<\/p>\n
<\/div>Phylliroe lichtensteinii 3-01-2017<\/em> per Linda Ianniello<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Phylliroe lichtensteinii<\/em> (Eschscholtz, 1825)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Dendronotina<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Dendronotoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Phylliroidae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Phylliroe<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Phylliroe lichtensteinii<\/em> (Eschscholtz, 1825)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [536862<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nPhylliroe amboinensis<\/i> Quoy & Gaimard, 1832<\/span><\/li>\nPhylliroe atlantica<\/i> Bergh, 1871<\/span><\/li>\nPhylliroe lichtensteini<\/i> Eschscholtz, 1825<\/span><\/li>\nPhylliroe rubra<\/i> Quoy & Gaimard, 1832\n<\/span><\/li>\nPhylliroe pelagica<\/em> H. Adams & A. Adams, 1858<\/li>\nPhylliroe roseum<\/em> D’Orbigny, 1836<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>T\u00e9 el cos aplanat lateralment amb una silueta semblant a la d’un peix. Fins uns 55 mm de longitud m\u00e0xima, sense papil\u00b7les i amb la carn completament transparent. La cua \u00e9s curta, menys del 16% de la longitud del cos. El peu es redueix a una gl\u00e0ndula pedal que no altera el contorn del cos. El cap, situada davant d’uns rin\u00f2fors relativament petits, est\u00e0 orientat cap avall, amb una boca en posici\u00f3 terminal. L’anus es troba al costat dret, cap al centre del cos. La gl\u00e0ndula digestiva i els altres \u00f2rgans interns s\u00f3n visibles a trav\u00e9s de la pell per transpar\u00e8ncia. La literatura \u00e9s bastant confusa amb les esp\u00e8cies de Phylliroe<\/em>, els trets de la determinaci\u00f3 de les esp\u00e8cies varien des de la pres\u00e8ncia d’una restricci\u00f3 en la gl\u00e0ndula digestiva al nombre de g\u00f2nades, i despr\u00e9s dep\u00e8n del nombre de g\u00f2nades: P.bucephala<\/em> sembla tenir 2 g\u00f2nades , mentre que P .lichtensteinii<\/em> sembla tenir de 3 a 5, per\u00f2 el fet \u00e9s que aquestes belles esp\u00e8cies han estat descuidades en molts estudis i la seva identificaci\u00f3 no est\u00e0 clara.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie \u00e9s hermafrodita. Els juvenils sembla que parasiten la medusa del cnidari Zanclea<\/em>, enganxant-se adjuntant a l’interior de la umbrela, de la qual s’alimenten i es mantenen fins arribar a l’edat adulta. En aquest moment\u00a0la seva dieta ja no es limita a Zanclea<\/em>, encara que les observacions sobre la seva conducta aliment\u00e0ria s\u00f3n escassos. S’ha observat un\u00a0Phylliroe<\/em>\u00a0acostar-se a un eixam de larves d’Oikopleura albicans<\/em>\u00a0des de sota, prenent una presa\u00a0amb les seves mand\u00edbules denticulades i empassar-se-la en menys de mig\u00a0minut. Els adults tamb\u00e9 s’ha observat que s’alimenten\u00a0de la medusa Aequorea<\/em>. Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie pel\u00e0gica altament bioluminescent i emet centelleigs de llum quan se la molesta. Sembla preferir les capes superiors de l’aigua, per b\u00e9 que la distribuci\u00f3 vertical d’aquesta esp\u00e8cie apunta a que viu a fond\u00e0ries d’uns 60 metres\u00a0(Fern\u00e1ndez-\u00c1lamo, 1997) i, per les nits, participa en una migraci\u00f3 vertical cap a la superf\u00edcie. No li agrada la llum, per la qual cosa quan \u00e9s descoberta, comen\u00e7a a nedar immediatament cap al fons (L.Ianello, com.pers.).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nPhylliroe<\/em>, del Grec “phyllon”, fulla\u00a0+ “roe”, corrent d’aigua<\/li>\nLichtensteinii,<\/i>\u00a0ret homenatge a Martin Heinrich Liechtenstein, metge, explorador i naturalista alemany que, en 1844, va publicar descripcions dels animals recollits al voltant d’Austr\u00e0lia. Va treballar a l’Institut Zool\u00f2gic de Berl\u00edn.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es coneix de les zones c\u00e0lides dels oceans Atl\u00e0ntic i Pac\u00edfic, tamb\u00e9 a la Mediterr\u00e0nia.\n<\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [536862<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nPhylliroe amboinensis<\/i> Quoy & Gaimard, 1832<\/span><\/li>\nPhylliroe atlantica<\/i> Bergh, 1871<\/span><\/li>\nPhylliroe lichtensteini<\/i> Eschscholtz, 1825<\/span><\/li>\nPhylliroe rubra<\/i> Quoy & Gaimard, 1832\n<\/span><\/li>\nPhylliroe pelagica<\/em> H. Adams & A. Adams, 1858<\/li>\nPhylliroe roseum<\/em> D’Orbigny, 1836<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>T\u00e9 el cos aplanat lateralment amb una silueta semblant a la d’un peix. Fins uns 55 mm de longitud m\u00e0xima, sense papil\u00b7les i amb la carn completament transparent. La cua \u00e9s curta, menys del 16% de la longitud del cos. El peu es redueix a una gl\u00e0ndula pedal que no altera el contorn del cos. El cap, situada davant d’uns rin\u00f2fors relativament petits, est\u00e0 orientat cap avall, amb una boca en posici\u00f3 terminal. L’anus es troba al costat dret, cap al centre del cos. La gl\u00e0ndula digestiva i els altres \u00f2rgans interns s\u00f3n visibles a trav\u00e9s de la pell per transpar\u00e8ncia. La literatura \u00e9s bastant confusa amb les esp\u00e8cies de Phylliroe<\/em>, els trets de la determinaci\u00f3 de les esp\u00e8cies varien des de la pres\u00e8ncia d’una restricci\u00f3 en la gl\u00e0ndula digestiva al nombre de g\u00f2nades, i despr\u00e9s dep\u00e8n del nombre de g\u00f2nades: P.bucephala<\/em> sembla tenir 2 g\u00f2nades , mentre que P .lichtensteinii<\/em> sembla tenir de 3 a 5, per\u00f2 el fet \u00e9s que aquestes belles esp\u00e8cies han estat descuidades en molts estudis i la seva identificaci\u00f3 no est\u00e0 clara.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie \u00e9s hermafrodita. Els juvenils sembla que parasiten la medusa del cnidari Zanclea<\/em>, enganxant-se adjuntant a l’interior de la umbrela, de la qual s’alimenten i es mantenen fins arribar a l’edat adulta. En aquest moment\u00a0la seva dieta ja no es limita a Zanclea<\/em>, encara que les observacions sobre la seva conducta aliment\u00e0ria s\u00f3n escassos. S’ha observat un\u00a0Phylliroe<\/em>\u00a0acostar-se a un eixam de larves d’Oikopleura albicans<\/em>\u00a0des de sota, prenent una presa\u00a0amb les seves mand\u00edbules denticulades i empassar-se-la en menys de mig\u00a0minut. Els adults tamb\u00e9 s’ha observat que s’alimenten\u00a0de la medusa Aequorea<\/em>. Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie pel\u00e0gica altament bioluminescent i emet centelleigs de llum quan se la molesta. Sembla preferir les capes superiors de l’aigua, per b\u00e9 que la distribuci\u00f3 vertical d’aquesta esp\u00e8cie apunta a que viu a fond\u00e0ries d’uns 60 metres\u00a0(Fern\u00e1ndez-\u00c1lamo, 1997) i, per les nits, participa en una migraci\u00f3 vertical cap a la superf\u00edcie. No li agrada la llum, per la qual cosa quan \u00e9s descoberta, comen\u00e7a a nedar immediatament cap al fons (L.Ianello, com.pers.).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nPhylliroe<\/em>, del Grec “phyllon”, fulla\u00a0+ “roe”, corrent d’aigua<\/li>\nLichtensteinii,<\/i>\u00a0ret homenatge a Martin Heinrich Liechtenstein, metge, explorador i naturalista alemany que, en 1844, va publicar descripcions dels animals recollits al voltant d’Austr\u00e0lia. Va treballar a l’Institut Zool\u00f2gic de Berl\u00edn.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es coneix de les zones c\u00e0lides dels oceans Atl\u00e0ntic i Pac\u00edfic, tamb\u00e9 a la Mediterr\u00e0nia.\n<\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>T\u00e9 el cos aplanat lateralment amb una silueta semblant a la d’un peix. Fins uns 55 mm de longitud m\u00e0xima, sense papil\u00b7les i amb la carn completament transparent. La cua \u00e9s curta, menys del 16% de la longitud del cos. El peu es redueix a una gl\u00e0ndula pedal que no altera el contorn del cos. El cap, situada davant d’uns rin\u00f2fors relativament petits, est\u00e0 orientat cap avall, amb una boca en posici\u00f3 terminal. L’anus es troba al costat dret, cap al centre del cos. La gl\u00e0ndula digestiva i els altres \u00f2rgans interns s\u00f3n visibles a trav\u00e9s de la pell per transpar\u00e8ncia. La literatura \u00e9s bastant confusa amb les esp\u00e8cies de Phylliroe<\/em>, els trets de la determinaci\u00f3 de les esp\u00e8cies varien des de la pres\u00e8ncia d’una restricci\u00f3 en la gl\u00e0ndula digestiva al nombre de g\u00f2nades, i despr\u00e9s dep\u00e8n del nombre de g\u00f2nades: P.bucephala<\/em> sembla tenir 2 g\u00f2nades , mentre que P .lichtensteinii<\/em> sembla tenir de 3 a 5, per\u00f2 el fet \u00e9s que aquestes belles esp\u00e8cies han estat descuidades en molts estudis i la seva identificaci\u00f3 no est\u00e0 clara.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie \u00e9s hermafrodita. Els juvenils sembla que parasiten la medusa del cnidari Zanclea<\/em>, enganxant-se adjuntant a l’interior de la umbrela, de la qual s’alimenten i es mantenen fins arribar a l’edat adulta. En aquest moment\u00a0la seva dieta ja no es limita a Zanclea<\/em>, encara que les observacions sobre la seva conducta aliment\u00e0ria s\u00f3n escassos. S’ha observat un\u00a0Phylliroe<\/em>\u00a0acostar-se a un eixam de larves d’Oikopleura albicans<\/em>\u00a0des de sota, prenent una presa\u00a0amb les seves mand\u00edbules denticulades i empassar-se-la en menys de mig\u00a0minut. Els adults tamb\u00e9 s’ha observat que s’alimenten\u00a0de la medusa Aequorea<\/em>. Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie pel\u00e0gica altament bioluminescent i emet centelleigs de llum quan se la molesta. Sembla preferir les capes superiors de l’aigua, per b\u00e9 que la distribuci\u00f3 vertical d’aquesta esp\u00e8cie apunta a que viu a fond\u00e0ries d’uns 60 metres\u00a0(Fern\u00e1ndez-\u00c1lamo, 1997) i, per les nits, participa en una migraci\u00f3 vertical cap a la superf\u00edcie. No li agrada la llum, per la qual cosa quan \u00e9s descoberta, comen\u00e7a a nedar immediatament cap al fons (L.Ianello, com.pers.).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nPhylliroe<\/em>, del Grec “phyllon”, fulla\u00a0+ “roe”, corrent d’aigua<\/li>\nLichtensteinii,<\/i>\u00a0ret homenatge a Martin Heinrich Liechtenstein, metge, explorador i naturalista alemany que, en 1844, va publicar descripcions dels animals recollits al voltant d’Austr\u00e0lia. Va treballar a l’Institut Zool\u00f2gic de Berl\u00edn.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es coneix de les zones c\u00e0lides dels oceans Atl\u00e0ntic i Pac\u00edfic, tamb\u00e9 a la Mediterr\u00e0nia.\n<\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie \u00e9s hermafrodita. Els juvenils sembla que parasiten la medusa del cnidari Zanclea<\/em>, enganxant-se adjuntant a l’interior de la umbrela, de la qual s’alimenten i es mantenen fins arribar a l’edat adulta. En aquest moment\u00a0la seva dieta ja no es limita a Zanclea<\/em>, encara que les observacions sobre la seva conducta aliment\u00e0ria s\u00f3n escassos. S’ha observat un\u00a0Phylliroe<\/em>\u00a0acostar-se a un eixam de larves d’Oikopleura albicans<\/em>\u00a0des de sota, prenent una presa\u00a0amb les seves mand\u00edbules denticulades i empassar-se-la en menys de mig\u00a0minut. Els adults tamb\u00e9 s’ha observat que s’alimenten\u00a0de la medusa Aequorea<\/em>. Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie pel\u00e0gica altament bioluminescent i emet centelleigs de llum quan se la molesta. Sembla preferir les capes superiors de l’aigua, per b\u00e9 que la distribuci\u00f3 vertical d’aquesta esp\u00e8cie apunta a que viu a fond\u00e0ries d’uns 60 metres\u00a0(Fern\u00e1ndez-\u00c1lamo, 1997) i, per les nits, participa en una migraci\u00f3 vertical cap a la superf\u00edcie. No li agrada la llum, per la qual cosa quan \u00e9s descoberta, comen\u00e7a a nedar immediatament cap al fons (L.Ianello, com.pers.).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nPhylliroe<\/em>, del Grec “phyllon”, fulla\u00a0+ “roe”, corrent d’aigua<\/li>\nLichtensteinii,<\/i>\u00a0ret homenatge a Martin Heinrich Liechtenstein, metge, explorador i naturalista alemany que, en 1844, va publicar descripcions dels animals recollits al voltant d’Austr\u00e0lia. Va treballar a l’Institut Zool\u00f2gic de Berl\u00edn.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es coneix de les zones c\u00e0lides dels oceans Atl\u00e0ntic i Pac\u00edfic, tamb\u00e9 a la Mediterr\u00e0nia.\n<\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nPhylliroe<\/em>, del Grec “phyllon”, fulla\u00a0+ “roe”, corrent d’aigua<\/li>\nLichtensteinii,<\/i>\u00a0ret homenatge a Martin Heinrich Liechtenstein, metge, explorador i naturalista alemany que, en 1844, va publicar descripcions dels animals recollits al voltant d’Austr\u00e0lia. Va treballar a l’Institut Zool\u00f2gic de Berl\u00edn.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es coneix de les zones c\u00e0lides dels oceans Atl\u00e0ntic i Pac\u00edfic, tamb\u00e9 a la Mediterr\u00e0nia.\n<\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie es coneix de les zones c\u00e0lides dels oceans Atl\u00e0ntic i Pac\u00edfic, tamb\u00e9 a la Mediterr\u00e0nia.\n<\/div>\n
![\"Phylliroe](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Phylliroe-lichtensteinii-3-01-2016-by-Linda-Ianello-2.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>