{"id":17597,"date":"2015-01-19T08:03:58","date_gmt":"2015-01-19T07:03:58","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=17597"},"modified":"2023-04-07T13:16:01","modified_gmt":"2023-04-07T11:16:01","slug":"stylocheilus-polyomma","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/aplysiida\/stylocheilus-polyomma\/","title":{"rendered":"Stylocheilus polyomma"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Stylocheilus polyomma<\/em> (M\u00f6rch, 1863)<\/h3>\n

\"Stylocheilus<\/div>
Stylocheilus polyomma @ El Hierro 17-10-2012<\/em> per Aketza Herrero<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Stylocheilus polyomma<\/em> (M\u00f6rch, 1863)<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Aplysiida<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Aplysioidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Aplysiidae<\/a><\/td><\/tr>
Subfamily<\/th>Dolabriferinae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Stylocheilus<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Stylocheilus polyomma<\/em> (M\u00f6rch, 1863)<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1445911<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: Hi ha hagut una llarga discussi\u00f3 sobre la identitat de Stylocheilus longicauda<\/em> (Quoy & Gaimard, 1825) i Stylocheilus striatus<\/em> (Quoy & Gaimard, 1832). Desafortunadament aquests autors van indicar que S. striatus<\/em> era probablement la mateixa esp\u00e8cie que S. longicauda<\/em>, iniciant aix\u00ed una confusi\u00f3 que ha persistit fins al present. Avui dia la majoria dels investigadors consideren que hi ha dues esp\u00e8cies de Stylocheilus<\/em>: S.striatus<\/em>, amb l\u00ednies longitudinals fosques, un patr\u00f3 de color clapejat i papil\u00b7les compostes, i S.longicauda<\/em> amb un color uniforme groc o verd, papil\u00b7les simples, sense l\u00ednies longitudinals i una cua extremadament llarga i prima. Tot i que aquestes esp\u00e8cies havien estat clarament diferenciades, Yonow (2012) va tornar-les a confondre ignorant les evid\u00e8ncies presentades per Rudman (1999).<\/p>\n

Segons Bazzicaluppo et al. (2020) Stylocheilus striatus<\/em> \u00e9s un complex d’esp\u00e8cies cr\u00edptiques format per tres esp\u00e8cies diferents al\u00b7lop\u00e0triques: el nom S. striatus<\/em> es mant\u00e9 per a l’esp\u00e8cie de l’Indo-Pac\u00edfic, mentre que els noms S. polyomma<\/em> i S. rickettsi<\/em> ressusciten per a les esp\u00e8cies que habiten l’Atl\u00e0ntic occidental i el Pac\u00edfic oriental, respectivament. D’altra banda, aquests mateixos autors indiquen que “Mentre que Bursatella<\/em> ha colonitzat la Mediterr\u00e0nia molt probablement a partir de poblacions de l’Atl\u00e0ntic tropical (Bazzicalupo et al. 2018), Stylocheilus<\/em> no ho ha fet. Tot i que les esp\u00e8cies bent\u00f2niques i pel\u00e0giques de Stylocheilus<\/em> estan presents tant al Mar Roig (Yonow, 2008) com a les Illes Can\u00e0ries (Ortea et al., 2008), i les condicions favorables han perm\u00e8s la dispersi\u00f3 de diverses altres esp\u00e8cies de llimacs marins a trav\u00e9s del Canal de Suez (Crocetta et al. 2013 ; Zenetos et al. 2017) i l’Estret de Gibraltar (Vald\u00e9s et al. 2013), alguna cosa ha d’estar impedint que les esp\u00e8cies de Stylocheilus<\/em> facin aquest moviment\u201d.<\/p>\n

Al nostre parer, aix\u00f2 es deu principalment a un problema de temperatura i\/o salinitat de l’aigua. Per aquestes raons, com l’\u00fanica esp\u00e8cie de Stylocheilus<\/em> present a l’Oce\u00e0 Atl\u00e0ntic seria S.polyomma<\/em> (el seu rang de distribuci\u00f3 nadiu va des de Florida fins al Brasil), i fins que es facin an\u00e0lisis gen\u00e8tiques als exemplars de les Illes Can\u00e0ries, la identificaci\u00f3 m\u00e9s probable per a les Illes Can\u00e0ries \u00e9s, efectivament, S.polyomma<\/em>.<\/p>\n

Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n