<\/p>\n
<\/div>Goniobranchus obsoletus @ Gordon beach, Tel Aviv , Israel<\/em> per Tal Shema<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Goniobranchus obsoletus<\/em> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Doridina<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Chromodoridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Chromodorididae<\/a><\/td><\/tr>Subfamily<\/th>Chromodoridinae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Goniobranchus<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Goniobranchus obsoletus<\/em> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597365<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong> Goniobranchus obsoletus<\/em> va ser descrit originalment per Eduard R\u00fcppell i Friedrich S. Leuckart com a Doris obsoleta<\/em>, a partir de material procedent del mar Roig. La data de publicaci\u00f3 ha aparegut com a 1830 o 1831 en la literatura posterior, per\u00f2 el World Register of Marine Species (WoRMS) accepta actualment l\u2019autoria i la data com a Goniobranchus obsoletus<\/em> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830). La combinaci\u00f3 original va ser Doris obsoleta<\/em>; posteriorment l\u2019esp\u00e8cie va ser inclosa en Casella<\/em> i, durant bona part de la literatura del segle XX, en Chromodoris<\/em>. El g\u00e8nere Goniobranchus<\/em> va ser establert per William Harper Pease el 1866. Durant molt de temps, el g\u00e8nere va quedar subordinat a Chromodoris<\/em>, per\u00f2 els estudis filogen\u00e8tics moleculars de Johnson & Gosliner (2012) van demostrar que Chromodoris<\/em> no era monofil\u00e8tic i van reinstaurar Goniobranchus<\/em> com a g\u00e8nere v\u00e0lid per a un dels clades dels antics Chromodoris<\/em>.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nCasella obsoleta<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1831)<\/span><\/li>\nChromodoris obsoleta<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1831)<\/span><\/li>\nDoris obsoleta<\/i> R\u00fcppell & Leuckart, 1830 (original)<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un doridaci de cos ovalat i relativament allargat, amb el notum d’aspecte rug\u00f3s a causa de la pres\u00e8ncia de tubercles o p\u00fastules baixes i elevades. El patr\u00f3 crom\u00e0tic \u00e9s molt caracter\u00edstic: el dors \u00e9s blanc llet\u00f3s, recorregut per una reticulaci\u00f3 de color bru ataronjat que es disposa entre les elevacions del notum. El marge del mantell presenta una banda taronja, immediatament acompanyada cap a l\u2019interior per una banda irregular de color blau fosc o blau negr\u00f3s. En conjunt, aquestes bandes marginals constitueixen un dels car\u00e0cters externs m\u00e9s \u00fatils per recon\u00e8ixer l’esp\u00e8cie. Els rin\u00f2fors s\u00f3n transl\u00facids, de tonalitat bruna a ataronjada, i les seves lamel\u00b7les estan vorejades de blanc opac. Les br\u00e0nquies presenten una coloraci\u00f3 igualment transl\u00facida, bruna o bruna ataronjada, amb les vores de les fulles branquials blanques. El color del notum pot transparentar-se parcialment per la cara ventral del mantell, mentre que el peu \u00e9s blanc.\u00a0La mida pot assolir aproximadament els 40 mm de longitud, tot i que tamb\u00e9 s’han documentat exemplars considerablement m\u00e9s petits; per exemple, Rudman va examinar un exemplar viu de 17 mm procedent de Suakin, al mar Roig, i hi ha registres d’individus de 10\u201320 mm al golf P\u00e8rsic.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie associada a fons rocosos i substrats durs, incloent-hi esculls, estructures de corall mort i estructures artificials, generalment en aig\u00fces somes. Al golf P\u00e8rsic ha estat observada des d\u2019aig\u00fces molt superficials -de 2 a 5 m a Bahrain- fins a uns 16 m al golf d’Oman, mentre que un exemplar del mar Roig va ser registrat a 17 m. Al Mediterrani tamb\u00e9 ha estat observada en ambients rocosos soms i en una cova submarina.\u00a0S’alimenta d’esponges, tot i que la identitat d\u2019aquestes esponges no ha estat demostrada amb seguretat: Rudman va suggerir Chelonaplysilla violacea<\/em> com a possible aliment a partir d’observacions fotogr\u00e0fiques, encara que va considerar expl\u00edcitament que calia confirmar-ho.\u00a0La informaci\u00f3 sobre la seva reproducci\u00f3 \u00e9s escassa. A Ayia Napa (Xipre) es va trobar una posta d\u2019ous en forma de cinta, de color groguenc, adherida a una roca pr\u00f2xima als exemplars observats, una evid\u00e8ncia directa de reproducci\u00f3 de l’esp\u00e8cie al Mediterrani. Rudman va publicar el 2007 una observaci\u00f3 de dos exemplars en c\u00f2pula a l’Ar\u00e0bia Saudita. Pel que fa a la possibilitat de desenvolupament directe de les postes, Rudman va assenyalar que el treball de Gohar & Soliman (1967), que descrivia el desenvolupament directe de Casella obsoleta<\/em>, probablement corresponia en realitat a una esp\u00e8cie de Glossodoris<\/em> i no a Goniobranchus obsoletus<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGoniobranchus<\/em>, nom que deriva del Grec \u201cgonios\u201d, angle i \u201cbrangchia\u201d, br\u00e0nquies.<\/li>\nObsoletus<\/em>. Del Llat\u00ed “obsoletus”, trillat, desgastat, dilapidat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 coneguda original de Goniobranchus obsoletus<\/em> \u00e9s relativament restringida. Va ser descrita del mar Roig i posteriorment es va documentar en diferents localitats del nord de l’oce\u00e0 \u00cdndic, incloent-hi el golf P\u00e8rsic i el golf d\u2019Oman. Rudman la va considerar una esp\u00e8cie aparentment restringida al sector nord-occidental de l’oce\u00e0 \u00cdndic, i va assenyalar que els registres publicats eren relativament escassos. No hi ha bases suficients per atribuir-li una distribuci\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0mplia per l\u2019Indopac\u00edfic.\u00a0En els darrers anys ha estat citada al Mediterrani oriental, on s\u2019ha establert com a esp\u00e8cie no ind\u00edgena com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva arribada des del mar Roig a trav\u00e9s del canal de Suez.\u00a0El primer registre mediterrani publicat correspon a la costa mediterr\u00e0nia d’Israel el 2015. Halevy et al.<\/em> van documentar diversos exemplars fotografiats davant de Tel Aviv: un exemplar va ser fotografiat el maig de 2015 i diversos m\u00e9s el juny del mateix any. Tamb\u00e9 es va registrar un exemplar davant de Caesarea, a uns 6 m de profunditat, el maig de 2015.\u00a0A Xipre, Kleitou et al.<\/em> (2019) van observar diversos exemplars en una cova submarina davant d’Ayia Napa, on tamb\u00e9 es va trobar una posta. A Turquia, G\u00f6ko\u011flu & B\u00fcy\u00fck van comunicar el 2020 el primer registre per al pa\u00eds, corresponent a un exemplar observat el 24 de juny de 2019, durant una immersi\u00f3, en una cova submergida d’Antalya Falez, a 5 m de profunditat (36.849133\u00b0 N, 30.778211\u00b0 E), sobre la paret de la cavitat. L\u2019esp\u00e8cie tamb\u00e9 est\u00e0 documentada actualment a la costa mediterr\u00e0nia de S\u00edria, a Latakia, on es va observar un exemplar el 2016 a uns 2 m de profunditat sobre substrat roc\u00f3s; a Jableh, on es va registrar el setembre de 2019 un exemplar a 1\u20132 m en una petita cubeta sobre costa rocosa; i a Al-Massab, Tartus, on es va documentar un altre exemplar l’abril de 2021 en una petita marina.\u00a0Aquests registres mostren una certa expansi\u00f3 pel sector llevant\u00ed de la Mediterr\u00e0nia. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597365<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong> Goniobranchus obsoletus<\/em> va ser descrit originalment per Eduard R\u00fcppell i Friedrich S. Leuckart com a Doris obsoleta<\/em>, a partir de material procedent del mar Roig. La data de publicaci\u00f3 ha aparegut com a 1830 o 1831 en la literatura posterior, per\u00f2 el World Register of Marine Species (WoRMS) accepta actualment l\u2019autoria i la data com a Goniobranchus obsoletus<\/em> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830). La combinaci\u00f3 original va ser Doris obsoleta<\/em>; posteriorment l\u2019esp\u00e8cie va ser inclosa en Casella<\/em> i, durant bona part de la literatura del segle XX, en Chromodoris<\/em>. El g\u00e8nere Goniobranchus<\/em> va ser establert per William Harper Pease el 1866. Durant molt de temps, el g\u00e8nere va quedar subordinat a Chromodoris<\/em>, per\u00f2 els estudis filogen\u00e8tics moleculars de Johnson & Gosliner (2012) van demostrar que Chromodoris<\/em> no era monofil\u00e8tic i van reinstaurar Goniobranchus<\/em> com a g\u00e8nere v\u00e0lid per a un dels clades dels antics Chromodoris<\/em>.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nCasella obsoleta<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1831)<\/span><\/li>\nChromodoris obsoleta<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1831)<\/span><\/li>\nDoris obsoleta<\/i> R\u00fcppell & Leuckart, 1830 (original)<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un doridaci de cos ovalat i relativament allargat, amb el notum d’aspecte rug\u00f3s a causa de la pres\u00e8ncia de tubercles o p\u00fastules baixes i elevades. El patr\u00f3 crom\u00e0tic \u00e9s molt caracter\u00edstic: el dors \u00e9s blanc llet\u00f3s, recorregut per una reticulaci\u00f3 de color bru ataronjat que es disposa entre les elevacions del notum. El marge del mantell presenta una banda taronja, immediatament acompanyada cap a l\u2019interior per una banda irregular de color blau fosc o blau negr\u00f3s. En conjunt, aquestes bandes marginals constitueixen un dels car\u00e0cters externs m\u00e9s \u00fatils per recon\u00e8ixer l’esp\u00e8cie. Els rin\u00f2fors s\u00f3n transl\u00facids, de tonalitat bruna a ataronjada, i les seves lamel\u00b7les estan vorejades de blanc opac. Les br\u00e0nquies presenten una coloraci\u00f3 igualment transl\u00facida, bruna o bruna ataronjada, amb les vores de les fulles branquials blanques. El color del notum pot transparentar-se parcialment per la cara ventral del mantell, mentre que el peu \u00e9s blanc.\u00a0La mida pot assolir aproximadament els 40 mm de longitud, tot i que tamb\u00e9 s’han documentat exemplars considerablement m\u00e9s petits; per exemple, Rudman va examinar un exemplar viu de 17 mm procedent de Suakin, al mar Roig, i hi ha registres d’individus de 10\u201320 mm al golf P\u00e8rsic.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie associada a fons rocosos i substrats durs, incloent-hi esculls, estructures de corall mort i estructures artificials, generalment en aig\u00fces somes. Al golf P\u00e8rsic ha estat observada des d\u2019aig\u00fces molt superficials -de 2 a 5 m a Bahrain- fins a uns 16 m al golf d’Oman, mentre que un exemplar del mar Roig va ser registrat a 17 m. Al Mediterrani tamb\u00e9 ha estat observada en ambients rocosos soms i en una cova submarina.\u00a0S’alimenta d’esponges, tot i que la identitat d\u2019aquestes esponges no ha estat demostrada amb seguretat: Rudman va suggerir Chelonaplysilla violacea<\/em> com a possible aliment a partir d’observacions fotogr\u00e0fiques, encara que va considerar expl\u00edcitament que calia confirmar-ho.\u00a0La informaci\u00f3 sobre la seva reproducci\u00f3 \u00e9s escassa. A Ayia Napa (Xipre) es va trobar una posta d\u2019ous en forma de cinta, de color groguenc, adherida a una roca pr\u00f2xima als exemplars observats, una evid\u00e8ncia directa de reproducci\u00f3 de l’esp\u00e8cie al Mediterrani. Rudman va publicar el 2007 una observaci\u00f3 de dos exemplars en c\u00f2pula a l’Ar\u00e0bia Saudita. Pel que fa a la possibilitat de desenvolupament directe de les postes, Rudman va assenyalar que el treball de Gohar & Soliman (1967), que descrivia el desenvolupament directe de Casella obsoleta<\/em>, probablement corresponia en realitat a una esp\u00e8cie de Glossodoris<\/em> i no a Goniobranchus obsoletus<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGoniobranchus<\/em>, nom que deriva del Grec \u201cgonios\u201d, angle i \u201cbrangchia\u201d, br\u00e0nquies.<\/li>\nObsoletus<\/em>. Del Llat\u00ed “obsoletus”, trillat, desgastat, dilapidat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 coneguda original de Goniobranchus obsoletus<\/em> \u00e9s relativament restringida. Va ser descrita del mar Roig i posteriorment es va documentar en diferents localitats del nord de l’oce\u00e0 \u00cdndic, incloent-hi el golf P\u00e8rsic i el golf d\u2019Oman. Rudman la va considerar una esp\u00e8cie aparentment restringida al sector nord-occidental de l’oce\u00e0 \u00cdndic, i va assenyalar que els registres publicats eren relativament escassos. No hi ha bases suficients per atribuir-li una distribuci\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0mplia per l\u2019Indopac\u00edfic.\u00a0En els darrers anys ha estat citada al Mediterrani oriental, on s\u2019ha establert com a esp\u00e8cie no ind\u00edgena com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva arribada des del mar Roig a trav\u00e9s del canal de Suez.\u00a0El primer registre mediterrani publicat correspon a la costa mediterr\u00e0nia d’Israel el 2015. Halevy et al.<\/em> van documentar diversos exemplars fotografiats davant de Tel Aviv: un exemplar va ser fotografiat el maig de 2015 i diversos m\u00e9s el juny del mateix any. Tamb\u00e9 es va registrar un exemplar davant de Caesarea, a uns 6 m de profunditat, el maig de 2015.\u00a0A Xipre, Kleitou et al.<\/em> (2019) van observar diversos exemplars en una cova submarina davant d’Ayia Napa, on tamb\u00e9 es va trobar una posta. A Turquia, G\u00f6ko\u011flu & B\u00fcy\u00fck van comunicar el 2020 el primer registre per al pa\u00eds, corresponent a un exemplar observat el 24 de juny de 2019, durant una immersi\u00f3, en una cova submergida d’Antalya Falez, a 5 m de profunditat (36.849133\u00b0 N, 30.778211\u00b0 E), sobre la paret de la cavitat. L\u2019esp\u00e8cie tamb\u00e9 est\u00e0 documentada actualment a la costa mediterr\u00e0nia de S\u00edria, a Latakia, on es va observar un exemplar el 2016 a uns 2 m de profunditat sobre substrat roc\u00f3s; a Jableh, on es va registrar el setembre de 2019 un exemplar a 1\u20132 m en una petita cubeta sobre costa rocosa; i a Al-Massab, Tartus, on es va documentar un altre exemplar l’abril de 2021 en una petita marina.\u00a0Aquests registres mostren una certa expansi\u00f3 pel sector llevant\u00ed de la Mediterr\u00e0nia. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nCasella obsoleta<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1831)<\/span><\/li>\nChromodoris obsoleta<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1831)<\/span><\/li>\nDoris obsoleta<\/i> R\u00fcppell & Leuckart, 1830 (original)<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un doridaci de cos ovalat i relativament allargat, amb el notum d’aspecte rug\u00f3s a causa de la pres\u00e8ncia de tubercles o p\u00fastules baixes i elevades. El patr\u00f3 crom\u00e0tic \u00e9s molt caracter\u00edstic: el dors \u00e9s blanc llet\u00f3s, recorregut per una reticulaci\u00f3 de color bru ataronjat que es disposa entre les elevacions del notum. El marge del mantell presenta una banda taronja, immediatament acompanyada cap a l\u2019interior per una banda irregular de color blau fosc o blau negr\u00f3s. En conjunt, aquestes bandes marginals constitueixen un dels car\u00e0cters externs m\u00e9s \u00fatils per recon\u00e8ixer l’esp\u00e8cie. Els rin\u00f2fors s\u00f3n transl\u00facids, de tonalitat bruna a ataronjada, i les seves lamel\u00b7les estan vorejades de blanc opac. Les br\u00e0nquies presenten una coloraci\u00f3 igualment transl\u00facida, bruna o bruna ataronjada, amb les vores de les fulles branquials blanques. El color del notum pot transparentar-se parcialment per la cara ventral del mantell, mentre que el peu \u00e9s blanc.\u00a0La mida pot assolir aproximadament els 40 mm de longitud, tot i que tamb\u00e9 s’han documentat exemplars considerablement m\u00e9s petits; per exemple, Rudman va examinar un exemplar viu de 17 mm procedent de Suakin, al mar Roig, i hi ha registres d’individus de 10\u201320 mm al golf P\u00e8rsic.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie associada a fons rocosos i substrats durs, incloent-hi esculls, estructures de corall mort i estructures artificials, generalment en aig\u00fces somes. Al golf P\u00e8rsic ha estat observada des d\u2019aig\u00fces molt superficials -de 2 a 5 m a Bahrain- fins a uns 16 m al golf d’Oman, mentre que un exemplar del mar Roig va ser registrat a 17 m. Al Mediterrani tamb\u00e9 ha estat observada en ambients rocosos soms i en una cova submarina.\u00a0S’alimenta d’esponges, tot i que la identitat d\u2019aquestes esponges no ha estat demostrada amb seguretat: Rudman va suggerir Chelonaplysilla violacea<\/em> com a possible aliment a partir d’observacions fotogr\u00e0fiques, encara que va considerar expl\u00edcitament que calia confirmar-ho.\u00a0La informaci\u00f3 sobre la seva reproducci\u00f3 \u00e9s escassa. A Ayia Napa (Xipre) es va trobar una posta d\u2019ous en forma de cinta, de color groguenc, adherida a una roca pr\u00f2xima als exemplars observats, una evid\u00e8ncia directa de reproducci\u00f3 de l’esp\u00e8cie al Mediterrani. Rudman va publicar el 2007 una observaci\u00f3 de dos exemplars en c\u00f2pula a l’Ar\u00e0bia Saudita. Pel que fa a la possibilitat de desenvolupament directe de les postes, Rudman va assenyalar que el treball de Gohar & Soliman (1967), que descrivia el desenvolupament directe de Casella obsoleta<\/em>, probablement corresponia en realitat a una esp\u00e8cie de Glossodoris<\/em> i no a Goniobranchus obsoletus<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGoniobranchus<\/em>, nom que deriva del Grec \u201cgonios\u201d, angle i \u201cbrangchia\u201d, br\u00e0nquies.<\/li>\nObsoletus<\/em>. Del Llat\u00ed “obsoletus”, trillat, desgastat, dilapidat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 coneguda original de Goniobranchus obsoletus<\/em> \u00e9s relativament restringida. Va ser descrita del mar Roig i posteriorment es va documentar en diferents localitats del nord de l’oce\u00e0 \u00cdndic, incloent-hi el golf P\u00e8rsic i el golf d\u2019Oman. Rudman la va considerar una esp\u00e8cie aparentment restringida al sector nord-occidental de l’oce\u00e0 \u00cdndic, i va assenyalar que els registres publicats eren relativament escassos. No hi ha bases suficients per atribuir-li una distribuci\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0mplia per l\u2019Indopac\u00edfic.\u00a0En els darrers anys ha estat citada al Mediterrani oriental, on s\u2019ha establert com a esp\u00e8cie no ind\u00edgena com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva arribada des del mar Roig a trav\u00e9s del canal de Suez.\u00a0El primer registre mediterrani publicat correspon a la costa mediterr\u00e0nia d’Israel el 2015. Halevy et al.<\/em> van documentar diversos exemplars fotografiats davant de Tel Aviv: un exemplar va ser fotografiat el maig de 2015 i diversos m\u00e9s el juny del mateix any. Tamb\u00e9 es va registrar un exemplar davant de Caesarea, a uns 6 m de profunditat, el maig de 2015.\u00a0A Xipre, Kleitou et al.<\/em> (2019) van observar diversos exemplars en una cova submarina davant d’Ayia Napa, on tamb\u00e9 es va trobar una posta. A Turquia, G\u00f6ko\u011flu & B\u00fcy\u00fck van comunicar el 2020 el primer registre per al pa\u00eds, corresponent a un exemplar observat el 24 de juny de 2019, durant una immersi\u00f3, en una cova submergida d’Antalya Falez, a 5 m de profunditat (36.849133\u00b0 N, 30.778211\u00b0 E), sobre la paret de la cavitat. L\u2019esp\u00e8cie tamb\u00e9 est\u00e0 documentada actualment a la costa mediterr\u00e0nia de S\u00edria, a Latakia, on es va observar un exemplar el 2016 a uns 2 m de profunditat sobre substrat roc\u00f3s; a Jableh, on es va registrar el setembre de 2019 un exemplar a 1\u20132 m en una petita cubeta sobre costa rocosa; i a Al-Massab, Tartus, on es va documentar un altre exemplar l’abril de 2021 en una petita marina.\u00a0Aquests registres mostren una certa expansi\u00f3 pel sector llevant\u00ed de la Mediterr\u00e0nia. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>\u00c9s un doridaci de cos ovalat i relativament allargat, amb el notum d’aspecte rug\u00f3s a causa de la pres\u00e8ncia de tubercles o p\u00fastules baixes i elevades. El patr\u00f3 crom\u00e0tic \u00e9s molt caracter\u00edstic: el dors \u00e9s blanc llet\u00f3s, recorregut per una reticulaci\u00f3 de color bru ataronjat que es disposa entre les elevacions del notum. El marge del mantell presenta una banda taronja, immediatament acompanyada cap a l\u2019interior per una banda irregular de color blau fosc o blau negr\u00f3s. En conjunt, aquestes bandes marginals constitueixen un dels car\u00e0cters externs m\u00e9s \u00fatils per recon\u00e8ixer l’esp\u00e8cie. Els rin\u00f2fors s\u00f3n transl\u00facids, de tonalitat bruna a ataronjada, i les seves lamel\u00b7les estan vorejades de blanc opac. Les br\u00e0nquies presenten una coloraci\u00f3 igualment transl\u00facida, bruna o bruna ataronjada, amb les vores de les fulles branquials blanques. El color del notum pot transparentar-se parcialment per la cara ventral del mantell, mentre que el peu \u00e9s blanc.\u00a0La mida pot assolir aproximadament els 40 mm de longitud, tot i que tamb\u00e9 s’han documentat exemplars considerablement m\u00e9s petits; per exemple, Rudman va examinar un exemplar viu de 17 mm procedent de Suakin, al mar Roig, i hi ha registres d’individus de 10\u201320 mm al golf P\u00e8rsic.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie associada a fons rocosos i substrats durs, incloent-hi esculls, estructures de corall mort i estructures artificials, generalment en aig\u00fces somes. Al golf P\u00e8rsic ha estat observada des d\u2019aig\u00fces molt superficials -de 2 a 5 m a Bahrain- fins a uns 16 m al golf d’Oman, mentre que un exemplar del mar Roig va ser registrat a 17 m. Al Mediterrani tamb\u00e9 ha estat observada en ambients rocosos soms i en una cova submarina.\u00a0S’alimenta d’esponges, tot i que la identitat d\u2019aquestes esponges no ha estat demostrada amb seguretat: Rudman va suggerir Chelonaplysilla violacea<\/em> com a possible aliment a partir d’observacions fotogr\u00e0fiques, encara que va considerar expl\u00edcitament que calia confirmar-ho.\u00a0La informaci\u00f3 sobre la seva reproducci\u00f3 \u00e9s escassa. A Ayia Napa (Xipre) es va trobar una posta d\u2019ous en forma de cinta, de color groguenc, adherida a una roca pr\u00f2xima als exemplars observats, una evid\u00e8ncia directa de reproducci\u00f3 de l’esp\u00e8cie al Mediterrani. Rudman va publicar el 2007 una observaci\u00f3 de dos exemplars en c\u00f2pula a l’Ar\u00e0bia Saudita. Pel que fa a la possibilitat de desenvolupament directe de les postes, Rudman va assenyalar que el treball de Gohar & Soliman (1967), que descrivia el desenvolupament directe de Casella obsoleta<\/em>, probablement corresponia en realitat a una esp\u00e8cie de Glossodoris<\/em> i no a Goniobranchus obsoletus<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGoniobranchus<\/em>, nom que deriva del Grec \u201cgonios\u201d, angle i \u201cbrangchia\u201d, br\u00e0nquies.<\/li>\nObsoletus<\/em>. Del Llat\u00ed “obsoletus”, trillat, desgastat, dilapidat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 coneguda original de Goniobranchus obsoletus<\/em> \u00e9s relativament restringida. Va ser descrita del mar Roig i posteriorment es va documentar en diferents localitats del nord de l’oce\u00e0 \u00cdndic, incloent-hi el golf P\u00e8rsic i el golf d\u2019Oman. Rudman la va considerar una esp\u00e8cie aparentment restringida al sector nord-occidental de l’oce\u00e0 \u00cdndic, i va assenyalar que els registres publicats eren relativament escassos. No hi ha bases suficients per atribuir-li una distribuci\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0mplia per l\u2019Indopac\u00edfic.\u00a0En els darrers anys ha estat citada al Mediterrani oriental, on s\u2019ha establert com a esp\u00e8cie no ind\u00edgena com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva arribada des del mar Roig a trav\u00e9s del canal de Suez.\u00a0El primer registre mediterrani publicat correspon a la costa mediterr\u00e0nia d’Israel el 2015. Halevy et al.<\/em> van documentar diversos exemplars fotografiats davant de Tel Aviv: un exemplar va ser fotografiat el maig de 2015 i diversos m\u00e9s el juny del mateix any. Tamb\u00e9 es va registrar un exemplar davant de Caesarea, a uns 6 m de profunditat, el maig de 2015.\u00a0A Xipre, Kleitou et al.<\/em> (2019) van observar diversos exemplars en una cova submarina davant d’Ayia Napa, on tamb\u00e9 es va trobar una posta. A Turquia, G\u00f6ko\u011flu & B\u00fcy\u00fck van comunicar el 2020 el primer registre per al pa\u00eds, corresponent a un exemplar observat el 24 de juny de 2019, durant una immersi\u00f3, en una cova submergida d’Antalya Falez, a 5 m de profunditat (36.849133\u00b0 N, 30.778211\u00b0 E), sobre la paret de la cavitat. L\u2019esp\u00e8cie tamb\u00e9 est\u00e0 documentada actualment a la costa mediterr\u00e0nia de S\u00edria, a Latakia, on es va observar un exemplar el 2016 a uns 2 m de profunditat sobre substrat roc\u00f3s; a Jableh, on es va registrar el setembre de 2019 un exemplar a 1\u20132 m en una petita cubeta sobre costa rocosa; i a Al-Massab, Tartus, on es va documentar un altre exemplar l’abril de 2021 en una petita marina.\u00a0Aquests registres mostren una certa expansi\u00f3 pel sector llevant\u00ed de la Mediterr\u00e0nia. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Biologia\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie associada a fons rocosos i substrats durs, incloent-hi esculls, estructures de corall mort i estructures artificials, generalment en aig\u00fces somes. Al golf P\u00e8rsic ha estat observada des d\u2019aig\u00fces molt superficials -de 2 a 5 m a Bahrain- fins a uns 16 m al golf d’Oman, mentre que un exemplar del mar Roig va ser registrat a 17 m. Al Mediterrani tamb\u00e9 ha estat observada en ambients rocosos soms i en una cova submarina.\u00a0S’alimenta d’esponges, tot i que la identitat d\u2019aquestes esponges no ha estat demostrada amb seguretat: Rudman va suggerir Chelonaplysilla violacea<\/em> com a possible aliment a partir d’observacions fotogr\u00e0fiques, encara que va considerar expl\u00edcitament que calia confirmar-ho.\u00a0La informaci\u00f3 sobre la seva reproducci\u00f3 \u00e9s escassa. A Ayia Napa (Xipre) es va trobar una posta d\u2019ous en forma de cinta, de color groguenc, adherida a una roca pr\u00f2xima als exemplars observats, una evid\u00e8ncia directa de reproducci\u00f3 de l’esp\u00e8cie al Mediterrani. Rudman va publicar el 2007 una observaci\u00f3 de dos exemplars en c\u00f2pula a l’Ar\u00e0bia Saudita. Pel que fa a la possibilitat de desenvolupament directe de les postes, Rudman va assenyalar que el treball de Gohar & Soliman (1967), que descrivia el desenvolupament directe de Casella obsoleta<\/em>, probablement corresponia en realitat a una esp\u00e8cie de Glossodoris<\/em> i no a Goniobranchus obsoletus<\/em>.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nGoniobranchus<\/em>, nom que deriva del Grec \u201cgonios\u201d, angle i \u201cbrangchia\u201d, br\u00e0nquies.<\/li>\nObsoletus<\/em>. Del Llat\u00ed “obsoletus”, trillat, desgastat, dilapidat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 coneguda original de Goniobranchus obsoletus<\/em> \u00e9s relativament restringida. Va ser descrita del mar Roig i posteriorment es va documentar en diferents localitats del nord de l’oce\u00e0 \u00cdndic, incloent-hi el golf P\u00e8rsic i el golf d\u2019Oman. Rudman la va considerar una esp\u00e8cie aparentment restringida al sector nord-occidental de l’oce\u00e0 \u00cdndic, i va assenyalar que els registres publicats eren relativament escassos. No hi ha bases suficients per atribuir-li una distribuci\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0mplia per l\u2019Indopac\u00edfic.\u00a0En els darrers anys ha estat citada al Mediterrani oriental, on s\u2019ha establert com a esp\u00e8cie no ind\u00edgena com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva arribada des del mar Roig a trav\u00e9s del canal de Suez.\u00a0El primer registre mediterrani publicat correspon a la costa mediterr\u00e0nia d’Israel el 2015. Halevy et al.<\/em> van documentar diversos exemplars fotografiats davant de Tel Aviv: un exemplar va ser fotografiat el maig de 2015 i diversos m\u00e9s el juny del mateix any. Tamb\u00e9 es va registrar un exemplar davant de Caesarea, a uns 6 m de profunditat, el maig de 2015.\u00a0A Xipre, Kleitou et al.<\/em> (2019) van observar diversos exemplars en una cova submarina davant d’Ayia Napa, on tamb\u00e9 es va trobar una posta. A Turquia, G\u00f6ko\u011flu & B\u00fcy\u00fck van comunicar el 2020 el primer registre per al pa\u00eds, corresponent a un exemplar observat el 24 de juny de 2019, durant una immersi\u00f3, en una cova submergida d’Antalya Falez, a 5 m de profunditat (36.849133\u00b0 N, 30.778211\u00b0 E), sobre la paret de la cavitat. L\u2019esp\u00e8cie tamb\u00e9 est\u00e0 documentada actualment a la costa mediterr\u00e0nia de S\u00edria, a Latakia, on es va observar un exemplar el 2016 a uns 2 m de profunditat sobre substrat roc\u00f3s; a Jableh, on es va registrar el setembre de 2019 un exemplar a 1\u20132 m en una petita cubeta sobre costa rocosa; i a Al-Massab, Tartus, on es va documentar un altre exemplar l’abril de 2021 en una petita marina.\u00a0Aquests registres mostren una certa expansi\u00f3 pel sector llevant\u00ed de la Mediterr\u00e0nia. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nGoniobranchus<\/em>, nom que deriva del Grec \u201cgonios\u201d, angle i \u201cbrangchia\u201d, br\u00e0nquies.<\/li>\nObsoletus<\/em>. Del Llat\u00ed “obsoletus”, trillat, desgastat, dilapidat.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 coneguda original de Goniobranchus obsoletus<\/em> \u00e9s relativament restringida. Va ser descrita del mar Roig i posteriorment es va documentar en diferents localitats del nord de l’oce\u00e0 \u00cdndic, incloent-hi el golf P\u00e8rsic i el golf d\u2019Oman. Rudman la va considerar una esp\u00e8cie aparentment restringida al sector nord-occidental de l’oce\u00e0 \u00cdndic, i va assenyalar que els registres publicats eren relativament escassos. No hi ha bases suficients per atribuir-li una distribuci\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0mplia per l\u2019Indopac\u00edfic.\u00a0En els darrers anys ha estat citada al Mediterrani oriental, on s\u2019ha establert com a esp\u00e8cie no ind\u00edgena com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva arribada des del mar Roig a trav\u00e9s del canal de Suez.\u00a0El primer registre mediterrani publicat correspon a la costa mediterr\u00e0nia d’Israel el 2015. Halevy et al.<\/em> van documentar diversos exemplars fotografiats davant de Tel Aviv: un exemplar va ser fotografiat el maig de 2015 i diversos m\u00e9s el juny del mateix any. Tamb\u00e9 es va registrar un exemplar davant de Caesarea, a uns 6 m de profunditat, el maig de 2015.\u00a0A Xipre, Kleitou et al.<\/em> (2019) van observar diversos exemplars en una cova submarina davant d’Ayia Napa, on tamb\u00e9 es va trobar una posta. A Turquia, G\u00f6ko\u011flu & B\u00fcy\u00fck van comunicar el 2020 el primer registre per al pa\u00eds, corresponent a un exemplar observat el 24 de juny de 2019, durant una immersi\u00f3, en una cova submergida d’Antalya Falez, a 5 m de profunditat (36.849133\u00b0 N, 30.778211\u00b0 E), sobre la paret de la cavitat. L\u2019esp\u00e8cie tamb\u00e9 est\u00e0 documentada actualment a la costa mediterr\u00e0nia de S\u00edria, a Latakia, on es va observar un exemplar el 2016 a uns 2 m de profunditat sobre substrat roc\u00f3s; a Jableh, on es va registrar el setembre de 2019 un exemplar a 1\u20132 m en una petita cubeta sobre costa rocosa; i a Al-Massab, Tartus, on es va documentar un altre exemplar l’abril de 2021 en una petita marina.\u00a0Aquests registres mostren una certa expansi\u00f3 pel sector llevant\u00ed de la Mediterr\u00e0nia. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 coneguda original de Goniobranchus obsoletus<\/em> \u00e9s relativament restringida. Va ser descrita del mar Roig i posteriorment es va documentar en diferents localitats del nord de l’oce\u00e0 \u00cdndic, incloent-hi el golf P\u00e8rsic i el golf d\u2019Oman. Rudman la va considerar una esp\u00e8cie aparentment restringida al sector nord-occidental de l’oce\u00e0 \u00cdndic, i va assenyalar que els registres publicats eren relativament escassos. No hi ha bases suficients per atribuir-li una distribuci\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0mplia per l\u2019Indopac\u00edfic.\u00a0En els darrers anys ha estat citada al Mediterrani oriental, on s\u2019ha establert com a esp\u00e8cie no ind\u00edgena com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva arribada des del mar Roig a trav\u00e9s del canal de Suez.\u00a0El primer registre mediterrani publicat correspon a la costa mediterr\u00e0nia d’Israel el 2015. Halevy et al.<\/em> van documentar diversos exemplars fotografiats davant de Tel Aviv: un exemplar va ser fotografiat el maig de 2015 i diversos m\u00e9s el juny del mateix any. Tamb\u00e9 es va registrar un exemplar davant de Caesarea, a uns 6 m de profunditat, el maig de 2015.\u00a0A Xipre, Kleitou et al.<\/em> (2019) van observar diversos exemplars en una cova submarina davant d’Ayia Napa, on tamb\u00e9 es va trobar una posta. A Turquia, G\u00f6ko\u011flu & B\u00fcy\u00fck van comunicar el 2020 el primer registre per al pa\u00eds, corresponent a un exemplar observat el 24 de juny de 2019, durant una immersi\u00f3, en una cova submergida d’Antalya Falez, a 5 m de profunditat (36.849133\u00b0 N, 30.778211\u00b0 E), sobre la paret de la cavitat. L\u2019esp\u00e8cie tamb\u00e9 est\u00e0 documentada actualment a la costa mediterr\u00e0nia de S\u00edria, a Latakia, on es va observar un exemplar el 2016 a uns 2 m de profunditat sobre substrat roc\u00f3s; a Jableh, on es va registrar el setembre de 2019 un exemplar a 1\u20132 m en una petita cubeta sobre costa rocosa; i a Al-Massab, Tartus, on es va documentar un altre exemplar l’abril de 2021 en una petita marina.\u00a0Aquests registres mostren una certa expansi\u00f3 pel sector llevant\u00ed de la Mediterr\u00e0nia. \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
![\"Goniobranchus](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/Goniobranchus-obsoletus-%40-Gordon-beach-Tel-Aviv-by-Tal-Shema-3.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>