<\/p>\n
<\/div>Felimida elegantula @ Olbia locality Cuncheddi, Sardinia, 06 July 2013, rocky bottom, -2 m<\/em> per Mauro Doneddu<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Felimida elegantula<\/em> (R. A. Philippi, 1844)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Chromodoridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Chromodorididae<\/a><\/td><\/tr>Subfamily<\/th>Chromodoridinae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Felimida<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Felimida elegantula<\/em> (R. A. Philippi, 1844)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [771432<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Felimida elegantula<\/em> va ser descrita per Philippi (1844) a partir d’un \u00fanic exemplar recol\u00b7lectat a Sic\u00edlia descrit amb un cos rectangular de color blanc opac amb petits punts dorsals de color fosc i la vora del mantell de color groc, 11 fulls branquials i rin\u00f2fors blancs. El patr\u00f3 de color dels esp\u00e8cimens estudiats en el treball d’Ortigosa et. al (2014) s’assembla a la descripci\u00f3 de Philippi, aix\u00ed com a la <\/span>Felimida elegantula polychroma<\/em> de Perrone (1993) en relaci\u00f3 a la grand\u00e0ria de les taques dorsals. Segons Perrone, les difer\u00e8ncies externes entre les dues subesp\u00e8cies conegudes <\/span>F. elegantula elegantula<\/em> i <\/span>F. elegantula polychroma<\/em>, consisteixen en les taques m\u00e9s grans i la pres\u00e8ncia de taques difuminades de color blanc en la segona. <\/span>Cervera (2005)<\/a> comenta sobre un exemplar sense taques vermelles (per\u00f2 amb taques blanques difuminades al dors) que podria pert\u00e0nyer a una tercera\u00a0subesp\u00e8cie, o b\u00e9 ser una variaci\u00f3 crom\u00e0tica de <\/span>F. elegantula<\/em>. Ortigosa et al. (2014) no van trobar esp\u00e8cimens corresponents a la descripci\u00f3 de<\/span> F. elegantula elegantula<\/em> de Perrone per analitzar-les mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques moleculars, per la qual cosa no els va ser possible determinar si les subesp\u00e8cies esmentades per Perrone corresponen a variacions intraespec\u00edfiques o b\u00e9 a esp\u00e8cies diferents. La validesa de <\/span>F. elegantula<\/em> com una esp\u00e8cie diferenciada es justifica per la monofilia dels exemplars de taques grans estudiats en el treball d’Ortigosa et al. (2014), aix\u00ed com per les an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d’esp\u00e8cies. Un treball posterior per <\/span>Furfaro et al. (2016)<\/a> en base a un exemplar trobat a Tunis, s’ha demostrat mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi molecular que pertany a aquesta esp\u00e8cie, i no rebat les dues subesp\u00e8cies de Perrone (1993) per\u00f2 s\u00ed demostra l’alta variabilitat crom\u00e0tica de <\/span>F. elegantula<\/em>.<\/span><\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris elegantula<\/i> (Philippi, 1844)<\/span><\/li>\nChromodoris elegantula polychroma<\/i> Perrone, 1993<\/span><\/li>\nDoris elegantula<\/i> Philippi, 1844 (Original)<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Cos ovalat i elongat, de color blanquin\u00f3s amb diversos punts vermellosos cobrint de forma irregular el dors, els costats del peu i la cua. T\u00e9 taques difuminades de color blanc opac al dors. La vora del mantell \u00e9s groga, amb una fina banda blanca a la part interior. La part posterior del peu no queda coberta pel mantell. T\u00e9 formacions d\u00e8rmiques del mantell (Mantle dermal formations o MDFs) ubicades a\u00a0la vora del mantell, excepte\u00a0a la zona anterior. T\u00e9 dos rin\u00f2fors amb fins a 13 lamel\u00b7les. La br\u00e0nquia t\u00e9 6 fulles branquials unipinnades de color blanquin\u00f3s, cadascuna d’elles amb el raquis de color blanc opac. Tant les br\u00e0nquies com els rin\u00f2fors s\u00f3n completament retr\u00e0ctils.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba en aig\u00fces someres, entre algues (especialment Cystoseira sp.<\/em>). Es creu que s’alimenta de hidraris, petites esponges i briozous que creixen prop de la base de l’alga. Ha estat trobat tamb\u00e9 entre Posidonia oceanica<\/em> fent la posta d’una massa d’ous de color groc. Segons Rudman (2005)<\/a> una foto de la posta en el treball de Sordi (1970) mostra que aquesta t\u00e9 pocs ous i que aquests s\u00f3n de grans dimensions, el que suggereix que les larves potser tinguin desenvolupament directe (sense fase vel\u00edgera).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nElegantula<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “elegantulus”, molt\u00a0elegant.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimida elegantula<\/em> ha estat trobada molt poques vegades despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 original (Philippi, 1844). Se la coneix \u00fanicament a la Mediterr\u00e0nia, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); Fran\u00e7a, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); It\u00e0lia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016) \u00a0i Turquia: Adrasan (T\u00fcrkmen & Demirsoy, 2009). Una troballa de Laura S\u00e1nchez Vila de l’Associaci\u00f3 Oce\u00e1nicos a L’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) el 28\/11\/2024 \u00e9s la primera per la costa continental ib\u00e8rica.\n<\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [771432<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Felimida elegantula<\/em> va ser descrita per Philippi (1844) a partir d’un \u00fanic exemplar recol\u00b7lectat a Sic\u00edlia descrit amb un cos rectangular de color blanc opac amb petits punts dorsals de color fosc i la vora del mantell de color groc, 11 fulls branquials i rin\u00f2fors blancs. El patr\u00f3 de color dels esp\u00e8cimens estudiats en el treball d’Ortigosa et. al (2014) s’assembla a la descripci\u00f3 de Philippi, aix\u00ed com a la <\/span>Felimida elegantula polychroma<\/em> de Perrone (1993) en relaci\u00f3 a la grand\u00e0ria de les taques dorsals. Segons Perrone, les difer\u00e8ncies externes entre les dues subesp\u00e8cies conegudes <\/span>F. elegantula elegantula<\/em> i <\/span>F. elegantula polychroma<\/em>, consisteixen en les taques m\u00e9s grans i la pres\u00e8ncia de taques difuminades de color blanc en la segona. <\/span>Cervera (2005)<\/a> comenta sobre un exemplar sense taques vermelles (per\u00f2 amb taques blanques difuminades al dors) que podria pert\u00e0nyer a una tercera\u00a0subesp\u00e8cie, o b\u00e9 ser una variaci\u00f3 crom\u00e0tica de <\/span>F. elegantula<\/em>. Ortigosa et al. (2014) no van trobar esp\u00e8cimens corresponents a la descripci\u00f3 de<\/span> F. elegantula elegantula<\/em> de Perrone per analitzar-les mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques moleculars, per la qual cosa no els va ser possible determinar si les subesp\u00e8cies esmentades per Perrone corresponen a variacions intraespec\u00edfiques o b\u00e9 a esp\u00e8cies diferents. La validesa de <\/span>F. elegantula<\/em> com una esp\u00e8cie diferenciada es justifica per la monofilia dels exemplars de taques grans estudiats en el treball d’Ortigosa et al. (2014), aix\u00ed com per les an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d’esp\u00e8cies. Un treball posterior per <\/span>Furfaro et al. (2016)<\/a> en base a un exemplar trobat a Tunis, s’ha demostrat mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi molecular que pertany a aquesta esp\u00e8cie, i no rebat les dues subesp\u00e8cies de Perrone (1993) per\u00f2 s\u00ed demostra l’alta variabilitat crom\u00e0tica de <\/span>F. elegantula<\/em>.<\/span><\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris elegantula<\/i> (Philippi, 1844)<\/span><\/li>\nChromodoris elegantula polychroma<\/i> Perrone, 1993<\/span><\/li>\nDoris elegantula<\/i> Philippi, 1844 (Original)<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Cos ovalat i elongat, de color blanquin\u00f3s amb diversos punts vermellosos cobrint de forma irregular el dors, els costats del peu i la cua. T\u00e9 taques difuminades de color blanc opac al dors. La vora del mantell \u00e9s groga, amb una fina banda blanca a la part interior. La part posterior del peu no queda coberta pel mantell. T\u00e9 formacions d\u00e8rmiques del mantell (Mantle dermal formations o MDFs) ubicades a\u00a0la vora del mantell, excepte\u00a0a la zona anterior. T\u00e9 dos rin\u00f2fors amb fins a 13 lamel\u00b7les. La br\u00e0nquia t\u00e9 6 fulles branquials unipinnades de color blanquin\u00f3s, cadascuna d’elles amb el raquis de color blanc opac. Tant les br\u00e0nquies com els rin\u00f2fors s\u00f3n completament retr\u00e0ctils.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba en aig\u00fces someres, entre algues (especialment Cystoseira sp.<\/em>). Es creu que s’alimenta de hidraris, petites esponges i briozous que creixen prop de la base de l’alga. Ha estat trobat tamb\u00e9 entre Posidonia oceanica<\/em> fent la posta d’una massa d’ous de color groc. Segons Rudman (2005)<\/a> una foto de la posta en el treball de Sordi (1970) mostra que aquesta t\u00e9 pocs ous i que aquests s\u00f3n de grans dimensions, el que suggereix que les larves potser tinguin desenvolupament directe (sense fase vel\u00edgera).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nElegantula<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “elegantulus”, molt\u00a0elegant.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimida elegantula<\/em> ha estat trobada molt poques vegades despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 original (Philippi, 1844). Se la coneix \u00fanicament a la Mediterr\u00e0nia, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); Fran\u00e7a, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); It\u00e0lia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016) \u00a0i Turquia: Adrasan (T\u00fcrkmen & Demirsoy, 2009). Una troballa de Laura S\u00e1nchez Vila de l’Associaci\u00f3 Oce\u00e1nicos a L’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) el 28\/11\/2024 \u00e9s la primera per la costa continental ib\u00e8rica.\n<\/div>\n
Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Felimida elegantula<\/em> va ser descrita per Philippi (1844) a partir d’un \u00fanic exemplar recol\u00b7lectat a Sic\u00edlia descrit amb un cos rectangular de color blanc opac amb petits punts dorsals de color fosc i la vora del mantell de color groc, 11 fulls branquials i rin\u00f2fors blancs. El patr\u00f3 de color dels esp\u00e8cimens estudiats en el treball d’Ortigosa et. al (2014) s’assembla a la descripci\u00f3 de Philippi, aix\u00ed com a la <\/span>Felimida elegantula polychroma<\/em> de Perrone (1993) en relaci\u00f3 a la grand\u00e0ria de les taques dorsals. Segons Perrone, les difer\u00e8ncies externes entre les dues subesp\u00e8cies conegudes <\/span>F. elegantula elegantula<\/em> i <\/span>F. elegantula polychroma<\/em>, consisteixen en les taques m\u00e9s grans i la pres\u00e8ncia de taques difuminades de color blanc en la segona. <\/span>Cervera (2005)<\/a> comenta sobre un exemplar sense taques vermelles (per\u00f2 amb taques blanques difuminades al dors) que podria pert\u00e0nyer a una tercera\u00a0subesp\u00e8cie, o b\u00e9 ser una variaci\u00f3 crom\u00e0tica de <\/span>F. elegantula<\/em>. Ortigosa et al. (2014) no van trobar esp\u00e8cimens corresponents a la descripci\u00f3 de<\/span> F. elegantula elegantula<\/em> de Perrone per analitzar-les mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques moleculars, per la qual cosa no els va ser possible determinar si les subesp\u00e8cies esmentades per Perrone corresponen a variacions intraespec\u00edfiques o b\u00e9 a esp\u00e8cies diferents. La validesa de <\/span>F. elegantula<\/em> com una esp\u00e8cie diferenciada es justifica per la monofilia dels exemplars de taques grans estudiats en el treball d’Ortigosa et al. (2014), aix\u00ed com per les an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d’esp\u00e8cies. Un treball posterior per <\/span>Furfaro et al. (2016)<\/a> en base a un exemplar trobat a Tunis, s’ha demostrat mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi molecular que pertany a aquesta esp\u00e8cie, i no rebat les dues subesp\u00e8cies de Perrone (1993) per\u00f2 s\u00ed demostra l’alta variabilitat crom\u00e0tica de <\/span>F. elegantula<\/em>.<\/span><\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris elegantula<\/i> (Philippi, 1844)<\/span><\/li>\nChromodoris elegantula polychroma<\/i> Perrone, 1993<\/span><\/li>\nDoris elegantula<\/i> Philippi, 1844 (Original)<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Cos ovalat i elongat, de color blanquin\u00f3s amb diversos punts vermellosos cobrint de forma irregular el dors, els costats del peu i la cua. T\u00e9 taques difuminades de color blanc opac al dors. La vora del mantell \u00e9s groga, amb una fina banda blanca a la part interior. La part posterior del peu no queda coberta pel mantell. T\u00e9 formacions d\u00e8rmiques del mantell (Mantle dermal formations o MDFs) ubicades a\u00a0la vora del mantell, excepte\u00a0a la zona anterior. T\u00e9 dos rin\u00f2fors amb fins a 13 lamel\u00b7les. La br\u00e0nquia t\u00e9 6 fulles branquials unipinnades de color blanquin\u00f3s, cadascuna d’elles amb el raquis de color blanc opac. Tant les br\u00e0nquies com els rin\u00f2fors s\u00f3n completament retr\u00e0ctils.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba en aig\u00fces someres, entre algues (especialment Cystoseira sp.<\/em>). Es creu que s’alimenta de hidraris, petites esponges i briozous que creixen prop de la base de l’alga. Ha estat trobat tamb\u00e9 entre Posidonia oceanica<\/em> fent la posta d’una massa d’ous de color groc. Segons Rudman (2005)<\/a> una foto de la posta en el treball de Sordi (1970) mostra que aquesta t\u00e9 pocs ous i que aquests s\u00f3n de grans dimensions, el que suggereix que les larves potser tinguin desenvolupament directe (sense fase vel\u00edgera).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nElegantula<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “elegantulus”, molt\u00a0elegant.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimida elegantula<\/em> ha estat trobada molt poques vegades despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 original (Philippi, 1844). Se la coneix \u00fanicament a la Mediterr\u00e0nia, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); Fran\u00e7a, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); It\u00e0lia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016) \u00a0i Turquia: Adrasan (T\u00fcrkmen & Demirsoy, 2009). Una troballa de Laura S\u00e1nchez Vila de l’Associaci\u00f3 Oce\u00e1nicos a L’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) el 28\/11\/2024 \u00e9s la primera per la costa continental ib\u00e8rica.\n<\/div>\n
Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris elegantula<\/i> (Philippi, 1844)<\/span><\/li>\nChromodoris elegantula polychroma<\/i> Perrone, 1993<\/span><\/li>\nDoris elegantula<\/i> Philippi, 1844 (Original)<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Cos ovalat i elongat, de color blanquin\u00f3s amb diversos punts vermellosos cobrint de forma irregular el dors, els costats del peu i la cua. T\u00e9 taques difuminades de color blanc opac al dors. La vora del mantell \u00e9s groga, amb una fina banda blanca a la part interior. La part posterior del peu no queda coberta pel mantell. T\u00e9 formacions d\u00e8rmiques del mantell (Mantle dermal formations o MDFs) ubicades a\u00a0la vora del mantell, excepte\u00a0a la zona anterior. T\u00e9 dos rin\u00f2fors amb fins a 13 lamel\u00b7les. La br\u00e0nquia t\u00e9 6 fulles branquials unipinnades de color blanquin\u00f3s, cadascuna d’elles amb el raquis de color blanc opac. Tant les br\u00e0nquies com els rin\u00f2fors s\u00f3n completament retr\u00e0ctils.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba en aig\u00fces someres, entre algues (especialment Cystoseira sp.<\/em>). Es creu que s’alimenta de hidraris, petites esponges i briozous que creixen prop de la base de l’alga. Ha estat trobat tamb\u00e9 entre Posidonia oceanica<\/em> fent la posta d’una massa d’ous de color groc. Segons Rudman (2005)<\/a> una foto de la posta en el treball de Sordi (1970) mostra que aquesta t\u00e9 pocs ous i que aquests s\u00f3n de grans dimensions, el que suggereix que les larves potser tinguin desenvolupament directe (sense fase vel\u00edgera).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nElegantula<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “elegantulus”, molt\u00a0elegant.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimida elegantula<\/em> ha estat trobada molt poques vegades despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 original (Philippi, 1844). Se la coneix \u00fanicament a la Mediterr\u00e0nia, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); Fran\u00e7a, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); It\u00e0lia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016) \u00a0i Turquia: Adrasan (T\u00fcrkmen & Demirsoy, 2009). Una troballa de Laura S\u00e1nchez Vila de l’Associaci\u00f3 Oce\u00e1nicos a L’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) el 28\/11\/2024 \u00e9s la primera per la costa continental ib\u00e8rica.\n<\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Cos ovalat i elongat, de color blanquin\u00f3s amb diversos punts vermellosos cobrint de forma irregular el dors, els costats del peu i la cua. T\u00e9 taques difuminades de color blanc opac al dors. La vora del mantell \u00e9s groga, amb una fina banda blanca a la part interior. La part posterior del peu no queda coberta pel mantell. T\u00e9 formacions d\u00e8rmiques del mantell (Mantle dermal formations o MDFs) ubicades a\u00a0la vora del mantell, excepte\u00a0a la zona anterior. T\u00e9 dos rin\u00f2fors amb fins a 13 lamel\u00b7les. La br\u00e0nquia t\u00e9 6 fulles branquials unipinnades de color blanquin\u00f3s, cadascuna d’elles amb el raquis de color blanc opac. Tant les br\u00e0nquies com els rin\u00f2fors s\u00f3n completament retr\u00e0ctils.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba en aig\u00fces someres, entre algues (especialment Cystoseira sp.<\/em>). Es creu que s’alimenta de hidraris, petites esponges i briozous que creixen prop de la base de l’alga. Ha estat trobat tamb\u00e9 entre Posidonia oceanica<\/em> fent la posta d’una massa d’ous de color groc. Segons Rudman (2005)<\/a> una foto de la posta en el treball de Sordi (1970) mostra que aquesta t\u00e9 pocs ous i que aquests s\u00f3n de grans dimensions, el que suggereix que les larves potser tinguin desenvolupament directe (sense fase vel\u00edgera).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nElegantula<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “elegantulus”, molt\u00a0elegant.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimida elegantula<\/em> ha estat trobada molt poques vegades despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 original (Philippi, 1844). Se la coneix \u00fanicament a la Mediterr\u00e0nia, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); Fran\u00e7a, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); It\u00e0lia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016) \u00a0i Turquia: Adrasan (T\u00fcrkmen & Demirsoy, 2009). Una troballa de Laura S\u00e1nchez Vila de l’Associaci\u00f3 Oce\u00e1nicos a L’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) el 28\/11\/2024 \u00e9s la primera per la costa continental ib\u00e8rica.\n<\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba en aig\u00fces someres, entre algues (especialment Cystoseira sp.<\/em>). Es creu que s’alimenta de hidraris, petites esponges i briozous que creixen prop de la base de l’alga. Ha estat trobat tamb\u00e9 entre Posidonia oceanica<\/em> fent la posta d’una massa d’ous de color groc. Segons Rudman (2005)<\/a> una foto de la posta en el treball de Sordi (1970) mostra que aquesta t\u00e9 pocs ous i que aquests s\u00f3n de grans dimensions, el que suggereix que les larves potser tinguin desenvolupament directe (sense fase vel\u00edgera).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nElegantula<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “elegantulus”, molt\u00a0elegant.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimida elegantula<\/em> ha estat trobada molt poques vegades despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 original (Philippi, 1844). Se la coneix \u00fanicament a la Mediterr\u00e0nia, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); Fran\u00e7a, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); It\u00e0lia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016) \u00a0i Turquia: Adrasan (T\u00fcrkmen & Demirsoy, 2009). Una troballa de Laura S\u00e1nchez Vila de l’Associaci\u00f3 Oce\u00e1nicos a L’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) el 28\/11\/2024 \u00e9s la primera per la costa continental ib\u00e8rica.\n<\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nElegantula<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “elegantulus”, molt\u00a0elegant.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimida elegantula<\/em> ha estat trobada molt poques vegades despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 original (Philippi, 1844). Se la coneix \u00fanicament a la Mediterr\u00e0nia, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); Fran\u00e7a, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); It\u00e0lia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016) \u00a0i Turquia: Adrasan (T\u00fcrkmen & Demirsoy, 2009). Una troballa de Laura S\u00e1nchez Vila de l’Associaci\u00f3 Oce\u00e1nicos a L’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) el 28\/11\/2024 \u00e9s la primera per la costa continental ib\u00e8rica.\n<\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Felimida elegantula<\/em> ha estat trobada molt poques vegades despr\u00e9s de la seva descripci\u00f3 original (Philippi, 1844). Se la coneix \u00fanicament a la Mediterr\u00e0nia, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); Fran\u00e7a, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); It\u00e0lia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016) \u00a0i Turquia: Adrasan (T\u00fcrkmen & Demirsoy, 2009). Una troballa de Laura S\u00e1nchez Vila de l’Associaci\u00f3 Oce\u00e1nicos a L’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) el 28\/11\/2024 \u00e9s la primera per la costa continental ib\u00e8rica.\n<\/div>\n
![\"Felimida](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/Felimida-elegantula-%40-Olbia-locality-Cuncheddi-Sardinia-06-July-2013-rocky-bottom-2-m-by-Mauro-Doneddu.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>