{"id":185,"date":"2012-05-13T08:27:09","date_gmt":"2012-05-13T06:27:09","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/guia-dopistobranquisgu%c3%ada-de-opistobranquiosguide-to-opisthobranchs"},"modified":"2026-10-19T10:23:59","modified_gmt":"2026-10-19T08:23:59","slug":"guia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/","title":{"rendered":"Guia de Llimacs Marins"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Llimacs marins<\/strong><\/h4>\n

Els llimacs marins constitueixen un grup informal que reuneix una extraordin\u00e0ria diversitat de mol\u00b7luscs gaster\u00f2podes, amb m\u00e9s de 6.000 esp\u00e8cies conegudes de llimacs marins heterobranquis i formes afins. Habiten una gran varietat d\u2019ambients, des d\u2019aig\u00fces costaneres poc profundes i esculls de corall fins a h\u00e0bitats de profunditat i mar obert. El terme informal llimac mar\u00ed<\/em> s\u2019aplica habitualment als nudibranquis, les llebres de mar, els sacoglossos, els llimacs de br\u00e0nquia lateral i diversos grups de cefalaspideus, entre d\u2019altres.<\/p>\n

\"Rudmania<\/div>
Rudmania purpurea @ Cala Montg\u00f3, L'Escala, Spain 5-03-2016<\/em> per Pontes, Miquel<\/center><\/span>

<\/p>\n

Malgrat les notables difer\u00e8ncies en la forma del cos, el color, la mida i el mode de vida, molts d\u2019aquests animals comparteixen una organitzaci\u00f3 corporal caracter\u00edstica, amb teixits tous. Quan hi \u00e9s present, la conquilla sol estar redu\u00efda, ser interna o quedar amagada sota el mantell; en molts grups desapareix completament en la fase adulta. El cap sol presentar estructures sensorials, com ara tentacles, rin\u00f2fors o altres ap\u00e8ndixs especialitzats, mentre que el peu muscul\u00f3s est\u00e0 generalment adaptat a la reptaci\u00f3 en les esp\u00e8cies bent\u00f2niques o es modifica per a la nataci\u00f3 en algunes formes pel\u00e0giques. Les projeccions dorsals, entre les quals hi ha els cerates i altres papil\u00b7les, poden intervenir en la respiraci\u00f3, la defensa o la distribuci\u00f3 dels \u00f2rgans interns, tot i que la seva pres\u00e8ncia i funci\u00f3 varien entre els diferents llinatges.<\/p>\n

L\u2019anatomia interna tamb\u00e9 reflecteix un origen evolutiu com\u00fa com a gaster\u00f2podes. El sistema circulatori \u00e9s generalment obert i el cor sol incloure una aur\u00edcula i un ventricle. El sistema nervi\u00f3s est\u00e0 format per ganglis interconnectats i cordons nerviosos, el grau de fusi\u00f3 i organitzaci\u00f3 dels quals difereix entre grups. Els \u00f2rgans sensorials solen estar ben desenvolupats en relaci\u00f3 amb les necessitats ecol\u00f2giques d\u2019aquests animals. La quimiorrecepci\u00f3 \u00e9s especialment important per localitzar aliment, recon\u00e8ixer possibles parelles i detectar senyals de l\u2019entorn; hi poden intervenir els rin\u00f2fors, els tentacles cef\u00e0lics, les estructures sensorials properes a la boca i altres \u00f2rgans especialitzats. Els ulls solen ser petits, i els estatocists proporcionen informaci\u00f3 relacionada amb l\u2019equilibri i l\u2019orientaci\u00f3. La disposici\u00f3 exacta d\u2019aquestes estructures varia, i no tots els grups les presenten de la mateixa manera.<\/p>\n

La majoria dels llimacs marins s\u00f3n hermafrodites simultanis, \u00e9s a dir, tenen funcions reproductores masculines i femenines, tot i que l\u2019anatomia reproductora i les estrat\u00e8gies d\u2019aparellament difereixen considerablement. Molts dipositen els ous en masses gelatinoses caracter\u00edstiques, fixades al substrat, mentre que d\u2019altres presenten estrat\u00e8gies reproductores i de desenvolupament diferents. El desenvolupament pot incloure una larva planct\u00f2nica anomenada vel\u00edger, que pot contribuir a la dispersi\u00f3, o b\u00e9 ser directe, de manera que els juvenils eclosionen sense passar per una fase larv\u00e0ria nedadora lliure. Les larves planctotr\u00f2fiques s\u2019alimenten del pl\u00e0ncton, mentre que les lecitotr\u00f2fiques depenen principalment de les reserves de vitel. Aquestes modalitats de desenvolupament influeixen en la dispersi\u00f3 i el reclutament, tot i que els seus efectes depenen de la durada i el comportament larvaris, els corrents i la disponibilitat d\u2019h\u00e0bitat.<\/p>\n

La diversitat d\u2019estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries \u00e9s igualment notable. Els heterobranquis marins poden alimentar-se d\u2019algues, esponges, cnidaris, briozous, tunicats, altres mol\u00b7luscs i molts altres organismes. Nombroses esp\u00e8cies tenen dietes molt especialitzades i estructures d\u2019alimentaci\u00f3 adaptades a les seves preses. Alguns sacoglossos conserven cloroplasts funcionals obtinguts de les algues de qu\u00e8 s\u2019alimenten, un fenomen conegut com a cleptopl\u00e0stia<\/em>. D\u2019altra banda, certs nudibranquis poden retenir compostos defensius o c\u00e8l\u00b7lules urticants de les seves preses; aquest darrer fenomen es coneix com a cleptocn\u00eddia<\/em>. Altres esp\u00e8cies recorren al camuflatge, la coloraci\u00f3 d\u2019advertiment, el mucus o determinades respostes conductuals per evitar els depredadors.<\/p>\n

El grup taxon\u00f2mic tradicional Opisthobranchia<\/em> ja no es reconeix com una unitat formal en la classificaci\u00f3 moderna dels gaster\u00f2podes. Els seus antics integrants es distribueixen actualment dins d\u2019un marc filogen\u00e8tic m\u00e9s ampli, especialment entre els gaster\u00f2podes heterobranquis. Euthyneura \u00e9s un grup evolutiu m\u00e9s ampli que inclou molts llimacs marins, pter\u00f2podes i nombrosos gaster\u00f2podes no marins. Per aix\u00f2, aquesta guia utilitza llimacs marins<\/em> com a denominaci\u00f3 comuna, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 en compte altres heterobranquis marins, inclosos els llinatges pel\u00e0gics, per reflectir les seves relacions evolutives i la seva diversitat ecol\u00f2gica.<\/p>\n

Principals grups d\u2019heterobranquis marins<\/strong><\/h4>\n

Els heterobranquis marins inclouen diversos llinatges evolutius diferenciats, alguns dels quals es coneixen habitualment com a llimacs marins.<\/p>\n