{"id":14401,"date":"2014-09-14T22:03:18","date_gmt":"2014-09-14T20:03:18","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=14401"},"modified":"2022-10-09T18:05:14","modified_gmt":"2022-10-09T16:05:14","slug":"cyerce-graeca","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/sacoglossa\/plakobranchoidea\/cyerce-graeca\/","title":{"rendered":"Cyerce graeca"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Cyerce graeca<\/em>\u00a0\u00a0Thompson, 1988<\/h3>\n

\"Cyerce<\/div>
Cyerce graeca @ Punta del Roman\u00ed, L'Escala, Spain 6-02-2016<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Cyerce graeca<\/em> T. E. Thompson, 1988<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Sacoglossa<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Plakobranchoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Caliphyllidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Cyerce<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Cyerce graeca<\/em> T. E. Thompson, 1988<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140091<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>El cos \u00e9s de color blanc transl\u00facid, acolorit per un patr\u00f3 caracter\u00edstic de color marr\u00f3 fosc que essencialment recobreix tot el dors, excepte la zona al voltant dels ulls, el cap, la zona peric\u00e0rdica, la zona anterior als rin\u00f2fors i els extrems dels mateixos, per\u00f2 la transpar\u00e8ncia de la resta del cos fa que, de vegades, l’animal sembli acolorit uniformement. Les cerata s\u00f3n molt amples i una mica inflades, molt m\u00f2bils i l’animal les autotomitza f\u00e0cilment si \u00e9s molestat, deixant enrere aquests \u00f2rgans que van canviant de forma durant hores per distreure l’atenci\u00f3 dels predadors. L’animal regenera les cerata perdudes r\u00e0pidament. Tant les superf\u00edcies dorsals i ventrals de les cerata s\u00f3n de color blanc transl\u00facid, excepte per una fila de digitacions romes de color marr\u00f3 a les vores dels cerata que, en alguns exemplars, apareix com una l\u00ednia marr\u00f3 vorejant el tall de cada cerata, i que falta a les cerata de menor grand\u00e0ria de la part anterior de l’animal. Tamb\u00e9 s’observen petites puntuacions blanques superficials formant una mena\u00a0de banda en els extrems de les cerata, que corresponen a gl\u00e0ndules opalescents, molt probablement de car\u00e0cter defensiu. El tub digestiu de color verd fosc o marr\u00f3 gaireb\u00e9 negre es pot veure per transpar\u00e8ncia en diferents punts del cos, tant dorsal com ventralment. Tots els tentacles del cap estan enrotllats, amb els rin\u00f2fors bifurcats (caracter\u00edstics d’aquesta fam\u00edlia), dels quals el superior \u00e9s de color marr\u00f3 per\u00f2 l’inferior, aix\u00ed com els tentacles orals, s\u00f3n de color clar. El marge propodial anterior \u00e9s bilabiat, i el peu t\u00e9 una ranura\u00a0mesopodial transversal. L’anus es distingeix en posici\u00f3 latero-dorsal dreta\u00a0com una papil\u00b7la de color clar, situada just davant de la promin\u00e8ncia peric\u00e0rdica. El major exemplar trobat per Thompson mesurava 11 mm de longitud.<\/p>\n

Aquesta esp\u00e8cie t\u00e9 certa semblan\u00e7a amb la poc estudiada Cyerce antillensis<\/em> Engel, 1927, descrita per primera vegada a Tobago, al Carib, i trobada m\u00e9s tard a\u00a0Cura\u00e7ao i a Florida per Marcus & Marcus (1967, l\u00e0mina\u00a01) sota el nom de Cyerce cristallina<\/em>, a Jamaica per Thompson (1977), i a\u00a0Bermuda per Clark (1984) i per Jensen & Clark (1986). La forma de les dents radulars \u00e9s similar, per\u00f2 hi ha difer\u00e8ncies importants en el patr\u00f3 de color del cos en els exemplars vius, que tenen les extremitats de color marr\u00f3 p\u00e0l\u00b7lid i m\u00e9s ondulades i suaus a Cyerce antillensis<\/em>, comparades amb les extremitats ceratals digitades i de color marr\u00f3 fosc de Cyerce graeca<\/em>. Marcus & Marcus (1970) van intentar donar criteris anat\u00f2mics objectius per distingir les dues esp\u00e8cies, recalcant especialment la import\u00e0ncia d’examinar la faringe, en concret un \u00f2rgan muscular laminat unit a la part posterior de la massa bucal de l’animal. Aquest \u00f2rgan t\u00e9 forma bulbosa en Cyerce graeca<\/em>, i s’assembla m\u00e9s al de Cyerce antillensis<\/em> que l’il\u00b7lustrat pels mateixos autors per Cyerce cristallina<\/em>.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Com tots els sacoglosos, aquesta esp\u00e8cie s’alimenta d’algues. S’han trobat exemplars sobre Flabellia petiolata<\/em> (Thompson, 1988) i altres algues que creixen sobre substrat dur (Petrusek, 2003) i (Atero, 2015) i tamb\u00e9 sota pedres (Pontes, 2016). Aquesta esp\u00e8cie \u00e9s extremadament rara d’observar per les seves excel\u00b7lents capacitats cr\u00edptiques amb el medi que les envolta. S’ha trobat des de la superficie fins els 30 metres de fond\u00e0ria.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n