Qu\u00e8 \u00e9s una esp\u00e8cie ex\u00f2tica?<\/strong><\/h4>\nUna esp\u00e8cie ex\u00f2tica<\/strong>, tamb\u00e9 anomenada esp\u00e8cie no ind\u00edgena (ENI), \u00e9s aquella que es troba fora de la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica natural com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019activitat humana, directament o indirectament. En el medi mar\u00ed, aix\u00f2 vol dir que ha arribat a una regi\u00f3 on normalment no seria present sense la intervenci\u00f3 humana.<\/p>\nLes esp\u00e8cies ex\u00f2tiques s\u2019han de distingir de les esp\u00e8cies aut\u00f2ctones que amplien la distribuci\u00f3 de manera natural. Per exemple, una esp\u00e8cie pot estendre\u2019s de l\u2019Atl\u00e0ntic a la Mediterr\u00e0nia a trav\u00e9s de l\u2019estret de Gibraltar. Si aquest despla\u00e7ament es produeix per dispersi\u00f3 natural, l\u2019esp\u00e8cie no \u00e9s necess\u00e0riament ex\u00f2tica. En canvi, una esp\u00e8cie origin\u00e0ria de la mar Roja que arriba a la Mediterr\u00e0nia pel canal de Suez se sol considerar ex\u00f2tica perqu\u00e8 l\u2019entrada s\u2019ha vist facilitada per una connexi\u00f3 creada per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n
La distinci\u00f3 no sempre \u00e9s senzilla. Els registres hist\u00f2rics poden ser incomplets, la distribuci\u00f3 original d\u2019una esp\u00e8cie pot ser poc coneguda i les revisions taxon\u00f2miques poden revelar que exemplars considerats aut\u00f2ctons corresponen en realitat a un altre t\u00e0xon. Per tant, l\u2019estatus ex\u00f2tic d\u2019una esp\u00e8cie s\u2019ha de fonamentar en proves biogeogr\u00e0fiques, taxon\u00f2miques i, sempre que sigui possible, moleculars, i no deduir-se nom\u00e9s de la seva aparici\u00f3 recent.<\/p>\n
Registres ocasionals, esp\u00e8cies establertes i esp\u00e8cies invasores<\/strong><\/h4>\nNo totes les esp\u00e8cies ex\u00f2tiques arriben a establir-se, ni totes les esp\u00e8cies establertes esdevenen invasores. Aquests termes descriuen etapes o caracter\u00edstiques diferents d\u2019una introducci\u00f3 biol\u00f2gica.<\/p>\n
\n- Esp\u00e8cies casuals o ocasionals:<\/strong> se n\u2019han observat individus, per\u00f2 no hi ha proves suficients que l\u2019esp\u00e8cie es reprodueixi amb \u00e8xit i mantingui una poblaci\u00f3 al llarg del temps. Un sol exemplar, o fins i tot diverses observacions a\u00efllades, no demostra que s\u2019hagi establert.<\/li>\n
- Esp\u00e8cies establertes:<\/strong> l\u2019esp\u00e8cie es reprodueix a la nova regi\u00f3 i mant\u00e9 una poblaci\u00f3 autosuficient sense necessitar introduccions repetides des de la seva \u00e0rea d\u2019origen. Les observacions reiterades, els juvenils, les postes i els registres de diversos anys poden donar suport a aquesta interpretaci\u00f3, tot i que cap indicador a\u00efllat no \u00e9s concloent.<\/li>\n
- Esp\u00e8cies invasores:<\/strong> una esp\u00e8cie ex\u00f2tica que s\u2019est\u00e9n i causa, o pot causar, danys ecol\u00f2gics, econ\u00f2mics o altres perjudicis importants. Establiment i invasivitat no s\u00f3n sin\u00f2nims: una esp\u00e8cie pot estar establerta sense haver demostrat un impacte negatiu considerable.<\/li>\n
- Esp\u00e8cies criptog\u00e8niques:<\/strong> una esp\u00e8cie l\u2019origen aut\u00f2cton o ex\u00f2tic de la qual no es pot determinar amb seguretat amb les proves disponibles.<\/li>\n
- Registres dubtosos o no confirmats:<\/strong> registres en qu\u00e8 la identificaci\u00f3, la proced\u00e8ncia o altres proves essencials continuen sent incertes. No s\u2019han de considerar pres\u00e8ncies ex\u00f2tiques confirmades fins que no se n\u2019hagin resolt les incerteses.<\/li>\n<\/ul>\n
Aquestes categories s\u00f3n especialment importants per als heterobranquis marins. La mida petita, l\u2019aspecte cr\u00edptic, els cicles de vida curts i una pres\u00e8ncia de vegades estacional en dificulten la detecci\u00f3 sistem\u00e0tica. A m\u00e9s, una esp\u00e8cie pot ser comuna en una localitat i tenir nom\u00e9s uns quants registres en altres indrets. Per aix\u00f2, el seu estatus pot variar entre localitats o canviar quan es disposa de noves proves.<\/p>\n
Com arriben les esp\u00e8cies ex\u00f2tiques a la Mediterr\u00e0nia?<\/strong><\/h4>\nEl canal de Suez: migraci\u00f3 lessepsiana<\/h5>\n
L\u2019obertura del canal de Suez el 1869 va crear una connexi\u00f3 marina directa entre la mar Roja i la Mediterr\u00e0nia. El despla\u00e7ament posterior d\u2019organismes per aquest corredor es coneix com a migraci\u00f3 lessepsiana<\/em>.<\/p>\nMoltes esp\u00e8cies origin\u00e0ries de la mar Roja i de la regi\u00f3 indopac\u00edfica han arribat a la Mediterr\u00e0nia oriental per aquesta via. Algunes s\u2019han est\u00e8s posteriorment per les costes del Llevant, Turquia, Gr\u00e8cia i la Mediterr\u00e0nia central, i un nombre menor ha arribat a la conca occidental.<\/p>\n
El canal permet el despla\u00e7ament d\u2019organismes entre ambients marins connectats. L\u2019entrada inicial est\u00e0 associada a un corredor creat per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, mentre que la dispersi\u00f3 posterior pot produir-se de manera natural mitjan\u00e7ant el transport de larves, els corrents o el despla\u00e7ament dels adults.<\/p>\n
Transport mar\u00edtim<\/h5>\n
Els vaixells poden transportar organismes marins entre regions distants. Dos mecanismes importants s\u00f3n:<\/p>\n
\n- Aigua de llast:<\/strong> l\u2019aigua embarcada per estabilitzar un vaixell pot contenir larves i altres organismes petits, que poden alliberar-se al lloc de destinaci\u00f3.<\/li>\n
- Biofouling:<\/strong> els organismes adherits als cascs, caixes de mar, h\u00e8lixs i altres estructures submergides poden sobreviure al trajecte i ser alliberats en un ambient nou.<\/li>\n<\/ul>\n
En el cas dels llimacs marins i els seus parents, el transport pot afectar no tan sols els animals mateixos, sin\u00f3 tamb\u00e9 les postes, els organismes de qu\u00e8 s\u2019alimenten o les algues i altres superf\u00edcies on viuen. Per aix\u00f2, els ports, les marines i altres zones costaneres amb molt tr\u00e0nsit poden actuar com a focus d\u2019introducci\u00f3.<\/p>\n
Aq\u00fcicultura i trasllat d\u2019organismes marins<\/h5>\n
El trasllat d\u2019ostres, musclos, clo\u00efsses i altres organismes de cultiu pot despla\u00e7ar involunt\u00e0riament esp\u00e8cies associades entre regions. Els heterobranquis petits, les postes i els organismes que els serveixen d\u2019aliment es poden transportar amb el material de cultiu o els equips associats.<\/p>\n
Aquesta via \u00e9s especialment rellevant quan una esp\u00e8cie ex\u00f2tica apareix en diversos indrets geogr\u00e0ficament separats on s\u2019han produ\u00eft trasllats de mol\u00b7luscs o altres moviments mediats per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n
Altres vies possibles<\/h5>\n
El comer\u00e7 d\u2019aquaris, el transport d\u2019organismes marins vius i els moviments associats a equips mar\u00edtims tamb\u00e9 poden contribuir a les introduccions. Tanmateix, que una via sigui plausible no demostra que hagi estat la ruta real d\u2019una esp\u00e8cie concreta. Si un estudi no aporta proves que la sostinguin, la via s\u2019ha de descriure com a possible o sospitada, no pas confirmada.<\/p>\n
Per qu\u00e8 pot sobreviure una esp\u00e8cie en un mar on abans era absent?<\/strong><\/h4>\nL\u2019arribada \u00e9s nom\u00e9s el primer pas. Per establir-se, una esp\u00e8cie ex\u00f2tica ha de sobreviure a les condicions ambientals, trobar aliment i h\u00e0bitat adequats, reproduir-se amb \u00e8xit i produir prou descend\u00e8ncia per mantenir la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Toler\u00e0ncia ambiental i temperatura<\/h5>\n
La temperatura influeix en el metabolisme, l\u2019alimentaci\u00f3, el creixement, la reproducci\u00f3 i el desenvolupament larvari. Moltes esp\u00e8cies tropicals i subtropicals estan associades a aig\u00fces m\u00e9s c\u00e0lides, i la Mediterr\u00e0nia oriental pot oferir condicions adequades per a la seva superviv\u00e8ncia.<\/p>\n
El canvi clim\u00e0tic i l\u2019augment de la temperatura del mar poden fer que zones abans inadequades siguin m\u00e9s favorables per a les esp\u00e8cies d\u2019aig\u00fces c\u00e0lides. Aquest proc\u00e9s pot facilitar-ne l\u2019establiment i l\u2019expansi\u00f3, especialment prop del l\u00edmit m\u00e9s fred de la seva distribuci\u00f3 potencial. Tanmateix, l\u2019escalfament per si sol no explica totes les introduccions ni garanteix que una esp\u00e8cie s\u2019estableixi. La salinitat, la disponibilitat d\u2019oxigen, la fond\u00e0ria, els corrents i els extrems estacionals de temperatura poden continuar sent factors limitants importants.<\/p>\n
Disponibilitat d\u2019aliment i idone\u00eftat de l\u2019h\u00e0bitat<\/h5>\n
Els heterobranquis sovint tenen dietes molt especialitzades. Els nudibranquis poden alimentar-se de determinades esponges, cnidaris, briozous o altres invertebrats, mentre que els sacoglossos generalment s\u2019alimenten d\u2019algues i alguns cefalaspidis aprofiten altres recursos alimentaris espec\u00edfics.<\/p>\n
Una esp\u00e8cie ex\u00f2tica es pot establir si les seves preses o els organismes hostes ja s\u00f3n presents al nou ambient. En alguns casos, la introducci\u00f3 d\u2019una presa adequada pot facilitar indirectament l\u2019arribada d\u2019un depredador. En canvi, fins i tot una esp\u00e8cie capa\u00e7 de suportar la temperatura local pot no establir-se si no troba l\u2019aliment que necessita.<\/p>\n
La disponibilitat de microh\u00e0bitats adequats \u00e9s igualment important. Els ports, les estructures artificials, les praderies marines, els fons rocosos i els h\u00e0bitats costaners poc profunds ofereixen oportunitats diferents de colonitzaci\u00f3.<\/p>\n
Reproducci\u00f3 i dispersi\u00f3<\/h5>\n
La biologia reproductiva d\u2019una esp\u00e8cie pot influir molt en l\u2019\u00e8xit d\u2019establiment. Alguns heterobranquis produeixen molts ous, mentre que d\u2019altres tenen estrat\u00e8gies reproductives m\u00e9s especialitzades. Les larves poden desenvolupar-se dins la posta o passar al pl\u00e0ncton abans d\u2019assentar-se.<\/p>\n
En les esp\u00e8cies amb desenvolupament planctotr\u00f2fic<\/strong>, les larves s\u2019alimenten de pl\u00e0ncton durant el seu desenvolupament. Aquesta estrat\u00e8gia pot afavorir una fase larv\u00e0ria dispersiva, tot i que l\u2019\u00e8xit de la dispersi\u00f3 dep\u00e8n dels corrents marins, de la durada de la fase larv\u00e0ria i de la superviv\u00e8ncia de les larves. En les esp\u00e8cies amb desenvolupament lecitotr\u00f2fic<\/strong>, les larves depenen principalment de les reserves de vitel\u00b7lus aportades per l\u2019ou. El seu potencial de dispersi\u00f3 sol ser m\u00e9s limitat, tot i que varia segons l\u2019esp\u00e8cie. El desenvolupament directe<\/strong>, en qu\u00e8 els juvenils emergeixen sense passar per una fase larv\u00e0ria natat\u00f2ria lliure, pot restringir encara m\u00e9s la dispersi\u00f3 natural.<\/p>\nAquestes difer\u00e8ncies ajuden a explicar per qu\u00e8 algunes esp\u00e8cies s\u2019estenen r\u00e0pidament per les costes mentre que d\u2019altres resten restringides a poques localitats. Tanmateix, el transport amb vaixells o mitjan\u00e7ant l\u2019aq\u00fcicultura pot superar les limitacions de dispersi\u00f3 de les esp\u00e8cies amb larves de vida curta o no planct\u00f2niques.<\/p>\n
Interaccions ecol\u00f2giques i enemics naturals<\/h5>\n
Una esp\u00e8cie que arriba a un ambient nou pot trobar-hi menys depredadors, par\u00e0sits o competidors que a la seva \u00e0rea d\u2019origen. Aquest fenomen s\u2019anomena de vegades alliberament d\u2019enemics<\/em>.<\/p>\nAlguns heterobranquis tamb\u00e9 tenen defenses qu\u00edmiques, adquireixen compostos defensius de l\u2019aliment o presenten coloracions d\u2019advertiment que dissuadeixen els depredadors. Aquestes caracter\u00edstiques poden contribuir a la superviv\u00e8ncia en un ambient nou, per\u00f2 cal avaluar-ne la import\u00e0ncia per a cada esp\u00e8cie, no pas donar-la per suposada.<\/p>\n
Per tant, l\u2019establiment reeixit \u00e9s el resultat de la interacci\u00f3 de diversos factors: les caracter\u00edstiques de l\u2019esp\u00e8cie, les condicions ambientals, els recursos ecol\u00f2gics disponibles i les circumst\u00e0ncies de la introducci\u00f3.<\/p>\n
Conseq\u00fc\u00e8ncies ecol\u00f2giques: totes les esp\u00e8cies ex\u00f2tiques causen danys?<\/strong><\/h4>\nL\u2019arribada d\u2019una esp\u00e8cie ex\u00f2tica no implica autom\u00e0ticament que causi danys ecol\u00f2gics. Algunes esp\u00e8cies continuen sent rares o localitzades, i els seus efectes poden ser insignificants o simplement haver estat poc estudiats. D\u2019altres esdevenen abundants, alteren les xarxes tr\u00f2fiques, competeixen amb organismes aut\u00f2ctons o afecten els h\u00e0bitats i el funcionament dels ecosistemes.<\/p>\n
En els heterobranquis, els efectes possibles inclouen:<\/p>\n
\n- Predaci\u00f3:<\/strong> una esp\u00e8cie ex\u00f2tica pot consumir organismes aut\u00f2ctons o competir amb els depredadors nadius per les preses.<\/li>\n
- Competici\u00f3:<\/strong> les esp\u00e8cies amb necessitats aliment\u00e0ries o d\u2019h\u00e0bitat similars poden competir pels recursos limitats.<\/li>\n
- Canvis a les xarxes tr\u00f2fiques:<\/strong> un nou depredador, herb\u00edvor o organisme presa pot alterar les interaccions entre els organismes presents.<\/li>\n
- Modificaci\u00f3 d’h\u00e0bitats:<\/strong> els efectes poden sorgir indirectament per canvis en l\u2019abund\u00e0ncia d\u2019algues, invertebrats s\u00e8ssils o altres organismes.<\/li>\n
- Introducci\u00f3 d’organismes associats:<\/strong> els animals transportats poden dur par\u00e0sits, pat\u00f2gens o altres esp\u00e8cies, tot i que aquest risc s\u2019ha de demostrar i no donar per suposat.<\/li>\n<\/ul>\n
L\u2019efecte ecol\u00f2gic d\u2019una esp\u00e8cie ex\u00f2tica dep\u00e8n de la seva abund\u00e0ncia, distribuci\u00f3, ecologia aliment\u00e0ria i interaccions amb la comunitat receptora. Una esp\u00e8cie \u00e0mpliament distribu\u00efda no ha de ser necess\u00e0riament molt perjudicial, de la mateixa manera que una esp\u00e8cie localitzada no \u00e9s necess\u00e0riament inn\u00f2cua.<\/p>\n
Tamb\u00e9 \u00e9s important distingir la introducci\u00f3 biol\u00f2gica de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. L\u2019estatus ex\u00f2tic descriu l\u2019origen biogeogr\u00e0fic i la hist\u00f2ria d\u2019introducci\u00f3; la invasivitat es refereix a la capacitat d\u2019estendre\u2019s i causar danys. S\u00f3n q\u00fcestions relacionades, per\u00f2 diferents.<\/p>\n
Per qu\u00e8 \u00e9s especialment rellevant la Mediterr\u00e0nia?<\/strong><\/h4>\nLa Mediterr\u00e0nia \u00e9s una mar semitancada connectada amb l\u2019Atl\u00e0ntic a trav\u00e9s de l\u2019estret de Gibraltar i amb la mar Roja mitjan\u00e7ant el canal de Suez. Tamb\u00e9 hi ha una intensa activitat de transport mar\u00edtim, aq\u00fcicultura, turisme i altres activitats que faciliten el despla\u00e7ament d\u2019organismes marins.<\/p>\n
La Mediterr\u00e0nia oriental s\u2019ha vist especialment afectada per l\u2019arribada d\u2019esp\u00e8cies procedents de la mar Roja i de la regi\u00f3 indopac\u00edfica. Algunes s\u2019han est\u00e8s despr\u00e9s cap a la Mediterr\u00e0nia central i occidental. El transport mar\u00edtim i l\u2019aq\u00fcicultura tamb\u00e9 han introdu\u00eft esp\u00e8cies al marge del canal de Suez, de manera que no tots els heterobranquis ex\u00f2tics de la Mediterr\u00e0nia s\u00f3n migrants lessepsians.<\/p>\n
El proc\u00e9s no \u00e9s uniforme a tota la conca. La Mediterr\u00e0nia oriental, la central, l\u2019occidental i la mar Adri\u00e0tica difereixen en temperatura, circulaci\u00f3, h\u00e0bitats, tr\u00e0nsit mar\u00edtim i intensitat de mostreig. Una esp\u00e8cie registrada en una subconca pot no haver arribat encara a una altra, o pot ser-hi present per\u00f2 haver passat desapercebuda.<\/p>\n
En conseq\u00fc\u00e8ncia, el nombre aparent d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques dep\u00e8n no tan sols de les introduccions biol\u00f2giques, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la intensitat de la recerca, l\u2019accessibilitat dels registres i la disponibilitat d\u2019expertesa taxon\u00f2mica. Les noves observacions poden revelar expansions reals de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 corregir identificacions err\u00f2nies anteriors o aclarir l\u2019estatus d\u2019esp\u00e8cies conegudes de fa temps.<\/p>\n
Com s\u2019han d\u2019interpretar els registres d\u2019heterobranquis ex\u00f2tics?<\/strong><\/h4>\nUn inventari fiable hauria de combinar registres publicats, revisions taxon\u00f2miques, observacions validades i, quan n\u2019hi hagi, proves moleculars. Les fotografies s\u00f3n molt \u00fatils per documentar la distribuci\u00f3, per\u00f2 no sempre permeten una identificaci\u00f3 segura, especialment en complexos d\u2019esp\u00e8cies amb un aspecte extern semblant.<\/p>\n
Idealment, els registres han d\u2019incloure la localitat, la data, les proves d\u2019identificaci\u00f3 i la font original. Les observacions repetides en un mateix indret poden indicar persist\u00e8ncia, per\u00f2 les proves d\u2019establiment s\u00f3n m\u00e9s s\u00f2lides quan tamb\u00e9 documenten reproducci\u00f3, juvenils o poblacions mantingudes durant diverses generacions.<\/p>\n
Cal actuar amb la mateixa cautela a l\u2019hora d\u2019assignar una subconca mediterr\u00e0nia. Per exemple, un registre de la mar Egea no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a prova que l\u2019esp\u00e8cie \u00e9s present a tota la Mediterr\u00e0nia oriental. Igualment, una esp\u00e8cie establerta a It\u00e0lia pot continuar sent ocasional en altres llocs.<\/p>\n
Llista d\u2019esp\u00e8cies, estatus biogeogr\u00e0fic i incerteses taxon\u00f2miques<\/strong><\/h4>\nAbast i criteris de classificaci\u00f3<\/h5>\n
La Mediterr\u00e0nia acull un nombre creixent d\u2019heterobranquis marins no ind\u00edgenes. Una llista fiable ha d\u2019avaluar separadament la identitat taxon\u00f2mica, la distribuci\u00f3 nativa, les vies d\u2019introducci\u00f3 i les proves d\u2019establiment. Altrament, les identificacions hist\u00f2riques err\u00f2nies, la proced\u00e8ncia incerta i les dades de distribuci\u00f3 incompletes poden inflar les estimacions de diversitat ex\u00f2tica.<\/p>\n
Aquest inventari \u00e9s una llista de treball cr\u00edtica, no un cens complet de tots els heterobranquis ex\u00f2tics citats a la Mediterr\u00e0nia. Utilitza tres categories m\u00fatuament excloents:<\/p>\n
\n- Llista principal<\/strong>: t\u00e0xons amb evid\u00e8ncies suficients que n\u2019avalen la condici\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques a la Mediterr\u00e0nia, una identificaci\u00f3 fiable i una pres\u00e8ncia confirmada. L\u2019estatus d\u2019establiment s\u2019indica per separat.<\/li>\n
- Llista auxiliar<\/strong>: t\u00e0xons citats com a ex\u00f2tics o no aut\u00f2ctons en inventaris regionals o estudis recents, per\u00f2 que requereixen una avaluaci\u00f3 addicional de la seva distribuci\u00f3, el seu estatus d\u2019establiment, la qualitat dels registres o la via d\u2019introducci\u00f3. Aquests t\u00e0xons s\u2019exclouen del recompte de la llista principal.<\/li>\n
- Pendent de verificaci\u00f3<\/strong>: t\u00e0xons la identitat, la pres\u00e8ncia a la Mediterr\u00e0nia o la condici\u00f3 d\u2019ex\u00f2tics dels quals encara no s\u2019ha pogut confirmar. S\u2019exclouen dels recomptes confirmats fins que es resolgui la incertesa corresponent.<\/li>\n<\/ol>\n
Un t\u00e0xon nom\u00e9s s\u2019inclou a la llista principal quan la seva identificaci\u00f3 i pres\u00e8ncia a la Mediterr\u00e0nia estan prou fonamentades i la interpretaci\u00f3 com a ex\u00f2tic \u00e9s m\u00e9s plausible que la d\u2019aut\u00f2cton, expansi\u00f3 natural o criptog\u00e8nic. L\u2019establiment s\u2019avalua independentment. Els registres repetits, els juvenils, la reproducci\u00f3 i la persist\u00e8ncia donen suport a l\u2019establiment, mentre que una observaci\u00f3 a\u00efllada o un registre de conquilles nom\u00e9s demostra pres\u00e8ncia.<\/p>\n
La classificaci\u00f3 segueix els principis generals utilitzats en els inventaris mediterranis d\u2019esp\u00e8cies no ind\u00edgenes, tot reconeixent que la terminologia i els llindars de prova varien segons les publicacions (Crocetta et al., 2017; Zenetos & Galanidi, 2020).<\/p>\n
Terminologia<\/h5>\n
Una esp\u00e8cie ex\u00f2tica<\/strong>, tamb\u00e9 anomenada esp\u00e8cie no ind\u00edgena, \u00e9s aquella que es troba fora de la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica natural com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019activitat humana, ja sigui directament o indirectament. Una esp\u00e8cie que arriba a la Mediterr\u00e0nia a trav\u00e9s del canal de Suez es pot considerar ex\u00f2tica perqu\u00e8 aquest canal va crear una connexi\u00f3 d\u2019origen antr\u00f2pic entre regions marines que abans estaven separades. En canvi, les esp\u00e8cies que entren a la Mediterr\u00e0nia a trav\u00e9s de l\u2019estret de Gibraltar mitjan\u00e7ant dispersi\u00f3 natural no s\u00f3n necess\u00e0riament ex\u00f2tiques.<\/p>\nUna esp\u00e8cie ex\u00f2tica establerta<\/strong> mant\u00e9 una poblaci\u00f3 autosuficient a la regi\u00f3 receptora. Les observacions repetides, la pres\u00e8ncia de juvenils i l\u2019activitat reproductiva poden donar suport a aquesta classificaci\u00f3, tot i que les proves de reproducci\u00f3 i persist\u00e8ncia s\u00f3n m\u00e9s s\u00f2lides que les observacions repetides per si soles.<\/p>\nUna esp\u00e8cie ex\u00f2tica ocasional<\/strong> s\u2019ha registrat fora de la seva \u00e0rea nativa, per\u00f2 no s\u2019ha demostrat que mantingui una poblaci\u00f3 autosuficient. Una observaci\u00f3 a\u00efllada pot confirmar-ne la pres\u00e8ncia sense demostrar-ne l\u2019establiment.<\/p>\nUna esp\u00e8cie criptog\u00e8nica<\/strong> t\u00e9 un estatus aut\u00f2cton o ex\u00f2tic incert i queda exclosa del recompte d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques confirmades.<\/p>\nUn registre taxon\u00f2micament incert<\/strong> \u00e9s aquell la identificaci\u00f3 del qual no \u00e9s prou segura. Aquests registres es classifiquen com a pendents de verificaci\u00f3 i no es compten com a pres\u00e8ncies confirmades.<\/p>\nL\u2019estatus assignat a continuaci\u00f3 es refereix al conjunt de la Mediterr\u00e0nia nom\u00e9s quan les proves ho justifiquen. En cas contrari, s\u2019indica expl\u00edcitament si l\u2019establiment \u00e9s local, la pres\u00e8ncia ocasional o l\u2019establiment incert.<\/p>\n
Llista principal d\u2019heterobranquis marins ex\u00f2tics<\/h5>\n
La taula seg\u00fcent inclou t\u00e0xons amb una identificaci\u00f3, pres\u00e8ncia i estatus ex\u00f2tic prou fiables per formar part de l\u2019inventari confirmat. L\u2019establiment s\u2019indica separadament i no s\u2019ha de deduir pel simple fet d\u2019apar\u00e8ixer a la taula.<\/p>\n
\n\n\n| Ordre taxon\u00f2mic<\/th>\n | Esp\u00e8cie<\/th>\n | Subconca mediterr\u00e0nia<\/th>\n | Estatus d\u2019establiment<\/th>\n | Refer\u00e8ncies principals<\/th>\n<\/tr>\n |
\n| Anaspidea<\/td>\n | Aplysia dactylomela<\/em><\/td>\n| A tota la Mediterr\u00e0nia, amb registres en diverses subconques<\/td>\n | Ex\u00f2tica confirmada; l\u2019establiment est\u00e0 avalat en les poblacions estudiades<\/td>\n | Alexander & Vald\u00e9s, 2013; Vald\u00e9s et al., 2013<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Anaspidea<\/td>\n | Bursatella leachii<\/em><\/td>\n| A tota la Mediterr\u00e0nia segons les proves gen\u00e8tiques poblacionals disponibles<\/td>\n | Ex\u00f2tica; l\u2019establiment est\u00e0 avalat en les poblacions estudiades<\/td>\n | Bazzicalupo et al., 2018<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Anaspidea<\/td>\n | Syphonota geographica<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental; registres ocasionals a altres conques<\/td>\n | Establerta<\/td>\n | Zenetos, 2005; Zenetos & Galanidi, 2020<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Biuve fulvipunctata<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental; registres a l’Adri\u00e0tic<\/td>\n | Establerta localment<\/td>\n | Zenetos & Galanidi, 2020<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Bulla arabica<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental; altres registres requereixen validaci\u00f3 regional<\/td>\n | Establerta localment<\/td>\n | Malaquias & Reid, 2008; Crocetta et al., 2013<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Haloa japonica<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia central; registres a la conca occidental necessiten verificaci\u00f3<\/td>\n | Establerta localment<\/td>\n | Crocetta et al., 2013<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Lamprohaminoea ovalis<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental; Mediterr\u00e0nia occidental<\/td>\n | Establerta localment<\/td>\n | Yoke\u015f & Rudman, 2004; Crocetta et al., 2013<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Baeolidia moebii<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental; expandint-se cap a l’oest<\/td>\n | Establerta i en expansi\u00f3<\/td>\n | Paz-Sedano et al., 2019; Zenetos & Galanidi, 2020<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Coryphellina rubrolineata<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental<\/td>\n | Establerta<\/td>\n | Zenetos, 2005; Zenetos & Galanidi, 2020<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Goniobranchus annulatus<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental; registres a la conca occidental necessiten verificaci\u00f3<\/td>\n | Establerta localment<\/td>\n | Yoke\u015f & Rudman, 2004; Crocetta et al., 2013<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Goniobranchus obsoletus<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental, particularment a la costa levantina<\/td>\n | Establerta localment<\/td>\n | Yoke\u015f & Rudman, 2004; Zenetos & Galanidi, 2020<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Goniodoridella picoensis<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia occidental, incloent el Mar d’Alboran Sea i Malta<\/td>\n | Confirmed alien; established and common throughout the western Mediterranean<\/td>\n | Pola et al., 2019; subsequent Mediterranean records<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Hypselodoris infucata<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental<\/td>\n | Establerta<\/td>\n | Yoke\u015f & Rudman, 2004; Zenetos & Galanidi, 2020<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Melibe viridis<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental i central; s\u2019ha citat una distribuci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia<\/td>\n | Establerta<\/td>\n | Zenetos, 2005; Crocetta et al., 2013<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Plocamopherus ocellatus<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental<\/td>\n | Establerta localment<\/td>\n | Yoke\u015f & Rudman, 2004; Zenetos & Galanidi, 2020<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Plocamopherus tilesii<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental, incloent el sud de Turquia<\/td>\n | Establerta localment<\/td>\n | Zenetos & Galanidi, 2020<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Polycera hedgpethi<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia central i Adriatic; altres registres escampats<\/td>\n | Establerta localment<\/td>\n | Crocetta et al., 2013; Poursanidis & Cattaneo-Vietti, 2016; Toso et al., 2025<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Sacoglossa<\/td>\n | Elysia nealae<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental; citada a altres localitats mediterr\u00e0nies<\/td>\n | L\u2019establiment requereix avaluaci\u00f3<\/td>\n | Yoke\u015f & Rudman, 2004; subsequent regional records require verification<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Sacoglossa<\/td>\n | Oxynoe viridis<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental<\/td>\n | L\u2019establiment requereix avaluaci\u00f3<\/td>\n | Yoke\u015f & Rudman, 2004<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n Les indicacions geogr\u00e0fiques s\u00f3n deliberadament prudents. Un registre d\u2019una localitat no s\u2019ha d\u2019interpretar com a prova de pres\u00e8ncia a tota una subconca. Les distribucions atribu\u00efdes a Bulla arabica<\/em>, Elysia nealae<\/em>, Goniobranchus annulatus<\/em> and Lamprohaminoea ovalis<\/em> s\u2019han de contrastar, per tant, amb els registres originals de les localitats abans de fer an\u00e0lisis quantitatives.<\/p>\nLlista auxiliar: t\u00e0xons citats com a ex\u00f2tics que requereixen una avaluaci\u00f3 addicional<\/h5>\nEls t\u00e0xons seg\u00fcents es conserven com a registres citats d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques o no ind\u00edgenes, per\u00f2 s\u2019exclouen del recompte de la llista principal. S\u2019hi inclouen quan la identificaci\u00f3 i la pres\u00e8ncia s\u00f3n prou cre\u00efbles per continuar-los considerant, encara que l\u2019establiment, l\u2019extensi\u00f3 geogr\u00e0fica, la hist\u00f2ria dels registres o la via d\u2019introducci\u00f3 continu\u00efn sense resoldre\u2019s. Els registres basats nom\u00e9s en conquilles demostren la pres\u00e8ncia d\u2019aquest material, no pas una poblaci\u00f3 viva establerta.<\/p>\n \n\n\n| Ordre taxon\u00f2mic<\/th>\n | Esp\u00e8cie<\/th>\n | Subconca mediterr\u00e0nia<\/th>\n | Motiu de la inclusi\u00f3 a la llista auxiliar<\/th>\n | Refer\u00e8ncies principals<\/th>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Acteocina mucronata<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental, incloent la costa turca del mar Egeu<\/td>\n | S\u2019han citat exemplars vius, els registres de conquilles requereixen verificaci\u00f3<\/td>\n | van Aartsen et al., 1990; Bitlis & \u00d6zt\u00fcrk, 2022<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Camachoaglaja africana<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia central, incloent el Salento<\/td>\n | Registrada a Tricase Porto; l\u2019establiment \u00e9s incert<\/td>\n | Toso et al., 2025<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Mnestia girardi<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental<\/td>\n | S\u2019han citat exemplars vius, els registres antics son de conquilles<\/td>\n | Mediterr\u00e0nia oriental alien-species inventories<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Pyrunculus fourierii<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia oriental<\/td>\n | Els registres inclouen conquilles; l\u2019establiment s\u2019ha d\u2019avaluar independentment<\/td>\n | Mediterr\u00e0nia oriental alien-species inventories<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Anteaeolidiella lurana<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia central, incloent el Salento<\/td>\n | Registrada en ports; establiment incert<\/td>\n | Toso et al., 2025<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Bermudella polycerelloides<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia central, incloent el Salento<\/td>\n | Confirmada en prospeccions portu\u00e0ries, per\u00f2 l\u2019establiment m\u00e9s ampli continua sense resoldre\u2019s<\/td>\n | Toso et al., 2025<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Caloria indica<\/em><\/td>\n| Els registres mediterranis requereixen confirmaci\u00f3 localitat per localitat<\/td>\n | Citada a la bibliografia regional; registres i establiment requereixen verificaci\u00f3<\/td>\n | Inventaris regionals d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques mediterr\u00e0nies; cal comprovar els registres originals<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Cuthona perca<\/em><\/td>\n| mar Adri\u00e0tica<\/td>\n | Registre hist\u00f2ric; pres\u00e8ncia actual i establiment poc clars<\/td>\n | Zenetos et al., 2016<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Dermatobranchus rubidus<\/em><\/td>\n| mar Adri\u00e0tica<\/td>\n | Dues localitats publicades; no est\u00e0 comprovada una poblaci\u00f3 autosuficient<\/td>\n | Knapi\u010d et al., 2024<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Godiva quadricolor<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia central, incloent el sud d’It\u00e0lia<\/td>\n | S\u2019ha citat un establiment local, per\u00f2 cal comprovar la distribuci\u00f3 completa<\/td>\n | Registres regionals mediterranis; cal verificar les localitats originals<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Sacoglossa<\/td>\n | Thuridilla mazda<\/em><\/td>\n| Mediterr\u00e0nia occidental, incloent el sud d’Espanya<\/td>\n | Se n\u2019ha citat la pres\u00e8ncia, per\u00f2 el primer registre per si sol no demostra l\u2019establiment<\/td>\n | Bibliografia sobre esp\u00e8cies ex\u00f2tiques i criptog\u00e8niques de la Mediterr\u00e0nia<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n Els cinc t\u00e0xons no ind\u00edgenes identificats en l\u2019estudi de 2025 dels ports del Salento van ser Anteaeolidiella lurana<\/em>, Bermudella polycerelloides<\/em>, Camachoaglaja africana<\/em>, Polycera hedgpethi<\/em> and Stiliger cf. auarita<\/em>. Polycera hedgpethi<\/em> s\u2019inclou a la llista principal perqu\u00e8 la seva identitat i el seu estatus ex\u00f2tic estan prou fonamentats. Stiliger cf. auarita<\/em> continua a la categoria pendent de verificaci\u00f3 perqu\u00e8 la seva identificaci\u00f3 es va considerar expl\u00edcitament provisional (Toso et al., 2025).<\/p>\nPendents de verificaci\u00f3: identitat, pres\u00e8ncia o estatus ex\u00f2tic sense resoldre<\/h5>\nEls registres seg\u00fcents s\u2019exclouen del recompte d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques confirmades. Es mantenen a part perqu\u00e8 la incertesa principal afecta la identitat, la pres\u00e8ncia o l\u2019estatus biogeogr\u00e0fic, i no nom\u00e9s el grau d\u2019establiment.<\/p>\n \n\n\n| Ordre taxon\u00f2mic<\/th>\n | Esp\u00e8cie<\/th>\n | Q\u00fcesti\u00f3<\/th>\n | Criteri de decisi\u00f3<\/th>\n | Refer\u00e8ncies principals<\/th>\n<\/tr>\n | \n| Anaspidea<\/td>\n | Aplysia parvula<\/em><\/td>\nEls exemplars de la Mediterr\u00e0nia i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental assignats a aquest nom pertanyen a Aplysia punctata<\/em> segons les proves moleculars<\/td>\n| Excloure de la llista d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques confirmades<\/td>\n | Golestani et al., 2019<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Liloa mongii<\/em><\/td>\n| Els registres presenten problemes d\u2019identificaci\u00f3 i dades de localitat dubtoses<\/td>\n | Excloure fins que es documentin troballes i localitats fiables<\/td>\n | Romani et al., 2021<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Cephalaspidea<\/td>\n | Notodiaphana atlantica<\/em><\/td>\n| No es pot determinar amb seguretat si l\u2019origen \u00e9s aut\u00f2cton o ex\u00f2tic<\/td>\n | Classificar com a criptog\u00e8nica, no com a ex\u00f2tica confirmada<\/td>\n | Romani et al., 2021<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Armina rubida<\/em><\/td>\nEls registres pertinents de l\u2019Adri\u00e0tic es van publicar amb el nom de Dermatobranchus rubidus<\/em><\/td>\n| No es poden comptar els dos noms, nom\u00e9s compta el de la font principal<\/td>\n | Knapi\u010d et al., 2024<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Nudibranchia<\/td>\n | Halgerda willeyi<\/em><\/td>\nL\u2019exemplar hist\u00f2ric de l\u2019Adri\u00e0tic es va identificar posteriorment com a Halgerda paulayi<\/em><\/td>\nExcloure H. willeyi<\/em> de la llista d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques mediterr\u00e0nies confirmades<\/td>\n| Donohoo et al., 2023<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Sacoglossa<\/td>\n | Elysia grandifolia<\/em><\/td>\nEls exemplars mediterranis es podrien haver conf\u00f3s amb Elysia ornata<\/em><\/td>\n| No comptabilitzar fins que es torni a avaluar el material<\/td>\n | Pasternak & Galil, 2012<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Sacoglossa<\/td>\n | Elysia tomentosa<\/em><\/td>\n| El nom s\u2019ha aplicat a un complex d\u2019esp\u00e8cies diferenciades gen\u00e8ticament<\/td>\n | No comptabilitzar sense revisar els exemplars mediterranis i aplicar una taxonomia resolta<\/td>\n | Krug et al., 2013<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Sacoglossa<\/td>\n | Stiliger cf. auarita<\/em><\/td>\nEls exemplars del Salento difereixen de la descripci\u00f3 original de S. auarita<\/em><\/td>\n| Excloure fins a disposar d\u2019una an\u00e0lisi taxon\u00f2mica integradora<\/td>\n | Toso et al., 2025<\/td>\n<\/tr>\n | \n| Sacoglossa<\/td>\n | Stiliger fuscovittatus<\/em><\/td>\n| Un registre mediterrani no s\u2019ha contrastat amb una font prim\u00e0ria fiable<\/td>\n | Tractar com a registre no verificat, no com a esp\u00e8cie ex\u00f2tica confirmada<\/td>\n | Lance, 1962; el registre mediterrani requereix verificaci\u00f3<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\nCasos biogeogr\u00e0fics que requereixen una atenci\u00f3 especial<\/h5>\nAplysia dactylomela:<\/em><\/strong> Aquesta esp\u00e8cie s\u2019inclou a la llista principal com a ex\u00f2tica confirmada. Els estudis moleculars indiquen que els exemplars mediterranis analitzats pertanyen al llinatge atl\u00e0ntic de Aplysia dactylomela<\/em>, i no pas a l\u2019esp\u00e8cie de l\u2019Indopac\u00edfic coneguda actualment com a Aplysia argus<\/em>. Les evid\u00e8ncies avalen un origen atl\u00e0ntic de les poblacions mediterr\u00e0nies estudiades, tot i que la via exacta d\u2019introducci\u00f3 continua sense resoldre\u2019s (Alexander & Vald\u00e9s, 2013; Vald\u00e9s et al., 2013).<\/p>\nAplysia parvula:<\/em><\/strong> Els registres mediterranis atribu\u00efts a Aplysia parvula<\/em> s\u2019exclouen del recompte d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques confirmades. Les an\u00e0lisis moleculars van relacionar els exemplars estudiats de la Mediterr\u00e0nia i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental amb Aplysia punctata<\/em>. Aquest cas demostra que els noms publicats s\u2019han de contrastar amb les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques actuals abans d\u2019incorporar els registres als inventaris d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques (Golestani et al., 2019).<\/p>\nBursatella leachii:\u00a0<\/em><\/strong>Aquesta esp\u00e8cie s\u2019inclou a la llista principal com a ex\u00f2tica. Les an\u00e0lisis de gen\u00e8tica poblacional avalen un origen atl\u00e0ntic per a les poblacions mediterr\u00e0nies estudiades, en lloc d\u2019atribuir-les autom\u00e0ticament a una introducci\u00f3 lessepsiana. Com que l\u2019estudi corresponent no inclo\u00efa mostres de la mar Roja, no es poden excloure del tot vies alternatives (Bazzicalupo et al., 2018).<\/p>\nNotodiaphana atlantica<\/em> and Liloa mongii:\u00a0<\/em><\/strong>Aquestes esp\u00e8cies il\u00b7lustren dos motius diferents per excloure-les de l\u2019inventari confirmat. Notodiaphana atlantica<\/em> \u00e9s criptog\u00e8nica perqu\u00e8 no es pot determinar amb seguretat si el seu origen \u00e9s aut\u00f2cton o ex\u00f2tic. Liloa mongii<\/em> continua pendent de verificaci\u00f3 perqu\u00e8 la seva pres\u00e8ncia a la Mediterr\u00e0nia est\u00e0 afectada per problemes d\u2019identificaci\u00f3 i dades de localitat potencialment incorrectes (Romani et al., 2021).<\/p>\n | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |