{"id":18489,"date":"2015-02-22T13:38:32","date_gmt":"2015-02-22T12:38:32","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=18489"},"modified":"2025-03-18T15:00:37","modified_gmt":"2025-03-18T14:00:37","slug":"dondice-occidentalis","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/aeolidioidea\/dondice-occidentalis\/","title":{"rendered":"Dondice occidentalis"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Dondice occidentalis<\/em>\u00a0\u00a0(Engel, 1925)<\/h3>\n

\"Dondice<\/div>
Dondice occidentalis @ Key Largo, Florida (USA)<\/em> per Manuel Malaquias<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Dondice occidentalis<\/em> (H. Engel, 1925)<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Aeolidioidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Myrrhinidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Dondice<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Dondice occidentalis<\/em> (H. Engel, 1925)<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [181246<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong> El Dr. Philippe Bouchet (publicat a Furfaro & Mariottini, 2021) va assenyalar que el g\u00e8nere Nanuca<\/em> Er. Marcus, 1957 tenia prioritat sobre el g\u00e8nere Dondice<\/em> Er. Marcus, 1958. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les esp\u00e8cies d\u2019aquest clade s\u2019haurien de classificar sota Nanuca<\/em> com a noves combinacions. Tanmateix, Garc\u00eda-M\u00e9ndez et al. (2022) van avaluar la sistem\u00e0tica de Dondice<\/em> mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi filogen\u00e8tica molecular de diversos representants de Myrrhinidae<\/em>. Els seus resultats van mostrar que tant Dondice<\/em> com Nanuca<\/em> s\u00f3n g\u00e8neres monofil\u00e8tics i v\u00e0lids, presentant diverses caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques diagn\u00f2stiques que permeten diferenciar-los.\u00a0Tamb\u00e9 van dur a terme un enfocament taxon\u00f2mic integrador centrat en Dondice occidentalis<\/em> (Engel, 1925) i Dondice parguerensis<\/em> Brandon & Cutress, 1985 a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, incloent-hi un rang geogr\u00e0fic i morfol\u00f2gic m\u00e9s ampli d\u2019esp\u00e8cimens. Van demostrar que D. occidentalis<\/em> constitueix un complex de sis esp\u00e8cies pseudocr\u00edptiques amb distribucions geogr\u00e0fiques restringides a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, i que D. parguerensis<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie diferenciada i v\u00e0lida. Dondice occidentalis<\/em> sensu stricto es reconeix com l\u2019esp\u00e8cie del g\u00e8nere amb m\u00e9s variaci\u00f3 morfol\u00f2gica, mentre que les cinc noves esp\u00e8cies, Dondice arianeae<\/em>, Dondice freddiemercuryi<\/em>, Dondice juansanchezi<\/em>, Dondice jupiteriensis<\/em> i Dondice caboensis<\/em>, presenten patrons morfol\u00f2gics consistents, en concordan\u00e7a amb la seva diferenciaci\u00f3 molecular. L\u2019estudi de Garc\u00eda-M\u00e9ndez et al. (2022) va augmentar el nombre d\u2019esp\u00e8cies conegudes de Dondice<\/em> de quatre a nou i va destacar la import\u00e0ncia d\u2019abordar la biodiversitat marina dins d\u2019un marc integrador.<\/p>\n

Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n