<\/p>\n
<\/div>Hypselodoris infucata (Beirut, Lebanon)<\/em> per Sonja Ooms<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Hypselodoris infucata<\/em> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Doridina<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Chromodoridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Chromodorididae<\/a><\/td><\/tr>Subfamily<\/th>Miamirinae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Hypselodoris<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Hypselodoris infucata<\/em> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [139151<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:\u00a0<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> va ser descrita originalment per Eduard R\u00fcppell i Friedrich S. Leuckart amb el nom de Doris infucata<\/em>, a partir de material procedent del mar Roig. La refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica presenta una certa complexitat pel que fa a la data: l’obra Neue wirbellose Thiere des Rothen Meeres<\/em>, dins l’Atlas zu der Reise im n\u00f6rdlichen Afrika von Eduard R\u00fcppell<\/em>, es va publicar en diverses parts entre 1828 i 1830, i la descripci\u00f3 de Doris infucata<\/em> apareix a la part corresponent a 1830. Per aquest motiu, WoRMS considera actualment v\u00e0lida l’autoritat (R\u00fcppell & Leuckart, 1830), tot i que alguns treballs posteriors, entre ells Gosliner, Behrens & Vald\u00e9s (2008), han utilitzat 1828.\u00a0Al llarg del segle XIX i bona part del XX, aquesta esp\u00e8cie va ser descrita o identificada amb diversos noms, en gran part a causa de la considerable variabilitat del seu patr\u00f3 crom\u00e0tic. Entre els noms posteriorment considerats sin\u00f2nims hi ha Brachychlanis pantherina<\/em> Ehrenberg, 1831, Doris diardi<\/em> Kelaart, 1859, Chromodoris runcinata<\/em> Bergh, 1877, Chromodoris semperi<\/em> Bergh, 1877 i Glossodoris runcinata<\/em> (Bergh, 1877).\u00a0La revisi\u00f3 de Johnson & Vald\u00e9s (2001) va ser especialment important per aclarir la identitat de l’esp\u00e8cie. Els autors van estudiar exemplars de diverses regions de l’Indo-Pac\u00edfic i van demostrar que la variaci\u00f3 externa, especialment la coloraci\u00f3, \u00e9s molt gran en H. infucata<\/em>. Tamb\u00e9 van comparar-la amb H. obscura<\/em> i H. saintvincentius<\/em>, esp\u00e8cies amb les quals havia estat confosa. H. obscura<\/em> es diferencia consistentment per determinades caracter\u00edstiques de l’aparell reproductor i, provisionalment, va ser mantinguda com una esp\u00e8cie diferent. Aix\u00ed mateix, el tipus de Brachychlanis pantherina<\/em> Ehrenberg va resultar ser conspec\u00edfic amb H. infucata<\/em>.\u00a0Posteriorment, l’estudi filogen\u00e8tic molecular de Johnson & Gosliner (2012) va confirmar la inclusi\u00f3 de H. infucata<\/em> dins del clade d’Hypselodoris<\/em> i va donar suport a la delimitaci\u00f3 evolutiva del grup. WoRMS mant\u00e9 actualment Hypselodoris infucata<\/em> com el nom acceptat.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris diardii<\/i> (Kelaart, 1859)<\/span><\/li>\nChromodoris runcinata<\/i> Bergh, 1877<\/span><\/li>\nDoris infucata<\/i> R\u00fcppell & Leuckart, 1830 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nGlossodoris runcinata<\/i> (Bergh, 1877)<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un d\u00f2rid de cos allargat i relativament alt a la regi\u00f3 central, amb els marges del mantell formant un petit replec lateral que es fa m\u00e9s ample cap a la zona anterior. Els rin\u00f2fors s\u00f3n lamel\u00b7lats i retr\u00e0ctils. A la part posterior del dors es disposa la corona branquial al voltant de l’anus, formada habitualment per aproximadament 10\u201312 plomes branquials. Els exemplars adults solen mesurar uns 30\u201340 mm, amb mides m\u00e0ximes publicades d’aproximadament 55 mm, encara que s’han documentat individus de fins a uns 70 mm.\u00a0La coloraci\u00f3 \u00e9s molt caracter\u00edstica per\u00f2 tamb\u00e9 notablement variable. El color de fons del cos i del dors pot ser crema, verd\u00f3s, gris blav\u00f3s o blau verd\u00f3s, sobre el qual apareix un patr\u00f3 irregular de taques de color groc, blau fosc i negre. El marge del notum sol presentar una zona blau p\u00e0l\u00b7lida, sovint delimitada interiorment per una l\u00ednia o s\u00e8rie de marques blau fosc, mentre que la superf\u00edcie dorsal pot estar esquitxada de petits punts grocs i foscos i mostrar una franja o s\u00e8rie irregular de pigmentaci\u00f3 blanca al llarg de l’eix longitudinal. En alguns individus, les taques blaves fosques situades al marge poden arribar a fusionar-se i formar bandes laterals m\u00e9s cont\u00ednues. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica va contribuir en el passat a l’atribuci\u00f3 d’exemplars a diferents esp\u00e8cies o noms espec\u00edfics.\u00a0Els rin\u00f2fors constitueixen un dels car\u00e0cters m\u00e9s distintius: presenten el peduncle o part basal blanquinosa o p\u00e0l\u00b7lida, mentre que la zona lamel\u00b7lada \u00e9s d’un vermell ataronjat intens. Les br\u00e0nquies s\u00f3n generalment blanques, amb el raquis o la vora interna i externa de les plomes marcat de vermell ataronjat. Les difer\u00e8ncies en aquesta pigmentaci\u00f3, juntament amb el patr\u00f3 de taques grogues i blaves sobre el fons clar, permeten distingir-la dels altres membres del complex H. infucata\u2013H. obscura<\/em>.\u00a0Els juvenils presenten un patr\u00f3 de color diferent del dels adults: les taques grogues tendeixen a ser relativament grans i les petites taques blau fosc poden estar absents o ser molt menys nombroses. Aquest canvi ontog\u00e8nic constitueix una altra font potencial de variaci\u00f3 en la identificaci\u00f3 visual de l’esp\u00e8cie.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie bent\u00f2nica associada principalment a fons rocosos, esculls coral\u00b7lins i ambients poc profunds, on es troba habitualment sobre o al voltant d’esponges. A la Mediterr\u00e0nia oriental ha estat observada tamb\u00e9 en ambients portuaris i es considera especialment tolerant a aquestes condicions. Les dades mediterr\u00e0nies indiquen habitualment una pres\u00e8ncia en aig\u00fces somes; s’han documentat individus, per exemple, a 1-8 m al L\u00edban, a 4 m a Xipre i a 5 m al golf d’Antalya (Turqu\u00eda), mentre que altres observacions mediterr\u00e0nies han arribat fins als 15 m.\u00a0\u00c9s una esp\u00e8cie esponj\u00edvora. La seva alimentaci\u00f3 est\u00e0 associada principalment a esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em>, una relaci\u00f3 documentada tant en observacions de camp Hubbard (1988) com en estudis de la seva biologia larv\u00e0ria. Pel que fa al comportament, s’ha descrit com una esp\u00e8cie principalment di\u00fcrna, encara que tamb\u00e9 pot observar-se durant la nit.\u00a0Els adults fan postes d’ous blanquinoses en forma de cinta enrotllada o espiral. La biologia reproductiva i el desenvolupament larvari van ser estudiats experimentalment per Hubbard (1988) en exemplars hawaians. Els ous presentaven un di\u00e0metre mitj\u00e0 d’uns 88 \u03bcm i els vel\u00edgers eclosionaven aproximadament cinc dies despr\u00e9s de la posta a 25 \u00b0C. Les larves podien mantenir una fase planct\u00f2nica durant diverses setmanes; en les condicions experimentals, algunes assolien la compet\u00e8ncia per a la metamorfosi aproximadament 16 dies despr\u00e9s de l’eclosi\u00f3 a 26 \u00b0C.\u00a0L’estudi de Hubbard tamb\u00e9 va mostrar que la metamorfosi podia ser indu\u00efda per diverses esponges, entre elles Dysidea<\/em> sp., que \u00e9s la presa adulta, per\u00f2 tamb\u00e9 per altres esponges que no formen part de la seva dieta adulta. Aix\u00f2 suggereix que el reconeixement espec\u00edfic de l’esponja aliment\u00e0ria es produeix despr\u00e9s de l’assentament i la metamorfosi, i no necess\u00e0riament durant l’etapa larv\u00e0ria.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec “hypsos”, altura, alt\u00a0+ \u201cdoras\u201d, pell. Tamb\u00e9 Doris, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nInfucata<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “infucatus”, colorejat, pintat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie tropical \u00e0mpliament distribu\u00efda a l’Indo-Pac\u00edfic, amb una \u00e0rea que inclou el mar Roig i l’oce\u00e0 \u00cdndic occidental i s’est\u00e9n cap a l’Indo-Pac\u00edfic tropical occidental. La literatura antiga cont\u00e9 nombrosos registres atribu\u00efts a H. infucata<\/em> que posteriorment han estat revisats en el context del complex d’esp\u00e8cies H. infucata\u2013H. obscura\u2013H. saintvincentius<\/em>; per tant, les dades de distribuci\u00f3 han de ser interpretades amb aquesta precauci\u00f3 taxon\u00f2mica.\u00a0A la Mediterr\u00e0nia, H. infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie lessepsiana, introdu\u00efda des del mar Roig i actualment establerta sobretot a la conca llevantina. Els registres mediterranis publicats permeten reconstruir amb for\u00e7a precisi\u00f3 la seva expansi\u00f3 inicial per la conca llevantina:\u00a0Israel: Caesarea, 1965, primer registre mediterrani, publicat per Barash & Danin (1977) com Glossodoris runcinata<\/em> i posteriorment confirmat com H. infucata<\/em> per Mienis & Gat (1981). Existeixen registres posteriors (2008) a altres localitats de la costa israeliana. Turquia: Yumurtal\u0131k, badia d’\u0130skenderun, 1999, primer registre publicat per \u00c7evik & \u00d6zt\u00fcrk (2001). Posteriorment va ser observada a Fethiye el 2000 i al golf d’Antalya el 2010. L\u00edban: Vald\u00e9s & Templado (2002) van confirmar l’esp\u00e8cie mitjan\u00e7ant estudi anat\u00f2mic i van documentar-la a Ramkine Island, Beirut, El Heri i Selaata entre 1999 i 2001. Posteriorment s’han afegit registres d’altres localitats de la costa libanesa, incloent-hi Anfeh, Batroun, Jbail, Tabarja, Raoucheh i Nakoura. Xipre: Tsiakkiros & Zenetos (2011) van documentar exemplars a Amathus, Limassol, observats el 2002 i el 2004, a uns 4 m de profunditat. El mateix treball recopila un registre anterior de Girne\/Kyrenia, a la costa nord de Xipre, de 2007, a 15 m. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [139151<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:\u00a0<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> va ser descrita originalment per Eduard R\u00fcppell i Friedrich S. Leuckart amb el nom de Doris infucata<\/em>, a partir de material procedent del mar Roig. La refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica presenta una certa complexitat pel que fa a la data: l’obra Neue wirbellose Thiere des Rothen Meeres<\/em>, dins l’Atlas zu der Reise im n\u00f6rdlichen Afrika von Eduard R\u00fcppell<\/em>, es va publicar en diverses parts entre 1828 i 1830, i la descripci\u00f3 de Doris infucata<\/em> apareix a la part corresponent a 1830. Per aquest motiu, WoRMS considera actualment v\u00e0lida l’autoritat (R\u00fcppell & Leuckart, 1830), tot i que alguns treballs posteriors, entre ells Gosliner, Behrens & Vald\u00e9s (2008), han utilitzat 1828.\u00a0Al llarg del segle XIX i bona part del XX, aquesta esp\u00e8cie va ser descrita o identificada amb diversos noms, en gran part a causa de la considerable variabilitat del seu patr\u00f3 crom\u00e0tic. Entre els noms posteriorment considerats sin\u00f2nims hi ha Brachychlanis pantherina<\/em> Ehrenberg, 1831, Doris diardi<\/em> Kelaart, 1859, Chromodoris runcinata<\/em> Bergh, 1877, Chromodoris semperi<\/em> Bergh, 1877 i Glossodoris runcinata<\/em> (Bergh, 1877).\u00a0La revisi\u00f3 de Johnson & Vald\u00e9s (2001) va ser especialment important per aclarir la identitat de l’esp\u00e8cie. Els autors van estudiar exemplars de diverses regions de l’Indo-Pac\u00edfic i van demostrar que la variaci\u00f3 externa, especialment la coloraci\u00f3, \u00e9s molt gran en H. infucata<\/em>. Tamb\u00e9 van comparar-la amb H. obscura<\/em> i H. saintvincentius<\/em>, esp\u00e8cies amb les quals havia estat confosa. H. obscura<\/em> es diferencia consistentment per determinades caracter\u00edstiques de l’aparell reproductor i, provisionalment, va ser mantinguda com una esp\u00e8cie diferent. Aix\u00ed mateix, el tipus de Brachychlanis pantherina<\/em> Ehrenberg va resultar ser conspec\u00edfic amb H. infucata<\/em>.\u00a0Posteriorment, l’estudi filogen\u00e8tic molecular de Johnson & Gosliner (2012) va confirmar la inclusi\u00f3 de H. infucata<\/em> dins del clade d’Hypselodoris<\/em> i va donar suport a la delimitaci\u00f3 evolutiva del grup. WoRMS mant\u00e9 actualment Hypselodoris infucata<\/em> com el nom acceptat.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris diardii<\/i> (Kelaart, 1859)<\/span><\/li>\nChromodoris runcinata<\/i> Bergh, 1877<\/span><\/li>\nDoris infucata<\/i> R\u00fcppell & Leuckart, 1830 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nGlossodoris runcinata<\/i> (Bergh, 1877)<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un d\u00f2rid de cos allargat i relativament alt a la regi\u00f3 central, amb els marges del mantell formant un petit replec lateral que es fa m\u00e9s ample cap a la zona anterior. Els rin\u00f2fors s\u00f3n lamel\u00b7lats i retr\u00e0ctils. A la part posterior del dors es disposa la corona branquial al voltant de l’anus, formada habitualment per aproximadament 10\u201312 plomes branquials. Els exemplars adults solen mesurar uns 30\u201340 mm, amb mides m\u00e0ximes publicades d’aproximadament 55 mm, encara que s’han documentat individus de fins a uns 70 mm.\u00a0La coloraci\u00f3 \u00e9s molt caracter\u00edstica per\u00f2 tamb\u00e9 notablement variable. El color de fons del cos i del dors pot ser crema, verd\u00f3s, gris blav\u00f3s o blau verd\u00f3s, sobre el qual apareix un patr\u00f3 irregular de taques de color groc, blau fosc i negre. El marge del notum sol presentar una zona blau p\u00e0l\u00b7lida, sovint delimitada interiorment per una l\u00ednia o s\u00e8rie de marques blau fosc, mentre que la superf\u00edcie dorsal pot estar esquitxada de petits punts grocs i foscos i mostrar una franja o s\u00e8rie irregular de pigmentaci\u00f3 blanca al llarg de l’eix longitudinal. En alguns individus, les taques blaves fosques situades al marge poden arribar a fusionar-se i formar bandes laterals m\u00e9s cont\u00ednues. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica va contribuir en el passat a l’atribuci\u00f3 d’exemplars a diferents esp\u00e8cies o noms espec\u00edfics.\u00a0Els rin\u00f2fors constitueixen un dels car\u00e0cters m\u00e9s distintius: presenten el peduncle o part basal blanquinosa o p\u00e0l\u00b7lida, mentre que la zona lamel\u00b7lada \u00e9s d’un vermell ataronjat intens. Les br\u00e0nquies s\u00f3n generalment blanques, amb el raquis o la vora interna i externa de les plomes marcat de vermell ataronjat. Les difer\u00e8ncies en aquesta pigmentaci\u00f3, juntament amb el patr\u00f3 de taques grogues i blaves sobre el fons clar, permeten distingir-la dels altres membres del complex H. infucata\u2013H. obscura<\/em>.\u00a0Els juvenils presenten un patr\u00f3 de color diferent del dels adults: les taques grogues tendeixen a ser relativament grans i les petites taques blau fosc poden estar absents o ser molt menys nombroses. Aquest canvi ontog\u00e8nic constitueix una altra font potencial de variaci\u00f3 en la identificaci\u00f3 visual de l’esp\u00e8cie.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie bent\u00f2nica associada principalment a fons rocosos, esculls coral\u00b7lins i ambients poc profunds, on es troba habitualment sobre o al voltant d’esponges. A la Mediterr\u00e0nia oriental ha estat observada tamb\u00e9 en ambients portuaris i es considera especialment tolerant a aquestes condicions. Les dades mediterr\u00e0nies indiquen habitualment una pres\u00e8ncia en aig\u00fces somes; s’han documentat individus, per exemple, a 1-8 m al L\u00edban, a 4 m a Xipre i a 5 m al golf d’Antalya (Turqu\u00eda), mentre que altres observacions mediterr\u00e0nies han arribat fins als 15 m.\u00a0\u00c9s una esp\u00e8cie esponj\u00edvora. La seva alimentaci\u00f3 est\u00e0 associada principalment a esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em>, una relaci\u00f3 documentada tant en observacions de camp Hubbard (1988) com en estudis de la seva biologia larv\u00e0ria. Pel que fa al comportament, s’ha descrit com una esp\u00e8cie principalment di\u00fcrna, encara que tamb\u00e9 pot observar-se durant la nit.\u00a0Els adults fan postes d’ous blanquinoses en forma de cinta enrotllada o espiral. La biologia reproductiva i el desenvolupament larvari van ser estudiats experimentalment per Hubbard (1988) en exemplars hawaians. Els ous presentaven un di\u00e0metre mitj\u00e0 d’uns 88 \u03bcm i els vel\u00edgers eclosionaven aproximadament cinc dies despr\u00e9s de la posta a 25 \u00b0C. Les larves podien mantenir una fase planct\u00f2nica durant diverses setmanes; en les condicions experimentals, algunes assolien la compet\u00e8ncia per a la metamorfosi aproximadament 16 dies despr\u00e9s de l’eclosi\u00f3 a 26 \u00b0C.\u00a0L’estudi de Hubbard tamb\u00e9 va mostrar que la metamorfosi podia ser indu\u00efda per diverses esponges, entre elles Dysidea<\/em> sp., que \u00e9s la presa adulta, per\u00f2 tamb\u00e9 per altres esponges que no formen part de la seva dieta adulta. Aix\u00f2 suggereix que el reconeixement espec\u00edfic de l’esponja aliment\u00e0ria es produeix despr\u00e9s de l’assentament i la metamorfosi, i no necess\u00e0riament durant l’etapa larv\u00e0ria.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec “hypsos”, altura, alt\u00a0+ \u201cdoras\u201d, pell. Tamb\u00e9 Doris, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nInfucata<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “infucatus”, colorejat, pintat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie tropical \u00e0mpliament distribu\u00efda a l’Indo-Pac\u00edfic, amb una \u00e0rea que inclou el mar Roig i l’oce\u00e0 \u00cdndic occidental i s’est\u00e9n cap a l’Indo-Pac\u00edfic tropical occidental. La literatura antiga cont\u00e9 nombrosos registres atribu\u00efts a H. infucata<\/em> que posteriorment han estat revisats en el context del complex d’esp\u00e8cies H. infucata\u2013H. obscura\u2013H. saintvincentius<\/em>; per tant, les dades de distribuci\u00f3 han de ser interpretades amb aquesta precauci\u00f3 taxon\u00f2mica.\u00a0A la Mediterr\u00e0nia, H. infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie lessepsiana, introdu\u00efda des del mar Roig i actualment establerta sobretot a la conca llevantina. Els registres mediterranis publicats permeten reconstruir amb for\u00e7a precisi\u00f3 la seva expansi\u00f3 inicial per la conca llevantina:\u00a0Israel: Caesarea, 1965, primer registre mediterrani, publicat per Barash & Danin (1977) com Glossodoris runcinata<\/em> i posteriorment confirmat com H. infucata<\/em> per Mienis & Gat (1981). Existeixen registres posteriors (2008) a altres localitats de la costa israeliana. Turquia: Yumurtal\u0131k, badia d’\u0130skenderun, 1999, primer registre publicat per \u00c7evik & \u00d6zt\u00fcrk (2001). Posteriorment va ser observada a Fethiye el 2000 i al golf d’Antalya el 2010. L\u00edban: Vald\u00e9s & Templado (2002) van confirmar l’esp\u00e8cie mitjan\u00e7ant estudi anat\u00f2mic i van documentar-la a Ramkine Island, Beirut, El Heri i Selaata entre 1999 i 2001. Posteriorment s’han afegit registres d’altres localitats de la costa libanesa, incloent-hi Anfeh, Batroun, Jbail, Tabarja, Raoucheh i Nakoura. Xipre: Tsiakkiros & Zenetos (2011) van documentar exemplars a Amathus, Limassol, observats el 2002 i el 2004, a uns 4 m de profunditat. El mateix treball recopila un registre anterior de Girne\/Kyrenia, a la costa nord de Xipre, de 2007, a 15 m. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris diardii<\/i> (Kelaart, 1859)<\/span><\/li>\nChromodoris runcinata<\/i> Bergh, 1877<\/span><\/li>\nDoris infucata<\/i> R\u00fcppell & Leuckart, 1830 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nGlossodoris runcinata<\/i> (Bergh, 1877)<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un d\u00f2rid de cos allargat i relativament alt a la regi\u00f3 central, amb els marges del mantell formant un petit replec lateral que es fa m\u00e9s ample cap a la zona anterior. Els rin\u00f2fors s\u00f3n lamel\u00b7lats i retr\u00e0ctils. A la part posterior del dors es disposa la corona branquial al voltant de l’anus, formada habitualment per aproximadament 10\u201312 plomes branquials. Els exemplars adults solen mesurar uns 30\u201340 mm, amb mides m\u00e0ximes publicades d’aproximadament 55 mm, encara que s’han documentat individus de fins a uns 70 mm.\u00a0La coloraci\u00f3 \u00e9s molt caracter\u00edstica per\u00f2 tamb\u00e9 notablement variable. El color de fons del cos i del dors pot ser crema, verd\u00f3s, gris blav\u00f3s o blau verd\u00f3s, sobre el qual apareix un patr\u00f3 irregular de taques de color groc, blau fosc i negre. El marge del notum sol presentar una zona blau p\u00e0l\u00b7lida, sovint delimitada interiorment per una l\u00ednia o s\u00e8rie de marques blau fosc, mentre que la superf\u00edcie dorsal pot estar esquitxada de petits punts grocs i foscos i mostrar una franja o s\u00e8rie irregular de pigmentaci\u00f3 blanca al llarg de l’eix longitudinal. En alguns individus, les taques blaves fosques situades al marge poden arribar a fusionar-se i formar bandes laterals m\u00e9s cont\u00ednues. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica va contribuir en el passat a l’atribuci\u00f3 d’exemplars a diferents esp\u00e8cies o noms espec\u00edfics.\u00a0Els rin\u00f2fors constitueixen un dels car\u00e0cters m\u00e9s distintius: presenten el peduncle o part basal blanquinosa o p\u00e0l\u00b7lida, mentre que la zona lamel\u00b7lada \u00e9s d’un vermell ataronjat intens. Les br\u00e0nquies s\u00f3n generalment blanques, amb el raquis o la vora interna i externa de les plomes marcat de vermell ataronjat. Les difer\u00e8ncies en aquesta pigmentaci\u00f3, juntament amb el patr\u00f3 de taques grogues i blaves sobre el fons clar, permeten distingir-la dels altres membres del complex H. infucata\u2013H. obscura<\/em>.\u00a0Els juvenils presenten un patr\u00f3 de color diferent del dels adults: les taques grogues tendeixen a ser relativament grans i les petites taques blau fosc poden estar absents o ser molt menys nombroses. Aquest canvi ontog\u00e8nic constitueix una altra font potencial de variaci\u00f3 en la identificaci\u00f3 visual de l’esp\u00e8cie.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie bent\u00f2nica associada principalment a fons rocosos, esculls coral\u00b7lins i ambients poc profunds, on es troba habitualment sobre o al voltant d’esponges. A la Mediterr\u00e0nia oriental ha estat observada tamb\u00e9 en ambients portuaris i es considera especialment tolerant a aquestes condicions. Les dades mediterr\u00e0nies indiquen habitualment una pres\u00e8ncia en aig\u00fces somes; s’han documentat individus, per exemple, a 1-8 m al L\u00edban, a 4 m a Xipre i a 5 m al golf d’Antalya (Turqu\u00eda), mentre que altres observacions mediterr\u00e0nies han arribat fins als 15 m.\u00a0\u00c9s una esp\u00e8cie esponj\u00edvora. La seva alimentaci\u00f3 est\u00e0 associada principalment a esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em>, una relaci\u00f3 documentada tant en observacions de camp Hubbard (1988) com en estudis de la seva biologia larv\u00e0ria. Pel que fa al comportament, s’ha descrit com una esp\u00e8cie principalment di\u00fcrna, encara que tamb\u00e9 pot observar-se durant la nit.\u00a0Els adults fan postes d’ous blanquinoses en forma de cinta enrotllada o espiral. La biologia reproductiva i el desenvolupament larvari van ser estudiats experimentalment per Hubbard (1988) en exemplars hawaians. Els ous presentaven un di\u00e0metre mitj\u00e0 d’uns 88 \u03bcm i els vel\u00edgers eclosionaven aproximadament cinc dies despr\u00e9s de la posta a 25 \u00b0C. Les larves podien mantenir una fase planct\u00f2nica durant diverses setmanes; en les condicions experimentals, algunes assolien la compet\u00e8ncia per a la metamorfosi aproximadament 16 dies despr\u00e9s de l’eclosi\u00f3 a 26 \u00b0C.\u00a0L’estudi de Hubbard tamb\u00e9 va mostrar que la metamorfosi podia ser indu\u00efda per diverses esponges, entre elles Dysidea<\/em> sp., que \u00e9s la presa adulta, per\u00f2 tamb\u00e9 per altres esponges que no formen part de la seva dieta adulta. Aix\u00f2 suggereix que el reconeixement espec\u00edfic de l’esponja aliment\u00e0ria es produeix despr\u00e9s de l’assentament i la metamorfosi, i no necess\u00e0riament durant l’etapa larv\u00e0ria.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec “hypsos”, altura, alt\u00a0+ \u201cdoras\u201d, pell. Tamb\u00e9 Doris, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nInfucata<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “infucatus”, colorejat, pintat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie tropical \u00e0mpliament distribu\u00efda a l’Indo-Pac\u00edfic, amb una \u00e0rea que inclou el mar Roig i l’oce\u00e0 \u00cdndic occidental i s’est\u00e9n cap a l’Indo-Pac\u00edfic tropical occidental. La literatura antiga cont\u00e9 nombrosos registres atribu\u00efts a H. infucata<\/em> que posteriorment han estat revisats en el context del complex d’esp\u00e8cies H. infucata\u2013H. obscura\u2013H. saintvincentius<\/em>; per tant, les dades de distribuci\u00f3 han de ser interpretades amb aquesta precauci\u00f3 taxon\u00f2mica.\u00a0A la Mediterr\u00e0nia, H. infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie lessepsiana, introdu\u00efda des del mar Roig i actualment establerta sobretot a la conca llevantina. Els registres mediterranis publicats permeten reconstruir amb for\u00e7a precisi\u00f3 la seva expansi\u00f3 inicial per la conca llevantina:\u00a0Israel: Caesarea, 1965, primer registre mediterrani, publicat per Barash & Danin (1977) com Glossodoris runcinata<\/em> i posteriorment confirmat com H. infucata<\/em> per Mienis & Gat (1981). Existeixen registres posteriors (2008) a altres localitats de la costa israeliana. Turquia: Yumurtal\u0131k, badia d’\u0130skenderun, 1999, primer registre publicat per \u00c7evik & \u00d6zt\u00fcrk (2001). Posteriorment va ser observada a Fethiye el 2000 i al golf d’Antalya el 2010. L\u00edban: Vald\u00e9s & Templado (2002) van confirmar l’esp\u00e8cie mitjan\u00e7ant estudi anat\u00f2mic i van documentar-la a Ramkine Island, Beirut, El Heri i Selaata entre 1999 i 2001. Posteriorment s’han afegit registres d’altres localitats de la costa libanesa, incloent-hi Anfeh, Batroun, Jbail, Tabarja, Raoucheh i Nakoura. Xipre: Tsiakkiros & Zenetos (2011) van documentar exemplars a Amathus, Limassol, observats el 2002 i el 2004, a uns 4 m de profunditat. El mateix treball recopila un registre anterior de Girne\/Kyrenia, a la costa nord de Xipre, de 2007, a 15 m. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un d\u00f2rid de cos allargat i relativament alt a la regi\u00f3 central, amb els marges del mantell formant un petit replec lateral que es fa m\u00e9s ample cap a la zona anterior. Els rin\u00f2fors s\u00f3n lamel\u00b7lats i retr\u00e0ctils. A la part posterior del dors es disposa la corona branquial al voltant de l’anus, formada habitualment per aproximadament 10\u201312 plomes branquials. Els exemplars adults solen mesurar uns 30\u201340 mm, amb mides m\u00e0ximes publicades d’aproximadament 55 mm, encara que s’han documentat individus de fins a uns 70 mm.\u00a0La coloraci\u00f3 \u00e9s molt caracter\u00edstica per\u00f2 tamb\u00e9 notablement variable. El color de fons del cos i del dors pot ser crema, verd\u00f3s, gris blav\u00f3s o blau verd\u00f3s, sobre el qual apareix un patr\u00f3 irregular de taques de color groc, blau fosc i negre. El marge del notum sol presentar una zona blau p\u00e0l\u00b7lida, sovint delimitada interiorment per una l\u00ednia o s\u00e8rie de marques blau fosc, mentre que la superf\u00edcie dorsal pot estar esquitxada de petits punts grocs i foscos i mostrar una franja o s\u00e8rie irregular de pigmentaci\u00f3 blanca al llarg de l’eix longitudinal. En alguns individus, les taques blaves fosques situades al marge poden arribar a fusionar-se i formar bandes laterals m\u00e9s cont\u00ednues. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica va contribuir en el passat a l’atribuci\u00f3 d’exemplars a diferents esp\u00e8cies o noms espec\u00edfics.\u00a0Els rin\u00f2fors constitueixen un dels car\u00e0cters m\u00e9s distintius: presenten el peduncle o part basal blanquinosa o p\u00e0l\u00b7lida, mentre que la zona lamel\u00b7lada \u00e9s d’un vermell ataronjat intens. Les br\u00e0nquies s\u00f3n generalment blanques, amb el raquis o la vora interna i externa de les plomes marcat de vermell ataronjat. Les difer\u00e8ncies en aquesta pigmentaci\u00f3, juntament amb el patr\u00f3 de taques grogues i blaves sobre el fons clar, permeten distingir-la dels altres membres del complex H. infucata\u2013H. obscura<\/em>.\u00a0Els juvenils presenten un patr\u00f3 de color diferent del dels adults: les taques grogues tendeixen a ser relativament grans i les petites taques blau fosc poden estar absents o ser molt menys nombroses. Aquest canvi ontog\u00e8nic constitueix una altra font potencial de variaci\u00f3 en la identificaci\u00f3 visual de l’esp\u00e8cie.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie bent\u00f2nica associada principalment a fons rocosos, esculls coral\u00b7lins i ambients poc profunds, on es troba habitualment sobre o al voltant d’esponges. A la Mediterr\u00e0nia oriental ha estat observada tamb\u00e9 en ambients portuaris i es considera especialment tolerant a aquestes condicions. Les dades mediterr\u00e0nies indiquen habitualment una pres\u00e8ncia en aig\u00fces somes; s’han documentat individus, per exemple, a 1-8 m al L\u00edban, a 4 m a Xipre i a 5 m al golf d’Antalya (Turqu\u00eda), mentre que altres observacions mediterr\u00e0nies han arribat fins als 15 m.\u00a0\u00c9s una esp\u00e8cie esponj\u00edvora. La seva alimentaci\u00f3 est\u00e0 associada principalment a esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em>, una relaci\u00f3 documentada tant en observacions de camp Hubbard (1988) com en estudis de la seva biologia larv\u00e0ria. Pel que fa al comportament, s’ha descrit com una esp\u00e8cie principalment di\u00fcrna, encara que tamb\u00e9 pot observar-se durant la nit.\u00a0Els adults fan postes d’ous blanquinoses en forma de cinta enrotllada o espiral. La biologia reproductiva i el desenvolupament larvari van ser estudiats experimentalment per Hubbard (1988) en exemplars hawaians. Els ous presentaven un di\u00e0metre mitj\u00e0 d’uns 88 \u03bcm i els vel\u00edgers eclosionaven aproximadament cinc dies despr\u00e9s de la posta a 25 \u00b0C. Les larves podien mantenir una fase planct\u00f2nica durant diverses setmanes; en les condicions experimentals, algunes assolien la compet\u00e8ncia per a la metamorfosi aproximadament 16 dies despr\u00e9s de l’eclosi\u00f3 a 26 \u00b0C.\u00a0L’estudi de Hubbard tamb\u00e9 va mostrar que la metamorfosi podia ser indu\u00efda per diverses esponges, entre elles Dysidea<\/em> sp., que \u00e9s la presa adulta, per\u00f2 tamb\u00e9 per altres esponges que no formen part de la seva dieta adulta. Aix\u00f2 suggereix que el reconeixement espec\u00edfic de l’esponja aliment\u00e0ria es produeix despr\u00e9s de l’assentament i la metamorfosi, i no necess\u00e0riament durant l’etapa larv\u00e0ria.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec “hypsos”, altura, alt\u00a0+ \u201cdoras\u201d, pell. Tamb\u00e9 Doris, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nInfucata<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “infucatus”, colorejat, pintat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie tropical \u00e0mpliament distribu\u00efda a l’Indo-Pac\u00edfic, amb una \u00e0rea que inclou el mar Roig i l’oce\u00e0 \u00cdndic occidental i s’est\u00e9n cap a l’Indo-Pac\u00edfic tropical occidental. La literatura antiga cont\u00e9 nombrosos registres atribu\u00efts a H. infucata<\/em> que posteriorment han estat revisats en el context del complex d’esp\u00e8cies H. infucata\u2013H. obscura\u2013H. saintvincentius<\/em>; per tant, les dades de distribuci\u00f3 han de ser interpretades amb aquesta precauci\u00f3 taxon\u00f2mica.\u00a0A la Mediterr\u00e0nia, H. infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie lessepsiana, introdu\u00efda des del mar Roig i actualment establerta sobretot a la conca llevantina. Els registres mediterranis publicats permeten reconstruir amb for\u00e7a precisi\u00f3 la seva expansi\u00f3 inicial per la conca llevantina:\u00a0Israel: Caesarea, 1965, primer registre mediterrani, publicat per Barash & Danin (1977) com Glossodoris runcinata<\/em> i posteriorment confirmat com H. infucata<\/em> per Mienis & Gat (1981). Existeixen registres posteriors (2008) a altres localitats de la costa israeliana. Turquia: Yumurtal\u0131k, badia d’\u0130skenderun, 1999, primer registre publicat per \u00c7evik & \u00d6zt\u00fcrk (2001). Posteriorment va ser observada a Fethiye el 2000 i al golf d’Antalya el 2010. L\u00edban: Vald\u00e9s & Templado (2002) van confirmar l’esp\u00e8cie mitjan\u00e7ant estudi anat\u00f2mic i van documentar-la a Ramkine Island, Beirut, El Heri i Selaata entre 1999 i 2001. Posteriorment s’han afegit registres d’altres localitats de la costa libanesa, incloent-hi Anfeh, Batroun, Jbail, Tabarja, Raoucheh i Nakoura. Xipre: Tsiakkiros & Zenetos (2011) van documentar exemplars a Amathus, Limassol, observats el 2002 i el 2004, a uns 4 m de profunditat. El mateix treball recopila un registre anterior de Girne\/Kyrenia, a la costa nord de Xipre, de 2007, a 15 m. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie bent\u00f2nica associada principalment a fons rocosos, esculls coral\u00b7lins i ambients poc profunds, on es troba habitualment sobre o al voltant d’esponges. A la Mediterr\u00e0nia oriental ha estat observada tamb\u00e9 en ambients portuaris i es considera especialment tolerant a aquestes condicions. Les dades mediterr\u00e0nies indiquen habitualment una pres\u00e8ncia en aig\u00fces somes; s’han documentat individus, per exemple, a 1-8 m al L\u00edban, a 4 m a Xipre i a 5 m al golf d’Antalya (Turqu\u00eda), mentre que altres observacions mediterr\u00e0nies han arribat fins als 15 m.\u00a0\u00c9s una esp\u00e8cie esponj\u00edvora. La seva alimentaci\u00f3 est\u00e0 associada principalment a esponges del g\u00e8nere Dysidea<\/em>, una relaci\u00f3 documentada tant en observacions de camp Hubbard (1988) com en estudis de la seva biologia larv\u00e0ria. Pel que fa al comportament, s’ha descrit com una esp\u00e8cie principalment di\u00fcrna, encara que tamb\u00e9 pot observar-se durant la nit.\u00a0Els adults fan postes d’ous blanquinoses en forma de cinta enrotllada o espiral. La biologia reproductiva i el desenvolupament larvari van ser estudiats experimentalment per Hubbard (1988) en exemplars hawaians. Els ous presentaven un di\u00e0metre mitj\u00e0 d’uns 88 \u03bcm i els vel\u00edgers eclosionaven aproximadament cinc dies despr\u00e9s de la posta a 25 \u00b0C. Les larves podien mantenir una fase planct\u00f2nica durant diverses setmanes; en les condicions experimentals, algunes assolien la compet\u00e8ncia per a la metamorfosi aproximadament 16 dies despr\u00e9s de l’eclosi\u00f3 a 26 \u00b0C.\u00a0L’estudi de Hubbard tamb\u00e9 va mostrar que la metamorfosi podia ser indu\u00efda per diverses esponges, entre elles Dysidea<\/em> sp., que \u00e9s la presa adulta, per\u00f2 tamb\u00e9 per altres esponges que no formen part de la seva dieta adulta. Aix\u00f2 suggereix que el reconeixement espec\u00edfic de l’esponja aliment\u00e0ria es produeix despr\u00e9s de l’assentament i la metamorfosi, i no necess\u00e0riament durant l’etapa larv\u00e0ria.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec “hypsos”, altura, alt\u00a0+ \u201cdoras\u201d, pell. Tamb\u00e9 Doris, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nInfucata<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “infucatus”, colorejat, pintat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie tropical \u00e0mpliament distribu\u00efda a l’Indo-Pac\u00edfic, amb una \u00e0rea que inclou el mar Roig i l’oce\u00e0 \u00cdndic occidental i s’est\u00e9n cap a l’Indo-Pac\u00edfic tropical occidental. La literatura antiga cont\u00e9 nombrosos registres atribu\u00efts a H. infucata<\/em> que posteriorment han estat revisats en el context del complex d’esp\u00e8cies H. infucata\u2013H. obscura\u2013H. saintvincentius<\/em>; per tant, les dades de distribuci\u00f3 han de ser interpretades amb aquesta precauci\u00f3 taxon\u00f2mica.\u00a0A la Mediterr\u00e0nia, H. infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie lessepsiana, introdu\u00efda des del mar Roig i actualment establerta sobretot a la conca llevantina. Els registres mediterranis publicats permeten reconstruir amb for\u00e7a precisi\u00f3 la seva expansi\u00f3 inicial per la conca llevantina:\u00a0Israel: Caesarea, 1965, primer registre mediterrani, publicat per Barash & Danin (1977) com Glossodoris runcinata<\/em> i posteriorment confirmat com H. infucata<\/em> per Mienis & Gat (1981). Existeixen registres posteriors (2008) a altres localitats de la costa israeliana. Turquia: Yumurtal\u0131k, badia d’\u0130skenderun, 1999, primer registre publicat per \u00c7evik & \u00d6zt\u00fcrk (2001). Posteriorment va ser observada a Fethiye el 2000 i al golf d’Antalya el 2010. L\u00edban: Vald\u00e9s & Templado (2002) van confirmar l’esp\u00e8cie mitjan\u00e7ant estudi anat\u00f2mic i van documentar-la a Ramkine Island, Beirut, El Heri i Selaata entre 1999 i 2001. Posteriorment s’han afegit registres d’altres localitats de la costa libanesa, incloent-hi Anfeh, Batroun, Jbail, Tabarja, Raoucheh i Nakoura. Xipre: Tsiakkiros & Zenetos (2011) van documentar exemplars a Amathus, Limassol, observats el 2002 i el 2004, a uns 4 m de profunditat. El mateix treball recopila un registre anterior de Girne\/Kyrenia, a la costa nord de Xipre, de 2007, a 15 m. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec “hypsos”, altura, alt\u00a0+ \u201cdoras\u201d, pell. Tamb\u00e9 Doris, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nInfucata<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “infucatus”, colorejat, pintat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie tropical \u00e0mpliament distribu\u00efda a l’Indo-Pac\u00edfic, amb una \u00e0rea que inclou el mar Roig i l’oce\u00e0 \u00cdndic occidental i s’est\u00e9n cap a l’Indo-Pac\u00edfic tropical occidental. La literatura antiga cont\u00e9 nombrosos registres atribu\u00efts a H. infucata<\/em> que posteriorment han estat revisats en el context del complex d’esp\u00e8cies H. infucata\u2013H. obscura\u2013H. saintvincentius<\/em>; per tant, les dades de distribuci\u00f3 han de ser interpretades amb aquesta precauci\u00f3 taxon\u00f2mica.\u00a0A la Mediterr\u00e0nia, H. infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie lessepsiana, introdu\u00efda des del mar Roig i actualment establerta sobretot a la conca llevantina. Els registres mediterranis publicats permeten reconstruir amb for\u00e7a precisi\u00f3 la seva expansi\u00f3 inicial per la conca llevantina:\u00a0Israel: Caesarea, 1965, primer registre mediterrani, publicat per Barash & Danin (1977) com Glossodoris runcinata<\/em> i posteriorment confirmat com H. infucata<\/em> per Mienis & Gat (1981). Existeixen registres posteriors (2008) a altres localitats de la costa israeliana. Turquia: Yumurtal\u0131k, badia d’\u0130skenderun, 1999, primer registre publicat per \u00c7evik & \u00d6zt\u00fcrk (2001). Posteriorment va ser observada a Fethiye el 2000 i al golf d’Antalya el 2010. L\u00edban: Vald\u00e9s & Templado (2002) van confirmar l’esp\u00e8cie mitjan\u00e7ant estudi anat\u00f2mic i van documentar-la a Ramkine Island, Beirut, El Heri i Selaata entre 1999 i 2001. Posteriorment s’han afegit registres d’altres localitats de la costa libanesa, incloent-hi Anfeh, Batroun, Jbail, Tabarja, Raoucheh i Nakoura. Xipre: Tsiakkiros & Zenetos (2011) van documentar exemplars a Amathus, Limassol, observats el 2002 i el 2004, a uns 4 m de profunditat. El mateix treball recopila un registre anterior de Girne\/Kyrenia, a la costa nord de Xipre, de 2007, a 15 m. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Hypselodoris infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie tropical \u00e0mpliament distribu\u00efda a l’Indo-Pac\u00edfic, amb una \u00e0rea que inclou el mar Roig i l’oce\u00e0 \u00cdndic occidental i s’est\u00e9n cap a l’Indo-Pac\u00edfic tropical occidental. La literatura antiga cont\u00e9 nombrosos registres atribu\u00efts a H. infucata<\/em> que posteriorment han estat revisats en el context del complex d’esp\u00e8cies H. infucata\u2013H. obscura\u2013H. saintvincentius<\/em>; per tant, les dades de distribuci\u00f3 han de ser interpretades amb aquesta precauci\u00f3 taxon\u00f2mica.\u00a0A la Mediterr\u00e0nia, H. infucata<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie lessepsiana, introdu\u00efda des del mar Roig i actualment establerta sobretot a la conca llevantina. Els registres mediterranis publicats permeten reconstruir amb for\u00e7a precisi\u00f3 la seva expansi\u00f3 inicial per la conca llevantina:\u00a0Israel: Caesarea, 1965, primer registre mediterrani, publicat per Barash & Danin (1977) com Glossodoris runcinata<\/em> i posteriorment confirmat com H. infucata<\/em> per Mienis & Gat (1981). Existeixen registres posteriors (2008) a altres localitats de la costa israeliana. Turquia: Yumurtal\u0131k, badia d’\u0130skenderun, 1999, primer registre publicat per \u00c7evik & \u00d6zt\u00fcrk (2001). Posteriorment va ser observada a Fethiye el 2000 i al golf d’Antalya el 2010. L\u00edban: Vald\u00e9s & Templado (2002) van confirmar l’esp\u00e8cie mitjan\u00e7ant estudi anat\u00f2mic i van documentar-la a Ramkine Island, Beirut, El Heri i Selaata entre 1999 i 2001. Posteriorment s’han afegit registres d’altres localitats de la costa libanesa, incloent-hi Anfeh, Batroun, Jbail, Tabarja, Raoucheh i Nakoura. Xipre: Tsiakkiros & Zenetos (2011) van documentar exemplars a Amathus, Limassol, observats el 2002 i el 2004, a uns 4 m de profunditat. El mateix treball recopila un registre anterior de Girne\/Kyrenia, a la costa nord de Xipre, de 2007, a 15 m. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
![\"Hypselodoris](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/Hypselodoris-infucata-Beirut-Lebanon-by-Sonja-Ooms.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>