{"id":15036,"date":"2014-10-02T21:49:01","date_gmt":"2014-10-02T19:49:01","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=15036"},"modified":"2022-12-27T22:57:29","modified_gmt":"2022-12-27T21:57:29","slug":"piseinotecus-soussi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/aeolidioidea\/piseinotecus-soussi\/","title":{"rendered":"Piseinotecus soussi"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Piseinotecus soussi<\/em>\u00a0Tamsouri, Carmona, Moukrim & Cervera, 2014<\/h3>\n

\"Piseinotecus<\/div>
Piseinotecus soussi<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Piseinotecus soussi<\/em> Tamsouri, Carmona, Moukrim & Cervera, 2014<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Fionoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Piseinotecidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Piseinotecus<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Piseinotecus soussi<\/em> Tamsouri, Carmona, Moukrim & Cervera, 2014<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [818876<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Els animals adults d’aquesta esp\u00e8cie recentment descrita mesuren entre 8 i 13 mm de longitud. El seu cos \u00e9s estret i destaca per una cua llarga i afilada quan l’animal est\u00e0 en moviment. La coloraci\u00f3 general del cos \u00e9s rosada o rosa-blavosa. Els tentacles orals i els rin\u00f2fors s\u00f3n aproximadament de la mateixa llargada\u00a0i tenen el mateix color que el cos, per\u00f2 amb els extrems blanquinosos a causa de les granulacions blanques. Els rin\u00f2fors s\u00f3n llisos. Els ulls s\u00f3n poc visibles a la base posterior dels rin\u00f2fors. Segons la mida dels exemplars hi ha de 7-9 grups de cerata on pot haver des de 13 cerata en el primer grup fins a nom\u00e9s 1 en el m\u00e9s posterior. Els cerata de cada grup surten d’una base comuna, com en algunes esp\u00e8cies del g\u00e8nere Flabellina<\/em>. Els cerata s\u00f3n cil\u00edndrics, relativament llargs i amb l’extrem punxegut; s\u00f3n semitransparents i la seva coloraci\u00f3 \u00e9s com la general del cos per\u00f2 dins es pot observar la gl\u00e0ndula digestiva d’un color marr\u00f3 m\u00e9s o menys fosc que omple gran part del cerata. La zona subapical de les cerata sol tenir petites taques o puntuacions blanques i l’extrem \u00e9s blanquin\u00f3s, podent-se observar el cnidosac. El peu \u00e9s estret i a la seva zona anterior t\u00e9 dos tentacles propodials curts i triangulars. El gonoporus est\u00e0 situat sota el primer grup dret de cerata mentre que l’anus \u00e9s dorsal (posici\u00f3 acleioprocta).<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Fins al moment aquesta esp\u00e8cie s’ha vist que pot viure sota pedres en basses intermareals o b\u00e9 en l’estrat infralitoral, en parets rocoses amb abund\u00e0ncia d’algues i hidrozous; d’aquests \u00faltims \u00e9s possible que s’alimenti. No es coneix res de les seves postes ni d’altres detalls de la seva biologia.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n