{"id":16024,"date":"2014-10-15T06:37:04","date_gmt":"2014-10-15T04:37:04","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=16024"},"modified":"2019-01-04T12:57:36","modified_gmt":"2019-01-04T11:57:36","slug":"coryphella-verrucosa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/fionoidea\/coryphella-verrucosa\/","title":{"rendered":"Coryphella verrucosa"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Coryphella verrucosa<\/em>\u00a0(M. Sars, 1829)<\/h3>\n

\"Coryphella<\/div>
Coryphella verrucosa @ Norway<\/em> per Viktor Vasskog Gr\u00f8tan<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Coryphella verrucosa<\/em> (M. Sars, 1829)<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Fionoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Flabellinidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Coryphella<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Coryphella verrucosa<\/em> (M. Sars, 1829)<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [139987<\/a>]<\/p><\/div>

Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: La classificaci\u00f3 dels Flabellinidae semblava for\u00e7a estable fins que el 2017 van apar\u00e8ixer una s\u00e8rie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l\u00b4estatus de la fam\u00edlia Flabellinidae. L\u00b4objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les esp\u00e8cies mediterr\u00e0nies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogen\u00e8tiques entre diversos membres de la fam\u00edlia Flabellinidae i les altres fam\u00edlies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinaci\u00f3 de t\u00e8cniques moleculars i morfol\u00f2giques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, per\u00f2 s\u00ed difereixen en la mida i proced\u00e8ncia de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretaci\u00f3 d\u00b4aquests resultats. Despr\u00e9s de l\u00b4aparici\u00f3 del treball de Furfaro et al., moltes esp\u00e8cies Mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Calmella<\/i>, Flabellina<\/i> i Piseinotecus<\/i> es van agrupar sota el g\u00e8nere com\u00fa Flabellina<\/i>, per\u00f2 van tenir determinats problemes amb algunes esp\u00e8cies que no encaixaven b\u00e9 amb la classificaci\u00f3 proposada (per exemple Flabellina babai<\/i>), van descobrir que les poblacions mediterr\u00e0nia i atl\u00e0ntica de Flabellina ischitana<\/i> corresponen a dues esp\u00e8cies cr\u00edptiques diferents, i van constatar els problemes del grup cr\u00edptic Calmella cavolini<\/i> \/ Flabellina confusa<\/i> \/ Piseinotecus gaditanus<\/i> per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s\u00b4estaven duent a terme pr\u00e0cticament en paral\u00b7lel pel grup de Korshunova et al. per\u00f2 sobre una mostra d\u00b4esp\u00e8cies molt m\u00e9s \u00e0mplia i que comprenia exemplars de l\u00b4\u00c0rtic, Atl\u00e0ntic nord, oce\u00e0 Pac\u00edfic i \u00cdndic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la fam\u00edlia Flabellinidae, per\u00f2 la seva forma d\u00b4interpretar els resultats representa una veritable revoluci\u00f3 per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la fam\u00edlia Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata<\/i> i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis<\/i> i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les esp\u00e8cies de tots dos clades pertanyents al g\u00e8nere Flabellina<\/i> dins de la fam\u00edlia Flabellinidae, Korshunova et al. difer\u00e8ncia dues fam\u00edlies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a m\u00e9s multitud de g\u00e8neres diferents en aquestes fam\u00edlies per incloure a les esp\u00e8cies que estudien. La seva proposta taxon\u00f2mica, curiosament, d\u00f3na resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si b\u00e9 en el treball de Korshunova et al. s\u00b4evidencia la manca d\u00b4estudis sobre les esp\u00e8cies de flabellinids tropicals i del sud d\u00b4Am\u00e8rica i \u00c0frica, de manera que encara no s\u00b4ha dit l\u00b4\u00faltima paraula. La proposta de creaci\u00f3 de nous g\u00e8neres per reunir petits grups d\u00b4esp\u00e8cies, en comptes de g\u00e8neres multiespec\u00edfics, sembla ser la tend\u00e8ncia en alguns dels treballs filogen\u00e8tics dels \u00faltims anys. Es pot consultar una discussi\u00f3 detallada d\u00b4aquesta apassionant controv\u00e8rsia a (https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/flabellinidae\/<\/a>).<\/p>Hi ha dues variants o formes d’aquesta esp\u00e8cie, una amb els cerates curts i roms amb l’extrem de color blanc (que \u00e9s la descrita inicialment per M.Sars el 1829), anomenada forma “verrucosa”, i una altra amb els cerates llargs de color vermell, anomenada forma “rufibranchialis”. Les dues formes es caracteritzen per tenir una l\u00ednia blanca a la part mig-dorsal de la cua. Les dues formes son simp\u00e0triques (comparteixen h\u00e0bitat i localitzaci\u00f3), i han estat estudiades molecularment per Eriksson et al. (2006) mitjan\u00e7ant la seq\u00fcenciaci\u00f3 del gen COI que no ha reportat difer\u00e8ncies entre elles.<\/p>\n

Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n