<\/p>\n
<\/div>Favorinus ghanensis<\/em> per Tamsouri et al., (2014)<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Favorinus ghanensis<\/em> Edmunds, 1968<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Aeolidioidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Facelinidae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Favorinus<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Favorinus ghanensis<\/em> Edmunds, 1968<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [181245<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong> Aquest nudibranqui ae\u00f2lid pertany a un g\u00e8nere caracteritzat per presentar cerata disposats en arcs i rin\u00f2fors amb engruiximents caracter\u00edstics. F. ghanensis<\/em> destaca dins del g\u00e8nere per posseir un min\u00fascul estilet penial \u2014inusual entre Favorinus<\/em>\u2014, juntament amb un patr\u00f3 crom\u00e0tic i una morfologia corporal constants que el diferencien d’esp\u00e8cies afins com F. branchialis<\/em> i F. auritulus<\/em>.<\/p>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Els exemplars oscil\u00b7len entre 1,5 mm i 16 mm de longitud. El cos \u00e9s esvelt i s\u2019estreny gradualment fins a una cua punxeguda. \u00c9s transl\u00facid, d\u2019un color blanc grisenc, amb punts blancs iridescents dispersos pel dors, el cap, els tentacles orals i la cua. Els tentacles orals i les cantonades anteriors del peu comparteixen la mateixa coloraci\u00f3 de base. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color porpra-marr\u00f3 o granat, amb la punta clarament esquitxada de blanc, i presenten tres petits engruiximents o \u201cbulbs\u201d. Aquests engruiximents poden ser poc evidents quan l\u2019animal est\u00e0 completament est\u00e8s. Els cerata s\u00f3n llargs, de gruix uniforme, disposats en arcs a la part anterior del cos i en fileres a la part posterior. Les seves parets s\u00f3n transl\u00facides, deixant entreveure la gl\u00e0ndula digestiva interna, de color crema a marr\u00f3 amb taques porpra-marr\u00f3, cosa que d\u00f3na als cerata un aspecte generalment fosc, de to marr\u00f3 porpra. Les puntes dels cerata s\u00f3n d\u2019un color blanc transl\u00facid, sovint amb petites gl\u00e0ndules blanques i punts blancs iridescents dispersos. Els cerata es poden autotomitzar molt f\u00e0cilment quan l\u2019animal \u00e9s molestat o manipulat. L\u2019anus \u00e9s cleiopr\u00f2ctic i es troba dins del segon arc ceratal al costat dret, mentre que l\u2019obertura genital es troba niuada en el grup ceratal anterior dret.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba principalment en comunitats incrustants (fouling<\/em>), especialment en cascs de vaixells, arts de pesca i estructures portu\u00e0ries. S\u2019alimenta predominantment dels zoides del briozou Amathia verticillata<\/em>, la qual cosa representa una desviaci\u00f3 respecte a la norma del g\u00e8nere, que s\u2019associa m\u00e9s comunament a masses d\u2019ous d\u2019altres llimacs de mar. El comportament alimentari inclou succionar el contingut de tubs trencats del briozou, i el consum ocasional de ciliats s\u00e8ssils com Vorticella<\/em> i Stentor<\/em>. Tot i mancar de cnidosacs visibles o de desc\u00e0rrega de nematocists, F. ghanensis<\/em> disposa de gl\u00e0ndules epid\u00e8rmiques defensives als cerata, i presenta autotomia com a resposta defensiva. La seva petita mida i estil de vida cr\u00edptic podrien haver portat a una subestimaci\u00f3 de la seva pres\u00e8ncia; tanmateix, la seva afinitat pels substrats artificials i els briozous invasius suggereix un potencial d\u2019expansi\u00f3 relativament alt a causa del tr\u00e0nsit mar\u00edtim.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGhanensis<\/em>. De\u00a0Ghana (\u00c0frica Occidental).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>El seu rang de distribuci\u00f3 conegut actualment inclou zones portu\u00e0ries de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i del Mediterrani, sovint en h\u00e0bitats dominats per Amathia verticillata<\/em>. Descrita originalment a Ghana (port de Tema) l\u2019any 1968, ha estat registrada posteriorment a les Illes Can\u00e0ries (Gran Can\u00e0ria, 1995), Tun\u00edsia (Llac de Tunis, 2003) i a la costa atl\u00e0ntica del Marroc (Agadir, 2012). <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [181245<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong> Aquest nudibranqui ae\u00f2lid pertany a un g\u00e8nere caracteritzat per presentar cerata disposats en arcs i rin\u00f2fors amb engruiximents caracter\u00edstics. F. ghanensis<\/em> destaca dins del g\u00e8nere per posseir un min\u00fascul estilet penial \u2014inusual entre Favorinus<\/em>\u2014, juntament amb un patr\u00f3 crom\u00e0tic i una morfologia corporal constants que el diferencien d’esp\u00e8cies afins com F. branchialis<\/em> i F. auritulus<\/em>.<\/p>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Els exemplars oscil\u00b7len entre 1,5 mm i 16 mm de longitud. El cos \u00e9s esvelt i s\u2019estreny gradualment fins a una cua punxeguda. \u00c9s transl\u00facid, d\u2019un color blanc grisenc, amb punts blancs iridescents dispersos pel dors, el cap, els tentacles orals i la cua. Els tentacles orals i les cantonades anteriors del peu comparteixen la mateixa coloraci\u00f3 de base. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color porpra-marr\u00f3 o granat, amb la punta clarament esquitxada de blanc, i presenten tres petits engruiximents o \u201cbulbs\u201d. Aquests engruiximents poden ser poc evidents quan l\u2019animal est\u00e0 completament est\u00e8s. Els cerata s\u00f3n llargs, de gruix uniforme, disposats en arcs a la part anterior del cos i en fileres a la part posterior. Les seves parets s\u00f3n transl\u00facides, deixant entreveure la gl\u00e0ndula digestiva interna, de color crema a marr\u00f3 amb taques porpra-marr\u00f3, cosa que d\u00f3na als cerata un aspecte generalment fosc, de to marr\u00f3 porpra. Les puntes dels cerata s\u00f3n d\u2019un color blanc transl\u00facid, sovint amb petites gl\u00e0ndules blanques i punts blancs iridescents dispersos. Els cerata es poden autotomitzar molt f\u00e0cilment quan l\u2019animal \u00e9s molestat o manipulat. L\u2019anus \u00e9s cleiopr\u00f2ctic i es troba dins del segon arc ceratal al costat dret, mentre que l\u2019obertura genital es troba niuada en el grup ceratal anterior dret.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba principalment en comunitats incrustants (fouling<\/em>), especialment en cascs de vaixells, arts de pesca i estructures portu\u00e0ries. S\u2019alimenta predominantment dels zoides del briozou Amathia verticillata<\/em>, la qual cosa representa una desviaci\u00f3 respecte a la norma del g\u00e8nere, que s\u2019associa m\u00e9s comunament a masses d\u2019ous d\u2019altres llimacs de mar. El comportament alimentari inclou succionar el contingut de tubs trencats del briozou, i el consum ocasional de ciliats s\u00e8ssils com Vorticella<\/em> i Stentor<\/em>. Tot i mancar de cnidosacs visibles o de desc\u00e0rrega de nematocists, F. ghanensis<\/em> disposa de gl\u00e0ndules epid\u00e8rmiques defensives als cerata, i presenta autotomia com a resposta defensiva. La seva petita mida i estil de vida cr\u00edptic podrien haver portat a una subestimaci\u00f3 de la seva pres\u00e8ncia; tanmateix, la seva afinitat pels substrats artificials i els briozous invasius suggereix un potencial d\u2019expansi\u00f3 relativament alt a causa del tr\u00e0nsit mar\u00edtim.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGhanensis<\/em>. De\u00a0Ghana (\u00c0frica Occidental).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>El seu rang de distribuci\u00f3 conegut actualment inclou zones portu\u00e0ries de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i del Mediterrani, sovint en h\u00e0bitats dominats per Amathia verticillata<\/em>. Descrita originalment a Ghana (port de Tema) l\u2019any 1968, ha estat registrada posteriorment a les Illes Can\u00e0ries (Gran Can\u00e0ria, 1995), Tun\u00edsia (Llac de Tunis, 2003) i a la costa atl\u00e0ntica del Marroc (Agadir, 2012). <\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Els exemplars oscil\u00b7len entre 1,5 mm i 16 mm de longitud. El cos \u00e9s esvelt i s\u2019estreny gradualment fins a una cua punxeguda. \u00c9s transl\u00facid, d\u2019un color blanc grisenc, amb punts blancs iridescents dispersos pel dors, el cap, els tentacles orals i la cua. Els tentacles orals i les cantonades anteriors del peu comparteixen la mateixa coloraci\u00f3 de base. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color porpra-marr\u00f3 o granat, amb la punta clarament esquitxada de blanc, i presenten tres petits engruiximents o \u201cbulbs\u201d. Aquests engruiximents poden ser poc evidents quan l\u2019animal est\u00e0 completament est\u00e8s. Els cerata s\u00f3n llargs, de gruix uniforme, disposats en arcs a la part anterior del cos i en fileres a la part posterior. Les seves parets s\u00f3n transl\u00facides, deixant entreveure la gl\u00e0ndula digestiva interna, de color crema a marr\u00f3 amb taques porpra-marr\u00f3, cosa que d\u00f3na als cerata un aspecte generalment fosc, de to marr\u00f3 porpra. Les puntes dels cerata s\u00f3n d\u2019un color blanc transl\u00facid, sovint amb petites gl\u00e0ndules blanques i punts blancs iridescents dispersos. Els cerata es poden autotomitzar molt f\u00e0cilment quan l\u2019animal \u00e9s molestat o manipulat. L\u2019anus \u00e9s cleiopr\u00f2ctic i es troba dins del segon arc ceratal al costat dret, mentre que l\u2019obertura genital es troba niuada en el grup ceratal anterior dret.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba principalment en comunitats incrustants (fouling<\/em>), especialment en cascs de vaixells, arts de pesca i estructures portu\u00e0ries. S\u2019alimenta predominantment dels zoides del briozou Amathia verticillata<\/em>, la qual cosa representa una desviaci\u00f3 respecte a la norma del g\u00e8nere, que s\u2019associa m\u00e9s comunament a masses d\u2019ous d\u2019altres llimacs de mar. El comportament alimentari inclou succionar el contingut de tubs trencats del briozou, i el consum ocasional de ciliats s\u00e8ssils com Vorticella<\/em> i Stentor<\/em>. Tot i mancar de cnidosacs visibles o de desc\u00e0rrega de nematocists, F. ghanensis<\/em> disposa de gl\u00e0ndules epid\u00e8rmiques defensives als cerata, i presenta autotomia com a resposta defensiva. La seva petita mida i estil de vida cr\u00edptic podrien haver portat a una subestimaci\u00f3 de la seva pres\u00e8ncia; tanmateix, la seva afinitat pels substrats artificials i els briozous invasius suggereix un potencial d\u2019expansi\u00f3 relativament alt a causa del tr\u00e0nsit mar\u00edtim.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGhanensis<\/em>. De\u00a0Ghana (\u00c0frica Occidental).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>El seu rang de distribuci\u00f3 conegut actualment inclou zones portu\u00e0ries de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i del Mediterrani, sovint en h\u00e0bitats dominats per Amathia verticillata<\/em>. Descrita originalment a Ghana (port de Tema) l\u2019any 1968, ha estat registrada posteriorment a les Illes Can\u00e0ries (Gran Can\u00e0ria, 1995), Tun\u00edsia (Llac de Tunis, 2003) i a la costa atl\u00e0ntica del Marroc (Agadir, 2012). <\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es troba principalment en comunitats incrustants (fouling<\/em>), especialment en cascs de vaixells, arts de pesca i estructures portu\u00e0ries. S\u2019alimenta predominantment dels zoides del briozou Amathia verticillata<\/em>, la qual cosa representa una desviaci\u00f3 respecte a la norma del g\u00e8nere, que s\u2019associa m\u00e9s comunament a masses d\u2019ous d\u2019altres llimacs de mar. El comportament alimentari inclou succionar el contingut de tubs trencats del briozou, i el consum ocasional de ciliats s\u00e8ssils com Vorticella<\/em> i Stentor<\/em>. Tot i mancar de cnidosacs visibles o de desc\u00e0rrega de nematocists, F. ghanensis<\/em> disposa de gl\u00e0ndules epid\u00e8rmiques defensives als cerata, i presenta autotomia com a resposta defensiva. La seva petita mida i estil de vida cr\u00edptic podrien haver portat a una subestimaci\u00f3 de la seva pres\u00e8ncia; tanmateix, la seva afinitat pels substrats artificials i els briozous invasius suggereix un potencial d\u2019expansi\u00f3 relativament alt a causa del tr\u00e0nsit mar\u00edtim.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGhanensis<\/em>. De\u00a0Ghana (\u00c0frica Occidental).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>El seu rang de distribuci\u00f3 conegut actualment inclou zones portu\u00e0ries de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i del Mediterrani, sovint en h\u00e0bitats dominats per Amathia verticillata<\/em>. Descrita originalment a Ghana (port de Tema) l\u2019any 1968, ha estat registrada posteriorment a les Illes Can\u00e0ries (Gran Can\u00e0ria, 1995), Tun\u00edsia (Llac de Tunis, 2003) i a la costa atl\u00e0ntica del Marroc (Agadir, 2012). <\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nGhanensis<\/em>. De\u00a0Ghana (\u00c0frica Occidental).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>El seu rang de distribuci\u00f3 conegut actualment inclou zones portu\u00e0ries de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i del Mediterrani, sovint en h\u00e0bitats dominats per Amathia verticillata<\/em>. Descrita originalment a Ghana (port de Tema) l\u2019any 1968, ha estat registrada posteriorment a les Illes Can\u00e0ries (Gran Can\u00e0ria, 1995), Tun\u00edsia (Llac de Tunis, 2003) i a la costa atl\u00e0ntica del Marroc (Agadir, 2012). <\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>El seu rang de distribuci\u00f3 conegut actualment inclou zones portu\u00e0ries de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i del Mediterrani, sovint en h\u00e0bitats dominats per Amathia verticillata<\/em>. Descrita originalment a Ghana (port de Tema) l\u2019any 1968, ha estat registrada posteriorment a les Illes Can\u00e0ries (Gran Can\u00e0ria, 1995), Tun\u00edsia (Llac de Tunis, 2003) i a la costa atl\u00e0ntica del Marroc (Agadir, 2012). <\/div>\n
![\"Favorinus](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/Favorinus-ghanensis-from-Tamsouri-et-al-2014.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>