<\/p>\n
<\/div>Trapania orteai @ Sant'Agnello, Napoli, Italy 30-09-2010<\/em> per Fabio Russo<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Trapania orteai<\/em> Garc\u00eda-G\u00f3mez & Cervera, 1989<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Onchidoridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Goniodorididae<\/a><\/td><\/tr>Subfamily<\/th>Anculinae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Trapania<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Trapania orteai<\/em> Garc\u00eda-G\u00f3mez & Cervera, 1989<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140045<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3\n<\/strong>Cos llis, allargat (fins a uns 30mm), limaciforme, amb la zona mitjana del dors m\u00e9s elevada que la resta, i l’extrem posterior acabat en punta. \u00c9s de color blanc, amb taques generalment allargades, de color marr\u00f3-vermell\u00f3s o ataronjat, distribu\u00efdes m\u00e9s densament sobre el dors i menys en els costats del cos, on arriben a ser molt a\u00efllades, excepte a la regi\u00f3 caudal, que freq\u00fcentment t\u00e9 una taca (groga en els exemplars m\u00e9s joves) a prop de la vora del peu. T\u00e9 dos parells de processos dorsals corbats (que donen nom al g\u00e8nere), generalment inclinats cap enrere i amb la zona distal pigmentada de groc fins a una mica m\u00e9s de la meitat de la longitud total (virant gradualment a ataronjat o marr\u00f3-vermell\u00f3s en els exemplars adults): el primer parell se situa al costat dels rin\u00f2fors, mentre que el segon parell es situa al costat de les br\u00e0nquies. Els dos tentacles orals, m\u00e9s llargs i fins que els processos dorsals, s\u00f3n de color groc en tota la seva longitud. El peu disposa en la seva part anterior de dos tentacles propodials, eixamplats per la base i una mica corbats, de color blanc. Els rin\u00f2fors s\u00f3n perfoliats i posseeixen entre 13 i 17 l\u00e0mines. Els ulls se situen darrera\u00a0dels rin\u00f2fors. T\u00e9 tres br\u00e0nquies tripinnades, parcialment contr\u00e0ctils, disposades al voltant de l’anus; el full branquial central \u00e9s de major grand\u00e0ria (amb fins a 10 ramificacions en els exemplars grans) i est\u00e0 situada en una posici\u00f3 m\u00e9s anterior que les laterals. L’orifici genital s’obre en el costat dret prop de la base del proc\u00e9s extra-branquial. Els \u00f2rgans interns, de color fosc, poden observar-se per transpar\u00e8ncia a trav\u00e9s del dors a la zona mitjana del cos.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Els exemplars trobats a la Mediterr\u00e0nia solen trobar-se sobre esponges com Scalarispongia scalaris<\/em> (Trainito & Doneddu, 2014). Se suposa que, com en les altres esp\u00e8cies de Trapania<\/em>, s’alimenta de entoproctes, que solen cr\u00e9ixer en la superf\u00edcie del por\u00edfer. La posta consisteix en una cinta fistonada de color blanc adherida al substrat per una de les seves vores. La coloraci\u00f3 de Trapania orteai<\/em> \u00e9s similar a la de T. maculata<\/em>, si b\u00e9 la forma general de les taques i el nombre d’aquestes varia. T. maculata<\/em> t\u00e9 generalment una gran taca en cada flanc (no descrita en els exemplars brit\u00e0nics), que no existeix en T. orteai<\/em>. Els tentacles propodials de T. orteai<\/em> s\u00f3n de color blanc (groc en T. maculata<\/em>) i els processos palials tentaculiformes s\u00f3n sensiblement m\u00e9s curts que els de T. maculata<\/em>. Una altra esp\u00e8cie semblant \u00e9s T. aureopunctata<\/em> per\u00f2 les taques en T. orteai<\/em> s\u00f3n m\u00e9s grans i nombroses i d’un to ataronjat m\u00e9s fort. A m\u00e9s, en T. aureopunctata<\/em> els rin\u00f2fors, tentacles orals, br\u00e0nquies i cua s\u00f3n de color blanc i tenen\u00a0una o dues taques en els processos laterals.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nTrapania<\/em>. El nom gen\u00e8ric original d’aquesta esp\u00e8cie era Drepania<\/em>, proposat per Lafont el 1874. Pruvot-Fol el 1931 proposa canviar el nom gen\u00e8ric a Trapania<\/em> per desambiguar-lo de Drepania H\u00fcbner, 1816 (un grup de lepid\u00f2pters). Madame Pruvot-Fol no indica la proced\u00e8ncia del nom, per\u00f2 hi ha dues teories: la primera seria dedicada a la ciutat de Trapani, capital de prov\u00edncia de la Sic\u00edlia occidental; la segona seria derivada del nom gen\u00e8ric original Drepania<\/em>, derivat del grec “Drepane” que significa \u00abfal\u00e7\u00bb i presumiblement es refereix a la forma dels ap\u00e8ndixs situats als costats dels rin\u00f2fors i br\u00e0nquies en aquest g\u00e8nere. Pruvot Fol hauria triat el nou nom basant-se que t\u00e9 el mateix sentit, per\u00f2 no el mateix so i evitar aix\u00ed confusions.<\/li>\nOrteai<\/em>. Dedicada al Dr. Jes\u00fas Ortea Rato, malac\u00f2leg espanyol del Departament de Zoologia de la Universitat d’Oviedo, en reconeixement a la seva fecunda tasca en l’estudi dels opistobranquis.<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Fins a la data \u00fanicament ha estat observada a la costa atl\u00e0ntica de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, a l’Algarve (Gavaia et al., 2003) i a les costes de la prov\u00edncia de Cadiz i Huelva, incloent la zona mediterr\u00e0nia de Tarifa (Cervera & Garc\u00eda G\u00f3mez , 1989).\u00a0La Badia de N\u00e0pols (It\u00e0lia) acull una bona poblaci\u00f3 en les que serien les primeres cites clares per a la Mediterr\u00e0nia (Fabio Russo, com.pers.; Trainito & Doneddu, 2014). <\/span>L’observaci\u00f3 d’un exemplar solitari al Bajo de Piles, davant el Cap de Palos (M\u00farcia) per Julio Mart\u00ednez el 7\/12\/2017 seria la primera observaci\u00f3 confirmada per les costes mediterr\u00e0nies ib\u00e8riques, mentre que l’observaci\u00f3 feta el 26\/10\/2019 per Enric Pena d’un \u00fanic exemplar a 3 metres de profunditat a Torredembarra seria la primera per a aig\u00fces catalanes. <\/span><\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140045<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3\n<\/strong>Cos llis, allargat (fins a uns 30mm), limaciforme, amb la zona mitjana del dors m\u00e9s elevada que la resta, i l’extrem posterior acabat en punta. \u00c9s de color blanc, amb taques generalment allargades, de color marr\u00f3-vermell\u00f3s o ataronjat, distribu\u00efdes m\u00e9s densament sobre el dors i menys en els costats del cos, on arriben a ser molt a\u00efllades, excepte a la regi\u00f3 caudal, que freq\u00fcentment t\u00e9 una taca (groga en els exemplars m\u00e9s joves) a prop de la vora del peu. T\u00e9 dos parells de processos dorsals corbats (que donen nom al g\u00e8nere), generalment inclinats cap enrere i amb la zona distal pigmentada de groc fins a una mica m\u00e9s de la meitat de la longitud total (virant gradualment a ataronjat o marr\u00f3-vermell\u00f3s en els exemplars adults): el primer parell se situa al costat dels rin\u00f2fors, mentre que el segon parell es situa al costat de les br\u00e0nquies. Els dos tentacles orals, m\u00e9s llargs i fins que els processos dorsals, s\u00f3n de color groc en tota la seva longitud. El peu disposa en la seva part anterior de dos tentacles propodials, eixamplats per la base i una mica corbats, de color blanc. Els rin\u00f2fors s\u00f3n perfoliats i posseeixen entre 13 i 17 l\u00e0mines. Els ulls se situen darrera\u00a0dels rin\u00f2fors. T\u00e9 tres br\u00e0nquies tripinnades, parcialment contr\u00e0ctils, disposades al voltant de l’anus; el full branquial central \u00e9s de major grand\u00e0ria (amb fins a 10 ramificacions en els exemplars grans) i est\u00e0 situada en una posici\u00f3 m\u00e9s anterior que les laterals. L’orifici genital s’obre en el costat dret prop de la base del proc\u00e9s extra-branquial. Els \u00f2rgans interns, de color fosc, poden observar-se per transpar\u00e8ncia a trav\u00e9s del dors a la zona mitjana del cos.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Els exemplars trobats a la Mediterr\u00e0nia solen trobar-se sobre esponges com Scalarispongia scalaris<\/em> (Trainito & Doneddu, 2014). Se suposa que, com en les altres esp\u00e8cies de Trapania<\/em>, s’alimenta de entoproctes, que solen cr\u00e9ixer en la superf\u00edcie del por\u00edfer. La posta consisteix en una cinta fistonada de color blanc adherida al substrat per una de les seves vores. La coloraci\u00f3 de Trapania orteai<\/em> \u00e9s similar a la de T. maculata<\/em>, si b\u00e9 la forma general de les taques i el nombre d’aquestes varia. T. maculata<\/em> t\u00e9 generalment una gran taca en cada flanc (no descrita en els exemplars brit\u00e0nics), que no existeix en T. orteai<\/em>. Els tentacles propodials de T. orteai<\/em> s\u00f3n de color blanc (groc en T. maculata<\/em>) i els processos palials tentaculiformes s\u00f3n sensiblement m\u00e9s curts que els de T. maculata<\/em>. Una altra esp\u00e8cie semblant \u00e9s T. aureopunctata<\/em> per\u00f2 les taques en T. orteai<\/em> s\u00f3n m\u00e9s grans i nombroses i d’un to ataronjat m\u00e9s fort. A m\u00e9s, en T. aureopunctata<\/em> els rin\u00f2fors, tentacles orals, br\u00e0nquies i cua s\u00f3n de color blanc i tenen\u00a0una o dues taques en els processos laterals.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nTrapania<\/em>. El nom gen\u00e8ric original d’aquesta esp\u00e8cie era Drepania<\/em>, proposat per Lafont el 1874. Pruvot-Fol el 1931 proposa canviar el nom gen\u00e8ric a Trapania<\/em> per desambiguar-lo de Drepania H\u00fcbner, 1816 (un grup de lepid\u00f2pters). Madame Pruvot-Fol no indica la proced\u00e8ncia del nom, per\u00f2 hi ha dues teories: la primera seria dedicada a la ciutat de Trapani, capital de prov\u00edncia de la Sic\u00edlia occidental; la segona seria derivada del nom gen\u00e8ric original Drepania<\/em>, derivat del grec “Drepane” que significa \u00abfal\u00e7\u00bb i presumiblement es refereix a la forma dels ap\u00e8ndixs situats als costats dels rin\u00f2fors i br\u00e0nquies en aquest g\u00e8nere. Pruvot Fol hauria triat el nou nom basant-se que t\u00e9 el mateix sentit, per\u00f2 no el mateix so i evitar aix\u00ed confusions.<\/li>\nOrteai<\/em>. Dedicada al Dr. Jes\u00fas Ortea Rato, malac\u00f2leg espanyol del Departament de Zoologia de la Universitat d’Oviedo, en reconeixement a la seva fecunda tasca en l’estudi dels opistobranquis.<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Fins a la data \u00fanicament ha estat observada a la costa atl\u00e0ntica de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, a l’Algarve (Gavaia et al., 2003) i a les costes de la prov\u00edncia de Cadiz i Huelva, incloent la zona mediterr\u00e0nia de Tarifa (Cervera & Garc\u00eda G\u00f3mez , 1989).\u00a0La Badia de N\u00e0pols (It\u00e0lia) acull una bona poblaci\u00f3 en les que serien les primeres cites clares per a la Mediterr\u00e0nia (Fabio Russo, com.pers.; Trainito & Doneddu, 2014). <\/span>L’observaci\u00f3 d’un exemplar solitari al Bajo de Piles, davant el Cap de Palos (M\u00farcia) per Julio Mart\u00ednez el 7\/12\/2017 seria la primera observaci\u00f3 confirmada per les costes mediterr\u00e0nies ib\u00e8riques, mentre que l’observaci\u00f3 feta el 26\/10\/2019 per Enric Pena d’un \u00fanic exemplar a 3 metres de profunditat a Torredembarra seria la primera per a aig\u00fces catalanes. <\/span><\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Els exemplars trobats a la Mediterr\u00e0nia solen trobar-se sobre esponges com Scalarispongia scalaris<\/em> (Trainito & Doneddu, 2014). Se suposa que, com en les altres esp\u00e8cies de Trapania<\/em>, s’alimenta de entoproctes, que solen cr\u00e9ixer en la superf\u00edcie del por\u00edfer. La posta consisteix en una cinta fistonada de color blanc adherida al substrat per una de les seves vores. La coloraci\u00f3 de Trapania orteai<\/em> \u00e9s similar a la de T. maculata<\/em>, si b\u00e9 la forma general de les taques i el nombre d’aquestes varia. T. maculata<\/em> t\u00e9 generalment una gran taca en cada flanc (no descrita en els exemplars brit\u00e0nics), que no existeix en T. orteai<\/em>. Els tentacles propodials de T. orteai<\/em> s\u00f3n de color blanc (groc en T. maculata<\/em>) i els processos palials tentaculiformes s\u00f3n sensiblement m\u00e9s curts que els de T. maculata<\/em>. Una altra esp\u00e8cie semblant \u00e9s T. aureopunctata<\/em> per\u00f2 les taques en T. orteai<\/em> s\u00f3n m\u00e9s grans i nombroses i d’un to ataronjat m\u00e9s fort. A m\u00e9s, en T. aureopunctata<\/em> els rin\u00f2fors, tentacles orals, br\u00e0nquies i cua s\u00f3n de color blanc i tenen\u00a0una o dues taques en els processos laterals.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nTrapania<\/em>. El nom gen\u00e8ric original d’aquesta esp\u00e8cie era Drepania<\/em>, proposat per Lafont el 1874. Pruvot-Fol el 1931 proposa canviar el nom gen\u00e8ric a Trapania<\/em> per desambiguar-lo de Drepania H\u00fcbner, 1816 (un grup de lepid\u00f2pters). Madame Pruvot-Fol no indica la proced\u00e8ncia del nom, per\u00f2 hi ha dues teories: la primera seria dedicada a la ciutat de Trapani, capital de prov\u00edncia de la Sic\u00edlia occidental; la segona seria derivada del nom gen\u00e8ric original Drepania<\/em>, derivat del grec “Drepane” que significa \u00abfal\u00e7\u00bb i presumiblement es refereix a la forma dels ap\u00e8ndixs situats als costats dels rin\u00f2fors i br\u00e0nquies en aquest g\u00e8nere. Pruvot Fol hauria triat el nou nom basant-se que t\u00e9 el mateix sentit, per\u00f2 no el mateix so i evitar aix\u00ed confusions.<\/li>\nOrteai<\/em>. Dedicada al Dr. Jes\u00fas Ortea Rato, malac\u00f2leg espanyol del Departament de Zoologia de la Universitat d’Oviedo, en reconeixement a la seva fecunda tasca en l’estudi dels opistobranquis.<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Fins a la data \u00fanicament ha estat observada a la costa atl\u00e0ntica de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, a l’Algarve (Gavaia et al., 2003) i a les costes de la prov\u00edncia de Cadiz i Huelva, incloent la zona mediterr\u00e0nia de Tarifa (Cervera & Garc\u00eda G\u00f3mez , 1989).\u00a0La Badia de N\u00e0pols (It\u00e0lia) acull una bona poblaci\u00f3 en les que serien les primeres cites clares per a la Mediterr\u00e0nia (Fabio Russo, com.pers.; Trainito & Doneddu, 2014). <\/span>L’observaci\u00f3 d’un exemplar solitari al Bajo de Piles, davant el Cap de Palos (M\u00farcia) per Julio Mart\u00ednez el 7\/12\/2017 seria la primera observaci\u00f3 confirmada per les costes mediterr\u00e0nies ib\u00e8riques, mentre que l’observaci\u00f3 feta el 26\/10\/2019 per Enric Pena d’un \u00fanic exemplar a 3 metres de profunditat a Torredembarra seria la primera per a aig\u00fces catalanes. <\/span><\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nTrapania<\/em>. El nom gen\u00e8ric original d’aquesta esp\u00e8cie era Drepania<\/em>, proposat per Lafont el 1874. Pruvot-Fol el 1931 proposa canviar el nom gen\u00e8ric a Trapania<\/em> per desambiguar-lo de Drepania H\u00fcbner, 1816 (un grup de lepid\u00f2pters). Madame Pruvot-Fol no indica la proced\u00e8ncia del nom, per\u00f2 hi ha dues teories: la primera seria dedicada a la ciutat de Trapani, capital de prov\u00edncia de la Sic\u00edlia occidental; la segona seria derivada del nom gen\u00e8ric original Drepania<\/em>, derivat del grec “Drepane” que significa \u00abfal\u00e7\u00bb i presumiblement es refereix a la forma dels ap\u00e8ndixs situats als costats dels rin\u00f2fors i br\u00e0nquies en aquest g\u00e8nere. Pruvot Fol hauria triat el nou nom basant-se que t\u00e9 el mateix sentit, per\u00f2 no el mateix so i evitar aix\u00ed confusions.<\/li>\nOrteai<\/em>. Dedicada al Dr. Jes\u00fas Ortea Rato, malac\u00f2leg espanyol del Departament de Zoologia de la Universitat d’Oviedo, en reconeixement a la seva fecunda tasca en l’estudi dels opistobranquis.<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Fins a la data \u00fanicament ha estat observada a la costa atl\u00e0ntica de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, a l’Algarve (Gavaia et al., 2003) i a les costes de la prov\u00edncia de Cadiz i Huelva, incloent la zona mediterr\u00e0nia de Tarifa (Cervera & Garc\u00eda G\u00f3mez , 1989).\u00a0La Badia de N\u00e0pols (It\u00e0lia) acull una bona poblaci\u00f3 en les que serien les primeres cites clares per a la Mediterr\u00e0nia (Fabio Russo, com.pers.; Trainito & Doneddu, 2014). <\/span>L’observaci\u00f3 d’un exemplar solitari al Bajo de Piles, davant el Cap de Palos (M\u00farcia) per Julio Mart\u00ednez el 7\/12\/2017 seria la primera observaci\u00f3 confirmada per les costes mediterr\u00e0nies ib\u00e8riques, mentre que l’observaci\u00f3 feta el 26\/10\/2019 per Enric Pena d’un \u00fanic exemplar a 3 metres de profunditat a Torredembarra seria la primera per a aig\u00fces catalanes. <\/span><\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Fins a la data \u00fanicament ha estat observada a la costa atl\u00e0ntica de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, a l’Algarve (Gavaia et al., 2003) i a les costes de la prov\u00edncia de Cadiz i Huelva, incloent la zona mediterr\u00e0nia de Tarifa (Cervera & Garc\u00eda G\u00f3mez , 1989).\u00a0La Badia de N\u00e0pols (It\u00e0lia) acull una bona poblaci\u00f3 en les que serien les primeres cites clares per a la Mediterr\u00e0nia (Fabio Russo, com.pers.; Trainito & Doneddu, 2014). <\/span>L’observaci\u00f3 d’un exemplar solitari al Bajo de Piles, davant el Cap de Palos (M\u00farcia) per Julio Mart\u00ednez el 7\/12\/2017 seria la primera observaci\u00f3 confirmada per les costes mediterr\u00e0nies ib\u00e8riques, mentre que l’observaci\u00f3 feta el 26\/10\/2019 per Enric Pena d’un \u00fanic exemplar a 3 metres de profunditat a Torredembarra seria la primera per a aig\u00fces catalanes. <\/span><\/div>\n
![\"20100930](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/torteai-by-fabio-russo.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>