{"id":185,"date":"2012-05-13T08:27:09","date_gmt":"2012-05-13T06:27:09","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/guia-dopistobranquisgu%c3%ada-de-opistobranquiosguide-to-opisthobranchs"},"modified":"2026-05-14T14:48:46","modified_gmt":"2026-05-14T12:48:46","slug":"guia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/","title":{"rendered":"Guia d’Opistobranquis"},"content":{"rendered":"

Els opistobranquis (Opisthobranchia<\/em>) comprenen m\u00e9s de 3000 esp\u00e8cies, gaireb\u00e9 exclusivament marines, d’una gran varietat de formes, que han redu\u00eft la conquilla <\/em>en grau variable (fins a la seva desaparici\u00f3 en exemplars adults), aix\u00ed com la cavitat paleal<\/em> i la br\u00e0nquia<\/em>, han recobert la seva conquilla amb teixit en major o menor grau, en molts casos han desenvolupat els parapodis <\/em>(extensions laterals del peu amb funcionalitat diversa) i les cerata <\/em>(excresc\u00e8ncies corporals amb funcionalitat defensiva), etc. canvis que, al final, donen a l\u2019animal una simetria bilateral externa que no es correspon amb la organitzaci\u00f3 interna del cos.<\/p>\n

\"Rudmania<\/div>
Rudmania purpurea @ Cala Montg\u00f3, L'Escala, Spain 5-03-2016<\/em> per Pontes, Miquel<\/center><\/span>

<\/p><\/p>\n

L’aparell digestiu dels opistobranquis consta d’un vest\u00edbul bucal<\/em>, que de vegades t\u00e9 una armadura labial, una faringe amb r\u00e0dula i, de vegades, unes mand\u00edbules quitinoses, segueix un es\u00f2fag (de vegades amb adaptacions masticat\u00f2ries com un pedrer), un est\u00f3mac on desemboca una gl\u00e0ndula digestiva, i l’intest\u00ed que acaba en l’anus, situat a la banda dreta del cos, o b\u00e9 en el dors.<\/p>\n

El cor est\u00e0 format per nom\u00e9s un ventricle i una aur\u00edcula, i es troba situat per davant de la br\u00e0nquia. Sovint apareixen unes gl\u00e0ndules sangu\u00ednies o limf\u00e0tiques voluminoses prop del gangli cerebral. El ctenidi <\/em>(la br\u00e0nquia t\u00edpica dels mol\u00b7luscs) nom\u00e9s es troba ben desenvolupada en els grups en qu\u00e8 est\u00e0 ben desenvolupada la cavitat pal\u00b7lial (cefalaspidis, anaspidis i notaspidis). Els grups que no tenen cavitat paleal disposen d’unes br\u00e0nquies secund\u00e0ries com ara les papil\u00b7les dorsals dels sacoglossos i dendronotacis o les cerata dels eolidacis.<\/p>\n

El rony\u00f3 evacua els productes de rebuig a trav\u00e9s del ur\u00e8ter o, directament, amb un porus excretor.<\/p>\n

El sistema nervi\u00f3s est\u00e0 format per un collar esof\u00e0gic que combina els ganglis cerebrals i pedials, el collar bucal (que inclou els ganglis bucals) i la nansa visceral (on es troben els ganglis pleurals, parietals, intestinals i abdominal). \u00danicament en els cefalaspidis es troba la nansa visceral completament desenvolupada amb els ganglis clarament diferenciats, ja que en els altres grups aquesta nansa \u00e9s curta i els ganglis estan fusionats en major o menor grau. Els nudibranquis tenen la major concentraci\u00f3 de ganglis.<\/p>\n

Els elements sensorials poden variar molt, trobem des de terminacions nervioses lliures, fins a \u00f2rgans complexes com l’\u00f2rgan de Hancock<\/em> (dos grups de sensors quimioreceptors situats als costats de la boca dels cefalaspidis). La resta dels nudibranquis tenen els \u00f2rgans quimioreceptors concentrats als rin\u00f2fors, ja que nom\u00e9s presenten osfradi <\/em>(un altre \u00f2rgan quimioreceptor) aquells grups que tenen cavitat pal\u00b7lial. Els ulls poden estar situats a la superf\u00edcie o a diversos graus d’enfonsament en el teixit, per\u00f2 sempre son a prop del gangli cerebral. Els estatocists <\/em>(que els donen sentit de l’equilibri) sempre es troben a prop dels ganglis pedials.<\/p>\n

Els opistobranquis son generalment hermafrodites. L’aparell reproductor varia segons els grups, per\u00f2 b\u00e0sicament consta d’una g\u00f2nada hermafrodita (generalment voluminosa i unida a la gl\u00e0ndula digestiva), gonoductes i gl\u00e0ndules annexes. La part m\u00e9s profunda del gonoducte rep el nom de conducte hermafrodita, ja que permet el pas tant d’\u00f2vuls com d’esperma propis. Tot seguit es separa en l’oviducte i l’espermiducte. Al llarg de l’oviducte trobem les gl\u00e0ndules nidamentals (que emboliquen els ous fecundats amb material nutritiu necessari per a la seva superviv\u00e8ncia), la bossa copuladora (que rep l’esperma d’un altre individu durant la c\u00f2pula) i el receptacle seminal (que guarda l’esperma fins a la maduraci\u00f3 dels \u00f2vuls). Al llarg de l’espermiducte destaca la pr\u00f2stata (per a la formaci\u00f3 dels espermat\u00f2fors i la transfer\u00e8ncia d’esperma durant la c\u00f2pula) i el penis.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la fertilitzaci\u00f3 els ous son englobats en una subst\u00e0ncia gelatinosa, habitualment transparent, i surten a l’exterior on queden fixats al substrat. Els colors i formes de les postes varien segons les esp\u00e8cies, poden ser en espiral, fistonejat, en forma de rony\u00f3, de forma desordenada, unida al substrat per una tija, etc. El nombre d’ous tamb\u00e9 varia molt d’una esp\u00e8cie a una altra, i pot ser des d’algunes desenes fins a milions. La ubicaci\u00f3 de la posta sol ser esp\u00e8cie espec\u00edfica (determinades esponges, algues o cnidaris).<\/p>\n

Excepte en alguns cefalaspideus, sacoglossos i nudibranquis, en el qu\u00e8 el desenvolupament \u00e9s directe, tota la resta d’opistobranquis s\u00f3n de desenvolupament indirecte, amb la formaci\u00f3 interm\u00e8dia de larves tipus “veliger<\/em>“. En aquests casos es dona sempre la metamorfosi, que comporta la p\u00e8rdua de l’opercle i, sovint, la desaparici\u00f3 de la conquilla larval. Aquesta desaparici\u00f3 de la conquilla ha for\u00e7at als opistobranquis a refinar la seva estrat\u00e8gia de defensa, amb sistemes mec\u00e0nics, qu\u00edmics (\u00e0cids i metab\u00f2lits secundaris terpeno\u00efdals, extrets del seu aliment) i de comportament.<\/p>\n

Els opistobranquis son generalment animals bent\u00f2nics <\/em>(lligats al fons mar\u00ed), per\u00f2 alguns tenen capacitat per nedar en cas que es vegin amena\u00e7ats, com els Aplysia <\/em>i Tritonia<\/em>. Altres esp\u00e8cies son pel\u00e0giques com els tecosomats i gimnosomats.<\/p>\n

La majoria dels anaspideus i dels sacoglossos son herv\u00edbors i els tecosomats son filtradors, per\u00f2 la resta dels opistobranquis son carn\u00edvors, tot i que hi ha casos curiosos com Tylodina perversa<\/em>, on hi ha treballs que demostren que un animal aparentment espong\u00edvor en realitat t\u00e9 una clara prefer\u00e8ncia per les esponges plenes d’algues cianof\u00edcees.<\/p>\n

Principals grups d’opistobranquis:<\/strong>
\n\r\n \r\n\r\n \r\n \r\n

\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Acochlidiacea\"\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Acochlidiimorpha <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Aplysia\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Aplysiida <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Acteon\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Acteonimorpha <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Heliacus\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Architectonicoidea <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Melanochlamys\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Cephalaspidea <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Peltodoris\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Doridida <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Felimare\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Nudibranchia <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Berthella\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Pleurobranchida <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Limacina\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Pteropoda <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Rhodope\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Rhodopoidea <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Ringicula\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Ringiculimorpha <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Runcina\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Runcinida <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Elysia\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Sacoglossa <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n \r\n
\r\n\r\n \r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n \"Umbraculum\r\n <\/div>\r\n\r\n \r\n
\r\n\r\n

\r\n Umbraculida <\/h3>\r\n\r\n <\/div>\r\n\r\n <\/a>\r\n\r\n <\/article>\r\n\r\n \r\n <\/div>\r\n\r\n <\/p>\n

 <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els opistobranquis (Opisthobranchia) comprenen m\u00e9s de 3000 esp\u00e8cies, gaireb\u00e9 exclusivament marines, d’una gran varietat de formes, que han redu\u00eft la conquilla en grau variable (fins a la seva desaparici\u00f3 en exemplars adults), aix\u00ed com la cavitat paleal i la br\u00e0nquia, han recobert la seva conquilla amb teixit en major o menor grau, en molts casos han desenvolupat els parapodis (extensions laterals del peu amb funcionalitat diversa) i les cerata (excresc\u00e8ncies\u2026<\/p>\n

Continua llegint<\/i><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":291,"featured_media":22985,"parent":0,"menu_order":1045,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-185","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/185","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/291"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=185"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/185\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48374,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/185\/revisions\/48374"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22985"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}