<\/p>\n
<\/div>Anteaeolidiella lurana<\/em> per Guido Villani<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Anteaeolidiella lurana<\/em> (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Aeolidioidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Aeolidiidae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Anteaeolidiella<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Anteaeolidiella lurana<\/em> (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [730437<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: Aquesta esp\u00e8cie la classifiquen a moltes webs com Anteaeolidiella cacaotica<\/em> Stimpson, 1855<\/span>\u00a0<\/span><\/strong>o algun dels seus sin\u00f2nims (Aeolidiella bassethulli<\/i> Risbec, 1928;\u00a0Aeolidiella hulli<\/i> Risbec, 1928;\u00a0Aeolis cacaotica<\/i> Stimpson, 1855;\u00a0<\/span>Aeolis foulisi<\/i> Angas, 1864;\u00a0<\/span>Anteaeolidiella foulisi<\/i> (Angas, 1864)) per\u00f2 aquesta esp\u00e8cie est\u00e0 descrita nom\u00e9s per a Austr\u00e0lia i Jap\u00f3. Per a la Mediterr\u00e0nia correspon A. lurana<\/em> (Marcus & Marcus, 1967).\u00a0Refer\u00e8ncia: Carmona et al.\u00a02013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda)<\/em>.<\/p>\nPoblacions gen\u00e8tiques del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/p><\/div>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nAeolidiella lurana<\/i> Marcus & Marcus, 1967 (original)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Els animals poden mesurar fins a 12 mm en total extensi\u00f3. Cos de color blanquin\u00f3s i semitransparent amb marques i l\u00ednies taronja en cap, dors i laterals del cos. Les dues l\u00ednies taronja del dors van fent ziga-zagues, unint-se a intervals i deixant enmig zones blanc opac semblants a diamants. Tentacles orals i rin\u00f2fors s\u00f3n de color taronja excepte el seu extrem distal, que \u00e9s blanquin\u00f3s. Els rin\u00f2fors s\u00f3n llisos. Nombrosos cerata que cobreixen tot el dors de l’animal des de just darrere dels rin\u00f2fors fins a la cua, sense distingir-se b\u00e9 els diferents grups, en nombre de m\u00e9s de 20. Els cerata s\u00f3n estrets a la base i engruixits en la seva zona mitjana; en el seu interior la gl\u00e0ndula digestiva \u00e9s taronja, l’\u00e0pex \u00e9s blanc i tamb\u00e9 sol haver-hi una banda subapical blanquinosa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta esp\u00e8cie, que a la Mediterr\u00e0nia s’ha trobat sobre anemones del g\u00e8nere Sagartia<\/em>. La posta \u00e9s un cord\u00f3 semitransparent amb ous blancs enrotllat en espiral d’unes 2 voltes.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nAnteaeolidiella<\/em>. De “ante”, anterior, davant de\u00a0+ Aeolidiella.<\/li>\nAeolidiella<\/em>. Relacionat amb\u00a0el d\u00e9u “Eol”, per les prolongacions alades del seu cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie anfiatl\u00e1ntica que despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 a la costa de Brasil s’ha citat (sota diversos noms espec\u00edfics) al Carib, les Bermudes, les illes Can\u00e0ries, la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el Mar Mediterrani i Austr\u00e0lia. A Espanya s’ha reportat nom\u00e9s al port de Val\u00e8ncia, i a Catalunya, on s’ha localitzat recentment a l’espig\u00f3 exterior del port de Sant Carles de la R\u00e0pita. Esp\u00e8cie que s’ha citat sota els noms de Aeolidiella takanosimensis<\/em>, A. indica<\/em>, A. stephaniae<\/em> i Anteaeolidiella foulisi<\/em>. Carmona et al. (2014) aclareixen mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis moleculars i morfol\u00f2gics les difer\u00e8ncies entre les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/em>. <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [730437<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: Aquesta esp\u00e8cie la classifiquen a moltes webs com Anteaeolidiella cacaotica<\/em> Stimpson, 1855<\/span>\u00a0<\/span><\/strong>o algun dels seus sin\u00f2nims (Aeolidiella bassethulli<\/i> Risbec, 1928;\u00a0Aeolidiella hulli<\/i> Risbec, 1928;\u00a0Aeolis cacaotica<\/i> Stimpson, 1855;\u00a0<\/span>Aeolis foulisi<\/i> Angas, 1864;\u00a0<\/span>Anteaeolidiella foulisi<\/i> (Angas, 1864)) per\u00f2 aquesta esp\u00e8cie est\u00e0 descrita nom\u00e9s per a Austr\u00e0lia i Jap\u00f3. Per a la Mediterr\u00e0nia correspon A. lurana<\/em> (Marcus & Marcus, 1967).\u00a0Refer\u00e8ncia: Carmona et al.\u00a02013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda)<\/em>.<\/p>\nPoblacions gen\u00e8tiques del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/p><\/div>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nAeolidiella lurana<\/i> Marcus & Marcus, 1967 (original)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Els animals poden mesurar fins a 12 mm en total extensi\u00f3. Cos de color blanquin\u00f3s i semitransparent amb marques i l\u00ednies taronja en cap, dors i laterals del cos. Les dues l\u00ednies taronja del dors van fent ziga-zagues, unint-se a intervals i deixant enmig zones blanc opac semblants a diamants. Tentacles orals i rin\u00f2fors s\u00f3n de color taronja excepte el seu extrem distal, que \u00e9s blanquin\u00f3s. Els rin\u00f2fors s\u00f3n llisos. Nombrosos cerata que cobreixen tot el dors de l’animal des de just darrere dels rin\u00f2fors fins a la cua, sense distingir-se b\u00e9 els diferents grups, en nombre de m\u00e9s de 20. Els cerata s\u00f3n estrets a la base i engruixits en la seva zona mitjana; en el seu interior la gl\u00e0ndula digestiva \u00e9s taronja, l’\u00e0pex \u00e9s blanc i tamb\u00e9 sol haver-hi una banda subapical blanquinosa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta esp\u00e8cie, que a la Mediterr\u00e0nia s’ha trobat sobre anemones del g\u00e8nere Sagartia<\/em>. La posta \u00e9s un cord\u00f3 semitransparent amb ous blancs enrotllat en espiral d’unes 2 voltes.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nAnteaeolidiella<\/em>. De “ante”, anterior, davant de\u00a0+ Aeolidiella.<\/li>\nAeolidiella<\/em>. Relacionat amb\u00a0el d\u00e9u “Eol”, per les prolongacions alades del seu cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie anfiatl\u00e1ntica que despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 a la costa de Brasil s’ha citat (sota diversos noms espec\u00edfics) al Carib, les Bermudes, les illes Can\u00e0ries, la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el Mar Mediterrani i Austr\u00e0lia. A Espanya s’ha reportat nom\u00e9s al port de Val\u00e8ncia, i a Catalunya, on s’ha localitzat recentment a l’espig\u00f3 exterior del port de Sant Carles de la R\u00e0pita. Esp\u00e8cie que s’ha citat sota els noms de Aeolidiella takanosimensis<\/em>, A. indica<\/em>, A. stephaniae<\/em> i Anteaeolidiella foulisi<\/em>. Carmona et al. (2014) aclareixen mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis moleculars i morfol\u00f2gics les difer\u00e8ncies entre les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/em>. <\/div>\n
Poblacions gen\u00e8tiques del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/p><\/div>\n
Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nAeolidiella lurana<\/i> Marcus & Marcus, 1967 (original)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Els animals poden mesurar fins a 12 mm en total extensi\u00f3. Cos de color blanquin\u00f3s i semitransparent amb marques i l\u00ednies taronja en cap, dors i laterals del cos. Les dues l\u00ednies taronja del dors van fent ziga-zagues, unint-se a intervals i deixant enmig zones blanc opac semblants a diamants. Tentacles orals i rin\u00f2fors s\u00f3n de color taronja excepte el seu extrem distal, que \u00e9s blanquin\u00f3s. Els rin\u00f2fors s\u00f3n llisos. Nombrosos cerata que cobreixen tot el dors de l’animal des de just darrere dels rin\u00f2fors fins a la cua, sense distingir-se b\u00e9 els diferents grups, en nombre de m\u00e9s de 20. Els cerata s\u00f3n estrets a la base i engruixits en la seva zona mitjana; en el seu interior la gl\u00e0ndula digestiva \u00e9s taronja, l’\u00e0pex \u00e9s blanc i tamb\u00e9 sol haver-hi una banda subapical blanquinosa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta esp\u00e8cie, que a la Mediterr\u00e0nia s’ha trobat sobre anemones del g\u00e8nere Sagartia<\/em>. La posta \u00e9s un cord\u00f3 semitransparent amb ous blancs enrotllat en espiral d’unes 2 voltes.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nAnteaeolidiella<\/em>. De “ante”, anterior, davant de\u00a0+ Aeolidiella.<\/li>\nAeolidiella<\/em>. Relacionat amb\u00a0el d\u00e9u “Eol”, per les prolongacions alades del seu cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie anfiatl\u00e1ntica que despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 a la costa de Brasil s’ha citat (sota diversos noms espec\u00edfics) al Carib, les Bermudes, les illes Can\u00e0ries, la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el Mar Mediterrani i Austr\u00e0lia. A Espanya s’ha reportat nom\u00e9s al port de Val\u00e8ncia, i a Catalunya, on s’ha localitzat recentment a l’espig\u00f3 exterior del port de Sant Carles de la R\u00e0pita. Esp\u00e8cie que s’ha citat sota els noms de Aeolidiella takanosimensis<\/em>, A. indica<\/em>, A. stephaniae<\/em> i Anteaeolidiella foulisi<\/em>. Carmona et al. (2014) aclareixen mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis moleculars i morfol\u00f2gics les difer\u00e8ncies entre les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/em>. <\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Els animals poden mesurar fins a 12 mm en total extensi\u00f3. Cos de color blanquin\u00f3s i semitransparent amb marques i l\u00ednies taronja en cap, dors i laterals del cos. Les dues l\u00ednies taronja del dors van fent ziga-zagues, unint-se a intervals i deixant enmig zones blanc opac semblants a diamants. Tentacles orals i rin\u00f2fors s\u00f3n de color taronja excepte el seu extrem distal, que \u00e9s blanquin\u00f3s. Els rin\u00f2fors s\u00f3n llisos. Nombrosos cerata que cobreixen tot el dors de l’animal des de just darrere dels rin\u00f2fors fins a la cua, sense distingir-se b\u00e9 els diferents grups, en nombre de m\u00e9s de 20. Els cerata s\u00f3n estrets a la base i engruixits en la seva zona mitjana; en el seu interior la gl\u00e0ndula digestiva \u00e9s taronja, l’\u00e0pex \u00e9s blanc i tamb\u00e9 sol haver-hi una banda subapical blanquinosa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta esp\u00e8cie, que a la Mediterr\u00e0nia s’ha trobat sobre anemones del g\u00e8nere Sagartia<\/em>. La posta \u00e9s un cord\u00f3 semitransparent amb ous blancs enrotllat en espiral d’unes 2 voltes.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nAnteaeolidiella<\/em>. De “ante”, anterior, davant de\u00a0+ Aeolidiella.<\/li>\nAeolidiella<\/em>. Relacionat amb\u00a0el d\u00e9u “Eol”, per les prolongacions alades del seu cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie anfiatl\u00e1ntica que despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 a la costa de Brasil s’ha citat (sota diversos noms espec\u00edfics) al Carib, les Bermudes, les illes Can\u00e0ries, la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el Mar Mediterrani i Austr\u00e0lia. A Espanya s’ha reportat nom\u00e9s al port de Val\u00e8ncia, i a Catalunya, on s’ha localitzat recentment a l’espig\u00f3 exterior del port de Sant Carles de la R\u00e0pita. Esp\u00e8cie que s’ha citat sota els noms de Aeolidiella takanosimensis<\/em>, A. indica<\/em>, A. stephaniae<\/em> i Anteaeolidiella foulisi<\/em>. Carmona et al. (2014) aclareixen mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis moleculars i morfol\u00f2gics les difer\u00e8ncies entre les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/em>. <\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta esp\u00e8cie, que a la Mediterr\u00e0nia s’ha trobat sobre anemones del g\u00e8nere Sagartia<\/em>. La posta \u00e9s un cord\u00f3 semitransparent amb ous blancs enrotllat en espiral d’unes 2 voltes.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nAnteaeolidiella<\/em>. De “ante”, anterior, davant de\u00a0+ Aeolidiella.<\/li>\nAeolidiella<\/em>. Relacionat amb\u00a0el d\u00e9u “Eol”, per les prolongacions alades del seu cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie anfiatl\u00e1ntica que despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 a la costa de Brasil s’ha citat (sota diversos noms espec\u00edfics) al Carib, les Bermudes, les illes Can\u00e0ries, la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el Mar Mediterrani i Austr\u00e0lia. A Espanya s’ha reportat nom\u00e9s al port de Val\u00e8ncia, i a Catalunya, on s’ha localitzat recentment a l’espig\u00f3 exterior del port de Sant Carles de la R\u00e0pita. Esp\u00e8cie que s’ha citat sota els noms de Aeolidiella takanosimensis<\/em>, A. indica<\/em>, A. stephaniae<\/em> i Anteaeolidiella foulisi<\/em>. Carmona et al. (2014) aclareixen mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis moleculars i morfol\u00f2gics les difer\u00e8ncies entre les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/em>. <\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nAnteaeolidiella<\/em>. De “ante”, anterior, davant de\u00a0+ Aeolidiella.<\/li>\nAeolidiella<\/em>. Relacionat amb\u00a0el d\u00e9u “Eol”, per les prolongacions alades del seu cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie anfiatl\u00e1ntica que despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 a la costa de Brasil s’ha citat (sota diversos noms espec\u00edfics) al Carib, les Bermudes, les illes Can\u00e0ries, la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el Mar Mediterrani i Austr\u00e0lia. A Espanya s’ha reportat nom\u00e9s al port de Val\u00e8ncia, i a Catalunya, on s’ha localitzat recentment a l’espig\u00f3 exterior del port de Sant Carles de la R\u00e0pita. Esp\u00e8cie que s’ha citat sota els noms de Aeolidiella takanosimensis<\/em>, A. indica<\/em>, A. stephaniae<\/em> i Anteaeolidiella foulisi<\/em>. Carmona et al. (2014) aclareixen mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis moleculars i morfol\u00f2gics les difer\u00e8ncies entre les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/em>. <\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie anfiatl\u00e1ntica que despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 a la costa de Brasil s’ha citat (sota diversos noms espec\u00edfics) al Carib, les Bermudes, les illes Can\u00e0ries, la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el Mar Mediterrani i Austr\u00e0lia. A Espanya s’ha reportat nom\u00e9s al port de Val\u00e8ncia, i a Catalunya, on s’ha localitzat recentment a l’espig\u00f3 exterior del port de Sant Carles de la R\u00e0pita. Esp\u00e8cie que s’ha citat sota els noms de Aeolidiella takanosimensis<\/em>, A. indica<\/em>, A. stephaniae<\/em> i Anteaeolidiella foulisi<\/em>. Carmona et al. (2014) aclareixen mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis moleculars i morfol\u00f2gics les difer\u00e8ncies entre les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Anteaeolidiella<\/em>. <\/div>\n
![\"Anteaeolidiella](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Anteaeolidiella-lurana-by-Guido-Villani-DSC_3185.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>![\"Genetic](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/A-Tale-That-Morphology-Fails-to-Tell_-A-Molecular-Phylogeny-of-Aeolidiidae-Anteaeolidiella.png?resize=524%2C102&ssl=1\")