<\/p>\n
<\/div>Geitodoris portmanni @ Costa Brava<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Geitodoris portmanni<\/em> (Schmekel, 1972)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Doridina<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Doridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Discodorididae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Geitodoris<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Geitodoris portmanni<\/em> (Schmekel, 1972)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [139581<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nCarryodoris portmanni<\/i> Schmekel, 1972<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Es tracta d’un doridaci de cos molt aplanat amb textura esponjosa i cori\u00e0cia que arriba a mesurar entre\u00a015-20 mm de longitud. La seva coloraci\u00f3 varia des de tons groguencs vius, una mica\u00a0apagats o fins i tot lleugerament rogencs, la zona central del dors sol ser una mica m\u00e9s fosca a causa de les v\u00edsceres. Al dors pot haver petites puntuacions blanquinoses que coincideixen amb la punta d’alguns tubercles. Tamb\u00e9 poden existir petites taques marrons que semblen coincidir amb obertures glandulars. El mantell \u00e9s molt ampli i al dors hi ha nombrosos tubercles c\u00f2nics de mida petita i d’\u00e0pex arrodonit que es troben ben espaiats entre si. La textura esponjosa de l’animal es deu a la fina reticula de color clar formada per esp\u00edcules, f\u00e0cilment apreciables en el dors, i que tendeixen a confluir en els tubercles de manera estelada; a la lupa binocular es pot observar que aquesta reticula estrellada tamb\u00e9 envaeix l’interior dels tubercles, convergint cap al seu \u00e0pex. Els rin\u00f2fors tenen el color de fons clar, amb la base groguenca i la porci\u00f3 laminar (14-15 lamel\u00b7les) amb granulacions marrons, l’\u00e0pex te forma de ma\u00e7a i \u00e9s de color blanquin\u00f3s. Els rin\u00f2fors s\u00f3n molt espiculosos. La beina rinof\u00f2rica \u00e9s elevada i la seva vora superior t\u00e9 d’11 a 15 tubercles blanquinosos i una mica irregulars que s’abaten entre si quan es retreuen completament els rin\u00f2fors, tancant l’orifici de la beina. La br\u00e0nquia est\u00e0 formada per unes 6 fulles tripinnades de color groguenc p\u00e0l\u00b7lid, amb taques marrons en el raquis central. La beina branquial \u00e9s una mica elevada i la seva vora superior \u00e9s fistonada. Les fulles branquials es dirigeixen cap a enrere quan estan esteses. El peu \u00e9s de color groc i sense taques, mentre que els flancs del cos tenen una puntuaci\u00f3 marr\u00f3 molt fina. El peu \u00e9s solcat i enfonsat\u00a0per davant i els tentacles orals estan ben desenvolupats.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es coneix molt poc d’aquesta rara esp\u00e8cie de nudibranqui que sol trobar-se en l’ambient infralapid\u00edcola, des de pocs metres de profunditat fins a 40 m (Schmekel & Portmann, 1982). Tamb\u00e9 s’ha citat sobre l’alga Bryopsis<\/em> a 27 m de profunditat (Mar\u00edn & ros, 1987).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGeitodoris. <\/em>Del Grec “geitonos”, ve\u00ed (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPortmanni<\/em>. Dedicat al z\u00f3\u00f2leg su\u00eds, Prof. Adolf Portmann<\/b>, (1897-1982), qui va treballar en nudibranquis mediterranis, coautor del llibre “Opisthobranchia des Mittelmeeres”..<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>D’aquesta esp\u00e8cie es coneixen molt poques cites. Descrita originalment per Marechiaro al golf de N\u00e0pols, posteriorment nom\u00e9s s’ha trobat a les costes mediterr\u00e0nies de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat en algunes localitats de la Costa Brava com L’Estartit, L’Escala, Port de la Selva o Cadaqu\u00e9s. Una troballa a Grau du Roi, Fran\u00e7a, realitzada al maig de 2025 per Xavier Rufray, publicat en el f\u00f2rum NE Atlantic Nudibranchs (Facebook), seria la primera cita per la costa francesa. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [139581<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nCarryodoris portmanni<\/i> Schmekel, 1972<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Es tracta d’un doridaci de cos molt aplanat amb textura esponjosa i cori\u00e0cia que arriba a mesurar entre\u00a015-20 mm de longitud. La seva coloraci\u00f3 varia des de tons groguencs vius, una mica\u00a0apagats o fins i tot lleugerament rogencs, la zona central del dors sol ser una mica m\u00e9s fosca a causa de les v\u00edsceres. Al dors pot haver petites puntuacions blanquinoses que coincideixen amb la punta d’alguns tubercles. Tamb\u00e9 poden existir petites taques marrons que semblen coincidir amb obertures glandulars. El mantell \u00e9s molt ampli i al dors hi ha nombrosos tubercles c\u00f2nics de mida petita i d’\u00e0pex arrodonit que es troben ben espaiats entre si. La textura esponjosa de l’animal es deu a la fina reticula de color clar formada per esp\u00edcules, f\u00e0cilment apreciables en el dors, i que tendeixen a confluir en els tubercles de manera estelada; a la lupa binocular es pot observar que aquesta reticula estrellada tamb\u00e9 envaeix l’interior dels tubercles, convergint cap al seu \u00e0pex. Els rin\u00f2fors tenen el color de fons clar, amb la base groguenca i la porci\u00f3 laminar (14-15 lamel\u00b7les) amb granulacions marrons, l’\u00e0pex te forma de ma\u00e7a i \u00e9s de color blanquin\u00f3s. Els rin\u00f2fors s\u00f3n molt espiculosos. La beina rinof\u00f2rica \u00e9s elevada i la seva vora superior t\u00e9 d’11 a 15 tubercles blanquinosos i una mica irregulars que s’abaten entre si quan es retreuen completament els rin\u00f2fors, tancant l’orifici de la beina. La br\u00e0nquia est\u00e0 formada per unes 6 fulles tripinnades de color groguenc p\u00e0l\u00b7lid, amb taques marrons en el raquis central. La beina branquial \u00e9s una mica elevada i la seva vora superior \u00e9s fistonada. Les fulles branquials es dirigeixen cap a enrere quan estan esteses. El peu \u00e9s de color groc i sense taques, mentre que els flancs del cos tenen una puntuaci\u00f3 marr\u00f3 molt fina. El peu \u00e9s solcat i enfonsat\u00a0per davant i els tentacles orals estan ben desenvolupats.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es coneix molt poc d’aquesta rara esp\u00e8cie de nudibranqui que sol trobar-se en l’ambient infralapid\u00edcola, des de pocs metres de profunditat fins a 40 m (Schmekel & Portmann, 1982). Tamb\u00e9 s’ha citat sobre l’alga Bryopsis<\/em> a 27 m de profunditat (Mar\u00edn & ros, 1987).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGeitodoris. <\/em>Del Grec “geitonos”, ve\u00ed (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPortmanni<\/em>. Dedicat al z\u00f3\u00f2leg su\u00eds, Prof. Adolf Portmann<\/b>, (1897-1982), qui va treballar en nudibranquis mediterranis, coautor del llibre “Opisthobranchia des Mittelmeeres”..<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>D’aquesta esp\u00e8cie es coneixen molt poques cites. Descrita originalment per Marechiaro al golf de N\u00e0pols, posteriorment nom\u00e9s s’ha trobat a les costes mediterr\u00e0nies de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat en algunes localitats de la Costa Brava com L’Estartit, L’Escala, Port de la Selva o Cadaqu\u00e9s. Una troballa a Grau du Roi, Fran\u00e7a, realitzada al maig de 2025 per Xavier Rufray, publicat en el f\u00f2rum NE Atlantic Nudibranchs (Facebook), seria la primera cita per la costa francesa. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Es tracta d’un doridaci de cos molt aplanat amb textura esponjosa i cori\u00e0cia que arriba a mesurar entre\u00a015-20 mm de longitud. La seva coloraci\u00f3 varia des de tons groguencs vius, una mica\u00a0apagats o fins i tot lleugerament rogencs, la zona central del dors sol ser una mica m\u00e9s fosca a causa de les v\u00edsceres. Al dors pot haver petites puntuacions blanquinoses que coincideixen amb la punta d’alguns tubercles. Tamb\u00e9 poden existir petites taques marrons que semblen coincidir amb obertures glandulars. El mantell \u00e9s molt ampli i al dors hi ha nombrosos tubercles c\u00f2nics de mida petita i d’\u00e0pex arrodonit que es troben ben espaiats entre si. La textura esponjosa de l’animal es deu a la fina reticula de color clar formada per esp\u00edcules, f\u00e0cilment apreciables en el dors, i que tendeixen a confluir en els tubercles de manera estelada; a la lupa binocular es pot observar que aquesta reticula estrellada tamb\u00e9 envaeix l’interior dels tubercles, convergint cap al seu \u00e0pex. Els rin\u00f2fors tenen el color de fons clar, amb la base groguenca i la porci\u00f3 laminar (14-15 lamel\u00b7les) amb granulacions marrons, l’\u00e0pex te forma de ma\u00e7a i \u00e9s de color blanquin\u00f3s. Els rin\u00f2fors s\u00f3n molt espiculosos. La beina rinof\u00f2rica \u00e9s elevada i la seva vora superior t\u00e9 d’11 a 15 tubercles blanquinosos i una mica irregulars que s’abaten entre si quan es retreuen completament els rin\u00f2fors, tancant l’orifici de la beina. La br\u00e0nquia est\u00e0 formada per unes 6 fulles tripinnades de color groguenc p\u00e0l\u00b7lid, amb taques marrons en el raquis central. La beina branquial \u00e9s una mica elevada i la seva vora superior \u00e9s fistonada. Les fulles branquials es dirigeixen cap a enrere quan estan esteses. El peu \u00e9s de color groc i sense taques, mentre que els flancs del cos tenen una puntuaci\u00f3 marr\u00f3 molt fina. El peu \u00e9s solcat i enfonsat\u00a0per davant i els tentacles orals estan ben desenvolupats.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es coneix molt poc d’aquesta rara esp\u00e8cie de nudibranqui que sol trobar-se en l’ambient infralapid\u00edcola, des de pocs metres de profunditat fins a 40 m (Schmekel & Portmann, 1982). Tamb\u00e9 s’ha citat sobre l’alga Bryopsis<\/em> a 27 m de profunditat (Mar\u00edn & ros, 1987).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGeitodoris. <\/em>Del Grec “geitonos”, ve\u00ed (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPortmanni<\/em>. Dedicat al z\u00f3\u00f2leg su\u00eds, Prof. Adolf Portmann<\/b>, (1897-1982), qui va treballar en nudibranquis mediterranis, coautor del llibre “Opisthobranchia des Mittelmeeres”..<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>D’aquesta esp\u00e8cie es coneixen molt poques cites. Descrita originalment per Marechiaro al golf de N\u00e0pols, posteriorment nom\u00e9s s’ha trobat a les costes mediterr\u00e0nies de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat en algunes localitats de la Costa Brava com L’Estartit, L’Escala, Port de la Selva o Cadaqu\u00e9s. Una troballa a Grau du Roi, Fran\u00e7a, realitzada al maig de 2025 per Xavier Rufray, publicat en el f\u00f2rum NE Atlantic Nudibranchs (Facebook), seria la primera cita per la costa francesa. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Es coneix molt poc d’aquesta rara esp\u00e8cie de nudibranqui que sol trobar-se en l’ambient infralapid\u00edcola, des de pocs metres de profunditat fins a 40 m (Schmekel & Portmann, 1982). Tamb\u00e9 s’ha citat sobre l’alga Bryopsis<\/em> a 27 m de profunditat (Mar\u00edn & ros, 1987).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGeitodoris. <\/em>Del Grec “geitonos”, ve\u00ed (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPortmanni<\/em>. Dedicat al z\u00f3\u00f2leg su\u00eds, Prof. Adolf Portmann<\/b>, (1897-1982), qui va treballar en nudibranquis mediterranis, coautor del llibre “Opisthobranchia des Mittelmeeres”..<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>D’aquesta esp\u00e8cie es coneixen molt poques cites. Descrita originalment per Marechiaro al golf de N\u00e0pols, posteriorment nom\u00e9s s’ha trobat a les costes mediterr\u00e0nies de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat en algunes localitats de la Costa Brava com L’Estartit, L’Escala, Port de la Selva o Cadaqu\u00e9s. Una troballa a Grau du Roi, Fran\u00e7a, realitzada al maig de 2025 per Xavier Rufray, publicat en el f\u00f2rum NE Atlantic Nudibranchs (Facebook), seria la primera cita per la costa francesa. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nGeitodoris. <\/em>Del Grec “geitonos”, ve\u00ed (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPortmanni<\/em>. Dedicat al z\u00f3\u00f2leg su\u00eds, Prof. Adolf Portmann<\/b>, (1897-1982), qui va treballar en nudibranquis mediterranis, coautor del llibre “Opisthobranchia des Mittelmeeres”..<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>D’aquesta esp\u00e8cie es coneixen molt poques cites. Descrita originalment per Marechiaro al golf de N\u00e0pols, posteriorment nom\u00e9s s’ha trobat a les costes mediterr\u00e0nies de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat en algunes localitats de la Costa Brava com L’Estartit, L’Escala, Port de la Selva o Cadaqu\u00e9s. Una troballa a Grau du Roi, Fran\u00e7a, realitzada al maig de 2025 per Xavier Rufray, publicat en el f\u00f2rum NE Atlantic Nudibranchs (Facebook), seria la primera cita per la costa francesa. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>D’aquesta esp\u00e8cie es coneixen molt poques cites. Descrita originalment per Marechiaro al golf de N\u00e0pols, posteriorment nom\u00e9s s’ha trobat a les costes mediterr\u00e0nies de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat en algunes localitats de la Costa Brava com L’Estartit, L’Escala, Port de la Selva o Cadaqu\u00e9s. Una troballa a Grau du Roi, Fran\u00e7a, realitzada al maig de 2025 per Xavier Rufray, publicat en el f\u00f2rum NE Atlantic Nudibranchs (Facebook), seria la primera cita per la costa francesa. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
![\"Geitodoris](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/Geitodoris-portmanni-80.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>