{"id":21242,"date":"2016-01-14T19:14:03","date_gmt":"2016-01-14T18:14:03","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=21242"},"modified":"2019-10-04T09:41:23","modified_gmt":"2019-10-04T07:41:23","slug":"limacia-iberica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/doridida\/doridoidei\/polyceroidea\/limacia-iberica\/","title":{"rendered":"Limacia iberica"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Limacia iberica<\/em>\u00a0 Caballer, Alm\u00f3n & P\u00e9rez-Dieste, 2016<\/h3>\n

\"Limacia<\/div>
Limacia iberica @ Ria de Arousa (A Coru\u00f1a, Galicia, Spain)<\/em> per Jacinto P\u00e9rez Dieste (GEMM)<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Limacia iberica<\/em> Caballer, Alm\u00f3n & J. P\u00e9rez, 2016<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>
Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Polyceroidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Polyceridae<\/a><\/td><\/tr>
Subfamily<\/th>Triophinae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Limacia<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Limacia iberica<\/em> Caballer, Alm\u00f3n & J. P\u00e9rez, 2016<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [866500<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Cos de color blanc amb taques de color vermell-ataronjat al dors i els costats del peu, amb el teixit ple de esp\u00edcules llargues (de fins a 650 micres) que, en arribar a la superf\u00edcie i travessar la pell, li donen un aspecte r\u00edgid. T\u00e9 una cua curta i robusta. El dors \u00e9s llis excepte per la pres\u00e8ncia de vuit petits tubercles amb els extrems de color taronja, situats en la l\u00ednia mitjana, entre els rin\u00f2fors i la br\u00e0nquia, aix\u00ed com 50 papil\u00b7les llargues i robustes, en forma de ma\u00e7a, amb l’extrem groc i un petit cos esf\u00e8ric de color blanc a la punta, disposades al llarg de cada vora lateral. Els rin\u00f2fors s\u00f3n llargs, amb l’extrem taronja i tenen entre 17 i 19 l\u00e0mines sensorials, amb beines rinof\u00f2riques baixes i de vora llisa a la base. La br\u00e0nquia es compon de 3 fulles bipinnades de color blanc amb els extrems de color groc.<\/p>\n

Limacia iberica<\/em> \u00e9s molt semblant morfol\u00f2gicament a Limacia clavigera<\/em>, amb la qual va ser probablement confosa causa de la pobre descripci\u00f3 de M\u00fcller (la va descriure el 1776 amb 6 paraules, literalment, encara que el propi autor va ampliar posteriorment la informaci\u00f3 amb m\u00e9s dades i il\u00b7lustracions en 1788 i 1806). Es diferencien perqu\u00e8 <\/span>Limacia clavigera<\/em> t\u00e9 moltes menys papil\u00b7les laterals (20-24) i, a m\u00e9s, s\u00f3n molt m\u00e9s curtes i acaben en una punta taronja (no blanca com a <\/span>L.iberica<\/em>). <\/span>Limacia clavigera<\/em> t\u00e9 el dors tuberculat i molt menys espiculat, mentre que a <\/span>L.iberica<\/em> nom\u00e9s hi ha una filera migdorsal de 8 tubercles, mentre que l<\/span>a forma i la mida de les esp\u00edcules del mantell s\u00f3n tan llargues i abundants que \u201ctrenquen\u201d la pell i es veuen a simple vista. <\/span>La cua de <\/span>Limacia clavigera<\/em> \u00e9s m\u00e9s llarga i estilitzada i amb taques grogues. <\/span>Els rin\u00f2fors s\u00f3n m\u00e9s curts i tenen menys l\u00e0mines (10-14). Per \u00faltim <\/span>Limacia clavigera<\/em> no t\u00e9 dent raqu\u00eddia, mentre que <\/span>Limacia iberica<\/em> en t\u00e9 una de rectangular.<\/span><\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Els exemplars estudiats es van trobar en una paret de roca a 32 m de profunditat, en una zona sense algues. Limacia ib\u00e8rica<\/em> es troba en aig\u00fces profundes i fredes, en zones de roques gaireb\u00e9 sense algues, on apareixen briozous com Schizoporella<\/em>, dels que podria alimentar-se (Caballer et al., 2015 ).<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n