{"id":2086,"date":"2012-07-17T12:21:41","date_gmt":"2012-07-17T10:21:41","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/placida-verticillataplacida-verticillataplacida-verticillata"},"modified":"2024-08-16T07:58:54","modified_gmt":"2024-08-16T05:58:54","slug":"placida-verticilata","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/sacoglossa\/plakobranchoidea\/placida-verticilata\/","title":{"rendered":"Placida verticilata"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Placida verticilata<\/em>\u00a0Ortea, 1982<\/h3>\n

\"Placida<\/div>
Placida verticilata @ L'Escala by Enric Madrenas<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Placida verticilata<\/em> Ortea, 1982<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Sacoglossa<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Plakobranchoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Limapontiidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Placida<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Placida verticilata<\/em> Ortea, 1982<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [141568<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Els exemplars d’aquesta esp\u00e8cie solen mesurar entre 7-10 mm de longitud. El color de fons del cos \u00e9s blanquin\u00f3s per\u00f2 est\u00e0 emmascarat pel gran desenvolupament dels diverticles de la gl\u00e0ndula digestiva, ramificada per tot el cos (dors, cap, flancs del cos, rin\u00f2fors, papil\u00b7la anal, cerata, i peu) i que, en estar plens de cloroplasts, li proporcionen una coloraci\u00f3 verda oliva a tot l’animal. Els rin\u00f2fors son fins i llargs i estan acanalats en la seva cara anterior. Els ulls son poc visibles i estan ubicats just darrere de la base dels rin\u00f2fors. La papil\u00b7la anal \u00e9s tubular, estreta i llarga i es troba situada davant de l’\u00e0rea card\u00edaca, a l’altura dels primers cerates del dors. La gl\u00e0ndula digestiva es ramifica extraordin\u00e0riament per tot el cos no distingint-se en ocasions els conductes hep\u00e0tics principals. Hi ha de 30-40 cerata al dors, allargats,\u00a0fusiformes i acabats en una punta arrodonida; dins de cada cerata hi ha un conducte hep\u00e0tic gruixut de color verd oliva que va emetent alternadament a una i altra banda curtes ramificacions arrodonides del mateix color. El peu \u00e9s blanquin\u00f3s i arrodonit anteriorment, on forma dos l\u00f2buls roms laterals.<\/p>\n

Nota morfol\u00f2gica: P. verticilata<\/em> \u00e9s molt semblant a P. dendr\u00edtica<\/em>, de la qual se diferencia\u00a0pels rin\u00f2fors m\u00e9s llargs i simplement acanalats -son auricul\u00b7lats i enrotllats en P. dendr\u00edtica-<\/em>\u00a0i per les ramificacions de la gl\u00e0ndula digestiva dins dels cerata, que en P. verticilata<\/em> s\u00f3n simples i verticil\u00b7lades, mentre que en P. dendritica<\/em> son complexes i ramificades.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie de sacogl\u00f3s viu, com tamb\u00e9 ho fa l’esp\u00e8cie similar P. dendr\u00edtica<\/em>, sobre els tal\u00b7lus de l’alga clorof\u00edcea ramificada del g\u00e8nere Codium<\/em>, de la qual s’alimenta i amb la qual guarda un perfecte mimetisme crom\u00e0tic. Com passa en altres sacoglosos, en alimentar-se de l’alga no digereix els cloroplasts ingerits i els va acumulant en les complexes ramificacions de la gl\u00e0ndula digestiva. Aquests cloroplasts funcionen correctament durant diverses setmanes, efectuant la fotos\u00edntesi i sintetitzant compostos org\u00e0nics, dels quals tamb\u00e9 se’n aprofita el sacogl\u00f3s. La posta est\u00e0 constitu\u00efda per un cord\u00f3 aplanat, enrotllat molt atape\u00efdament en una espiral plana; els ous s\u00f3n de color blanc i es troben embolicats per c\u00e0psules ov\u00edgeres gaireb\u00e9 esf\u00e8riques d’unes 140 micres de di\u00e0metre (Ortea, 1981; Garc\u00eda-G\u00f3mez, 1987).<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n