de l’illa de Samos (Gr\u00e8cia) en qu\u00e8 s’informa de dos esp\u00e8cimens trobats a una profunditat de 8 metres (Tatjana Stockmann i Benjamin Gundacker, Com.Pers. i fotos adjuntes) al setembre de 2020; tamb\u00e9 Poursanidis & Gubili {in} B\u00e1ez et al (2025) informen de 2 exemplars trobats en 22 metres de fond\u00e0ria sobre Posidonia oceanica<\/em> en el Parc Nacional Mar\u00ed d’Alonissos, Gr\u00e8cia el Juny de 2021, i un altre exemplar trobat a uns 10 metres de fond\u00e0ria, sobre Chondrosia reniformis,<\/em> a Plakias, Sur de Creta, Gr\u00e8cia, l’Octubre de 2021. <\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie de molt recent descripci\u00f3, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogr\u00e0fica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1\/07\/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6\/12\/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral itali\u00e0 (Secce de\u00a0Tor Paterno, 30\/08\/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19\/06\/2015: H. Domnick en K\u00f6hler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis<\/em> (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea<\/em> (Dom\u00ednguez et al., 2015). L’observaci\u00f3 d’un exemplar d’aquesta esp\u00e8cie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorg\u00f2nia Eunicella singularis<\/em> a 48 m de profunditat (11\/09\/2015: J.M. B\u00e1\u00f1ez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribuci\u00f3 en el litoral mediterrani ib\u00e8ric, aix\u00ed com la seva mida m\u00e0xima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23\/09\/2006: G. & P. Peels en K\u00f6hler, 2016; 19\/06\/2015, H. Domnick en K\u00f6hler, 2016). Una observaci\u00f3 a 50 metres de profunditat d’Elena Bretaudeau a la Pota del Llop (Illes Medes) en 2024 confirma la pres\u00e8ncia en aig\u00fces catalanes, si b\u00e9 sempre a fond\u00e0ria. Una cita de Mallorca (S\u00f2ller, 4\/12\/2016: L. Juskani\u010dov\u00e1, Com. Pers.) a 45 metres de fond\u00e0ria, i un informe recent (Enric Ballesteros, Com. Pers.) del setembre de 2020 a Na Foradada (Cabrera , Espanya) a 35 metres confirma la pres\u00e8ncia estable de l’esp\u00e8cie a les Illes Balears. Les cites m\u00e9s orientals d’aquesta esp\u00e8cie prov\u00e9 de l’illa de Samos (Gr\u00e8cia) en qu\u00e8 s’informa de dos esp\u00e8cimens trobats a una profunditat de 8 metres (Tatjana Stockmann i Benjamin Gundacker, Com.Pers. i fotos adjuntes) al setembre de 2020; tamb\u00e9 Poursanidis & Gubili {in} B\u00e1ez et al (2025) informen de 2 exemplars trobats en 22 metres de fond\u00e0ria sobre Posidonia oceanica<\/em> en el Parc Nacional Mar\u00ed d’Alonissos, Gr\u00e8cia el Juny de 2021, i un altre exemplar trobat a uns 10 metres de fond\u00e0ria, sobre Chondrosia reniformis,<\/em> a Plakias, Sur de Creta, Gr\u00e8cia, l’Octubre de 2021. <\/div>\n
![\"Martadoris](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/Martadoris-mediterranea-00.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>