{"id":15078,"date":"2014-10-06T03:36:59","date_gmt":"2014-10-06T01:36:59","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=15078"},"modified":"2019-01-04T21:15:11","modified_gmt":"2019-01-04T20:15:11","slug":"doto-alidrisi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/dendronotoidea\/doto-alidrisi\/","title":{"rendered":"Doto alidrisi"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Doto alidrisi<\/em>\u00a0 Ortea, Moro & Oca\u00f1a, 2010<\/h3>\n

\"Doto<\/div>
Doto alidrisi @ Ceuta, Spain 24-04-2010<\/em> per Leopoldo Moro Abad<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Doto alidrisi<\/em> Ortea, Moro & Oca\u00f1a, 2010<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Dendronotina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Dendronotoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Dotidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Doto<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Doto alidrisi<\/em> Ortea, Moro & Oca\u00f1a, 2010<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [548366<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Amb una mida m\u00e0xima citada d’11 mm, t\u00e9 el cos allargat, d’un color blanc transl\u00facid, acabat en una cua triangular. Hi ha una banda dorsal formada per taques de color vermell\u00f3s (de color m\u00e9s intens en els exemplars petits que en els grans) que comen\u00e7a a la part frontal del cos i arriba fins a l’altura de l’\u00faltim parell de cerates, sense arribar a la cua, la qual t\u00e9 algun punt blanc per\u00f2 no punts vermellosos. Bandes de punts vermellosos cobreixen tamb\u00e9 els flancs, per sota de la l\u00ednia d’inserci\u00f3 de les cerates. A la part mitjana del cos la banda vermellosa dorsal connecta amb les laterals. El cap disposa d’un vel facial de color blanc transl\u00facid amb punts de color blanc opac i alguns punts vermells. Aquest vel t\u00e9 forma convexa i est\u00e0 rematat per uns l\u00f2buls laterals, m\u00e9s allargats conforme augmenta la talla de l’animal. Els \u00f2rgans interns, de color crema, s\u00f3n visibles per transpar\u00e8ncia, especialment en els exemplars grans. Els rin\u00f2fors s\u00f3n llisos i relativament llargs, de color blanc transl\u00facid recobert de punts de color blanc opac en tota la seva longitud; surten de sengles beines rinof\u00f2riques que no s\u00f3n cil\u00edndriques sin\u00f3 que s’estrenyen una mica en la seva part mitjana, com un rellotge de sorra, tamb\u00e9 s\u00f3n de color blanc transl\u00facid amb punts de color blanc opac al voltant de la vora de la beina i amb punts vermells a la base interna. Davant dels rin\u00f2fors pot haver un petit tubercle tacat de blanc. El m\u00e9s caracter\u00edstic en aquesta esp\u00e8cie \u00e9s la forma i coloraci\u00f3 de les cerates. Tots els exemplars estudiats van presentar 5 parells de cerates. El primer parell de cerates apareix relativament a prop dels rin\u00f2fors, a una dist\u00e0ncia menor que la que els separa del segon parell de cerates. La tija central de cada cerata \u00e9s estret, de forma tubular, eixamplat en la seva part mitjana i amb l’extrem, fi i de longitud equivalent a un ter\u00e7 de la longitud total del cerata, rematat per un petit bulb distal. La base del cerata, tacada per punts vermells a la base, especialment en els exemplars joves, t\u00e9 unes s\u00e8ries de 3-5 tubercles relativament llargs inserits perpendicularment a la l\u00ednia del cerata per la cara anterior, posterior i exterior, mentre que a la cara interior s\u00f3n m\u00e9s redu\u00efts; tots els tubercles estan rematats per petits bulbs distals i tenen gr\u00e0nuls blancs al seu interior, que s’observen separats del l\u00f2bul digestiu de color crema que omple el cos central del cerata. A la part dreta del cos, entre la beina rinof\u00f2rica i el primer cerata trobem el porus genital. Una mica m\u00e9s enrere, entre la primera i la segona cerata, apareix la papil\u00b7la anal, de forma globosa i amb una taca de color blanc al centre.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>S’alimenta de hidraris, encara que aquests no s’identifiquen en la descripci\u00f3 de l’esp\u00e8cie. La posta \u00e9s una cinta ondulada, dipositada sobre el seu aliment, formant bucles que es tornen sobre si mateixos i s’amunteguen; cont\u00e9 ous de color blanc o una mica rosats que es disposen formant 7-8 fileres en la part superior de la cinta. L’aspecte general de l’animal recorda el de Doto coronata<\/em>, del qual se separa per la forma caracter\u00edstica de les cerates, les beines rinof\u00f2riques estretes a la part mitjana i els l\u00f2buls orals allargats.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n