<\/p>\n
<\/div>Acanthodoris pilosa<\/em> per Klas Malmberg<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Acanthodoris pilosa<\/em> (Abildgaard, 1789)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Onchidoridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Acanthodorididae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Acanthodoris<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Acanthodoris pilosa<\/em> (Abildgaard, 1789)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140627<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nAcanthodoris citrina<\/i> Verrill, 1879<\/span><\/li>\nAcanthodoris ornata<\/i> Verrill, 1879<\/span><\/li>\nAcanthodoris pallida<\/i> Bergh, 1905<\/span><\/li>\nAcanthodoris pilosa var. albescens<\/i> Bergh, 1880<\/span><\/li>\nAcanthodoris pilosa var. pallida<\/i> Bergh, 1905<\/span><\/li>\nAcanthodoris pilosa var. purpurea<\/i> Bergh, 1880<\/span><\/li>\nAcanthodoris pilosa var. zealandiae<\/i> Bergh, 1905<\/span><\/li>\nAcanthodoris subquadrata<\/i> (Alder & Hancock, 1845)<\/span><\/li>\nDoris bifida<\/i> Verrill, 1870<\/span><\/li>\nDoris flemingi<\/i> Forbes, 1838<\/span><\/li>\nDoris flemingii<\/i> Forbes, 1838<\/span><\/li>\nDoris laevis<\/i> Gray M.E., 1850<\/span><\/li>\nDoris nigricans<\/i> Fleming, 1820<\/span><\/li>\nDoris pilosa<\/i> Abildgaard in M\u00fcller, 1789 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nDoris quadrangulata<\/i> Jeffreys, 1869<\/span><\/li>\nDoris rocinela<\/i> Leach, 1852<\/span><\/li>\nDoris similis<\/i> Alder & Hancock, 1842<\/span><\/li>\nDoris stellata<\/i> Gmelin, 1791<\/span><\/li>\nDoris sublaevis<\/i> Thompson, 1840<\/span><\/li>\nDoris subquadrata<\/i> Alder & Hancock, 1845<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>El cos mesura generalment uns 40mm. de llarg, amb una longitud m\u00e0xima registrada de 55mm. El mantell recobreix completament el cos, donant-li forma de c\u00fapula. El color del cos \u00e9s molt variable, pot ser blanc, gris p\u00e0l\u00b7lid, groc, marr\u00f3 o negre. Els esp\u00e8cimens de color clar, especialment els juvenils, poden tenir taques m\u00e9s fosques, i els seus \u00f2rgans interns poden ser vists per transpar\u00e8ncia. El mantell est\u00e0 molt espiculat, les esp\u00edcules s\u00f3n llargues i primes, i estan disposades radialment, el que li d\u00f3na un tacte tou. Tamb\u00e9 est\u00e0 cobert de tubercles tous, alts i c\u00f2nics que li donen un aspecte pil\u00f3s caracter\u00edstic, per\u00f2 aquests tubercles es poden contraure, dificultant la identificaci\u00f3. El peu \u00e9s de color blanc transl\u00facid, ocasionalment amb taques fosques a la sola, i permet que els \u00f2rgans interns es vegin per transpar\u00e8ncia en el centre. La part superior del peu segueix el patr\u00f3 de color del mantell. El peu t\u00e9 els extrems anterior i posterior arrodonits, i la part posterior s’est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 del mantell quan l’animal est\u00e0 en moviment. El cap t\u00e9 un vel oral estret que forma dos tentacles roms als costats. T\u00e9 els rin\u00f2fors llargs, normalment doblegats cap enrere i orientats cap a fora, amb una tija llisa i 10-24 laminetes (el seu nombre augmenta amb la mida de l’exemplar) en la seva porci\u00f3 distal, rematada per un mucr\u00f3 a la punta. Els rin\u00f2fors surten d’unes beines rinof\u00f2riques baixes, amb les vores crenulades, que tenen el mateix color del mantell, per\u00f2 les laminetes amb freq\u00fc\u00e8ncia poden ser de color groguenc, ocasionalment taronja brillant. Hi ha nou br\u00e0nquies tripinnades relativament grans, del mateix color del mantell, de vegades esquitxades de blanc, i sovint amb el raquis tamb\u00e9 blanc, que es localitzen al voltant de l’anus, a la part posterior del dors.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es troba des de la superf\u00edcie fins els 170 m de profunditat. En general s’alimenta de polizous incrustants del g\u00e8nere Alcyonidium<\/em>, per\u00f2 tamb\u00e9 es troba sobre Flustrellidra hispida<\/em>. Arriba a la maduresa als 8 mm de longitud (Miller, 1958), i la posta\u00a0\u00e9s una cinta d’ous de color blanc i un di\u00e0metre de 64-76 micres, formant una espiral de dues voltes, unida al substrat per una de les vores. Les br\u00e0nquies es poden retreure de forma independent sota el mantell si l’animal se sent en perill.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nAcanthodoris<\/em>. Del Grec “akantha”, espina\u00a0+ “Doris”, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPilosa<\/em>. Del Lat\u00edn “pilosus”, peluda, coberta de p\u00e8l.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie ha estat citada des de l’Oce\u00e0 \u00c0rtic (Illes F\u00e8roe i Isl\u00e0ndia) fins al Marroc, \u00e9s com\u00fa al voltant de les Illes Brit\u00e0niques i en totes dues costes del mar del Nord. Tamb\u00e9 \u00e9s present a les dues costes nord-americanes, des de Groenl\u00e0ndia fins Virginia a l’Atl\u00e0ntic, i des d’Alaska fins a Vancouver al Pac\u00edfic.\u00a0Es considera dubtosa la pres\u00e8ncia de Acanthodoris pilosa<\/em>\u00a0a la Mediterr\u00e0nia. Considerada freq\u00fcent a Palerm, It\u00e0lia\u00a0per Philippi (1836) (com a Doris stellata<\/em> Gmelin in Linnaeus, 1791, fide Thompson i Brown, 1984), de fet aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s ha estat citada a la Mediterr\u00e0nia per Forbes (1844) per al Mar Egeu (Cattaneo-Vietti & Chemello, 1987).\n<\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140627<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nAcanthodoris citrina<\/i> Verrill, 1879<\/span><\/li>\nAcanthodoris ornata<\/i> Verrill, 1879<\/span><\/li>\nAcanthodoris pallida<\/i> Bergh, 1905<\/span><\/li>\nAcanthodoris pilosa var. albescens<\/i> Bergh, 1880<\/span><\/li>\nAcanthodoris pilosa var. pallida<\/i> Bergh, 1905<\/span><\/li>\nAcanthodoris pilosa var. purpurea<\/i> Bergh, 1880<\/span><\/li>\nAcanthodoris pilosa var. zealandiae<\/i> Bergh, 1905<\/span><\/li>\nAcanthodoris subquadrata<\/i> (Alder & Hancock, 1845)<\/span><\/li>\nDoris bifida<\/i> Verrill, 1870<\/span><\/li>\nDoris flemingi<\/i> Forbes, 1838<\/span><\/li>\nDoris flemingii<\/i> Forbes, 1838<\/span><\/li>\nDoris laevis<\/i> Gray M.E., 1850<\/span><\/li>\nDoris nigricans<\/i> Fleming, 1820<\/span><\/li>\nDoris pilosa<\/i> Abildgaard in M\u00fcller, 1789 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nDoris quadrangulata<\/i> Jeffreys, 1869<\/span><\/li>\nDoris rocinela<\/i> Leach, 1852<\/span><\/li>\nDoris similis<\/i> Alder & Hancock, 1842<\/span><\/li>\nDoris stellata<\/i> Gmelin, 1791<\/span><\/li>\nDoris sublaevis<\/i> Thompson, 1840<\/span><\/li>\nDoris subquadrata<\/i> Alder & Hancock, 1845<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>El cos mesura generalment uns 40mm. de llarg, amb una longitud m\u00e0xima registrada de 55mm. El mantell recobreix completament el cos, donant-li forma de c\u00fapula. El color del cos \u00e9s molt variable, pot ser blanc, gris p\u00e0l\u00b7lid, groc, marr\u00f3 o negre. Els esp\u00e8cimens de color clar, especialment els juvenils, poden tenir taques m\u00e9s fosques, i els seus \u00f2rgans interns poden ser vists per transpar\u00e8ncia. El mantell est\u00e0 molt espiculat, les esp\u00edcules s\u00f3n llargues i primes, i estan disposades radialment, el que li d\u00f3na un tacte tou. Tamb\u00e9 est\u00e0 cobert de tubercles tous, alts i c\u00f2nics que li donen un aspecte pil\u00f3s caracter\u00edstic, per\u00f2 aquests tubercles es poden contraure, dificultant la identificaci\u00f3. El peu \u00e9s de color blanc transl\u00facid, ocasionalment amb taques fosques a la sola, i permet que els \u00f2rgans interns es vegin per transpar\u00e8ncia en el centre. La part superior del peu segueix el patr\u00f3 de color del mantell. El peu t\u00e9 els extrems anterior i posterior arrodonits, i la part posterior s’est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 del mantell quan l’animal est\u00e0 en moviment. El cap t\u00e9 un vel oral estret que forma dos tentacles roms als costats. T\u00e9 els rin\u00f2fors llargs, normalment doblegats cap enrere i orientats cap a fora, amb una tija llisa i 10-24 laminetes (el seu nombre augmenta amb la mida de l’exemplar) en la seva porci\u00f3 distal, rematada per un mucr\u00f3 a la punta. Els rin\u00f2fors surten d’unes beines rinof\u00f2riques baixes, amb les vores crenulades, que tenen el mateix color del mantell, per\u00f2 les laminetes amb freq\u00fc\u00e8ncia poden ser de color groguenc, ocasionalment taronja brillant. Hi ha nou br\u00e0nquies tripinnades relativament grans, del mateix color del mantell, de vegades esquitxades de blanc, i sovint amb el raquis tamb\u00e9 blanc, que es localitzen al voltant de l’anus, a la part posterior del dors.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es troba des de la superf\u00edcie fins els 170 m de profunditat. En general s’alimenta de polizous incrustants del g\u00e8nere Alcyonidium<\/em>, per\u00f2 tamb\u00e9 es troba sobre Flustrellidra hispida<\/em>. Arriba a la maduresa als 8 mm de longitud (Miller, 1958), i la posta\u00a0\u00e9s una cinta d’ous de color blanc i un di\u00e0metre de 64-76 micres, formant una espiral de dues voltes, unida al substrat per una de les vores. Les br\u00e0nquies es poden retreure de forma independent sota el mantell si l’animal se sent en perill.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nAcanthodoris<\/em>. Del Grec “akantha”, espina\u00a0+ “Doris”, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPilosa<\/em>. Del Lat\u00edn “pilosus”, peluda, coberta de p\u00e8l.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie ha estat citada des de l’Oce\u00e0 \u00c0rtic (Illes F\u00e8roe i Isl\u00e0ndia) fins al Marroc, \u00e9s com\u00fa al voltant de les Illes Brit\u00e0niques i en totes dues costes del mar del Nord. Tamb\u00e9 \u00e9s present a les dues costes nord-americanes, des de Groenl\u00e0ndia fins Virginia a l’Atl\u00e0ntic, i des d’Alaska fins a Vancouver al Pac\u00edfic.\u00a0Es considera dubtosa la pres\u00e8ncia de Acanthodoris pilosa<\/em>\u00a0a la Mediterr\u00e0nia. Considerada freq\u00fcent a Palerm, It\u00e0lia\u00a0per Philippi (1836) (com a Doris stellata<\/em> Gmelin in Linnaeus, 1791, fide Thompson i Brown, 1984), de fet aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s ha estat citada a la Mediterr\u00e0nia per Forbes (1844) per al Mar Egeu (Cattaneo-Vietti & Chemello, 1987).\n<\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>El cos mesura generalment uns 40mm. de llarg, amb una longitud m\u00e0xima registrada de 55mm. El mantell recobreix completament el cos, donant-li forma de c\u00fapula. El color del cos \u00e9s molt variable, pot ser blanc, gris p\u00e0l\u00b7lid, groc, marr\u00f3 o negre. Els esp\u00e8cimens de color clar, especialment els juvenils, poden tenir taques m\u00e9s fosques, i els seus \u00f2rgans interns poden ser vists per transpar\u00e8ncia. El mantell est\u00e0 molt espiculat, les esp\u00edcules s\u00f3n llargues i primes, i estan disposades radialment, el que li d\u00f3na un tacte tou. Tamb\u00e9 est\u00e0 cobert de tubercles tous, alts i c\u00f2nics que li donen un aspecte pil\u00f3s caracter\u00edstic, per\u00f2 aquests tubercles es poden contraure, dificultant la identificaci\u00f3. El peu \u00e9s de color blanc transl\u00facid, ocasionalment amb taques fosques a la sola, i permet que els \u00f2rgans interns es vegin per transpar\u00e8ncia en el centre. La part superior del peu segueix el patr\u00f3 de color del mantell. El peu t\u00e9 els extrems anterior i posterior arrodonits, i la part posterior s’est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 del mantell quan l’animal est\u00e0 en moviment. El cap t\u00e9 un vel oral estret que forma dos tentacles roms als costats. T\u00e9 els rin\u00f2fors llargs, normalment doblegats cap enrere i orientats cap a fora, amb una tija llisa i 10-24 laminetes (el seu nombre augmenta amb la mida de l’exemplar) en la seva porci\u00f3 distal, rematada per un mucr\u00f3 a la punta. Els rin\u00f2fors surten d’unes beines rinof\u00f2riques baixes, amb les vores crenulades, que tenen el mateix color del mantell, per\u00f2 les laminetes amb freq\u00fc\u00e8ncia poden ser de color groguenc, ocasionalment taronja brillant. Hi ha nou br\u00e0nquies tripinnades relativament grans, del mateix color del mantell, de vegades esquitxades de blanc, i sovint amb el raquis tamb\u00e9 blanc, que es localitzen al voltant de l’anus, a la part posterior del dors.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Es troba des de la superf\u00edcie fins els 170 m de profunditat. En general s’alimenta de polizous incrustants del g\u00e8nere Alcyonidium<\/em>, per\u00f2 tamb\u00e9 es troba sobre Flustrellidra hispida<\/em>. Arriba a la maduresa als 8 mm de longitud (Miller, 1958), i la posta\u00a0\u00e9s una cinta d’ous de color blanc i un di\u00e0metre de 64-76 micres, formant una espiral de dues voltes, unida al substrat per una de les vores. Les br\u00e0nquies es poden retreure de forma independent sota el mantell si l’animal se sent en perill.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nAcanthodoris<\/em>. Del Grec “akantha”, espina\u00a0+ “Doris”, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPilosa<\/em>. Del Lat\u00edn “pilosus”, peluda, coberta de p\u00e8l.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie ha estat citada des de l’Oce\u00e0 \u00c0rtic (Illes F\u00e8roe i Isl\u00e0ndia) fins al Marroc, \u00e9s com\u00fa al voltant de les Illes Brit\u00e0niques i en totes dues costes del mar del Nord. Tamb\u00e9 \u00e9s present a les dues costes nord-americanes, des de Groenl\u00e0ndia fins Virginia a l’Atl\u00e0ntic, i des d’Alaska fins a Vancouver al Pac\u00edfic.\u00a0Es considera dubtosa la pres\u00e8ncia de Acanthodoris pilosa<\/em>\u00a0a la Mediterr\u00e0nia. Considerada freq\u00fcent a Palerm, It\u00e0lia\u00a0per Philippi (1836) (com a Doris stellata<\/em> Gmelin in Linnaeus, 1791, fide Thompson i Brown, 1984), de fet aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s ha estat citada a la Mediterr\u00e0nia per Forbes (1844) per al Mar Egeu (Cattaneo-Vietti & Chemello, 1987).\n<\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Es troba des de la superf\u00edcie fins els 170 m de profunditat. En general s’alimenta de polizous incrustants del g\u00e8nere Alcyonidium<\/em>, per\u00f2 tamb\u00e9 es troba sobre Flustrellidra hispida<\/em>. Arriba a la maduresa als 8 mm de longitud (Miller, 1958), i la posta\u00a0\u00e9s una cinta d’ous de color blanc i un di\u00e0metre de 64-76 micres, formant una espiral de dues voltes, unida al substrat per una de les vores. Les br\u00e0nquies es poden retreure de forma independent sota el mantell si l’animal se sent en perill.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nAcanthodoris<\/em>. Del Grec “akantha”, espina\u00a0+ “Doris”, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPilosa<\/em>. Del Lat\u00edn “pilosus”, peluda, coberta de p\u00e8l.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie ha estat citada des de l’Oce\u00e0 \u00c0rtic (Illes F\u00e8roe i Isl\u00e0ndia) fins al Marroc, \u00e9s com\u00fa al voltant de les Illes Brit\u00e0niques i en totes dues costes del mar del Nord. Tamb\u00e9 \u00e9s present a les dues costes nord-americanes, des de Groenl\u00e0ndia fins Virginia a l’Atl\u00e0ntic, i des d’Alaska fins a Vancouver al Pac\u00edfic.\u00a0Es considera dubtosa la pres\u00e8ncia de Acanthodoris pilosa<\/em>\u00a0a la Mediterr\u00e0nia. Considerada freq\u00fcent a Palerm, It\u00e0lia\u00a0per Philippi (1836) (com a Doris stellata<\/em> Gmelin in Linnaeus, 1791, fide Thompson i Brown, 1984), de fet aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s ha estat citada a la Mediterr\u00e0nia per Forbes (1844) per al Mar Egeu (Cattaneo-Vietti & Chemello, 1987).\n<\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nAcanthodoris<\/em>. Del Grec “akantha”, espina\u00a0+ “Doris”, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPilosa<\/em>. Del Lat\u00edn “pilosus”, peluda, coberta de p\u00e8l.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie ha estat citada des de l’Oce\u00e0 \u00c0rtic (Illes F\u00e8roe i Isl\u00e0ndia) fins al Marroc, \u00e9s com\u00fa al voltant de les Illes Brit\u00e0niques i en totes dues costes del mar del Nord. Tamb\u00e9 \u00e9s present a les dues costes nord-americanes, des de Groenl\u00e0ndia fins Virginia a l’Atl\u00e0ntic, i des d’Alaska fins a Vancouver al Pac\u00edfic.\u00a0Es considera dubtosa la pres\u00e8ncia de Acanthodoris pilosa<\/em>\u00a0a la Mediterr\u00e0nia. Considerada freq\u00fcent a Palerm, It\u00e0lia\u00a0per Philippi (1836) (com a Doris stellata<\/em> Gmelin in Linnaeus, 1791, fide Thompson i Brown, 1984), de fet aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s ha estat citada a la Mediterr\u00e0nia per Forbes (1844) per al Mar Egeu (Cattaneo-Vietti & Chemello, 1987).\n<\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie ha estat citada des de l’Oce\u00e0 \u00c0rtic (Illes F\u00e8roe i Isl\u00e0ndia) fins al Marroc, \u00e9s com\u00fa al voltant de les Illes Brit\u00e0niques i en totes dues costes del mar del Nord. Tamb\u00e9 \u00e9s present a les dues costes nord-americanes, des de Groenl\u00e0ndia fins Virginia a l’Atl\u00e0ntic, i des d’Alaska fins a Vancouver al Pac\u00edfic.\u00a0Es considera dubtosa la pres\u00e8ncia de Acanthodoris pilosa<\/em>\u00a0a la Mediterr\u00e0nia. Considerada freq\u00fcent a Palerm, It\u00e0lia\u00a0per Philippi (1836) (com a Doris stellata<\/em> Gmelin in Linnaeus, 1791, fide Thompson i Brown, 1984), de fet aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s ha estat citada a la Mediterr\u00e0nia per Forbes (1844) per al Mar Egeu (Cattaneo-Vietti & Chemello, 1987).\n<\/div>\n
![\"Acanthodoris](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2014\/10\/th_Acanthodoris-pilosa-Sweden.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>