{"id":14539,"date":"2014-09-18T16:21:26","date_gmt":"2014-09-18T14:21:26","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=14539"},"modified":"2026-10-22T22:02:45","modified_gmt":"2026-10-22T20:02:45","slug":"acteonimorpha","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/acteonimorpha\/","title":{"rendered":"Acteonimorpha"},"content":{"rendered":"

Els Acteonimorpha s\u00f3n un grup de mol\u00b7luscs gastr\u00f2podes heterobranquis marins que inclou esp\u00e8cies de mida generalment petita, moltes de les quals es caracteritzen per conservar una conquilla externa ben desenvolupada. A difer\u00e8ncia de la majoria dels llimacs de mar, que presenten una reducci\u00f3 considerable de la conquilla o n’han perdut completament, molts representants d’aquest grup mantenen una closca s\u00f2lida, sovint llisa o amb ornamentacions, que protegeix el cos de l’animal. Aquesta caracter\u00edstica els dona un aspecte m\u00e9s semblant al dels cargols marins tradicionals, tot i que pertanyen al divers llinatge dels heterobranquis.<\/p>\n

\"Acteon<\/div>
Acteon tornatilis<\/em> per Manuel Ballesteros<\/center><\/span>

<\/p>\n

Els seus representants habiten principalment els fons marins, sovint en aig\u00fces poc profundes, on viuen sobre sediments tous, entre els grans de sorra o associats a altres microh\u00e0bitats del substrat. Moltes esp\u00e8cies s\u00f3n discretes i dif\u00edcils de detectar a causa de les seves dimensions redu\u00efdes i dels seus h\u00e0bits de vida. Algunes poden enterrar-se parcialment en el sediment, una conducta que els permet despla\u00e7ar-se i alimentar-se en un entorn on passen f\u00e0cilment desapercebudes.<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques anat\u00f2miques m\u00e9s distintives dels Acteonimorpha \u00e9s la pres\u00e8ncia d’un escut cef\u00e0lic, una estructura musculosa situada a la part anterior del cos que contribueix a explorar i remoure el sediment. En lloc dels tentacles cef\u00e0lics t\u00edpics de molts altres gastr\u00f2podes, aquests animals presenten una regi\u00f3 cef\u00e0lica adaptada als seus h\u00e0bits de vida. La conquilla pot permetre que l’animal hi retregui completament el cos i, en algunes esp\u00e8cies, el tancament de l’obertura es refor\u00e7a mitjan\u00e7ant un opercle.<\/p>\n

La seva alimentaci\u00f3 tamb\u00e9 reflecteix aquesta especialitzaci\u00f3 ecol\u00f2gica. Diverses esp\u00e8cies s\u00f3n depredadores de petits invertebrats que viuen al sediment, especialment cucs marins, que localitzen i capturen en aquest entorn. Aix\u00ed, malgrat la seva aparen\u00e7a discreta, ocupen un n\u00ednxol ecol\u00f2gic propi dins les comunitats bent\u00f2niques.<\/p>\n

Des del punt de vista evolutiu, els Acteonimorpha s\u00f3n especialment interessants perqu\u00e8 ajuden a comprendre la diversificaci\u00f3 dels heterobranquis marins i la persist\u00e8ncia de formes amb conquilla dins d’un grup que inclou tamb\u00e9 nombrosos llimacs de mar. La classificaci\u00f3 actual situa en aquest grup els Acteonoidea i els Rissoelloidea, d’acord amb les relacions evolutives reconegudes en les classificacions filogen\u00e8tiques modernes.<\/p>\n

La mida redu\u00efda, els h\u00e0bits sovint cr\u00edptics i la vida associada als sediments fan que moltes esp\u00e8cies siguin poc conegudes i dif\u00edcils d’observar durant les immersions. Tanmateix, la seva anatomia particular i el seu paper en les comunitats bent\u00f2niques els converteixen en un grup d’inter\u00e8s per estudiar la diversitat dels gastr\u00f2podes marins i les diferents estrat\u00e8gies evolutives que han desenvolupat per adaptar-se al seu entorn.<\/p>\n

La taxonomia dels Acteonimorpha segons WoRMS \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n