{"id":209,"date":"2012-05-13T10:50:24","date_gmt":"2012-05-13T08:50:24","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/anaspideus-anaspideaanaspideos-anaspideaanaspideans-anaspidea"},"modified":"2025-10-29T14:37:08","modified_gmt":"2025-10-29T13:37:08","slug":"aplysiida","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/aplysiida\/","title":{"rendered":"Aplysiida"},"content":{"rendered":"

Els Aplysiids\u00a0<\/b>(antigament Anaspideus) conformen un grup bastant homogeni en quant a morfologia, dins el qual es troben les esp\u00e8cies de major grand\u00e0ria dins dels opistobranquis, les anomenades llebres de mar del g\u00e8nere Aplysia<\/em>. S\u00f3n herb\u00edvors i s’alimenten de diferents esp\u00e8cies d’algues i faner\u00f2games marines. Es coneixen unes 80 esp\u00e8cies a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

\"Aplysia<\/div>
Aplysia punctata by Enric Madrenas<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p><\/p>\n

Els aplysiids estan ben cefalitzats, destacant en el cap un parell de tentacles labials anteriors, un parell de rin\u00f2fors enrotllats i els ulls. El cap s’uneix a la resta del cos per un coll m\u00e9s o menys extensible. La massa visceral \u00e9s voluminosa i posseeix unes prolongacions del mantell o parapodis que solen estar replegats sobre ell. La conquilla \u00e9s molt redu\u00efda, fr\u00e0gil i est\u00e0 coberta per un replegament del mantell; en algunes esp\u00e8cies la conquilla no existeix. En els Akeridae<\/i> la conquilla \u00e9s externa i est\u00e0 poc calcificada per\u00f2 l’animal no pot retreure’s completament dins d’ella. La cavitat paleal \u00e9s un solc a la dreta del cos situat entre el mantell i la base del parapodi, est\u00e0 \u00e0mpliament oberta a l’exterior i en el seu interior es troba la br\u00e0nquia, que \u00e9s de tipus plegat. En la part posterior del solc paleal desemboca l’anus, que sol estar envoltat d’un replegament del mantell formant el sif\u00f3 anal. En la cavitat paleal es troben la gl\u00e0ndula paleal o de la porpra i la gl\u00e0ndula hipobranquial o opalina, que s\u00f3n capaces de secretar subst\u00e0ncies t\u00f2xiques utilitzades en la defensa de l’animal. El tub digestiu es caracteritza per tenir una molla trituradora que posseeix plaques quitinoses dures. Els aplysiids s\u00f3n hermafrodites com la gran majoria dels opistobranquis i en el seu aparell reproductor destaca el fet que l’orifici genital i el penis es troben separats i entre ells existeix un solc d’epiteli ciliat per on han de disc\u00f3rrer els espermatozoides que es transfereixen en la c\u00f2pula.<\/p>\n

Biologia<\/b>
\nEls Aplysiida s\u00f3n un grup d’escassa biodiversitat, no obstant aix\u00f2 algunes de les seves esp\u00e8cies tenen una gran import\u00e0ncia en les comunitats d’algues infralitorals on pasturen diverses algues fot\u00f2files, i tamb\u00e9 per el seu gran volum. Les llebres de mar s\u00f3n conegudes des de fa m\u00e9s de 2.000 anys, principalment per les propietats verinoses de les seves secrecions i per exemple, Plini el Vell, al segle I d. de C. ja va denominar Lepus marinus<\/em> (llebre marina) a exemplars del g\u00e8nere Aplysia<\/i> per la similitud dels rin\u00f2fors amb les orelles de les llebres terrestres. Esp\u00e8cies com les llebres de mar europees Aplysia fasciata<\/i>, A. punctata<\/i> i A. depilans<\/i> poden mesurar m\u00e9s de 20 cm de longitud i l’esp\u00e8cie del Pac\u00edfic californi\u00e0 Aplysia vaccaria<\/i> pot arribar a mesurar una mica m\u00e9s de 70 cm de longitud i aconseguir un pes de m\u00e9s de 10 kg. Generalment tenen activitat nocturna i durant el dia solen mantenir-se inactives. Algunes esp\u00e8cies poden enterrar-se en la sorra. El gran desenvolupament dels parapodis del mantell permet nedar a algunes esp\u00e8cies com Akera bullata<\/i> i Aplysia fasciata<\/i>. Tots els aplysiids s\u00f3n herb\u00edvors i s’alimenten de diferents esp\u00e8cies d’algues (Laurencia, Dictyota, Sphaereococcus, Ulv\u00e0cies, Enteromorpha, Polysiphonia<\/i> en aig\u00fces europees) i de faner\u00f2games marines, de les quals poden segrestar els seus pigments i gr\u00e0cies a aix\u00f2 adquirir una cripsis gaireb\u00e9 perfecta sobre el substrat, com per exemple Petalifera petalifera<\/i> o Phyllaplysia depressa<\/i> sobre les fulles de Posid\u00f2nia oceanica<\/i>. Les llebres de mar quan s\u00f3n molestades poden expulsar a l’exterior les secrecions de les gl\u00e0ndules de la porpra i la gl\u00e0ndula opalina, de color violaci en el primer cas i de color blanc llet\u00f2s en el segon, un mecanisme amb missi\u00f3 clarament defensiva ja que sol repel\u00b7lir a la majoria dels presumptes depredadors. Dels teixits d’algunes esp\u00e8cies s’han a\u00efllat a m\u00e9s diferents metab\u00f2lits secundaris amb activitat ictiot\u00f2xica que tamb\u00e9 podrien estar implicats en la defensa qu\u00edmica de l’animal. Com els altres opistobranquis, els aplysiids s\u00f3n hermafrodites i la c\u00f2pula \u00e9s rec\u00edproca. A l’hora de la reproducci\u00f3, les llebres de mar tendeixen a congregar-se en fons somers i poden practicar una c\u00f2pula en cadena de diversos individus, dels quals el primer actua com a femella en rebre esperma del seg\u00fcent, l’\u00faltim de la cadena actua com a mascle en emetre esperma al situat davant, mentre que tots els altres individus intermedis de la cadena emeten esperma al de davant i reben esperma del de darrere. Les postes estan formades per un llarg cord\u00f3 transparent i de tipus mucilagin\u00f2s enrotllat de forma amuntegada amb nombrosos ous (m\u00e9s de 100.000 citats en Aplysia punctata<\/i>) de color groc o ataronjat. Dels ous eclosionen larves vel\u00edgeres que s’alimenten de pl\u00e0ncton. Algunes esp\u00e8cies de llebres de mar s\u00f3n utilitzades com a aliment a Xina i Hawaii i Aplysia californica<\/i> \u00e9s comunament utilitzada en experiments de neurofisiologia a causa de la pres\u00e8ncia d’axons gegants en el seu sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong>
\nLa majoria de les esp\u00e8cies d\u2019Aplysiida viuen en aig\u00fces temperades o c\u00e0lides, molt poques esp\u00e8cies s\u00f3n d’aig\u00fces fredes, destacant en aquest sentit Aplysia punctata<\/i> que aconsegueix a viure en les costes de Groenl\u00e0ndia. Algunes esp\u00e8cies com Aplysia p\u00e1rvula<\/i> i A. dactylomela<\/i> tenen una distribuci\u00f3 anfiatl\u00e0ntica i una esp\u00e8cie molt semblant, Aplysia argus, ha estat citada per tot l’Indopac\u00edfic. Unes altres esp\u00e8cies com Aplysia juliana<\/i> i Dolabrifera dolabrifera<\/i> s\u00f3n circumtropicals, vivint tant en el Indopac\u00edfic com en aig\u00fces tropicals de l\u2019Atl\u00e0ntic. L’esp\u00e8cie cosmopolita Bursatella leachii<\/i> ha tingut des de principis del segle XX una migraci\u00f3 lessepsiana i ha anat colonitzant el Mar Mediterrani procedent del Mar Roig; B. leachii<\/i> ja s’ha citat en la conca occidental del Mediterrani, incloses les costes catalanes.<\/p>\n

Classificaci\u00f3<\/b>
\nL’ordre dels Aplysiida (fins ara coneguts com Anaspidea<\/em> o Aplysiomorpha<\/em>) es compon de dues superfam\u00edlies, els Akeroidea<\/i> i els Aplysioidea<\/i>, que consten cadascuna d’elles d’una sola fam\u00edlia. Els Akeroidae<\/i> comprenen nom\u00e9s 5 esp\u00e8cies del g\u00e8nere Akera<\/i>. S\u00f3n opistobranquis primitius que anteriorment havien estat inclosos entre els Cephalaspidea. Posseeixen una conquilla externa lleugerament calcificada, i un cos llarg, modificat per excavar en sediments tous. La regi\u00f3 del cap \u00e9s petita i no tenen tentacles orals i rin\u00f2fors. Algunes esp\u00e8cies com A. bullata<\/i> poden nedar gr\u00e0cies als parapodis. Els Aplysioidea<\/i>, comunament anomenats \u201cllebres de mar\u201d, consten de 12 g\u00e8neres entre els quals destaca el g\u00e8nere Aplysia<\/i> amb m\u00e9s de 30 esp\u00e8cies diferents. Tenen mesures molt variables, des de menys d’1 cm fins a m\u00e9s de 70 cm. En general tenen un cap gran i aplanat, amb un parell de rin\u00f2fors quimioreceptors i un parell de tentacles a cada banda de la boca. La conquilla, quan \u00e9s present, es redueix a una placa escassament calcificada i interna, que cobreix el dors de la massa visceral protegint tamb\u00e9 les br\u00e0nquies i el cor.<\/p>\n

La taxonomia actualitzada dels Aplysiida segons Bouchet el al (2017) i reflectit al WoRMS \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n

Aplysiida<\/strong><\/p>\n