<\/p>\n
<\/div>Piseinotecus sphaeriferus @ Granada July 2026<\/em> per Luis S\u00e1nchez-Tocino<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Piseinotecus sphaeriferus<\/em> (Schmekel, 1965)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Fionoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Piseinotecidae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Piseinotecus<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Piseinotecus sphaeriferus<\/em> (Schmekel, 1965)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140785<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nCalmella sphaerifera<\/i> Schmekel, 1965<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un petit eolidaci que no sol sobrepassar els 5-6 mm de longitud. El cos \u00e9s fi i semitransparent, en ocasions\u00a0una mica\u00a0groguenc o rosat. Tentacles orals relativament curts comparats amb els rin\u00f2fors, que s\u00f3n bastant llargs, molt fins i llisos. Els tentacles orals i els rin\u00f2fors s\u00f3n semitransparents com el cos, per\u00f2 amb nombroses puntuacions gruixudes de color blanc. Aquestes puntuacions blanques tamb\u00e9 es troben presents en tot el dors. Hi ha 4-5 grups de ceres a cada costat del cos. Els ceres de cada grup surten d’una base comuna. Els ceres s\u00f3n fins i llargs, una mica afilats en el seu extrem superior i dins d’ells la gl\u00e0ndula digestiva \u00e9s de color marr\u00f3 suau; a l’extrem dels ceres hi ha un cnidosac clarament visible. A la base de cada cera sol haver-hi una estructura esf\u00e8rica de color verd\u00f3s que Schmekel (1965) atribueix a una porci\u00f3 glandular del mateix diverticle hep\u00e0tic que hi ha dins del cerata. En ocasions, aquesta esfera verda, a la qual l’esp\u00e8cie deu el seu nom, no \u00e9s visible, la qual cosa pot estar relacionat amb la seva alimentaci\u00f3. El peu \u00e9s estret i difer\u00e8ncia dos curts palps propodials a la seva zona anterior. La cua \u00e9s llarga i estreta, \u00e9s semitransparent i el seu marge sol estar pigmentat de blanc opac.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquest petit eolidaci viu entre col\u00f2nies d’hidrozous epibionts sobre diferents esp\u00e8cies d’algues i faner\u00f2games marines (Ulva, Cymodocea, Posidonia oceanica<\/em>). Mavric et al. (2012) l’han trobat a l’Adri\u00e0tic entre escifop\u00f2lips d’Aurelia aurita<\/em>. Schmekel (1965) indica que s’alimenta de p\u00f2lips d’hidrozous del g\u00e8nere Obelia<\/em>. La posta \u00e9s un cord\u00f3 estret i enrotllat en espiral amb ous blancs d’unes 45 micres de di\u00e0metre.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nPiseinotecus<\/em> significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corr\u00eaa, amiga de la fam\u00edlia, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els\u00a0Marcus buscaven un nom per a un nou g\u00e8nere, va dir en portugu\u00e8s: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. M\u00e9s tard, aquest nom es va convertir tamb\u00e9 un nom de fam\u00edlia: Piseinotecidae\u00a0(ref:Curious Taxonomy<\/a>\u00a0i\u00a0Marcus, Ev. 1987<\/a>).<\/li>\nSphaeriferus<\/em>. Del Llat\u00ed “Sphaera”, bola, esfera, globus, orb +\u00a0\u201cfera\u201d, portar, transportar, probablement en refer\u00e8ncia a les peculiars “boles” de color verd maragda que t\u00e9 a la base de les cerata.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie poc coneguda s’ha registrat fins al moment nom\u00e9s a les illes de Nisida i Procida (localitats originals de l’esp\u00e8cie) situades al golf de N\u00e0pols, a les illes Can\u00e0ries (Ortea et al. 2003), a Ghana (Edmunds, 1977 ), a la costa adri\u00e0tica d’Eslov\u00e8nia (Mavric et al. 2012) i a Catalunya. A les costes catalanes hi ha una cita molt recent a la Punta del Roman\u00ed (L’Escala, Costa Brava) (GROC, 2014), havent-hi tamb\u00e9 una altra observaci\u00f3 antiga no publicada a Cala Canyelles (Ballesteros, obs.pers. 1981). Luis S\u00e1nchez Tocino va observar aquesta esp\u00e8cie a la costa de Granada el juliol de 2026. <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140785<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nCalmella sphaerifera<\/i> Schmekel, 1965<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un petit eolidaci que no sol sobrepassar els 5-6 mm de longitud. El cos \u00e9s fi i semitransparent, en ocasions\u00a0una mica\u00a0groguenc o rosat. Tentacles orals relativament curts comparats amb els rin\u00f2fors, que s\u00f3n bastant llargs, molt fins i llisos. Els tentacles orals i els rin\u00f2fors s\u00f3n semitransparents com el cos, per\u00f2 amb nombroses puntuacions gruixudes de color blanc. Aquestes puntuacions blanques tamb\u00e9 es troben presents en tot el dors. Hi ha 4-5 grups de ceres a cada costat del cos. Els ceres de cada grup surten d’una base comuna. Els ceres s\u00f3n fins i llargs, una mica afilats en el seu extrem superior i dins d’ells la gl\u00e0ndula digestiva \u00e9s de color marr\u00f3 suau; a l’extrem dels ceres hi ha un cnidosac clarament visible. A la base de cada cera sol haver-hi una estructura esf\u00e8rica de color verd\u00f3s que Schmekel (1965) atribueix a una porci\u00f3 glandular del mateix diverticle hep\u00e0tic que hi ha dins del cerata. En ocasions, aquesta esfera verda, a la qual l’esp\u00e8cie deu el seu nom, no \u00e9s visible, la qual cosa pot estar relacionat amb la seva alimentaci\u00f3. El peu \u00e9s estret i difer\u00e8ncia dos curts palps propodials a la seva zona anterior. La cua \u00e9s llarga i estreta, \u00e9s semitransparent i el seu marge sol estar pigmentat de blanc opac.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquest petit eolidaci viu entre col\u00f2nies d’hidrozous epibionts sobre diferents esp\u00e8cies d’algues i faner\u00f2games marines (Ulva, Cymodocea, Posidonia oceanica<\/em>). Mavric et al. (2012) l’han trobat a l’Adri\u00e0tic entre escifop\u00f2lips d’Aurelia aurita<\/em>. Schmekel (1965) indica que s’alimenta de p\u00f2lips d’hidrozous del g\u00e8nere Obelia<\/em>. La posta \u00e9s un cord\u00f3 estret i enrotllat en espiral amb ous blancs d’unes 45 micres de di\u00e0metre.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nPiseinotecus<\/em> significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corr\u00eaa, amiga de la fam\u00edlia, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els\u00a0Marcus buscaven un nom per a un nou g\u00e8nere, va dir en portugu\u00e8s: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. M\u00e9s tard, aquest nom es va convertir tamb\u00e9 un nom de fam\u00edlia: Piseinotecidae\u00a0(ref:Curious Taxonomy<\/a>\u00a0i\u00a0Marcus, Ev. 1987<\/a>).<\/li>\nSphaeriferus<\/em>. Del Llat\u00ed “Sphaera”, bola, esfera, globus, orb +\u00a0\u201cfera\u201d, portar, transportar, probablement en refer\u00e8ncia a les peculiars “boles” de color verd maragda que t\u00e9 a la base de les cerata.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie poc coneguda s’ha registrat fins al moment nom\u00e9s a les illes de Nisida i Procida (localitats originals de l’esp\u00e8cie) situades al golf de N\u00e0pols, a les illes Can\u00e0ries (Ortea et al. 2003), a Ghana (Edmunds, 1977 ), a la costa adri\u00e0tica d’Eslov\u00e8nia (Mavric et al. 2012) i a Catalunya. A les costes catalanes hi ha una cita molt recent a la Punta del Roman\u00ed (L’Escala, Costa Brava) (GROC, 2014), havent-hi tamb\u00e9 una altra observaci\u00f3 antiga no publicada a Cala Canyelles (Ballesteros, obs.pers. 1981). Luis S\u00e1nchez Tocino va observar aquesta esp\u00e8cie a la costa de Granada el juliol de 2026. <\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un petit eolidaci que no sol sobrepassar els 5-6 mm de longitud. El cos \u00e9s fi i semitransparent, en ocasions\u00a0una mica\u00a0groguenc o rosat. Tentacles orals relativament curts comparats amb els rin\u00f2fors, que s\u00f3n bastant llargs, molt fins i llisos. Els tentacles orals i els rin\u00f2fors s\u00f3n semitransparents com el cos, per\u00f2 amb nombroses puntuacions gruixudes de color blanc. Aquestes puntuacions blanques tamb\u00e9 es troben presents en tot el dors. Hi ha 4-5 grups de ceres a cada costat del cos. Els ceres de cada grup surten d’una base comuna. Els ceres s\u00f3n fins i llargs, una mica afilats en el seu extrem superior i dins d’ells la gl\u00e0ndula digestiva \u00e9s de color marr\u00f3 suau; a l’extrem dels ceres hi ha un cnidosac clarament visible. A la base de cada cera sol haver-hi una estructura esf\u00e8rica de color verd\u00f3s que Schmekel (1965) atribueix a una porci\u00f3 glandular del mateix diverticle hep\u00e0tic que hi ha dins del cerata. En ocasions, aquesta esfera verda, a la qual l’esp\u00e8cie deu el seu nom, no \u00e9s visible, la qual cosa pot estar relacionat amb la seva alimentaci\u00f3. El peu \u00e9s estret i difer\u00e8ncia dos curts palps propodials a la seva zona anterior. La cua \u00e9s llarga i estreta, \u00e9s semitransparent i el seu marge sol estar pigmentat de blanc opac.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquest petit eolidaci viu entre col\u00f2nies d’hidrozous epibionts sobre diferents esp\u00e8cies d’algues i faner\u00f2games marines (Ulva, Cymodocea, Posidonia oceanica<\/em>). Mavric et al. (2012) l’han trobat a l’Adri\u00e0tic entre escifop\u00f2lips d’Aurelia aurita<\/em>. Schmekel (1965) indica que s’alimenta de p\u00f2lips d’hidrozous del g\u00e8nere Obelia<\/em>. La posta \u00e9s un cord\u00f3 estret i enrotllat en espiral amb ous blancs d’unes 45 micres de di\u00e0metre.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nPiseinotecus<\/em> significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corr\u00eaa, amiga de la fam\u00edlia, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els\u00a0Marcus buscaven un nom per a un nou g\u00e8nere, va dir en portugu\u00e8s: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. M\u00e9s tard, aquest nom es va convertir tamb\u00e9 un nom de fam\u00edlia: Piseinotecidae\u00a0(ref:Curious Taxonomy<\/a>\u00a0i\u00a0Marcus, Ev. 1987<\/a>).<\/li>\nSphaeriferus<\/em>. Del Llat\u00ed “Sphaera”, bola, esfera, globus, orb +\u00a0\u201cfera\u201d, portar, transportar, probablement en refer\u00e8ncia a les peculiars “boles” de color verd maragda que t\u00e9 a la base de les cerata.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie poc coneguda s’ha registrat fins al moment nom\u00e9s a les illes de Nisida i Procida (localitats originals de l’esp\u00e8cie) situades al golf de N\u00e0pols, a les illes Can\u00e0ries (Ortea et al. 2003), a Ghana (Edmunds, 1977 ), a la costa adri\u00e0tica d’Eslov\u00e8nia (Mavric et al. 2012) i a Catalunya. A les costes catalanes hi ha una cita molt recent a la Punta del Roman\u00ed (L’Escala, Costa Brava) (GROC, 2014), havent-hi tamb\u00e9 una altra observaci\u00f3 antiga no publicada a Cala Canyelles (Ballesteros, obs.pers. 1981). Luis S\u00e1nchez Tocino va observar aquesta esp\u00e8cie a la costa de Granada el juliol de 2026. <\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Aquest petit eolidaci viu entre col\u00f2nies d’hidrozous epibionts sobre diferents esp\u00e8cies d’algues i faner\u00f2games marines (Ulva, Cymodocea, Posidonia oceanica<\/em>). Mavric et al. (2012) l’han trobat a l’Adri\u00e0tic entre escifop\u00f2lips d’Aurelia aurita<\/em>. Schmekel (1965) indica que s’alimenta de p\u00f2lips d’hidrozous del g\u00e8nere Obelia<\/em>. La posta \u00e9s un cord\u00f3 estret i enrotllat en espiral amb ous blancs d’unes 45 micres de di\u00e0metre.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nPiseinotecus<\/em> significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corr\u00eaa, amiga de la fam\u00edlia, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els\u00a0Marcus buscaven un nom per a un nou g\u00e8nere, va dir en portugu\u00e8s: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. M\u00e9s tard, aquest nom es va convertir tamb\u00e9 un nom de fam\u00edlia: Piseinotecidae\u00a0(ref:Curious Taxonomy<\/a>\u00a0i\u00a0Marcus, Ev. 1987<\/a>).<\/li>\nSphaeriferus<\/em>. Del Llat\u00ed “Sphaera”, bola, esfera, globus, orb +\u00a0\u201cfera\u201d, portar, transportar, probablement en refer\u00e8ncia a les peculiars “boles” de color verd maragda que t\u00e9 a la base de les cerata.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie poc coneguda s’ha registrat fins al moment nom\u00e9s a les illes de Nisida i Procida (localitats originals de l’esp\u00e8cie) situades al golf de N\u00e0pols, a les illes Can\u00e0ries (Ortea et al. 2003), a Ghana (Edmunds, 1977 ), a la costa adri\u00e0tica d’Eslov\u00e8nia (Mavric et al. 2012) i a Catalunya. A les costes catalanes hi ha una cita molt recent a la Punta del Roman\u00ed (L’Escala, Costa Brava) (GROC, 2014), havent-hi tamb\u00e9 una altra observaci\u00f3 antiga no publicada a Cala Canyelles (Ballesteros, obs.pers. 1981). Luis S\u00e1nchez Tocino va observar aquesta esp\u00e8cie a la costa de Granada el juliol de 2026. <\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nPiseinotecus<\/em> significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corr\u00eaa, amiga de la fam\u00edlia, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els\u00a0Marcus buscaven un nom per a un nou g\u00e8nere, va dir en portugu\u00e8s: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. M\u00e9s tard, aquest nom es va convertir tamb\u00e9 un nom de fam\u00edlia: Piseinotecidae\u00a0(ref:Curious Taxonomy<\/a>\u00a0i\u00a0Marcus, Ev. 1987<\/a>).<\/li>\nSphaeriferus<\/em>. Del Llat\u00ed “Sphaera”, bola, esfera, globus, orb +\u00a0\u201cfera\u201d, portar, transportar, probablement en refer\u00e8ncia a les peculiars “boles” de color verd maragda que t\u00e9 a la base de les cerata.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie poc coneguda s’ha registrat fins al moment nom\u00e9s a les illes de Nisida i Procida (localitats originals de l’esp\u00e8cie) situades al golf de N\u00e0pols, a les illes Can\u00e0ries (Ortea et al. 2003), a Ghana (Edmunds, 1977 ), a la costa adri\u00e0tica d’Eslov\u00e8nia (Mavric et al. 2012) i a Catalunya. A les costes catalanes hi ha una cita molt recent a la Punta del Roman\u00ed (L’Escala, Costa Brava) (GROC, 2014), havent-hi tamb\u00e9 una altra observaci\u00f3 antiga no publicada a Cala Canyelles (Ballesteros, obs.pers. 1981). Luis S\u00e1nchez Tocino va observar aquesta esp\u00e8cie a la costa de Granada el juliol de 2026. <\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie poc coneguda s’ha registrat fins al moment nom\u00e9s a les illes de Nisida i Procida (localitats originals de l’esp\u00e8cie) situades al golf de N\u00e0pols, a les illes Can\u00e0ries (Ortea et al. 2003), a Ghana (Edmunds, 1977 ), a la costa adri\u00e0tica d’Eslov\u00e8nia (Mavric et al. 2012) i a Catalunya. A les costes catalanes hi ha una cita molt recent a la Punta del Roman\u00ed (L’Escala, Costa Brava) (GROC, 2014), havent-hi tamb\u00e9 una altra observaci\u00f3 antiga no publicada a Cala Canyelles (Ballesteros, obs.pers. 1981). Luis S\u00e1nchez Tocino va observar aquesta esp\u00e8cie a la costa de Granada el juliol de 2026. <\/div>\n
![\"Piseinotecus](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Piseinotecus-sphaeriferus-%40-Granada-by-Luis-Sanchez-Tocino.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>