{"id":16624,"date":"2014-11-12T17:57:37","date_gmt":"2014-11-12T16:57:37","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=16624"},"modified":"2026-07-17T20:31:53","modified_gmt":"2026-07-17T18:31:53","slug":"lomanotus-barlettai","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/dendronotoidea\/lomanotus-barlettai\/","title":{"rendered":"Lomanotus barlettai"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Lomanotus barlettai<\/em>\u00a0\u00a0Garc\u00eda-G\u00f3mez, L\u00f3pez-Gonz\u00e1lez & Garc\u00eda, 1990<\/h3>\n

\"Lomanotus<\/div>
Lomanotus barlettai @ Velilla, Granada July 2026<\/em> per Luis S\u00e1nchez-Tocino<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Lomanotus barlettai<\/em> Garc\u00eda-G\u00f3mez, L\u00f3pez-Gonz\u00e1lez & F. J. Garc\u00eda, 1990<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Dendronotina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Dendronotoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Lomanotidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Lomanotus<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Lomanotus barlettai<\/em> Garc\u00eda-G\u00f3mez, L\u00f3pez-Gonz\u00e1lez & F. J. Garc\u00eda, 1990<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140272<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Cos allargat i estret, de mida petita (uns 5mm) i color marr\u00f3, amb gran quantitat de taques superficials de color marr\u00f3 daurat o groc daurat, menys denses en algunes \u00e0rees distribu\u00efdes irregularment, que adquireixen un aspecte fosc, gaireb\u00e9 negre. T\u00e9 fins a 36 cerata disposades verticalment en tres parells de crestes corbes situades de forma contigua des de la part posterior de les beines rinof\u00f2riques fins a la regi\u00f3 caudal, formant una mena d’ondulaci\u00f3 caracter\u00edstica a cada costat del notus. Davant del primer parell de crestes dorsals hi ha dos cerata petites orientes cap a fora. A les crestes dorsals les cerata de major grand\u00e0ria es corresponen amb les que estan en posici\u00f3 m\u00e9s dorsal. Les cerata s\u00f3n digitiformes, m\u00e9s amples a la base, amb una o dues constriccions i amb un \u00e0pex bastant gran. La coloraci\u00f3 de les cerata segueix el patr\u00f3 del cos, per b\u00e9 que la quantitat de puntuacions daurades \u00e9s menor que a la resta del cos. El vel frontal \u00e9s arrodonit i t\u00e9 dos processos apuntats a cada costat del cos, el m\u00e9s curt dels quals es troba en posici\u00f3 interior. Els rin\u00f2fors s\u00f3n allargats (un quart de la longitud total del cos) i tenen de 8 a 9 l\u00e0mines inclinades. L’\u00e0pex dels rin\u00f2fors s’est\u00e9n una mica m\u00e9s enll\u00e0 de l’extrem apical dels processos de la beina rinof\u00f2rica. Hi ha una petita cresta a la part posterior del raquis rinof\u00f2ric. Les beines rinof\u00f2riques s\u00f3n altes i tenen dos constriccions que afavoreixen un abultament central molt caracter\u00edstic. La vora de la beina rinof\u00f2rica t\u00e9 forma de copa i t\u00e9 6 o 7 processos similars a les cerata, amb una o dues constriccions, una base ampla i un \u00e0pex lleugerament volumin\u00f3s. Dorsalment, a la regi\u00f3 cef\u00e0lica hi ha una petita cresta tuberculada disposada longitudinalment que continua entre els rin\u00f2fors fins al comen\u00e7ament de la cresta dorsal. La zona card\u00edaca, elevada i d’aspecte arrugat, se situa entre el primer i segon parell de crestes dorsals. Hi pot haver una s\u00e8rie de tubercles dorsals entre la segona i tercera cresta dorsal. La part anterior del peu \u00e9s ample, amb dos l\u00f2buls marcats, mentre que la part posterior \u00e9s curta i apuntada. El porus genital est\u00e0 en el costat dret de l’animal, entre el rin\u00f2for i la primera cresta dorsal. L’anus i el porus renal no s\u00f3n visibles en els exemplars estudiats.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Els exemplars d’aquest dendron\u00f2tid s\u00f3n extremadament cr\u00edptics sobre el substrat en qu\u00e8 viuen: pedres calc\u00e0ries d’origen sedimentari. Ha estat trobat al intermareal prop dels hidroides Kirchenpaueria pinnata<\/em> i Ventromma halecioides<\/em> dels que se suposa que s’alimenta, encara que ha estat possible observar aquest fet (Garc\u00eda G\u00f3mez et al. 1990). Els exemplars trobats a Cro\u00e0cia es van trobar a 20 metres de profunditat sobre l’alga Cystoseira sp.<\/em> a prop de hidraris de la superfamilia Plumularioidea (Trainito et al. 2017). La seva capacitat de passar desapercebut \u00e9s excel\u00b7lent gr\u00e0cies al fet que permet que petites part\u00edcules del sediment s’adhereixin a les cerata i rin\u00f2fors, com a part del seu camuflatge.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n