{"id":13895,"date":"2014-09-08T18:30:35","date_gmt":"2014-09-08T16:30:35","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=13895"},"modified":"2025-03-14T09:49:15","modified_gmt":"2025-03-14T08:49:15","slug":"melanochlamys-wildpretii","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/cephalaspidea\/philinoidea\/melanochlamys-wildpretii\/","title":{"rendered":"Melanochlamys wildpretii"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Melanochlamys wildpretii<\/em>\u00a0 Ortea, Bacallado & Moro, 2003<\/h3>\n

\"Melanochlamys<\/div>
Melanochlamys wildpretii @ Cap de Creus 11m 31-10-2015<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
El nom consultat Melanochlamys wildpretii no est\u00e0 actualment acceptat (superseded combination).
Nom acceptat actual: Spinoaglaja wildpretii<\/em> Ortea, Bacallado & Moro, 2003<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Cephalaspidea<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Philinoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Aglajidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Spinoaglaja<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Spinoaglaja wildpretii<\/em> Ortea, Bacallado & Moro, 2003<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [744386<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong> Melanochlamys wildpretii<\/em> Ortea, Bacallado & Moro, 2003 va ser descrita originalment a partir d\u2019esp\u00e8cimens col\u00b7lectats a Gran Can\u00e0ria. En aquell moment, el g\u00e8nere Melanochlamys<\/em> era reconegut com un llinatge distint dins dels Aglajidae, caracteritzat per la seva morfologia externa i l’estructura de la seva conquilla interna. Ortea, Espinosa i Moro (2007) van establir el g\u00e8nere Spinoaglaja<\/em>, separant-lo de Philinopsis<\/em> en funci\u00f3 de caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques, com la pres\u00e8ncia d\u2019estructures semblants a espines a la conquilla interna. Posteriorment, Ortea, Bacallado i Moro (2013) van reclasificar Melanochlamys wildpretii<\/em> com a Spinoaglaja wildpretii<\/em>, argumentant que els seus trets morfol\u00f2gics s\u2019alineaven millor amb el nou g\u00e8nere. Tanmateix, aproximadament en el mateix per\u00edode, Ornelas-Gatdula i Vald\u00e9s (2012) van publicar un estudi filogen\u00e8tic molecular que suggeria que Spinoaglaja<\/em> havia de considerar-se sin\u00f2nim de Philinopsis<\/em>, q\u00fcestionant la seva validesa com a g\u00e8nere separat. Aquesta perspectiva va ser refor\u00e7ada per Camacho-Garc\u00eda et al. (2014), que tamb\u00e9 van trobar evid\u00e8ncia molecular que contradeia la separaci\u00f3 de Spinoaglaja<\/em>. Posteriorment, Zamora-Silva i Malaquias (2018) van dur a terme un estudi filogen\u00e8tic molecular exhaustiu de la fam\u00edlia Aglajidae, en qu\u00e8 van identificar nous llinatges evolutius i van proposar una classificaci\u00f3 revisada. Basant-se en les seves an\u00e0lisis moleculars, van suggerir que Melanochlamys wildpretii<\/em> s\u2019havia de mantenir dins el g\u00e8nere Melanochlamys<\/em>, en lloc de ser reclasificada dins Spinoaglaja<\/em>.\u00a0A OPK donem suport a aquesta conclusi\u00f3 fins que nous estudis indiquin el contrari, ja que la base de dades taxon\u00f2mica de WoRMS actualment reconeix Spinoaglaja wildpretii<\/em> com a v\u00e0lid, per\u00f2 no cita el treball que d\u00f3na suport a aquesta designaci\u00f3.<\/p>\n

Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n