<\/p>\n
<\/div>Felimare gasconi 15mm @ San Teodoro, Capo Coda Cavallo, may 1994 in 3m<\/em> per Mauro Doneddu<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Felimare gasconi<\/em> (Ortea, 1996)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Chromodoridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Chromodorididae<\/a><\/td><\/tr>Subfamily<\/th>Miamirinae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Felimare<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Felimare gasconi<\/em> (Ortea, 1996)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597822<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris gasconi<\/i>\u00a0Ortea, 1996<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Animal amb el cos de color blau fosc, amb una l\u00ednia que recorre la vora de dors, de color groc-ataronjat en els costats i de color blanc a la zona anterior i posterior del cos. Disposa de tres l\u00ednies blanques dorsals paral\u00b7leles entre si, la l\u00ednia mitjana pot ser cont\u00ednua o fragmentada i \u00e9s m\u00e9s gruixuda que les laterals, que tamb\u00e9 poden ser cont\u00ednues o fragmentades, o fins i tot poden no ser rectes o ni tan sols estar presents. La l\u00ednia mitjana envolta la br\u00e0nquia i cont\u00ednua una mica m\u00e9s cap a la part posterior. Els costats del cos estan recorreguts per una l\u00ednia blanca molt fina que passa sota la obertura genital, sense envoltar-la. Aquesta esp\u00e8cie es caracteritza per disposar d’unes estructures defensives anomenades Formacions D\u00e8rmiques del Mantell (FDM); aquestes se situen al costat dels rin\u00f2fors (entre 1 i 5, habitualment 2-3) i darrere de la br\u00e0nquia (fins a 11, generalment 5-7). La cua t\u00e9 forma triangular, sobresurt per la part posterior del dors i t\u00e9 una estria de color blanc a la part mitjana dorsal. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color blau, amb l’extrem superior del raquis tacat de blanc i tenen unes sis laminetes de color blau.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es desconeix l’alimentaci\u00f3 d’aquesta esp\u00e8cie, tot i que les altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere s’alimenten d’esponges i probablement aquesta esp\u00e8cie tamb\u00e9. L’an\u00e0lisi de les subst\u00e0ncies defensives de les FDM (pres\u00e8ncia de longifolina) suggereix que s’alimenta d’esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em> (\u00c0vila, 1993). El patr\u00f3 de l\u00ednies dorsals, de disseny variable, fa que es pugui confondre amb altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere, per\u00f2 es diferencien perqu\u00e8 Felimare gasconi<\/em> t\u00e9 la vora del mantell de color taronja intens i no t\u00e9 les fines l\u00ednies blaves entre les l\u00ednies blanques laterals i la vora del mantell que apareixen en els juvenils de Felimare fontandraui<\/em>. Tamb\u00e9 la gran quantitat de FDMs presents a la part posterior del mantell \u00e9s un tret caracter\u00edstic.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGasconi<\/em>.\u00a0En honor del qui va ser\u00a0Rector de la\u00a0Universidad de Oviedo entre 1992 i 1996, el Dr. Santiago Gasc\u00f3n Mu\u00f1oz<\/a>\u00a0(1939-1996).<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s es coneix de la conca occidental de la Mediterr\u00e0nia i de l’Adriatic.\n<\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597822<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris gasconi<\/i>\u00a0Ortea, 1996<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Animal amb el cos de color blau fosc, amb una l\u00ednia que recorre la vora de dors, de color groc-ataronjat en els costats i de color blanc a la zona anterior i posterior del cos. Disposa de tres l\u00ednies blanques dorsals paral\u00b7leles entre si, la l\u00ednia mitjana pot ser cont\u00ednua o fragmentada i \u00e9s m\u00e9s gruixuda que les laterals, que tamb\u00e9 poden ser cont\u00ednues o fragmentades, o fins i tot poden no ser rectes o ni tan sols estar presents. La l\u00ednia mitjana envolta la br\u00e0nquia i cont\u00ednua una mica m\u00e9s cap a la part posterior. Els costats del cos estan recorreguts per una l\u00ednia blanca molt fina que passa sota la obertura genital, sense envoltar-la. Aquesta esp\u00e8cie es caracteritza per disposar d’unes estructures defensives anomenades Formacions D\u00e8rmiques del Mantell (FDM); aquestes se situen al costat dels rin\u00f2fors (entre 1 i 5, habitualment 2-3) i darrere de la br\u00e0nquia (fins a 11, generalment 5-7). La cua t\u00e9 forma triangular, sobresurt per la part posterior del dors i t\u00e9 una estria de color blanc a la part mitjana dorsal. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color blau, amb l’extrem superior del raquis tacat de blanc i tenen unes sis laminetes de color blau.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es desconeix l’alimentaci\u00f3 d’aquesta esp\u00e8cie, tot i que les altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere s’alimenten d’esponges i probablement aquesta esp\u00e8cie tamb\u00e9. L’an\u00e0lisi de les subst\u00e0ncies defensives de les FDM (pres\u00e8ncia de longifolina) suggereix que s’alimenta d’esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em> (\u00c0vila, 1993). El patr\u00f3 de l\u00ednies dorsals, de disseny variable, fa que es pugui confondre amb altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere, per\u00f2 es diferencien perqu\u00e8 Felimare gasconi<\/em> t\u00e9 la vora del mantell de color taronja intens i no t\u00e9 les fines l\u00ednies blaves entre les l\u00ednies blanques laterals i la vora del mantell que apareixen en els juvenils de Felimare fontandraui<\/em>. Tamb\u00e9 la gran quantitat de FDMs presents a la part posterior del mantell \u00e9s un tret caracter\u00edstic.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGasconi<\/em>.\u00a0En honor del qui va ser\u00a0Rector de la\u00a0Universidad de Oviedo entre 1992 i 1996, el Dr. Santiago Gasc\u00f3n Mu\u00f1oz<\/a>\u00a0(1939-1996).<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s es coneix de la conca occidental de la Mediterr\u00e0nia i de l’Adriatic.\n<\/div>\n
Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris gasconi<\/i>\u00a0Ortea, 1996<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Animal amb el cos de color blau fosc, amb una l\u00ednia que recorre la vora de dors, de color groc-ataronjat en els costats i de color blanc a la zona anterior i posterior del cos. Disposa de tres l\u00ednies blanques dorsals paral\u00b7leles entre si, la l\u00ednia mitjana pot ser cont\u00ednua o fragmentada i \u00e9s m\u00e9s gruixuda que les laterals, que tamb\u00e9 poden ser cont\u00ednues o fragmentades, o fins i tot poden no ser rectes o ni tan sols estar presents. La l\u00ednia mitjana envolta la br\u00e0nquia i cont\u00ednua una mica m\u00e9s cap a la part posterior. Els costats del cos estan recorreguts per una l\u00ednia blanca molt fina que passa sota la obertura genital, sense envoltar-la. Aquesta esp\u00e8cie es caracteritza per disposar d’unes estructures defensives anomenades Formacions D\u00e8rmiques del Mantell (FDM); aquestes se situen al costat dels rin\u00f2fors (entre 1 i 5, habitualment 2-3) i darrere de la br\u00e0nquia (fins a 11, generalment 5-7). La cua t\u00e9 forma triangular, sobresurt per la part posterior del dors i t\u00e9 una estria de color blanc a la part mitjana dorsal. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color blau, amb l’extrem superior del raquis tacat de blanc i tenen unes sis laminetes de color blau.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es desconeix l’alimentaci\u00f3 d’aquesta esp\u00e8cie, tot i que les altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere s’alimenten d’esponges i probablement aquesta esp\u00e8cie tamb\u00e9. L’an\u00e0lisi de les subst\u00e0ncies defensives de les FDM (pres\u00e8ncia de longifolina) suggereix que s’alimenta d’esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em> (\u00c0vila, 1993). El patr\u00f3 de l\u00ednies dorsals, de disseny variable, fa que es pugui confondre amb altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere, per\u00f2 es diferencien perqu\u00e8 Felimare gasconi<\/em> t\u00e9 la vora del mantell de color taronja intens i no t\u00e9 les fines l\u00ednies blaves entre les l\u00ednies blanques laterals i la vora del mantell que apareixen en els juvenils de Felimare fontandraui<\/em>. Tamb\u00e9 la gran quantitat de FDMs presents a la part posterior del mantell \u00e9s un tret caracter\u00edstic.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGasconi<\/em>.\u00a0En honor del qui va ser\u00a0Rector de la\u00a0Universidad de Oviedo entre 1992 i 1996, el Dr. Santiago Gasc\u00f3n Mu\u00f1oz<\/a>\u00a0(1939-1996).<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s es coneix de la conca occidental de la Mediterr\u00e0nia i de l’Adriatic.\n<\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Animal amb el cos de color blau fosc, amb una l\u00ednia que recorre la vora de dors, de color groc-ataronjat en els costats i de color blanc a la zona anterior i posterior del cos. Disposa de tres l\u00ednies blanques dorsals paral\u00b7leles entre si, la l\u00ednia mitjana pot ser cont\u00ednua o fragmentada i \u00e9s m\u00e9s gruixuda que les laterals, que tamb\u00e9 poden ser cont\u00ednues o fragmentades, o fins i tot poden no ser rectes o ni tan sols estar presents. La l\u00ednia mitjana envolta la br\u00e0nquia i cont\u00ednua una mica m\u00e9s cap a la part posterior. Els costats del cos estan recorreguts per una l\u00ednia blanca molt fina que passa sota la obertura genital, sense envoltar-la. Aquesta esp\u00e8cie es caracteritza per disposar d’unes estructures defensives anomenades Formacions D\u00e8rmiques del Mantell (FDM); aquestes se situen al costat dels rin\u00f2fors (entre 1 i 5, habitualment 2-3) i darrere de la br\u00e0nquia (fins a 11, generalment 5-7). La cua t\u00e9 forma triangular, sobresurt per la part posterior del dors i t\u00e9 una estria de color blanc a la part mitjana dorsal. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color blau, amb l’extrem superior del raquis tacat de blanc i tenen unes sis laminetes de color blau.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es desconeix l’alimentaci\u00f3 d’aquesta esp\u00e8cie, tot i que les altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere s’alimenten d’esponges i probablement aquesta esp\u00e8cie tamb\u00e9. L’an\u00e0lisi de les subst\u00e0ncies defensives de les FDM (pres\u00e8ncia de longifolina) suggereix que s’alimenta d’esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em> (\u00c0vila, 1993). El patr\u00f3 de l\u00ednies dorsals, de disseny variable, fa que es pugui confondre amb altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere, per\u00f2 es diferencien perqu\u00e8 Felimare gasconi<\/em> t\u00e9 la vora del mantell de color taronja intens i no t\u00e9 les fines l\u00ednies blaves entre les l\u00ednies blanques laterals i la vora del mantell que apareixen en els juvenils de Felimare fontandraui<\/em>. Tamb\u00e9 la gran quantitat de FDMs presents a la part posterior del mantell \u00e9s un tret caracter\u00edstic.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGasconi<\/em>.\u00a0En honor del qui va ser\u00a0Rector de la\u00a0Universidad de Oviedo entre 1992 i 1996, el Dr. Santiago Gasc\u00f3n Mu\u00f1oz<\/a>\u00a0(1939-1996).<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s es coneix de la conca occidental de la Mediterr\u00e0nia i de l’Adriatic.\n<\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Es desconeix l’alimentaci\u00f3 d’aquesta esp\u00e8cie, tot i que les altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere s’alimenten d’esponges i probablement aquesta esp\u00e8cie tamb\u00e9. L’an\u00e0lisi de les subst\u00e0ncies defensives de les FDM (pres\u00e8ncia de longifolina) suggereix que s’alimenta d’esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em> (\u00c0vila, 1993). El patr\u00f3 de l\u00ednies dorsals, de disseny variable, fa que es pugui confondre amb altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere, per\u00f2 es diferencien perqu\u00e8 Felimare gasconi<\/em> t\u00e9 la vora del mantell de color taronja intens i no t\u00e9 les fines l\u00ednies blaves entre les l\u00ednies blanques laterals i la vora del mantell que apareixen en els juvenils de Felimare fontandraui<\/em>. Tamb\u00e9 la gran quantitat de FDMs presents a la part posterior del mantell \u00e9s un tret caracter\u00edstic.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGasconi<\/em>.\u00a0En honor del qui va ser\u00a0Rector de la\u00a0Universidad de Oviedo entre 1992 i 1996, el Dr. Santiago Gasc\u00f3n Mu\u00f1oz<\/a>\u00a0(1939-1996).<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s es coneix de la conca occidental de la Mediterr\u00e0nia i de l’Adriatic.\n<\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nGasconi<\/em>.\u00a0En honor del qui va ser\u00a0Rector de la\u00a0Universidad de Oviedo entre 1992 i 1996, el Dr. Santiago Gasc\u00f3n Mu\u00f1oz<\/a>\u00a0(1939-1996).<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s es coneix de la conca occidental de la Mediterr\u00e0nia i de l’Adriatic.\n<\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s es coneix de la conca occidental de la Mediterr\u00e0nia i de l’Adriatic.\n<\/div>\n
![\"Felimare](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/Felimare-gasconi-15mm-%40-San-Teodoro-Capo-Coda-Cavallo-may-1994-in-3m-by-Mauro-Doneddu.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>