{"id":19913,"date":"2015-09-15T23:34:40","date_gmt":"2015-09-15T21:34:40","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=19913"},"modified":"2025-02-14T10:03:36","modified_gmt":"2025-02-14T09:03:36","slug":"atalodoris-pictoni","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/doridida\/doridoidei\/onchidoridoidea\/atalodoris-pictoni\/","title":{"rendered":"Atalodoris pictoni"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Atalodoris pictoni<\/em>\u00a0 (Furfaro & Trainito, 2017)<\/h3>\n

\"Atalodoris<\/div>
Atalodoris pictoni @ Costa Brava, Spain<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Atalodoris pictoni<\/em> (Furfaro & Trainito, 2017)<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>
Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Onchidoridoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Onchidorididae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Atalodoris<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Atalodoris pictoni<\/em> (Furfaro & Trainito, 2017)<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1565334<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong> Aquesta esp\u00e8cie de recent descripci\u00f3 s’ha identificat en repetides ocasions com a Onchidoris pusilla<\/em> (Alder & Hancock, 1845) per la morfologia similar a aquesta esp\u00e8cie: cos marr\u00f3 fosc a causa de puntuacions del mateix color i rin\u00f2fors completament blancs. No obstant aix\u00f2, les fulles branquials en K. pictoni<\/em> s\u00f3n de color marr\u00f3 igual que el cos, en contrast amb la br\u00e0nquia blanca de la descripci\u00f3 original i les altres cites comprovades d’O. pusilla<\/em>. Hallas & Gosliner (2015) reorganitzen la sistem\u00e0tica de la fam\u00edlia Onchidorididae Gray, 1827 i reuneixen les esp\u00e8cies amb dent raquidia d’Onchidoris<\/em> i Adalaria<\/em> en el g\u00e8nere Onchidoris<\/em> Blainville, 1816, que t\u00e9 prioritat sobre Adalaria<\/em> Bergh, 1878, a la vegada que proposen un g\u00e8nere nou Knoutsodonta<\/em> (esp\u00e8cie tipus Knoutsodonta jannae<\/em> (Millen, 1987)) per agrupar la resta d’esp\u00e8cies sense dent mitjana a la r\u00e0dula. Aquests autors, per\u00f2, no tenen en compte l’exist\u00e8ncia del g\u00e8nere Atalodoris<\/em> Iredale & O\u2019Donoghue, 1923 (esp\u00e8cie tipus Doris pusilla<\/em> Alder & Hancock. 1945) proposat a partir d’una esp\u00e8cie tipus sense dent mitjana raqu\u00eddia, per la qual cosa Knoutsodonta<\/em> \u00e9s un nom innecessari i totes les esp\u00e8cies de “Onchidoris”<\/em> sense dent mitjana a la r\u00e0dula, serien esp\u00e8cies d’Atalodoris<\/em>. Furfaro & Trainito (2017) descriuen Knoutsodonta pictoni<\/em> i publiquen una taula comparativa de les quinze esp\u00e8cies que consideren pr\u00f2pies d’aquest g\u00e8nere, de les quals 6 s\u00f3n esp\u00e8cies que viuen a la Mediterr\u00e0nia (K. pictoni, K. albonigra, K. bouvieri, K. depressa, K. neapolitana<\/em> i K. sparsa<\/em>), uns t\u00e0xons que Ortea (2021) proposa transferir al g\u00e8nere Atalodoris<\/em>.<\/p>\n

Descripci\u00f3
\n<\/strong>Els animals d’aquesta esp\u00e8cie poden mesurar fins a 13 mm de longitud, encara que generalment no solen superar una mida de 9-10 mm. Cos de contorn quasi circular i de color marr\u00f3 molt fosc, format per taques gaireb\u00e9 cont\u00ednues del mateix color. Hi ha taques blanquinoses prop de la vora del mantell. Per transpar\u00e8ncia i sota el mantell s’aprecia la t\u00edpica espiculaci\u00f3 del g\u00e8nere. El dors t\u00e9 tubercles elevats lleugerament c\u00f2nics i ben espaiats. Els tubercles de la vora del mantell s\u00f3n m\u00e9s petits. Els tubercles tenen blanquinosa la base i marr\u00f3 l’\u00e0pex. Els rin\u00f2fors s\u00f3n completament blancs i retr\u00e0ctils; posseeixen laminetes rudiment\u00e0ries, fins a 10 en els exemplars grans. La beina rinof\u00f2rica no \u00e9s elevada i disposa de dos grans tubercles, un antero-intern i un altre de lateral. La br\u00e0nquia est\u00e0 formada per fins a 9-10 fulles bipinnades en els exemplars m\u00e9s grans; les fulles branquials estan disposades en cercle al voltant de l’anus, no s\u00f3n retr\u00e0ctils, s\u00f3n semitransparents per\u00f2 tenen nombroses puntuacions marrons que els fan adquirir un color fosc. El cercle intrabranquial t\u00e9 tres tubercles, dos anteriors i un de posterior, que tanca el cercle de fulles branquials. El peu \u00e9s blanquin\u00f3s per\u00f2 t\u00e9, a la lupa binocular, diminutes taques marr\u00f3-vermelloses, a m\u00e9s d’una taca marr\u00f3-vermellosa deguda a les v\u00edsceres. Tamb\u00e9 hi ha taques marrons en el flanc del cos i en la part dorsal del peu. La boca est\u00e0 ubicada al centre d’una esp\u00e8cie de vel oral que s’eixampla lateralment.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Es coneixien exemplars d’aquesta esp\u00e8cie en diferents punts de la Costa Brava catalana des de l’any 1992 per\u00f2 havien estat assignats err\u00f2niament a l’esp\u00e8cie Onchidoris pusilla<\/em>. Viu sota pedres i gaireb\u00e9 sempre sobre col\u00f2nies de briozous incrustants com Reptadeonella violacea<\/em> (veure Furfaro & Trainito, 2017) sobre les que sol passar desapercebuda a causa del seu color similar. Les zones de la col\u00f2nia de briozous que han estat depredades pels animals apareixen blanquinoses. La posta, que sol estar dipositada sobre la mateixa col\u00f2nia de briozous, t\u00e9 forma de cord\u00f3 semitransparent enrotllat en una espiral circular plana de fins a 7 voltes col\u00b7locades de forma molt atape\u00efda, amb nombrosos ous de color blanc. S’ha pogut comprovar com dos animals poden dipositar una posta complexa en qu\u00e8 una espiral d’ous queda tancada completament dins d’una altra. Les postes solen efectuar-se en els mesos d’abril i maig.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n