{"id":20958,"date":"2015-12-23T19:51:44","date_gmt":"2015-12-23T18:51:44","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=20958"},"modified":"2020-05-10T16:39:25","modified_gmt":"2020-05-10T14:39:25","slug":"hermaea-cantabra","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/sacoglossa\/plakobranchoidea\/hermaea-cantabra\/","title":{"rendered":"Hermaea cantabra"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Hermaea cantabra<\/em>\u00a0\u00a0Caballer & Ortea, 2015<\/h3>\n

\"Hermaea<\/div>
Hermaea cantabra @ Isla de la Torre, Santander, Cantabria, Spain 22-01-2004<\/em> per Manuel Caballer<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Hermaea cantabra<\/em> Caballer & Ortea, 2015<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Sacoglossa<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Plakobranchoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Hermaeidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Hermaea<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Hermaea cantabra<\/em> Caballer & Ortea, 2015<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [865550<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong> Abans de la descripci\u00f3 d’H. cantabra<\/em>, qualsevol Hermaeidae transparent amb pigmentaci\u00f3 rogenca a l’aparell digestiu i rin\u00f2fors auricul\u00b7lats, capturat en aig\u00fces europees, era autom\u00e0ticament determinat com Hermaea bifida<\/em> (Montagu, 1815). Tot i aix\u00f2, un estudi m\u00e9s detallat sobre exemplars capturats al nord d’Espanya (Caballer, 2007) va demostrar que aquests animals tenien car\u00e0cters que de cap manera podien ser atribu\u00efts a H. bifida<\/em>, com ara presentar un patr\u00f3 t\u00edpic i complex de bandes vermelles a l’epidermis, ramificacions digestives als cerates no bifurcades en el seu extrem distal i dents radulars en forma d’estilet, sense expansions laterals.<\/p>\n

Descripci\u00f3
\n<\/strong>Els diferents exemplars trobats mesuren entre 4 i 5 mm de longitud i la mida m\u00e0xima coneguda fins al moment \u00e9s de 9 mm. El cos \u00e9s estret i allargat. El cos \u00e9s de color blanc hial\u00ed, transl\u00facid, destacant a trav\u00e9s del tegument la gl\u00e0ndula digestiva de color marr\u00f3-vermell\u00f3s o marr\u00f3-clar. Els rin\u00f2fors, que s\u00f3n auricul\u00b7lats, tenen l’extrem del l\u00f2bul superior m\u00e9s o menys arrodonit i m\u00e9s gran que l’inferior, s\u00f3n del mateix color que el cos i tenen gr\u00e0nuls blanquinosos a la zona distal i a la base. Hi ha una fina l\u00ednia de color marr\u00f3 vermell\u00f3s\u00a0a la zona posterior dels rin\u00f2fors que comen\u00e7a en el seu ter\u00e7 distal, recorre la seva base i es dirigeix \u200b\u200bcap a enrere, passant entre els ulls, on despr\u00e9s desapareix. Els ulls es troben una mica darrere de la base dels rin\u00f2fors. Al dors, l’\u00e0rea card\u00edaca t\u00e9 una zona triangular blanca formada per l’acumulaci\u00f3 de gr\u00e0nuls del mateix color i les vores del tenen taques superficials de color marr\u00f3 vermell\u00f3s que tamb\u00e9 existeixen en tot el dors, de manera dispersa, fins a la cua. Lateralment s’observa una banda prima de color marr\u00f3 vermell\u00f3s\u00a0que va des del morro fins a la meitat del cos, amb una branca que recorre el rin\u00f2for; aquesta banda de vegades s’uneix a la zona del cap amb una fina l\u00ednia del mateix color que recorre tota la vora del peu. Tot el dors i els laterals del cos, a m\u00e9s de la cua, estan coberts de taques vermelles o marrons de diferents formes i mides. La gl\u00e0ndula digestiva al dors forma dos cordons longitudinals paral\u00b7lels de color marr\u00f3 vermell\u00f3s i de recorregut irregular, que excepcionalment s’uneixen a la cua per\u00f2 mai en l’extrem anterior. D’aquests cordons longitudinals surten les ramificacions que entren en cadascun dels cerata; dins d’aquests, la branca digestiva t\u00e9 un eix central del qual surten prolongacions simples en angle recte o oblic. Hi ha 8-9 cerata a cada costat del cos, transl\u00facids i de mides molt desiguals, solen tenir gr\u00e0nuls blanquinosos dispersos. Els cerata m\u00e9s desenvolupats s\u00f3n m\u00e9s amples en el seu ter\u00e7 distal i estrets a la base, tamb\u00e9 n’hi ha de forma ovoide; existeixen tubercles poc definits en la superf\u00edcie dels cerata. L’anus est\u00e0 en posici\u00f3 dorsal i situat just davant l’\u00e0rea card\u00edaca. L’orifici genital \u00e9s lateral i es troba entre la base del rin\u00f2for i el primer cerata dret. El peu est\u00e0 lleugerament bilobul\u00b7lat.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Fins al moment, aquesta esp\u00e8cie ha estat nom\u00e9s capturada des de l’intermareal fins els 15 m de profunditat, vivint sobre algues vermelles filamentoses epibionts de l’alga Codium tomentosum<\/em> o sobre algues del g\u00e8nere Ceramium<\/em> (Caballer & Ortea, 2015). Aquesta esp\u00e8cie \u00e9s generalment capturada juntament amb el seu cong\u00e8nere Hermaea paucicirra<\/em>. La posta d’aquesta esp\u00e8cie ha estat descrita i figurada per Ortea (1977a, com H. bifida<\/em>) com una espiral blanca de 2,5 mm de di\u00e0metre i d’una volta i mitja, contenint uns 500 ous.\u00a0Es pot confondre f\u00e0cilment amb Hermaea bifida<\/em>, per\u00f2 es distingeixen per les ratlles longitudinals al cap i al llarg dels rin\u00f2fors, presents a Hermaea cantabra<\/em> i absents a Hermaea bifida<\/em>.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n